Tag: cohesió social

Es crea un grup de defensa de la llengua a Reus

14 de juliol de 2022

►Docents i activistes volen guanyar múscul organitzatiu, capacitat mobilitzadora i incidència social per fer front comú pel català a l’escola

A finals de juny, un grup de persones es van trobar al Casal Despertaferro per valorar la situació del català a l’escola i mirar de fer front als diversos atacs i amenaces que ha rebut. La convocatòria, feta a partir de la CUP de Reus, va reunir tant docents com activistes preocupades pel català a l’escola i a la societat.

Mariona Quadrada, exregidora i activista per la llengua, va explicar que els objectius de l’assemblea eren una primera presa de contacte per copsar inquietuds, forces i propostes entre la gent més sensible a la defensa de la llengua. «Ens dirigim especialment a docents però no només, ja que pensem que cal trencar la barrera comunitat educativa / societat en general per a poder fer pinya en defensa de la nostra llengua», va exposar l’exregidora cupaire.

Quadrada va sintetitzar que el que es busca és crear un espai polític de trobada que permeti aglutinar sensibilitats, forces i accions per a poder passar a l’ofensiva en defensa del català. «Ho plantegem així tant per una qüestió política, de plantejament —la qüestió de la llengua no és exclusiva del món educatiu sinó de tota la societat—, com pràctica —no podem deixar la comunitat docent sola i com a única responsable davant de la justícia o d’altres atacs espanyolistes—», va afegir. L’exregidora centra els reptes actuals d’aquest espai en guanyar múscul organitzatiu, capacitat mobilitzadora i incidència social.

Les assistents es van repartir diverses tasques de recerca d’informació i es van tornar a convocar per al dijous, 01 de setembre, a les 18 h, al Casal Despertaferro de Reus. Així mateix, han habilitat un adreça de correu electrònic i un perfil de twitter per tenir vies de contacte i de difusió.

El català, dret clau per a la cohesió i una vida digna

26 d'abril de 2022

► La CUP Reus aposta per la immersió lingüística real per evitar la segregació i com a un dret bàsic troncal, i crida a la mobilització educativa i social per a la defensa del català

  • «Cal evitar com sigui la segregació lingüística i social», Mariona Quadrada (CUP Reus)
  • «No és només el professorat qui s’ha de mobilitzar», Agnès Toda (Òmnium Baix Camp i CUP Reus)
  • «La proposta de modificació de llei no la defensa ningú: hem de redoblar esforços perquè no gosin presentar-la», Carles Riera (diputat al Parlament del Principat per la CUP)
  • «La defensa del català ha d’anar més enllà de ser independentista, perquè ha de ser llengua de país. Però la lluita per llengua és també lluita per la independència», Carles Riera

     

Mariona Quadrada va obrir l’acte afirmant que la base social de l’independentisme s’eixampla garantint drets socials a tothom, entre ells, l’accés a l’habitatge o a la igualtat d’oportunitats en matèria lingüística i educativa. Va parafrasejar Joan Fuster en sentenciar que «tota política lingüística que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres».

Agnès Toda va indicar que la llengua havia perdut status des del moment en què se l’havia separat del moviment independentista, cosa que no passava anteriorment. Així mateix, va assegurar que la població catalanoparlant també havia de canviar actituds i no claudicar amb l’ús de la llengua, sinó donar-li prestigi.

En aquest sentit, va afirmar que, després del franquisme i en temes legals, a cada bugada s’hi ha perdut un llençol, però que encara hi ha drets que emparen els catalanoparlants. «Ens ho hem de creure i promocionar l’ús de la nostra llengua. Canviar de llengua d’entrada per qualsevol motiu també és absurd. Hem d’apostar pel català», va reblar.

Va apuntar que l’Estat espanyol pretén trencar un model de societat que fins ara havia anat bé, tot i que ja mostrava punts febles, i que ara l’estan atacant. «Es volen carregar un model d’immersió que també ho era de societat, l’objectiu és carregar-se el català», va concloure.

De cara a fer-hi front, va situar dos exemples relativament recents als Països Catalans. D’una banda, la vaga indefinida de docents, a les Illes, pel català, la tardor del 2013, que va acabar victoriosament. De l’altra, la força que el poble va demostrar el 1r d’octubre de 2017. Així, va subratllar que cal que els docents no es trobin sols i que tot el poble vagi cap endavant.

Per acabar, va indicar que el que vol l’Estat és recuperar la imposició del castellà, com al franquisme, i que el Govern hauria de prendre’n nota i fer una aposta clara pel català per al jovent, en lloc de la intromissió del castellà als mitjans de comunicació públics. Per a fer-hi front, no calen més hores de castellà, sinó prestigiar i fer atractiu el català. Va acabar citant dos aforismes més de Fuster i amb una crida clara i contundent: «La tasca de desobediència no és només del professorat, és de tota la societat, perquè és la nostra llengua la que és en joc».

Carles Riera va començar llur intervenció situant 4 problemes damunt de la taula. El primer, el retrocés de l’ús social i escolar del català, un fet que fins i tot reconeixen els que hi legislen en contra. El segon, l’existència d’un Estat a la contra en les polítiques de normalització del català. El tercer, una dreta i extrema dreta militant contra la llengua dels Països Catalans, de la mà de l’aparell judicial. I el quart, un govern de la Generalitat que no defensa la llengua catalana ni en l’ús social ni en l’ús educatiu.

A l’altra balança hi va situar, a favor, l’existència d’una comunitat educativa organitzada i majoritàriament a favor de la immersió lingüística i una societat civil organitzada també en defensa de la llengua. «Gràcies a això, hem aconseguit que, de moment, el Govern no tiri endavant la proposició de llei que finalitza la immersió lingüística, tot i que la batalla no s’ha acabat», va destacar.

Riera va exposar que, amb tot aquest context, han arribat sentències judicials contra la immersió lingüística des de fa més de 10 anys, contra determinades escoles. «Quina ha estat la resposta dels diferents governs de la generalitat o departaments educació, independentment del color polític? Cap, cap ni una. Tots els governs han acatat totes les sentències, sense exclusió», va exclamar.

En aquest sentit, va denunciar que la tesi central de la sentència del TSJC és que el castellà també ha de ser llengua vehicular. Així doncs, el problema no seria el 25% sinó la condició del castellà com a llengua vehicular. I després de 2 mesos sense fer res, el Govern conspira amb PSC i Comuns per acabar dient que acaten la legislació espanyola i que el castellà també serà llengua vehicular a l’escola. Riera va denunciar que, d’aquesta manera, ho han passat a legislació catalana i a més deixen que la concreció vagi en funció de cada centre.

«Això implicarà més castellà, no pas més català, i multiplicarà la segregació escolar, quan la política lingüística és un pilar de país. El departament s’espolsa la responsabilitat del damunt i porta la batalla als consells escolars de cada centre», va subratllar Riera. A més a més, tot això s’ha passat per la taula de diàleg de Madrid, la que deien que serviria per a l’autodeterminació i l’amnistia.

El diputat va denunciar també que eliminen les aules d’acollida. En contraposició, Riera va explicar que la proposta de la CUP és que el català sigui l’única llengua vehicular a l’ensenyament, amb tots els recursos que siguin necessaris per a l’aprenentatge d’altres llengües. Va exigir que s’apliqui la immersió lingüística, de la qual tots els governs n’han negligit, tot subratllant que el català ha de ser dret per a tothom, és a dir, dret per igual i no motiu de segregació.

Per això, Riera va exigir que es retiri la proposta de llei i que el govern posi en marxa la promoció del català arreu, així com un acord per a desobeir la sentència del TSJC, amb la mobilització permanent i la defensa de les escoles que pateixen sentències com a alguns dels elements claus. En aquest sentit, va defensar l’organització arreu en defensa de les escoles per fer front a les sentències que arribaran i voldran imposar el 25% de castellà. Així, va subratllar que cal generar pressió social i compromís amb el país.

Per últim, va asseverar que aquesta batalla per la llengua cal emmarcar-la en clau nacional, als Països Catalans, perquè l’Estat ja l’està jugant en aquest àmbit. «La defensa del català ha d’anar més enllà de ser independentista, perquè ha de ser llengua de país. Però la lluita per llengua és també lluita per la independència», va reblar.

Marta Llorens, portaveu de la CUP

La CUP de Reus insta el regidor Daniel Recasens a triar entre partit i país

29 de març de 2022

► La formació anticapitalista exigeix la convocatòria urgent del Consell Educatiu de Ciutat davant l’atac a la llengua i la cohesió social.

La CUP de Reus ha criticat avui el silenci i l’immobilisme del regidor d’Educació i Política Lingüística, Daniel Recasens, davant dels atacs a la llengua i la cohesió social. La portaveu Marta Llorens insta el regidor «a triar entre partit i país davant d’un atac contra un consens social i polític de més de 40 anys per preservar la llengua pròpia».

La formació anticapitalista ha subratllat la hipocresia del govern autonòmic i dels partits que l’integren quan va voler fer-se una foto de cara a la galeria durant la vaga pel català de la comunitat educativa, el 23 de març. Mentre la comunitat educativa era als carrers, ells preparaven el pacte que anunciarien l’endemà i que es carrega la immersió lingüística: altre cop, entre despatxos i en contra de la immensa majoria dels agents socials representatius.

Davant del seu silenci i immobilisme, la CUP de Reus exigeix que el regidor Recasens convoqui el Consell Educatiu de Ciutat, perquè assegura que cal abordar la situació actual i les conseqüències de l’aplicació d’aquest pacte. Llorens ha recordat que «la CUP vam presentar al mes de gener una moció que es va aprovar, amb el suport del mateix govern de la ciutat, que, com a punts destacats, rebutjava qualsevol atac a la immersió lingüística i la imposició de la utilització del castellà com a llengua vehicular en el 25% del currículum a Catalunya per part del Tribunal Suprem».

La tria entre partit i país vol dir posar al centre l’interès pel bé comú de la població de Reus, perquè ja fa temps que patim segregació escolar entre centres educatius que fomenta la divisió d’origen, la divisió per recursos socials i econòmics i, ara, a més a més, s’hi afegirà la divisió per comunitats lingüístiques. La CUP ha subratllat que la llengua catalana era i és la llengua de cohesió, que ajuda a no dividir i que és una porta a la igualtat d’oportunitats. La portaveu ha fet èmfasi que aquest pacte retira el català com a llengua d’acollida de tots els infants quan arriben a l’escola, atacant així un model que es nega a dividir-nos per comunitats lingüístiques.

Per a la CUP, és urgent convocar una trobada del Consell Educatiu de Ciutat per aquesta setmana i, de manera extraordinària, amb dos punts crucials també aprovats en la moció referida: treballar pel pacte municipal per l’ús del català, i treballar en clau de diagnosi per l’ús del català dins de la realitat socioeducativa de la ciutat.

També en clau de plenari, Llorens ha retret al govern municipal amb quina legitimat exigirà el català a grups espanyolistes com Ciudadanos quan facin servir el castellà. Hi ha afegit la crítica al silenci que manté el regidor Daniel Recasens des de l’inici de les vagues i amb el conflicte que s’esdevé amb l’exigència del 25% de castellà a les escoles amb aquest pacte, per la seva doble condició de regidor d’Educació i de Política Lingüística.

La deixadesa del regidor Recasens va paral·lela a l’abandonament que fa aquest pacte dels centres i docents, que queden descoberts: no els dóna cobertura legal i obre la veda a atacs de les poques famílies i dels grupuscles espanyolistes que vulguin imposar el castellà. La política lingüística queda en mans dels tribunals i, ras i curt, reconeix el castellà com a llengua vehicular: és una submissió feta llei.

Per últim, la CUP ha reiterat el seu suport total a la vaga de la comunitat educativa dels dies 29 i 30 de març, igual que havia fet amb les anteriors del 15, 16, 17 i 23 de març.