Habitatge: drets, convivència i seguretat

És incomprensible que el govern municipal resti passiu, desaparegut i totalment aliè a les mobilitzacions i actuacions que s’estan produint en diferents zones de la ciutat per problemes amb l’habitatge.

L’habitatge ha esdevingut una qüestió de ciutat. Tanmateix, des del consistori, els diferents grups municipals no hem superat la guerra de posicions i s’ha mantingut un debat binari, simplista i superficial. La prova és que ni el govern ni el ple municipal ha estat capaç de trobar solucions significatives per una problemàtica creixent i complexa que afecta pràcticament a qualsevol persona o família que no gaudeix d’una situació social benestant.

De la mateixa manera, el conflicte social que s’ha generat a causa de l’emergència habitacional no es pot solucionar mitjançant la polarització ni la recerca de culpables. Encara menys en una confrontació entre veïns i veïnes. És incomprensible que el govern municipal resti passiu, desaparegut i totalment aliè a les mobilitzacions i actuacions que s’estan produint en diferents zones de la ciutat. De què serveix un govern que no pot oferir solucions a les demandes veïnals?

Certament, l’ocupació d’habitatges és un problema molt greu. Ho és per tothom que s’hi veu implicat: per qui no pot fer ús de la seva pròpia propietat, per les comunitats veïnals que poden veure com la convivència es veu alterada i per les persones i famílies que s’han vist forçades a ocupar per necessitat social. I, per descomptat, el leitmotiv de tot plegat és la seguretat.

Totes les persones necessitem viure amb unes condicions mínimes de vida que ens garanteixin seguretat, les hem d’exigir. Hem d’exigir un treball, sostre, aliment i subministrament energètic però també viure sense la por que, en qualsevol moment, el nostre habitatge queda calcinat a causa d’un incendi que s’ha generat per una connexió irregular a la xarxa.

Estem parlant de vida, de seguretat, de convivència i d’una administració pública que hauria de ser activa en les polítiques socials i comunitàries. Fins al moment, el govern municipal és més còmplice que solució.

Edgar Fernàndez
Regidor de la CUP de Reus
Militant d’Endavant-OSAN

La CUP proposa la constitució del Consell Municipal d’Habitatge a Reus

La CUP exigeix la cessió obligatòria de pisos buits dels bancs “per poder fer polítiques d’habitatge”