Aquest dimarts es presenta a Reus el llibre del periodista Roger Mateos, que ha estudiat i aprofundit sobre aquest cas d’assassinat, per part de la Guàrdia Civil, el 1973 a Reus.

El llibre, a més de relatar els fets, ens ensenya com la vida d’una persona pot seguir un curs o un altre, segons les seves idees i la seva propagació i segons quin règim polític imperi en aquell moment.

La CUP ja ha participat en diversos actes en homenatge a Cipriano Martos, sobretot, per dignitat i per no oblidar els crims del règim feixista.

A l’últim Ple de l’Ajuntament vam presentar una moció de reconeixement a dues víctimes del franquisme tardà: Guillem Agulló i Cipriano Martos.

El Guillem, fill de Burjassot i militant de l’organització independentista Maulets va rebre una punyalada al cor, acorralat en un carreró mentre havia anat d’acampada amb amics. L’assassinat el va cometre un grup de neonazis que havien estat avisats de la presència del Guillem per altres feixistes. El grup reconegut com a Komando Marchelenes IV Reich estava format per 5 homes.

Cipriano Martos va morir a Reus el 1973 a mans de la guàrdia civil, tot fent-li empassar un còctel mortal d’àcid sulfúric que el va cremar per dins. El cinisme va ser tan gran que es va dir que se l’havia begut ell per voluntat pròpia. Cipriano va morir sol, després de tres setmanes d’agonia. Els seus familars van ser avisats un cop mort, no els van deixar veure el cos i el van trobar enterrat en una fossa comuna. Actualment al cementiri de Reus hi ha una peça de marbre amb inscripció i la seva foto. Amb ell recordem els torturats Pascual Carrilero, M Teresa Feliu, Ignasi Carnicer, Quim Masdéu, Joan Domingo i Joan Miró. D’aquests, els familiars de Cipriano Martos i Pascual Carrilero s’han sumat a la querella argentina 4591/10 de crims i genocidi contra la humanitat perquè l’Estat n’ha passat pàgina.

La CUP va demanar al Ple, que se substituïssin noms de carrers amb persones relacionades amb el règim franquista pels noms d’aquestes altres que en van ser víctimes. Només hi vam votar a favor PSC, ERC i CUP i no va prosperar.

Això sí, la resta del govern va reconèixer l’existència dels casos, és a dir la façana de la moció, però en absolut va apostar per la dedicació d’un carrer. El senyor alcalde no es vol comprometre ni prendre partit en “temes conflictius” perquè “és l’alcalde de tots”, frase massa sentida últimament arreu. Un alcalde com una presidenta o qualsevol altre càrrec ho és “de tots” perquè és el més votat, ara bé, intrínsec a això, hi ha la ideologia, la tendència política que mai és la de tots perquè n’hi ha moltes. La democràcia funciona així.

Així doncs, l’únic que se’ns ofereix és posar una placa a Cipriano Martos a la casa on va viure a Reus. De Guillem Agulló, com si res, Reus no li retrà homenatge com han fet altres poblacions com València o Sallent.

Us animem a llegir el llibre i a participar en els actes que es facin.