Carta a un còmplice del masclisme
“No tinc l’humor en quarantena, ni tinc la pell fina…Sr. Arza”
Sr. Arza,
M’adreço a vostè com una d’entre tantes persones (i, sobretot, dones) que hem estat víctimes d’insults vexatoris. Uns insults que, amb comentaris com el seu: “Dia gris i fred, conseqüència innegable de l’heteropatriarcat que ens ofega”, fan que quedin totalment impunes.
Anem a pams.
A primera vista, podria semblar que l’afirmació amb la qual començo la carta, és exagerada, i que potser, comentaris com el seu són casuals i innocents i no posen en evidència cap diferència entre nosaltres. Vostè i jo, som allò que en llenguatge -un tant esnob- s’anomenaria “càrrecs homòlegs”- persones electes que treballem a la institució. Però no s’equivoqui, Sr. Arza, hi ha dues grans diferències. En primer lloc, el seu sou no té res a veure amb el meu, òbviament; i l’altra, molt més important, és que jo, càrrec electe i dona, he estat víctima de mirades i qualificacions molt desagradables; simplement per ser això, un càrrec públic i dona.
Segurament se’n recorda.
Fa uns mesos, concretament a finals de febrer, el grup de teatre on jo participo des de fa ja quasi 20 anys, fèiem difusió de la nova proposta teatral “Microporno per calers”i un mitjà de comunicació reusenc se’n va fer ressò. Fins aquí, tot hagués passat desapercebut si el titular no hagués estat el següent: “Una regidora de la Cup farà “microporno” al Teatre Bartrina”. Vostè, amant de les “piulades” i, per tant, coneixedor i jugador en l’ús del llenguatge, estarà d’acord amb mi, que aquest titular va ser extremadament tendenciós. Allò important no era l’obra de teatre, el seu contingut, el nom de la companyia, el nom de la persona qui ho dirigia; allò que, realment, havia de cridar l’atenció eren aquests dos conceptes: “regidora de la Cup”, per tant, -càrrec electe i dona- i la paraula “microporno” que inclou l’apòcope de la paraula “pornografia” i per tant, -exposició del cos, sexe, dona objecte-.
Aquest titular, insisteixo, totalment pervers, va aconseguir el seu objectiu: generar comentaris a les xarxes socials. Només calen dos exemples, -transcrits literalment-, Sr. Arza.
“Pero si es más fea que matar a una padre…Ni los tramoyista del Teatro van a querer verla en bolas. Vete a fregar escaleras y sácate un sueldo digno putón”.
“Pues te puedes cagar con lo guapa que es el público ARA microvomitos”.
Aquestes intervencions no van ser innòcues, ben el contrari. Per molt que jo ho intentés, per molt que la gent que m’estima em digués que les obviés, van afectar-me moltíssim. Em vaig sentir humiliada, em vaig sentir qüestionada, em vaig sentir culpable de ser dona i regidora. Durant aquells dies vaig pensar que ,potser, mentre durés el meu càrrec a l’ajuntament, hauria de deixar de fer una de les meves grans passions, el teatre.
Tingui-ho en compte, Sr. Arza, allò més dur que exerceix “l’heteropatriarcat” al qual vostè fa referència, és un sentiment erroni de “culpabilitat” vers les dones. Allò més cru i més dur, és que nosaltres, les dones -simplement per ser dones- hem d’estar constantment donant explicacions d’allò que fem, d’allò que pensem i, d’allò més important, de com ens comportem.
Sr. Arza, “l’heteropatriarcat” SÍ que ens ofega:
-Una companya de la Cup del Camp, víctima d’una persecució masclista.
-Maria Rovira, regidora de la Cup de Barcelona, víctima d’una agressió masclista.
-Companyes de l’assemblea feminista de Tarragona Cau de Llunes, encausades per combatre la pressió estètica.
-Una agressió masclista cada 8 hores a l’Estat i 65 dones mortes per aquest motiu durant el 2016.
Per acabar, només em resta dir:
Tindria la valentia de fer una declaració com la que va fer, cara a cara, davant de totes aquestes dones?
En aquest cas, no puc acomiadar-me educadament, Sr. Arza.
Marta Llorens,
Regidora de la CUP a Reus.
Comments are closed.