El plenari de Reus com espai de lluita

A mesura que avança el primer any del govern tripartit a Reus, les veus de les veïnes es fan sentir amb més força, i el plenari municipal s’ha convertit en un escenari clau per a la seva expressió. La manca de transparència en qüestions rellevants com educació, residències, projectes urbanístics com la Hispània, sostenibilitat de l’aigua i condicions laborals ha motivat la freqüent assistència ciutadana al ple i a la plaça Mercadal, on la comunitat busca fer-se sentir.

El plenari on es va tractar la gran pujada generalitzada de taxes i impostos va ser un exemple clar. La ciutadania volia fer sentir la seva veu en directe i també ambient amb la presentació de nombroses esmenes, que van ser desestimades completament pel govern de la ciutat, al mateix temps que el cos de seguretat del consistori els hi tancava la porta als nassos.

És cert que alguns d’aquests conflictes no són directament atribuïbles al govern tripartit format per PSC, ERC i Ara Reus, però sí que esperem solucions d’aquesta coalició. De què serveix tenir a Esquerra Republicana al govern municipal i al departament d’Educació de la Generalitat si després no fa res davant el tancament de línies públiques a la ciutat? De què ens serveix si no fan de mediadors per aconseguir, el que totes les afectades reclamen, no moure’s de la residència ICASS durant les obres?

Des de la CUP veiem una ERC que només calenta cadires i a vegades ni això. Limitant-se a ocupar càrrecs sense implicació real. És vergonyós, per exemple, que la presidenta de la Diputació i regidora de Reus Promoció ja ni es molesti a generar excuses per absentar-se en tots els consells i comissions que té adjudicades. La mateixa Noemí Llaurador que prometia durant la campanya lluitar per la ciutat i que, tot i portar més de vuit anys al govern, cada cop és més absent en el Consistori.

Pel que fa a Ara Reus, la seva inclusió en el govern sembla un error. Anunciar un canvi de rumb i repetir amb un partit oportunista sense altres objectius que governar, donant-li les mateixes competències que els darrers vuit anys, no augurava un bon inici de mandat.

El plenari de divendres passat va ser un altre exemple de l’altaveu en el qual s’ha convertit el ple. Si normalment hi havia una o dues concentracions a la sala, al del mes de març n’han coincidit quatre; la lluita per la residència pública ICASS (recorrent des del novembre), el no tancament de línies d’escoles públiques, la petició per acabar amb el comerç d’armes amb l’estat d’Israel i la millora de les condicions laborals dels treballadors municipals. La resposta de govern? Demanar silenci absolut a la sala i renyar als assistents per qualsevol expressió d’espontaneïtat.

El reglament de participació actual limita les possibilitats de la ciutadania de fer sentir les seves veus, amb protocols massa estrictes i temes acotats. Això planteja interrogants sobre el compromís real dels partits d’esquerres al govern. On és el gir cap a l’esquerra d’aquesta administració? La resposta sembla ser enlloc, i aquesta manca de resposta pot ser la causa de la indignació creixent entre els ciutadans.

Mònica Pàmies, regidora i portaveu del grup municipal de la CUP de Reus.