Què hem fet la CUP de Reus l’última quinzena?
La CUP de Reus us facilita el resum de l’activitat que ha dut a terme els darrers 15 dies: informeGM01_05_17.
Moltes gràcies,
Candidatura d’Unitat Popular de Reus
La CUP de Reus us facilita el resum de l’activitat que ha dut a terme els darrers 15 dies: informeGM01_05_17.
Moltes gràcies,
Candidatura d’Unitat Popular de Reus
La Candidatura ha presentat una sèrie d’al·legacions a les clàusules de la convocatòria de licitació de l’Estadi Municipal de Futbol de Reus amb la màxima de vetllar per garantir plena legalitat i atorgar la màxima oferta de servei públic a les instal·lacions. La formació reclama que es revisi o revoqui el plec de clàusules per a la concessió d’aquesta instal·lació tenint en compte cadascuna de les aportacions que han presentat.
Els cupaires al·leguen que les inversions que s’han realitzat a l’Estadi financiades per la subvenció que la Diputació de Tarragona va concendir a l’Ajuntament de Reus pels Jocs del Mediterrani no poden tenir un ús privatiu abans de l’any 2021 per llei. També detallen que l’explotació del bar, les antenes i la publicitat passaran a anar a càrrec del privat que obtingui la concessió de l’Estadi i aquest fet, segons la CUP, contradiu l’ús públic que s’expressa a la subvenció pels Jocs del Mediterrani esmentada.
Pel que fa al cànon que l’adjudicatari haurà d’abonar a l’Ajuntament de Reus, que puja a un total de 6 milions d’euros, la CUP denuncia que es pugui “compensar fins a un màxim del 95 % mitjançant les inversions realitzades en els termes indicats en la clàusula quarta del Plec de Prescripcions Tècniques”. En aquesta clàusula s’especifica que passats 5 anys s’hauran d’haver realitzat obres a l’Estadi Municipal que sumen 3.182.000 euros en total. La Candidatura explica que un 95% d’aquesta quantitat per les obres, que s’han de realitzar per mandat de la Lliga Professional de Futbol, es restarà del cànon que l’empresa adjudicatària hauria de pagar a l’Ajuntament de Reus. La formació al·lega que aquest punt també “entra en contradicció amb l’interès públic manifestat a la licitació i resulta lesiu per als interessos municipals en quant redueix considerablement el cànon que justifica el benefici públic de l’operació”. Per aquests motius, demanen que s’elimini la clàusula.
La CUP lamenta que l’ús de l’Estadi Municipal quedi reservat íntegrament a l’ús exclusiu del futbol professional quan detecten una “apel·lació genèrica a cobrir les necessitats esportives del projecte global de la ciutat” i fa diverses al·legacions per “aportar-hi profunditat”. Demanen, entre d’altres, que es desenvolupi “un programa de transformació de les actuals instal·lacions en una ciutat de l’esport”. Volen, també, que es tinguin en compte les clàusules socials en relació a la contractació pública de l’Ajuntament que es van aprovar en plenari el passat mes de desembre.
Que l’ús municipal de l’Estadi Municipal no sigui inferior a les 30 hores anuals i que per a la resta d’instal·lacions no sigui inferior a 96 hores anuals és una altra de les reclamacions. Al·leguen, d’altra banda, que la durada de la licitació no sigui superior a 6 anys i que s’inclogui una clàusula que faci referència al fet que si l’equip sènior puja a primera divisió de futbol, es realitzarà una nova concessió o es revisaran les condicions econòmiques i de tot tipus d’aquesta atès que el pressupost del club augmentarà sensiblement.
El diputat Benet Salellas ha reclamat avui a la Generalitat de Catalunya que esmeni la seva posició i faciliti que el Consorci del Palau de la Música pugui personar-se com acusació contra CDC pel presumpte finançament il·legal a través del Palau de la Música. Per Salellas “és un sense sentit que la Generalitat bloquegi aquesta acusació” i recorda “que el Parlament de Catalunya va aprovar el juny de 2016 una moció de la CUP-CC que instava al govern a fer-ho en tots els casos en que la Generalitat aparegui com a perjudicada”.
— Delivered by Feed43 service
El diputat Benet Salellas ha reclamat avui a la Generalitat de Catalunya que esmeni la seva posició i faciliti que el Consorci del Palau de la Música pugui personar-se com acusació contra CDC pel presumpte finançament il·legal a través del Palau de la Música. Per Salellas “és un sense sentit que la Generalitat bloquegi aquesta acusació” i recorda “que el Parlament de Catalunya va aprovar el juny de 2016 una moció de la CUP-CC que instava al govern a fer-ho en tots els casos en que la Generalitat aparegui com a perjudicada”.
— Delivered by Feed43 service
La CUP celebrarà, el proper dissabte dia 20, una jornada de conferències amb ponents internacionals de més de 15 països diferents d’Europa i la Mediterrània. L’objectiu és visualitzar suports internacionals a favor del referèndum d’autodeterminació. La jornada, sota el nom “Sobirania Popular i Autodeterminació. Canvi Polític a la regió Euro-Mediterrània”, convida els representants polítics estrangers a debatre sobre el referèndum a Catalunya, el dret a l’autodeterminació, experiències pràctiques de desobediència, i el futur de la Unió Europea i l’euro.
— Delivered by Feed43 service
La CUP celebrarà, el proper dissabte dia 20, una jornada de conferències amb ponents internacionals de més de 15 països diferents d’Europa i la Mediterrània. L’objectiu és visualitzar suports internacionals a favor del referèndum d’autodeterminació. La jornada, sota el nom “Sobirania Popular i Autodeterminació. Canvi Polític a la regió Euro-Mediterrània”, convida els representants polítics estrangers a debatre sobre el referèndum a Catalunya, el dret a l’autodeterminació, experiències pràctiques de desobediència, i el futur de la Unió Europea i l’euro.
— Delivered by Feed43 service
La portaveu del Grup Parlamentari de la CUP- Crida Constituent, Anna Gabriel, va impartir el 10 de maig una conferència a l’Espai Catalunya Europa a la Delegació del Govern català a Brussel·les en una sala plena, on va a exposar la posició de la CUP sobre el referèndum i la necessitat de mobilitzar les comunitats catalanes de l’exterio
— Delivered by Feed43 service
La portaveu del Grup Parlamentari de la CUP- Crida Constituent, Anna Gabriel, va impartir el 10 de maig una conferència a l’Espai Catalunya Europa a la Delegació del Govern català a Brussel·les en una sala plena, on va a exposar la posició de la CUP sobre el referèndum i la necessitat de mobilitzar les comunitats catalanes de l’exterio
— Delivered by Feed43 service
Com que la nostra moció sobre la recuperació de Centre d’Art Cal Massó ha generat discussió, volem aclarir, amb aquests punts esquemàtics, les confusions que hi hagi pogut haver:
1/ No només no hem criticat la feina de l’Isaac Albesa sinó que l’hi hem agraït personalment i tal i com vam exposar en roda de premsa, sort que ell l’ha portat durant aquests anys perquè sinó potser ara cauria a trossos.
2/ A la Cup i com a postura política, creiem que l’ens públic ha de ser de gestió directa.
3/ Seria perfectament possible que Cal Massó estigués municipalitzat i hi hagués la persona que l’ha dut aquests anys o qualsevol altra, que ho fes tan bé com ell.
En tot cas us oferim el text íntegre de la moció per tal que cadascú jutgi amb tota la informació.
“Aprofitant que aquest any Reus és capital de la Cultura Catalana i tenint en compte que una de les apostes del govern en la programació va ser que hi hagués projectes que quedessin per a la ciutat més enllà d’aquest esdeveniment, el nostre grup municipal vol anar subratllant diferents aspectes de la cultura municipal que creiem de recuperació urgent. És a dir, projectes que ja existien i que s’han perdut per manca de voluntat o estratègia política.
Cal Massó és l’exemple d’equipament que tenia un compromís amb l’evolució cultural de la ciutat i que ja fa 4 anys es va externalitzar. Un equipament pagat amb diners públics, equipat amb materials especialitzats de gamma alta, pagats també per tots nosaltres, que va arribar a ser referent a Catalunya i que l’Ajuntament va decidir que fos explotat per mans privades amb unes despeses irrisòries.
D’altra banda i recollint la desubicació i malestar de col•lectius i individualitats del món de la creació plàstica, visual, escènica o musical de la ciutat, que no saben on dirigir-se per poder exposar o presentar les seves obres, veiem del tot coherent, posar damunt de la taula la funció del Centre d’Art cal Massó i la recuperació com a equipament de gestió municipal més que no pas apostar per un equipament nou que satisfaci aquestes aspiracions.
Més enllà de persones consolidades, creiem imprescindible, també, acostar els equipaments a les generacions més joves. Que els percebin com a espais oberts, accessibles i acollidors, on trobin eines i recursos, assessorament i informació per fer de la cultura un espai de creixement i de formació.
Acords:
1/ Que el Centre d’Art Cal Massó recuperi l’esperit inicial d’aquest espai, el projecte del qual no ha caducat i està fet. Que potenciï la recerca, producció i difusió de propostes d’art i cultura contemporània multidisciplinar i la seva integració en l’àmbit social de la ciutat. I que estengui les seves funcions als àmbits educatius amb vocació lúdica i pedagògica.
2/ Que tenint en compte que la subrogació actual acaba a principis d’octubre d’aquest any, no es torni a licitar aquest equipament i que se’n faci càrrec l’organisme competent amb gestió directa.
3/ Que com a equipament gestionat des d’un ens públic, es faci ressò d’aquells treballs que es realitzen a Reus i els seus voltants per tal que els artistes que ho desitgin hi puguin trobar una resposta d’acollida.
4/ Que es faci un esforç pressupostari per destinar una partida específica a allò exposat al punt 1 dels acords.”
El govern espanyol inclourà a la Llei de pressupostos generals de l’estat d’enguany una clàusula que quasi impossibilita la subrogació de plantilla d’un privat (que presti servei al sector públic) cap a l’administració pública. A la pràctica només s’admetrà la subrogació en casos molt particulars i específics com ara la reposició de plantilla d’empreses municipals, fent de facto inhàbil els processos municipalitzadors de serveis endegats per diverses candidatures al sí de l’estat.
El govern central del PP (sostingut per C’s i ara, amb els pressupostos, amb el PNV) ja havia anat posant traves legals a processos de municipalització de serveis públics utilitzant els ressorts que ostenta. No apareix enlloc l’argument justificatiu d’aquesta disposició afegida als pressupostos, més enllà d’una etèria apel·lació a la reducció del dèficit en costos de personal públic. Argument falaç, ja que el cost del personal de les contractes ja se’l cobra l’empresa privada a l’administració amb el cost de la contracta.
Per tant, és evident que els trets no van per aquí. Aquesta manca de concisió en la disposició de la nova Llei de Pressupostos Generals de l’Estat que inclou la citada clàusula, no és conseqüència d’un atac de laconisme per part de polítics i tècnics ministerials, ni tampoc respon a un afany de reduir costos i limitar dèficits, ni tan sols al fet de vetllar pels interessos municipals (ni que sigui violant l’autonomia municipal com a pràctica viable)…el motiu va més enllà.
Per contra, resulta evident que els interessos particulars i corporatius del conglomerat de propietaris i directius de grans empreses de l’estat que viuen dels diners públics (que popular i futbolísticament ja en tenen assignat un nom) han actuat en conseqüència i, com si d’un gol al darrer minut es tractés, han incorporat aquesta disposició, que va en la línia de l’acció política i legal del govern del PP (sostingut “de facto”per C’s, PSOE i PNV).
Fins aquí la Gran Història, ara anem repassant detalls de tot plegat perquè són d’allò més interessants quan tot es situa en la realitat d’àmbit local… perquè:
– Tot plegat demostra que, a diferència del què s’ha anat dient a la nostra ciutat, Reus: en el cas de la possible remunicipalització del servei de la neteja i recollida municipal, sí que és possible subrogar de forma segura i permanent la plantilla d’una contracta. De fet, hi ha exemples: un de molt a la vora és el cas de Secomsa Cambrils (empresa pública comarcal) i un altre de molt recent, el cas de la plantilla de l’enllumenat i jardinera de la ciutat de Figueres, governada per cert pel PDECAT en el moment en que es va dur a terme. Sí, és possible i viable, i per això aquesta disposició del PP, per provocar un tallafocs al petit incendi que començava a alarmar a les grans empreses multiserveis, constructores, subministradores… .
– Derivat del que s’ha dit més amunt, com que realment era viable, l’acció del govern espanyol ha sigut la d’afegir inseguretat legal en aquest àmbit per tal d’impossibilitar a la pràctica la internalització del servei. Una acció política d’ampli abast polític i que ens diu quins són els interessos del PP i de qualsevol dreta, lligats estretament al que tradicionalment hom anomenava com a Gran Capital.
– Però alhora, aquesta situació també és molt clarificadora a la Ciutat de Reus i obliga a qui vulgui participar de la vida política a prendre’n part ja que, de la mateixa manera que no hi ha corruptes sense corruptors, en una manifestació de dualitat tampoc no hi ha traducció dels interessos de les grans empreses a la realitat sense complicitats a escala local.
– Sense entrar a valorar la legitimitat d’aquestes complicitats, cal esmentar-ho ni que sigui pel record d’alguns plens municipals: grups polítics esperant no prendre mal, d’altres directament afins a les tesis de l’empresa que gestiona a Reus el servei de la neteja –FCC-…, molts han acabat actuant de la mateixa manera que ho ha fet el PP i els seus socis al gobierno.
Mai serà un bon moment, sempre haurà algun “però” per a molts, però no tractem d’il·lusos al personal ni deixem que ens hi tractin, hi ha uns interessos ben clars en tot plegat. Les que defensem la internalització també responem a uns interessos col·lectius que pretenem en benefici de la nostra ciutat, i són contraposats als interessos de les grans empreses que viuen de l’erari públic.
Per aquest motiu emplacem, des de l’Assemblea de la Candidatura d’Unitat Popular de Reus, a totes les forces municipalistes, d’esquerres i amb sentit social a prendre partit per tal de defensar les quotes de sobirania obtingudes i assolir-ne de noves. La CUP està en campanya per la internalització d’aquells serveis públics que siguin d’interès a municipalitzar, i pensem que cal obrir un debat ciutadà que vagi molt més enllà del que representa la CUP: La gent ha de poder conèixer el que més li convé.
També emplacem a totes les forces independentistes i/o rupturistes, ara que s’obren noves perspectives i un procés constituent: no voldrem continuar essent governats pels titelles de les grans empreses? ni directament per aquestes, oi?
PD- La ironia de tot plegat és que a Reus ja hi ha un exemple vivent d’eficiència d’empresa municipal, com és el cas del servei d’Aigües de Reus. D’altres municipis que també pretenen tendir cap aquest model municipal de gestió del seu servei d’Aigües es veuran impossibilitats d’aquesta sobirania i continuaran engreixant amb diners públics els beneficis econòmics d’empreses privades. En sentit contrari a la nostra ciutat ens podem prendre l’exemple de Terrassa, una ciutat d’una mida similar a Reus, on es demostra la viabilitat de la gestió municipal del servei de la neteja de la ciutat.
Xavier Angelergues i Anna Simó, membres de la comissió per internalitzar el servei de la recollida de residus de Reus
10 de maig de 2017