Comunicat de la CUP de Reus pel 25N, dia internacional contra la violència masclista

En motiu del 25 de novembre, dia internacional contra la violència masclista, la CUP de Reus volem fer balanç de l’estat de les polítiques de gènere a la ciutat. Aquesta setmana, s’ha fet públic que l’Ajuntament ha atès 269 dones per violència masclista amb el que va d’any. Què hi ha darrere d’aquestes xifres?

Al nostre municipi no existeix cap recurs residencial públic, d’emergència i temporal, per a dones que surten d’un context de violència masclista. Un espai de primera acollida per a aquestes dones, que comptés amb un suport professional per començar a caminar lluny de l’agressor. Sembla estrany que una ciutat com la nostra no disposi d’aquest servei bàsic, oi?

Doncs recordeu que la Diputació de Tarragona i el Consell Comarcal ha derivat dones en risc d’exclusió social a la Llar Natalis, un centre antiavortista i ultracatòlic de l’Arquebisbat – la CUP ho vam denunciar a l’Observatori de Drets Sexuals i Reproductius l’octubre passat –.

Una cosa que mai es té en compte és que la manca de garanties en l’accés a un habitatge digne (per part de l’administració) condiciona l’autonomia i l’emancipació de les dones, especialment en un context de violència i abús. A més, cal tenir en compte que les principals damnificades pels talls de subministrament energètic són les dones amb menors a càrrec. Per tant, cada cop que pensem en polítiques d’habitatge o en com fer front a la pobresa energètica, hem d’abordar-ho des d’una perspectiva de gènere.

Com veieu, no som gens triomfalistes amb l’estat de les polítiques de gènere a la ciutat, a diferència del govern municipal. De fet, ens atrevim a dir que no n’hi ha hagut en aquest mandat. Les úniques campanyes actives que s’han produït des de l’Ajuntament han estat impulsades per les demandes del moviment feminista de la ciutat: si hi ha un protocol contra les agressions masclistes a les festes populars, és gràcies a la insistència de la campanya Despertem el feminisme (de la qual l’esquerra independentista formem part).

Per exemplificar-ho amb un cas molt pràctic: al juliol d’enguany, el ple municipal va aprovar una moció en què demanàvem a Reus Transport Públic que estudiés la implementació de les «parades a demanda» als autobusos, en les franges horàries de risc per a les dones. Aquesta mesura té un cost zero a nivell econòmic i, el que és més important, la proposta no redueix els drets de cap altra persona usuària del servei de busos però sí que amplia la percepció de seguretat de les dones davant del risc de patir agressions sexuals a l’espai públic. Doncs bé, a la data d’avui encara no s’ha tingut en compte aquesta mesura (com tantes que tenen a veure amb nosaltres, les dones).

És cert que l’Ajuntament va dotar-se d’un Pla de Polítiques de Gènere al 2014, però aquest va presentar-se sense una diagnosi de gènere a la ciutat, sense cap pressupost ni cap mecanisme d’avaluació de l’efectivitat de les seves polítiques. Si la CUP participa en el govern municipal del proper mandat, posarem sobre la taula la necessitat d’una regidoria de Polítiques de Gènere i LGTBI que orienti amb una perspectiva feminista totes les polítiques del municipi (des de l’urbanisme fins als esports).

Aquest cap de setmana el moviment feminista de Reus farà diverses activitats al voltant de la violència masclista, que culminaran amb la manifestació unitària del diumenge a les set de la tarda. Ens hi veiem!

feminisme reus

Reus, 22 de novembre de 2018