La formació recorda que Reus té un Pla Local d’Habitatge vigent que, entre d’altres coses, reclama la necessitat de dotar el municipi d’instruments propis per requerir els 677 habitatges buits en mans dels bancs a la ciutat

 

L’any passat, als jutjats de Reus, es van executar 502 desnonaments per impagament del lloguer o d’hipoteca. La manca de garanties en l’accés a un habitatge és un problema de primer ordre que arrosseguem des dels deu anys de crisi capitalista. Segons ha denunciat el regidor Edgar Fernández en una roda de premsa, “el govern municipal no veu com una qüestió de ciutat que moltes persones no puguin viure en condicions dignes a Reus”.

La Candidatura d’Unitat Popular proposa un pla de treball que involucri “al cent per cent” l’Ajuntament en garantir el dret a l’habitatge a la ciutat, amb els instruments legals i administratius que avui existeixen. “Tot i que el consistori disposa d’un Pla Local d’Habitatge (2014 – 2021), hi ha una passivitat absoluta amb els seus objectius i les seves funcions com a rector de la política pública d’habitatge”, assegura Fernàndez.

Aquesta situació, en què el govern municipal no aplica ni les lleis vigents ni els programes propis per garantir el dret a l’habitatge, s’agreuja amb la manca d’oferta pública d’habitatge a la ciutat. Tanmateix, l’ocupació actual de l’habitatge públic està completa, no hi ha pisos disponibles. Reus, a més, està catalogada com a zona d’alta demanda residencial (indicador de la Generalitat per a ciutats de més de 100.000 habitants) i hauria de disposar entre 4.000 i 7.500 habitatges públics, una xifra que dista molt dels 160 actuals.

Per tot això, la CUP exigeix reprendre la Comissió Especial de Polítiques d’Habitatge amb una convocatòria extraordinària. Entre d’altres mesures, la formació sol·licita una revisió del compliment dels objectius del Pla Local d’Habitatge, reprendre les sancions econòmiques als grans tenidors d’habitatge que no faciliten l’accés al lloguer, sense oblidar que l’opció de la cessió obligatòria dels pisos buits pot garantir l’aplicació de les polítiques d’habitatge a la ciutat.

Tenint en compte les dificultats pressupostàries de l’Ajuntament de promoure habitatge de nova construcció, s’han d’estudiar totes les possibilitats existents per augmentar el parc públic d’habitatge. Fernàndez recorda que la llei 18/2007 habilita els governs locals per desplegar programes d’inspecció, sanció i cessió obligada dels immobles desocupats. 

Descarrega’t el dossier de treball