Com a conclusions o rèdits de la celebració de la Capital de la Cultura a la nostra ciutat i també com a projecte de cultura actual, hem vist o llegit declaracions de la regidora Caelles en diversos sentits que es poden resumir en un: REUS APARADOR.

I no, no ens satisfà. Entenem que més enllà de la celebració de grans esdeveniments, per ensenyar, que poden projectar la ciutat, hi ha la cultura de base, la popular. I, quan diem popular, no ens referim només a cultura tradicional, (de vegades, es confon) sinó a la que sorgeix del poble, de les persones que el conformem i, sobretot, de les persones treballadores de la cultura; en diem artistes, per entendre’ns? Cultura popular també és comptar amb treballadors artistes de proximitat perquè puguin tirar endavant els seus projectes i fer-los avinents a la població, vingui d’on vingui.

Ens plantegem a nivell de números, quants projectes artístics de la gent de la ciutat es podrien realitzar, si els posem en una balança amb grans esdeveniments com la Setmana Santa que no és inclusiva en una societat laica?

Tant la regidora com l’alcalde s’omplen la boca de la paraula “talent”, referida als artistes de la nostra ciutat i diuen que “s’ha de posar en valor” perquè Reus és molt “potent” en cultura i això ens situarà com a Capital del Sud de Catalunya.

Tanmateix, aquest ajuntament va fent passes per tal d’externalitzar les competències culturals a empreses X. Amb condicions sí, però això no treu que, de mica en mica, anem perdent sobirania cultural i capacitat de generació de projectes propis, des de l’ens públic i des de la gent.

Ara mateix, sembla que des de la regidoria, sempre amb la complicitat de l’alcalde, es vulgui deixar tot ben lligat de cara al futur, eleccions 2019. Continuem dient que un govern en minoria no hauria de tirar pel dret sense consensuar amb la resta de grups, amb la mateixa ciutadania i, sobretot, amb els agents culturals. Nosaltres ens n’assabentem pels mitjans quan tot està dat i beneït, molt democràtic, molt republicà.

Anuncis diversos, amb cop d’efecte inclòs, ens ho mostren ben clar:

1/REUS CIUTAT DE LA MÚSICA: no hi ha projecte, és diàfan. És l’anar fent sobre la marxa de sempre. Gran compareixença i res previst.

Ja tenim una radiografia de persones dedicades a la música a la ciutat? Ja s’ha aprofundit en aquest sentit, més enllà del centre i de persones que ja són conegudes? S’ha parlat amb els treballadors de la música per a què en participin?

2/GINY centre del circ: utilitzat per una organització de circ social per 1300 € al trimestre (no és poc). No estem en contra dels projectes socials, però més enllà de les persones que hi aporta la mateixa organització tampoc sabem quin benefici més aporta a la ciutadania perquè no se’ns comunica. Tanmateix aquí hi ha més concreció: el GINY no servirà més per formar en el circ ni tampoc en el teatre. Decisió del govern, sense haver passat per cap comissió ni taula de debat, ni Consell general, res de res. Decisions unilaterals, molt democràtic, molt republicà.

3/LA PALMA: poques ciutats gaudeixen d’aquest espai que vam guanyar, al carrer, l’any 1979 per a la ciutat. Un espai musical, teatral…, en silenci, sense saber quin futur li espera.

4/CENTRE D’ART CAL MASSÓ: en procés de licitació per EXTERNALITZAR com els últims anys. Es licita per 0 €, amb el compromís de deixar 50 dies per a ús de l’Ajuntament. De moment, però, sembla que costa trobar qui se’l vulgui quedar. La CUP ja en va demanar la internalització i se’ns va negar perquè significava un cost de 135.000 €. Ara en tenim 175.000 que ens ballen per les mans i els convertim en una “ciutat de la música” sense significat.

5/CIMIR: segons les últimes declaracions s’hi instal·larà i es gestionarà “Reus plató”, oficina de captació de productores perquè Reus sigui objecte de localitzacions cinematogràfiques o publicitàries. No es descarta que, més endavant, surti a licitació, segons paraules de la regidora: “si passa, serà perquè funciona i perquè hi haurà una gran demanda”.

O sigui, ho engeguem i quan vagi bé, ho licitem. Una irresponsabilitat més. Com també és irresponsable i impropi d’un govern per a tothom, esmentar noms per a càrrecs de responsabilitat dins d’aquests ens o directament col·locar-los-hi sense haver passat per cap procés selectiu. Gens democràtic, gens republicà.

L’explicació o justificació de tot plegat ja ens la sabem: “no hi ha pressupost, anys enrere hi havia més recursos econòmics, hem de captar l’empresa privada, fem fins on podem…” En definitiva, tant si s’actua amb fons públics com privats, s’inverteixen en la millora dels aprenentatges artístics, en formació? S’inverteixen en propostes que millorin la professió i les  condicions de treball per als nostres treballadors de la cultura, altrament dits artistes?

Les externalitzacions de projectes cap a empreses privades que ocupen espais públics no és altra cosa que la pèrdua de sobirania, de control, és no estimar la cultura i no protegir-la. Gens democràtic, gens republicà.

Per tant, doncs, és clara la voluntat política del govern en matèria de cultura: nosaltres programem, nosaltres decidim, amb un pressupost que va lligat a pactar amb empreses privades amb les quals restarem lligats a la seva voluntat.

Què voldríem per a la Ciutat de la música:

1/ Un estudi de quin panorama  i fets musicals tenim a la ciutat (tota la ciutat, no només el centre) i com es poden potenciar, que contempli tots els aspectes de la condició musical de les persones: professionals, no professionals, espontanis…

2/ Música a la ciutat: música a les places, música als teatres, tot tipus de música, música a llocs insospitats, xerrades culturals sobre tipus de música, coneixement d’instruments, història de la música. Cicles de música i formació als Centres Cívics, a les escoles, als instituts, a les Ampes…

Nosaltres també volem que la gent vingui a Reus a comprar, a passejar, als nostres teatres, a tot. Però no podem posar la cultura al servei d’aquesta voluntat obsessiva. Ho veiem al revés. Centrem-nos a fer un “Reus, ciutat de la Música 2018” que deixi pòsit de veritat, que marqui un abans i un després al panorama musical de la ciutat per sempre. Llavors la gent també voldrà visitar Reus, però sempre. I no només aquest any. Perquè només així haurem aconseguit que Reus marqui la diferència en aquest àmbit. I tothom recordarà que això ho vam aconseguir l’any que vam ser ciutat de la Música.

Potenciar les activitats perquè restin per temps, doncs, no n’hi ha prou amb un any. Se’n diu formació contínua. I, sobretot, convocar i decidir amb els col·lectius musicals.

Processos participatius, de veritat, (no convocar al Bartrina i dir com a únic missatge: “proposeu”) són el que cal. És clar que això és complicat, massa feina, massa veus.

Us hi haureu d’anar acostumant, participar és democràcia, participar és fer República i la cultura n’és un eix fonamental.

 

Mariona Quadrada, regidora de la CUP de Reus.

21 de febrer de 2018