Anna Simó i Manuel Ruiz, comissió d’internalitzacions
de l’assemblea de la CUP de Reus

Respecte a l’article publicat el proppassat 30/12/2018 al Diari de Tarragona signat per Josep Cruset i la informació annexa relacionada amb el debat necessari sobre municipalització o externalització del servei de la neteja i recollida a Reus, i més enllà de les opinions de l’autor que considerem que poden ser més o menys encertades, des de l’assemblea local de la CUP de Reus voldríem fer un seguit de puntualitzacions per contextualitzar el debat i de cara a que la ciutadania tingui més elements a l’hora d’analitzar-lo:

1. El debat sobre la conveniència de municipalitzar el servei de la neteja i recollida de residus entra en el joc polític a partir de l’estudi realitzat per l’Ajuntament de Reus, després de l’acord de pressupostos de l’any 2016 signat entre el govern municipal del govern i la CUP, que incloïa un acord per realitzar-lo a instàncies de la CUP. Concretament, s’hi deia el següent en l’epígraf A) Iniciar l’estudi del projecte de desenvolupament del servei de recollida de residus i neteja viària per assumir la gestió directa d’aquest, coincidint amb la finalització del contracte de gestió actual amb l’empresa concessionària. A més, establir una calendarització del procés de viabilitat i execució em el termini d’aquest exercici, sempre que existeixi un informe tècnic que validi el procés.

2. En l’article en qüestió, hi ha una apartat en el que s’hi diu que el pagament de l’IVA, s’entén de la maquinària, és més elevat en el cas d’internalització. L’estudi realitzat per l’Ajuntament no diu pas això, concretament a la pàgina 12 d’aquest mateix estudi ja s’incorpora aquest cost addicional del 21% sobre la compra de maquinària. I malgrat aquest factor, l’estalvi anual és de més d’un milió d’euros anuals.

3. A la pàgina 3 d’aquest estudi s’hi assenyala que Reus és el segon municipi amb més despesa per habitant pel servei de la brossa, concretament 109,73€ per habitant, situant-se un 30% per sobre de la mitjana dels municipis catalans amb població similar a Reus. Cal recordar que els ciutadans paguem uns 11 milions d’euros anuals per aquest servei a FCC amb taxes i aportacions extres de l’Ajuntament.

4. Des de la CUP s’aposta per la internalització com a mètode que dóna bons resultats, bon servei i preus més reduïts en el servei; com s’ha demostrat a la pràctica amb els casos d’Aigües de Reus o Serveis Funeraris de Reus i Baix Camp, algú pot posar en dubte que no tindríem encara preus més cars pels serveis funeraris si aquest no fos prestat per l’Ajuntament? Fora de Reus hi ha experiències reeixides de prestació directament per l’administració pública del servei de neteja i recollida, com a Terrassa o al mateix Consell Comarcal del Baix Camp (per tant amb participació de l’Ajuntament de reus) amb l’empresa SECOMSA, amb un conveni laboral sensiblement millor que el de FCC a Reus.

Fent un exercici d’honestedat, desconeixem com a implicats en primera persona fins a quin punt la CUP envileix aquest debat, el què és segur és que a l’assemblea de la CUP de Reus la mou la voluntat de disposar d’uns bons serveis públics i també som conscients que sense aquest debat (promogut no només per la CUP, sinó també per altres partits, moviments socials i sindicats de la ciutat) el govern ni l’oposició haguessin externalitzat de nou aquest servei sense més, com porten fent des de l’any 1967, sempre en mans de la mateixa empresa.

Pots llegir l’infoCUP sobre el negoci de la brossa aquí