Què hem aquesta setmana?
Com cada setmana us oferim el resum de l’activitat del grup municipal de la CUP de Reus: informegm12_09_16.
Candidatura d’Unitat Popular de Reus,
21 de setembre de 2016
Com cada setmana us oferim el resum de l’activitat del grup municipal de la CUP de Reus: informegm12_09_16.
Candidatura d’Unitat Popular de Reus,
21 de setembre de 2016
“No tinc l’humor en quarantena, ni tinc la pell fina…Sr. Arza”
Sr. Arza,
M’adreço a vostè com una d’entre tantes persones (i, sobretot, dones) que hem estat víctimes d’insults vexatoris. Uns insults que, amb comentaris com el seu: “Dia gris i fred, conseqüència innegable de l’heteropatriarcat que ens ofega”, fan que quedin totalment impunes.
Anem a pams.
A primera vista, podria semblar que l’afirmació amb la qual començo la carta, és exagerada, i que potser, comentaris com el seu són casuals i innocents i no posen en evidència cap diferència entre nosaltres. Vostè i jo, som allò que en llenguatge -un tant esnob- s’anomenaria “càrrecs homòlegs”- persones electes que treballem a la institució. Però no s’equivoqui, Sr. Arza, hi ha dues grans diferències. En primer lloc, el seu sou no té res a veure amb el meu, òbviament; i l’altra, molt més important, és que jo, càrrec electe i dona, he estat víctima de mirades i qualificacions molt desagradables; simplement per ser això, un càrrec públic i dona.
Segurament se’n recorda.
Fa uns mesos, concretament a finals de febrer, el grup de teatre on jo participo des de fa ja quasi 20 anys, fèiem difusió de la nova proposta teatral “Microporno per calers”i un mitjà de comunicació reusenc se’n va fer ressò. Fins aquí, tot hagués passat desapercebut si el titular no hagués estat el següent: “Una regidora de la Cup farà “microporno” al Teatre Bartrina”. Vostè, amant de les “piulades” i, per tant, coneixedor i jugador en l’ús del llenguatge, estarà d’acord amb mi, que aquest titular va ser extremadament tendenciós. Allò important no era l’obra de teatre, el seu contingut, el nom de la companyia, el nom de la persona qui ho dirigia; allò que, realment, havia de cridar l’atenció eren aquests dos conceptes: “regidora de la Cup”, per tant, -càrrec electe i dona- i la paraula “microporno” que inclou l’apòcope de la paraula “pornografia” i per tant, -exposició del cos, sexe, dona objecte-.
Aquest titular, insisteixo, totalment pervers, va aconseguir el seu objectiu: generar comentaris a les xarxes socials. Només calen dos exemples, -transcrits literalment-, Sr. Arza.
“Pero si es más fea que matar a una padre…Ni los tramoyista del Teatro van a querer verla en bolas. Vete a fregar escaleras y sácate un sueldo digno putón”.
“Pues te puedes cagar con lo guapa que es el público ARA microvomitos”.
Aquestes intervencions no van ser innòcues, ben el contrari. Per molt que jo ho intentés, per molt que la gent que m’estima em digués que les obviés, van afectar-me moltíssim. Em vaig sentir humiliada, em vaig sentir qüestionada, em vaig sentir culpable de ser dona i regidora. Durant aquells dies vaig pensar que ,potser, mentre durés el meu càrrec a l’ajuntament, hauria de deixar de fer una de les meves grans passions, el teatre.
Tingui-ho en compte, Sr. Arza, allò més dur que exerceix “l’heteropatriarcat” al qual vostè fa referència, és un sentiment erroni de “culpabilitat” vers les dones. Allò més cru i més dur, és que nosaltres, les dones -simplement per ser dones- hem d’estar constantment donant explicacions d’allò que fem, d’allò que pensem i, d’allò més important, de com ens comportem.
Sr. Arza, “l’heteropatriarcat” SÍ que ens ofega:
-Una companya de la Cup del Camp, víctima d’una persecució masclista.
-Maria Rovira, regidora de la Cup de Barcelona, víctima d’una agressió masclista.
-Companyes de l’assemblea feminista de Tarragona Cau de Llunes, encausades per combatre la pressió estètica.
-Una agressió masclista cada 8 hores a l’Estat i 65 dones mortes per aquest motiu durant el 2016.
Per acabar, només em resta dir:
Tindria la valentia de fer una declaració com la que va fer, cara a cara, davant de totes aquestes dones?
En aquest cas, no puc acomiadar-me educadament, Sr. Arza.
Marta Llorens,
Regidora de la CUP a Reus.
El mateix dia que van assassinar una dona a Eivissa en un nou cas de violència masclista, l’endemà que una altra dona fos assassinada a mans d’un home a Esplugues de Llobregat per la mateixa raó i l’endemà que la regidora de la CUP Maria Rovira denunciés a través dels mitjans una agressió masclista, el regidor reusenc de PDC Marc Arza, imputat pel cas de les pròtesis Traiber, publica aquest tuit: “Dia gris i fred. Conseqüència innegable de l’heteropatriarcat que ens ofega”.
Després que el seu tuit fos respost per desenes de persones indignades amb el to mofeta utilitzat pel càrrec electe de PDC davant d’un problema real i creixent com és el d’un patriarcat que provoca una agressió masclista cada 8 hores a l’Estat espanyol o que ja compta amb la dolorosa xifra de 65 dones assassinades a l’Estat al llarg d’aquest 2016, el regidor Arza respon: “Els comunistes tenen l’humor en quarentena”.
Doncs no, no tenim l’humor en quarentena. Tenim ràbia i sentim pena de pensar que algú que ha aprovat que es declarés l’any 2016 com a any contra la violència de gènere a Reus pugui fer un tuit d’aquestes característiques.
Etimològicament, el patriarcat és una forma d’organització social que atorga la màxima autoritat al pare. Històricament parlant, el patriarcat ha donat organitzacions polítiques jerarquitzades en què els homes d’un determinat estrat social han tingut pràcticament en exclusiva el poder polític basat en l’autonomia per prendre decisions, l’accés a la informació, la visibilitat i la representació pública. També han gaudit del dret a exercir aquest poder sobre les persones de qualsevol altre estrat social, incloent-hi el propi. L’exclusivitat del poder en mans dels homes adults ha conduït a materialitzar situacions abusives, de desigualtat i de discriminació cap a les dones i els infants. Del patriarcat, per si el senyor Arza no ho sap, se’n deriva allò anomenat masclisme, que s’entén com el conjunt d’idees, actituds i pràctiques sexistes de l’home sobre la dona.
Actualment com ens afecten a la nostra societat el patriarcat i el masclisme? Ja hem citat que cada 8 hores es produeix una agressió masclista a l’Estat i que ja són 65 les dones mortes per aquest motiu durant el 2016. A banda dels casos extrems, com representa un assassinat, el patriarcat és el responsable que el 22,5% de les catalanes hagin de reduir la seva jornada laboral per poder conciliar la vida familiar o que les dones directives segueixin cobrant un 18,6% menys que els homes directius amb càrrecs similars. També és el motiu principal de la bretxa salarial entre homes i dones i és que, malgrat hi ha més dones amb formació universitària, el salari mitjà d’elles és un 20% inferior respecte al d’ells. D’altra banda, el percentatge de dones directives el 2015 a Catalunya era de l’11,8%, una xifra ridícula que demostra el sostre de vida que genera el mateix patriarcat que ridiculitza el senyor Arza.
Al mateix regidor li recordem que les diverses institucions catalanes tenen programes per combatre el masclisme que es deriva de la societat patriarcal. Més enllà de declarar l’any 2016 com a any contra les agressions sexistes a Reus, aquesta Festa Major de Sant Pere s’ha dut a terme la campanya contra agressions amb el lema: Estimem com i a qui volem. Si dic sí, triem on. Si dic no, bona nit!”. A Reus també es compta amb el Servei d’Informació i Atenció a les Dones que forma part de la Xarxa d’actuació en temes de maltractaments i violència familiar de la ciutat i es coordina amb la resta dels serveis i institucions que actuen en aquest àmbit.
Des de la CUP hem treballat amb el govern i el consistori reusenc per implantar protocols i mesures per evitar les agressions sexistes. Un treball que valorem positivament però que trobem que perd tota utilitat amb declaracions públiques com les del senyor Marc Arza que es burla del dolor i de la desigualtat constant que encara hem de patir pel simple fet de ser dones. L’informem que la societat ha progressat i vostè o vostès s’han quedat en un model antic que no ha evolucionat com demostra la seva mentalitat. Què farà el govern des d’aquestes declaracions? ERC no pot passar això per alt entenem.
Davant d’aquest tuit indignant carregat de masclisme, el senyor Arza, per respecte a totes les dones ha de demanar perdó i el govern ha de moure fitxa.
La seguretat forma part d’un equilibri molt complex que uneix la convivència i la justícia. I la justícia, per molt que pesi a més d’un/a, no és el que quatre homes amb corbata han decidit i registrat en forma de llei. I aquesta ciutat, aquest país, aquest Estat, aquesta societat ni és justa ni és segura ni assegura una convivència assumible.
I per nosaltres la justícia, la seguretat i la convivència són adaptar la societat al ritme d’aquell més lent. Això és governar, senyor alcalde. No endreçar ciutats mitjançant ordenances de civisme, amenaces de sancions econòmiques i jugar amb una policia municipal com si de l’FBI es tractés.
Parlant de seguretat… saben per a qui és perillosa la mendicitat? Pels pobres. Perquè quan una persona no pot assumir l’exigent ritme del capitalisme acaba exclòs, estigmatitzat i acusat. I el que és pitjor, no existeix cap voluntat política que permeti sortir-ne; simplement menjadors socials i caixers automàtics per no morir-se de gana ni fred.
Parlant de seguretat… saben per a qui és perillosa la prostitució? Per les dones que l’exerceixen sense cap protecció social enfront les xarxes de tràfic, la violència masclista i la manca de drets socials i laborals.
Parlant de seguretat… saben per a qui és perillós el burkini? Per ningú. En canvi el conflicte interessa als partits que disfressen el seu racisme de feminisme. Fàstic absolut. Saben que sento quan veig una dona amb burkini o amb nikab? Curiositat, interès i ganes de poder-hi parlar, conèixer i entendre.
A la CUP se’ns ha negat un espai de treball conjunt amb el govern on poder valorar si tenim una Guàrdia Urbana menys capacitada del que necessita el municipi. Per exemple, existeix protocol sobre homofòbia? Sobre masclisme? Sobre Islamofòbia? No, no en tenim. I espero que ningú vulgui emparar-se únicament amb la llei perquè no n’hi ha prou. La llei no evita situacions i encara menys educa als agents sinó que serveix per castigar a posteriori a qui potser també és víctima, si més no de la ignorància.
Volíem un espai on poder fer de la guàrdia urbana un cos que tingui com a prioritat els plans comunitaris, d’inclusió, de barri que aportin informació per, insisteixo, afavorir la convivència, la seguretat i la justícia. Un cos que transformi els policies en educadors socials.
No ha estat possible, un govern municipal en minoria segueix actuant com si tingués majoria absoluta… Doncs bé, se’ns comença a acabar la paciències i les opcions.
Edgar Fernández, regidor de la CUP de Reus.
16 de setembre de 2016
La primera força de l’oposició al consistori reusenc comença el nou curs polític reiterant que vol treballar amb la resta de forces en aquest ajuntament “governat en minoria” perquè “no tenim cap altre opció si volem que Reus tiri endavant”, segons Edgar Fernández. És per aquest motiu que els cupaires plantegen dues mocions per treballar conjuntament que “plantegen debats de model de ciutat”: una que fa referència a la regulació de la via pública i una que planteja un debat de ciutat entorn al model de seguretat.
Pel que fa al model de seguretat, la CUP no planteja un model propi perquè “no seria de consens” i per això proposa “un espai de treball comú” del qual es derivi un model de policia que convenci a tots els grups, segons Fernández. En aquest àmbit posen d’exemple la Guàrdia Urbana de ciutats com Sabadell on governa la CUP i on la policia té un paper important en la inclusió als barris. Aquesta moció reiteren que ja la van presentar l’any 2013 i ara esperen aprovar-la per poder comptar amb un cos policial de “inclusiu i de proximitat que acompanyi el ciutadà”.
En relació a la regulació de l’espai públic, Mariona Quadrada ha recordat que Reus compta amb una ordenança municipal sobre el tema de l’any 2014 que és “vàlida” però inclou criteris “molt interpretables que depenen de la voluntat política”. Ara demanen “un espai de treball conjunt per regular la via pública en el qual es treballi de debò”. Asseguren que no entenen certs criteris pel que fa a l’atorgament de llicències i permisos i davant les sospites “d’arbitrarietat” proposen criteris objectius.
En aquest proper ple la CUP també plantejarà a la regidora d’educació quin protocol ha seguit l’ajuntament davant l’obligació d’impartir un 25% de matèries en castellà en una classe de l’escola Joan Rebull per la petició d’una sola família. I és que els cupaires reiteren que cal desobeir aquesta imposició.
Aquest mes d’agost ha entrat en vigor la nova ordenança de civisme. Des de la CUP ens toca denunciar, una volta més, el caràcter electoralista, repressiu i recaptatori d’aquesta ordenança fruit de la incompetència i classisme del govern municipal.
Una ordenança que pretén ser legitimada perquè ha passat per un procés participatiu… un procés participatiu que, com va explicar el regidor d’Unió, Joaquim Enrech, en algunes sessions eren 4 persones i no ha comptat amb les fases mínimes: diagnosi, objectius, possibilitats…
Una ordenança que pretén ser legitimada perquè ha rebaixat les sancions econòmiques un 20%… posant al descobert que no han entès que el civisme va lligat a la convivència ( a l’educació, a la cultura..), no a les sancions econòmiques.
Una ordenança de civisme que segueix perseguint i sancionant la mendicitat… sí, la mendicitat: demanar almoina al carrer i buscar menjar als contenidors. Ja ho va dir el cap de la Guàrdia Urbana que a ell i als botiguers els molestava veure gent demanant caritat pel centre de la ciutat.
Una ordenança municipal que pretén ser legitimada posant els articles més conflictius -com la prohibició d’anar amb burka pel carrer- al condicional esperant que una legislació superior permeti aplicar la persecució i sanció. Sembla ser que aquest govern, carregat de presumptes independentistes, no ha entès que quan es persegueix un símbol cultural es converteix en identitari.
Una ordenança de civisme que s’oblida de construir una ciutat articulada i basada en pràctiques inclusives i nous models de convivència.
Senyor Pellicer, un alcalde no ha d’endreçar una ciutat sinó governar-la. I això passa per adaptar els ritmes al més lent, articular les polítiques al més necessitat i fer que cada agent social tingui una funció, una responsabilitat, un paper. Que tothom formi part de la ciutat i se la senti seva.
La CUP portem 14 mesos demanant espais de treball conjunts amb la resta de grups i fent propostes (per l’Hospital, en taxes i pressupost municipals, polítiques socials, catàleg de treballadors…) però vostès insisteixen a fer política cara a la galeria. És una llàstima, però com ja vam anunciar, ens veiem obligats/des a iniciar els tràmits per presentar, de nou, un contenciós administratiu a l’ordenança de civisme.
Edgar Fernández és regidor de la CUP de Reus i militant d’Endavant-OSAN. Educador Social i estudiant de psicologia.
“Venim de molt lluny i anem més lluny encara”
— Delivered by Feed43 service
“Venim de molt lluny i anem més lluny encara”
— Delivered by Feed43 service
S’acosta un nou 11 de setembre, una data simbòlica marcada per les mobilitzacions populars per reclamar la independència del Principat. Amb una majoria independentista al Parlament i amb un mandat clar que emana del poble i que pretén assolir la ruptura amb l’Estat espanyol, aquesta Diada l’esquerra independentista sortim de nou al carrer per reclamar que es DESOBEEIXI com a via per assolir la ruptura.
A Reus, els actes previs comencen el dia 1 de setembre amb una xerrada sobre el procés independentista amb la diputada Anna Gabriel i Maria Plana, de Som Països Catalans.
El 9 de setembre comptarem amb l’actuació musical de el Diluvi i el Sindicat del Soroll a partir de la mitjanit al Casal Despertaferro.
L’habitual marxa de torxes serà el dia 10 de setembre a les 20.30 hores i arrencarà des del Casal Despertaferro.
L’11 de setembre, després de la mobilització de l’ANC a Tarragona, ens manifestarem sota el lema “Als Països Catalans desobeïm per la independència”. La marxa començarà a les 20 hores davant el Mercat Central de Reus.
Ens trobem als actes! Desobeïm!
Candidatura d’Unitat Popular de Reus,
29 d’agost de 2016