Diferents sindicats han convocat una vaga entre els dies 26 i 30 de novembre en l’àmbit de l’Atenció Primària. El motiu principal d’aquesta vaga és la denúncia de la situació insostenible de l’Atenció Primària, i en especial la manca d’inversions i de personal, així com la manca de suport a l’atenció sanitària de primer nivell. Alguns dels efectes d’aquestes retallades sobre l’atenció primària són:

  • Entre el 2010 i el 2015 s’han perdut uns 3.000 professionals de l’atenció primària i s’han tancat uns 60 serveis d’atenció continuada vinculats a l’atenció primària

  • Les retallades en atenció primària han significat més de 800M d’euros, mentre que l’augment de la proposta de pressupost per al 2017 va ser de 140M d’euros, molt lluny del que es va pressupostar el 2010

Més enllà d’aquestes xifres absolutes, posem de relleu també la pèrdua de pes de l’Atenció Primària en el total del pressupost del Servei Català de Salut, malgrat grans declaracions de tots els responsables públics de la sanitat catalana on s’ha afirmat la importància de l’Atenció Primària i Comunitària.

No podem deixar de recordar que el parlament de Catalunya va aprovar l’any passat una resolució per revertir les retallades. Però el govern autonòmic actual ni tan sols no ha retornat les pagues extra que van retallar als treballadors d’acord amb el calendari que hi havia previst i proposa un retorn en 8 anys. Per això des de la CUP donem suport a la convocatòria de vaga de l’atenció primària del 26 al 30 de novembre i de la funció públic del dia 29. I, instem la Generalitat a:

  • Dotar de més recursos els diferents serveis d’atenció primària, continuada i urgent

  • Potenciar realment l’Atenció Primària dotant-la de capacitat de decisió i d’incidència en la resta del sistema (llistes d’espera, coordinació amb la resta de nivells, ingressos hospitalaris o sociosanitaris etc.)

  • Potenciar l’atenció comunitària amb coordinació dels serveis de salut amb la resta de serveis de la comunitat, dotant dels recursos suficients per fer-ho efectiu

  • Desmedicalitzar l’assistència, fer de la educació sanitària la principal eina per que la persona sigui més autònoma pel que fa a les seves necessitats de salut sense aquesta dependència del sistema

  • Acabar amb la precarització dels treballadors, augmentar les plantilles, revertir les retallades tan econòmiques com de condicions laborals

Un cop més denunciem que el model autonòmic, i el seu corresponent sistema sanitari, ja no admet més pedaços, sinó que un procés constituent que defineixi un nou model de sanitat 100% públic, això és, de propietat, finançament, de gestió i de prestació públiques, en el marc de la construcció de la República Catalana és l’única forma de donar resposta a les necessitats de cobertura sanitària universal i a la garantia dels treballadors i treballadores sanitàries.