Tag: repressió

L’Esquerra Independentista del Camp fa arribar La Marató Antirepressiva a Montblanc

8 de novembre de 2022

► Conjuntament amb Concaries, Sas Absolució i l’Alt Camp no té por, fan una crida a plantar cara a la repressió amb més lluita i organització.

Aquest diumenge 6 de desembre, la Marató Antirepressiva ha recalat a Montblanc. Una trentena d’assistents de la comarca i del Camp han debatut sobre el context polític, el paper de la repressió i la necessitat de revertir-la en més organització, acció i lluita. En acabat, han amenitzat el vermut, que també ha facilitat l’Ateneu l’Empelt, per destinar els recursos a la Marató.

La presentació i obertura de l’acte polític ha anat a càrrec de la Teresa de Concaires, un col·lectiu de recent creació i vinculat a l’Esquerra Independentista. La concaire ha posat en context la situació social i política de la comarca i n’ha destacat la necessitat de seguir articulant amb el teixit popular. “Cal ser la pedra a la sabata de qui no planta cara, de qui claudica; hem de reactivar les lluites”, ha afirmat.

Judit i Roger, membres del grup de suport als represaliats de l’Alt Camp no té por, han parlat dels casos repressius que cobreixen. La Judit ha posat de relleu la necessitat de sortir de la resposta antirepressiva reactiva i de fer propostes sostingudes i en positiu, com la mateixa Marató Antirepressiva. En Roger ha exposat que els primers encausats catalans per sedició al s.XXI va ser els de la mobilització Aturem el Parlament, sorgida del 15M, el juny del 2011; van ser acusats per la Generalitat juntament amb una entitat d’extrema dreta. “Són un exemple més que la repressió contra l’independentisme no és exclusiva i que no només l’Estat espanyol reprimeix”, ha sentenciat. En aquest sentit, han destacat que, tot i que la repressió s’ha visibilitzat molt a resultes del procés, aquesta ve de lluny i sempre ha format part de l’engranatge de la repressió en contra la dissidència.

Tot seguit, ha pres la paraula Adrian Sas, represaliat per les mobilitzacions del primer aniversari del Primer d’Octubre, l’any 2018. En primer lloc, ha apostat per crear un moviment antirepressiu fort, una organització solidària que no distingeixi entre culpables i innocents. Així ha plantejat dos punts bàsics: la derogació de la legislació repressiva i l’amnistia per a totes les encausades polítiques.

Pel que fa al seu cas en particular, l’ha ubicat en el fet que la repressió que pateix el poble català no ve només de la policia espanyola sinó també dels Mossos. Ha denunciat que la Generalitat va mentir abans del judici i a més a més va introduir agreujants, cosa que el fa entrar a presó: “No és l’estat feixista espanyol qui m’envia a presó sinó el Govern”, ha reblat. Sas té condemna de 3 anys, 6 mesos i 1 dia i està pendent del recurs presentat al Tribunal Suprem espanyol després que el TSJC el desestimés anteriorment. “No tinc cap confiança en el Tribunal Suprem. Si al final es resol a favor meu, sé que serà per la lluita i l’organització”, ha reblat. Sas ha afirmat que està disposat a complir presó perquè no col·laborarà de cap manera amb aquest règim.

Finalment, Marta Benosa, d’Endavant Baix Camp ha ubicat la repressió com un mecanisme habitual que té l’estat capitalista per actuar de forma sistemàtica contra tota dissidència política. “Cal que ens organitzem, ens solidaritzem amb totes les encausades i lluitem per una vida digna”, ha conclòs.

En acabat, s’ha amenitzat musicalment el vermut que també ha facilitat l’Ateneu l’Empelt per destinar els recursos a la Marató. La Marató Antirepressiva és una empenta col·lectiva d’Alerta Solidària i el conjunt de l’Esquerra Independentista “contra tota la repressió que hem patit els darrers anys. Amb la Marató pretenem impulsar la major batzegada contra la normalització de tota forma de repressió”, en paraules de les seves impulsores. Després de mesos d’actes arreu dels Països Catalans, l’acte final tindrà lloc aquest dissabte, 12 de novembre, a Barcelona.

Tres militants del SEPC declaren a jutjats per exercir el seu dret a vaga

13 d'octubre de 2022

► Els estudiants van ser identificats en el context de la vaga estudiantil contra la Llei Castells el desembre de 2021

Tres joves militants del SEPC Reus han declarat aquest matí a jutjats acusats d’haver pres part en una acció de bloqueig de l’Institut Baix Camp durant la vaga contra ‘la Llei Castells’, el 16 de desembre de 2021. Els estudiants han reafirmat l’exercici del dret de l’estudiantat de 3r i 4t de la ESO a la no assistència col·lectiva davant de la negativa al diàleg per part de la direcció de l’Institut.

“Tenim dret a fer vaga i simplement vam exercir-lo”, han expressat a la sortida de la declaració. Els encausats han criticat que el centre “va demostrar que no respecta les decisions col·lectives de l’alumnat ni els seus drets més bàsics” ja que es va negar al diàleg i a la possibilitat que alumnes de 3r i 4t d’ESO poguessin fer vaga. Els militants han recordat que el SEPC Reus havia convocat un acte amb motiu de la vaga on es va llegir un manifest denunciant la situació dels alumnes represaliats i la seva vulneració de drets.

Els encausats han denunciat que, el mateix dia de la vaga, es va celebrar un Consell Escolar extraordinari on es va aprovar la demanda dels estudiants de poder fer vaga, canviant així la normativa in situ. “Això demostra que, anteriorment, s’havia mentit deliberadament als estudiants per tal de fer baixar la pressió estudiantil i evitar cap canvi real per millorar les condicions de l’estudiantat a l’hora d’organitzar-se i defensar els seus drets”, han criticat.

Els 3 militants del SEPC, a qui s’acusa de l’acció de bloqueig als accessos de l’Institut han subratllat que inicialment van ser 6 els estudiants identificats. “Els estudiants de l’Institut Baix Camp no van tenir cap altra opció que plantejar una vaga combativa”, han conclòs. El SEPC Reus ha assegurat que “ens reafirmem en la lluita estudiantil demostrant cada dia que la lluita és l’únic camí”.

 

La CUP vol que l’Ajuntament de Reus faci costat actiu als independentistes represaliats

20 de juliol de 2022

► Insta el consistori a rebutjar la repressió de l’Estat espanyol i a demanar a la Generalitat que es retiri de l’acusació particular contra independentistes reusencs

La CUP de Reus vol un paper actiu i decidit de l’Ajuntament de la ciutat en contra de la repressió al moviment independentista. La formació anticapitalista presenta una moció on demana, d’una banda, rebutjar la repressió premeditada, sistemàtica i històrica per part de l’Estat espanyol contra el moviment independentista; de l’altra, mostrar el suport a les persones que han patit o pateixen situacions repressives fruit del procés independentista a la nostra ciutat, i, finalment, demanar a la Generalitat de Catalunya que retiri l’acusació particular d’una de les peces encara actives a la ciutat de Reus.

El regidor Edgar Fernández ha subratllat que, des de l’any 2017, més de 4.000 persones han patit repressió derivat del procés independentista. «A la ciutat de Reus, s’han patit diferents accions judicials contra l’independentisme, ja sigui contra persones sense vinculació política més enllà de participar de mobilitzacions, càrrecs electes o militants de diferents organitzacions socials i polítiques de la ciutat; parlem de 7 peces judicials i més de 40 persones en un període de 2 anys», ha exposat el cupaire.

Fernández ha remarcat l’arxivament d’algunes de les causes, però que les mobilitzacions de la tardor del 2019 en van arribar a generar fins a cinc, quatre de les quals encara estan obertes. Així mateix, el regidor anticapitalista ha recordat que Alerta Solidària (organització antirepressiva de l’Esquerra Independentista) i els Advocats Voluntaris 1 d’Octubre de Reus han denunciat de forma reiterada l’evident i premeditat muntatge policial així com l’ús de fitxers policials il·legals. «Fins i tot, una de les investigades feia mesos que no vivia a Reus», ha exclamat Fernández.

En aquest sentit, el cupaire ha denunciat el que s’anomena «pena de banqueta», el temps dilatat entre els fets denunciats i la data de judici, ja que després són declarades innocents. «Ningú no els treu el mal tràngol passat ni els retorna els anys de patiment i incertesa», ha etzibat Fernández. «Parlem de les 4 antifeixistes del Holi, gairebé 4 anys esperant un judici que no es va celebrar perquè en van arxivar la causa just abans. Parlem del cas Confeti de Palma, 5 anys esperant judici per denunciar el turisme massiu a Mallorca i acabar sent absoltes. Parlem del Robert, l’Adrià i la Gina, encausats per les protestes de l’octubre del 2019, 3 anys esperant judici del sortir-ne absolts», ha denunciat el regidor.

El cupaire ha recordat que entenen la repressió com un instrument polític que s’utilitza en situacions de conflicte, l’ús frívol de la qual consideren inacceptable. «Cal denunciar i revertir l’actuació de les administracions, que s’han posicionat i significat en contra de la llibertat de persones que finalment han acabat absoltes o amb els casos directament arxivats», ha conclòs el regidor.

Llegiu la moció completa aquí. Moció aprovada.

Edgar Fernández, detingut per desobediència

8 de juliol de 2022

► La detenció s’ha produït dies després de l’arxiu d’una de les 5 causes judicials que agrupa més de 30 independentistes reusencs

Aquest matí, per ordre del Jutjat d’Instrucció número 4 de Reus, agents dels Mossos d’Esquadra han detingut el regidor i membre del Secretariat Nacional de la CUP, Edgar Fernández. La detenció s’ha degut a les reiterades incompareixences a les citacions judicials derivades de la macrocausa que agrupa més de 30 independentistes reusencs, la majoria militants de l’Esquerra Independentista. És la segona vegada que la policia catalana deté a Fernández -la darrera vegada fou el maig de 2021- també per no personar-se a les citacions judicials com a forma de denúncia a la persecució del moviment independentista.

L’arrest s’ha realitzat quan Fernández es dirigia a l’Ajuntament de Reus i pocs dies després que es fes públic l’arxiu d’una de les 5 peces judicials que conformen la macrocausa reusenca. Totes elles es remunten a la tardor de l’any 2019, en el marc de les mobilitzacions contra les sentències del Judici del Procés i de les detencions durant l’Operació Judes.

Alerta Solidària i la campanya La Solidaritat no és delicte, mitjançant un comunicat, han a assegurat que s’ha de “deixar de col·laborar amb l’estat opressor i guanyar consciència i fortalesa, individual i col·lectiva” mitjançant les accions de desobediència.

En protesta de la detenció a Fernández, una trentena de persones, entre les quals hi havia membres de la CUP, Endavant, l’ANC o els Avis i Àvies per la Independència, s’han dirigit a les portes dels Jutjats de Reus per esperar la seva posada en llibertat. A la sortida, el regidor reusenc i membre del Secretariat Nacional de la CUP ha subratllat que “cal extrapolar les accions individuals a una consciència i acció col·lectiva, com la tardor del 2017 i 2019” i ha instat al moviment independentista a “superar els límits de governs i partits per assolir la llibertat de Catalunya i els Països Catalans”.

El jutge arxiva una de les peces judicials contra independentistes reusencs

23 de juny de 2022

► Encara hi ha 4 peces obertes amb més de 30 persones investigades

La solidaritat no és delicte i Alerta Solidària han explicat, avui, en roda de premsa, que el jutge ha arxivat una de les peces judicials de les causes repressives contra l’independentisme reusenc. La macrocausa repressiva, que encara consta de quatre peces obertes, afecta a més de 30 persones investigades.

Mariona Quadrada, exregidora de la CUP i una de les tres investigades en aquesta peça, ha recordat que hi ha una altra peça idèntica a l’ara arxivada que el jutge segueix tirant endavant, cosa que ha assenyalat com una anomalia. Quadrada ha recordat que ja se li va arxivar una causa anterior per una denúncia de Ciudadanos, així com els portaveus dels grups municipals, en van tenir una altra per demanar que la policia espanyola no s’allotgés a l’Hotel Gaudí del centre de la ciutat. “N’eren 5, ara en queden 4, però n’hem arribat a tenir 7”, ha subratllat Quadrada, que ha asseverat que la repressió a Reus és una cosa que ve de lluny i que està orquestrada i premeditada.

Edgar Fernández, regidor de la CUP, ha explicat que la peça que segueix endavant és on hi ha una persona encausada que ni tan sols vivia a la ciutat a la tardor del 2019. “Això demostra l’existència de fitxers policíacs”, ha conclòs Fernández. La roda de premsa d’avui ha coincidit amb la publicació, avui, de la sentència contra William Aitken, jove escocès condemnat a 5 anys de presó per les protestes de la tardor del 2019 amb l’única prova en contra de les declaracions dels Mossos. “És extremadament greu que, amb la poca credibilitat que tenen els Mossos, se sentenciï algú a 5 anys de presó”, ha subratllat Fernández. En aquest mateix sentit, el regidor cupaire ha recordat els casos d’Adrià Catasús i Marcel Vivet, a qui s’ha acabat demanant penes de presó amb la mateixa lesió d’un mateix Mosso, destacant la irregularitat que d’un mateix fet en sortissin dues causes judicials. “No cal ser independentista, només cal tenir una mínima qualita democràtica per veure que això és una anomalia i un desastre jurídic”, ha conclòs. Finalment, Fernández ha posat damunt de la taula que “això no va de persones, organitzacions ni partits, és una qüestió d’emancipació nacional, social i de gènere, el que cal fer és extrapolar aquestes desobediències invidiuals que generem per superar la repressió, desbordar l’Estat i generar estructures de solidaritat”.

La peça arxivada correspon a les mobilitzacions del 23 de setembre, en resposta a l’Operació Judas. D’aquell dia, hi ha dues peces que es van fer en paral·lel: una, a càrrec dels Mossos, en què es va encausar Quadrada, Fernández i un militant d’Endavant (OSAN, i que ha estat arxivada després de finalitzar la fase d’instrucció. Cal destacar que inicialment ADIF havia demanat de sumar-se a la petició de la Fiscalia, pensant que arribaria fins al final, però que finalment n’ha demanat l’arxiu. L’altra causa va a càrrec de la Brigada d’Informació de la Policia Nacional, pels mateixos fets, on hi ha 12 persones encausades, totes de l’Esquerra Independentista de Reus. És en aquesta peça on la policia ha tirat d’arxius policíacs per encausar, entre d’altres, a una persona que ni vivia a Reus. Les tres causes obertes pendents fan referència, un d’elles, a una vaga d’estudiants i, les altres dues, a les protestes post-sentència, a l’octubre de 2019; en aquestes hi ha la Generalitat com a acusació.

Edgar Fernández planta al jutge per vuitena vegada

10 de juny de 2022

►El regidor de la CUP avisa que exigiran responsabilitats polítiques quan es tanqui definitivament la macrocausa judicial contra l’independentisme reusenc

Si el dimecres 9 membres del Sindicat d’Habitatge havien de ser jutjades per l’ocupació d’unes oficines abandonades del BBVA, dijous al matí era el regidor Fernández qui estava citat als Jutjats de Reus. En el marc de la macrocausa judicial, el regidor recorda que hi ha més de 30 independentistes encausats en 5 causes diferents, fruit de les mobilitzacions de la tardor del 2019. Fernández, que de nou ha plantat al jutge com a senyal de protesta i denúncia, ha fet esment al recent descobriment d’un policia nacional espanyol infiltrat en el moviment pel dret a l’habitatge i a l’Esquerra Independentista: “els cossos policials exerceixen una funció política repressiva molt concreta i enfocada: actuen impunement, per tots els mitjans, contra la dissidència política, sovint a qualsevol preu”, ha etzibat.

Tant Fernández com la resta de persones encausades, que han denunciat de forma reiterada la “clara voluntat atemoridora dels Mossos d’Esquadra amb la construcció d’aquesta macrocausa”, mantenen la voluntat de denunciar aquesta situació i anuncien que exigiran responsabilitats polítiques un cop els absolguin o s’arxivi definitivament la macrocausa judicial. Aquests darrers mesos, recorda el regidor independentista, “ha sortit a la llum com els Mossos han utilitzat el mateix atestat policial i les mateixes proves per acusar diferents persones, com és el cas de Marcel Vivet i Adria Catasús, fent que la Generalitat es veiés forçada a retirar-se de l’acusació particular o a reduir la petició de presó”.

Des de la campanya ‘La solidaritat no és delicte’ anuncien que hi haurà resposta mobilitzadora si, com sembla ser, es reactiven les citacions de la macrocausa reusenca en lloc d’arxivar-se definitivament. Fernández ha mostrat la seva solidaritat amb na Gina, la companya de la CUP Barcelona a qui jutjaven ahir mateix per les protestes contra la sentència del procés, a l’octubre de 2019. Així mateix, s’ha fet ressò de la convocatòria antirepressiva que fa l’Esquerra Independentista per aquest dissabte 11 de juny, a les 9.30 h, al Fossar de les Moreres de Barcelona.

La CUP sol·licita la realització d’un estudi socioeconòmic zonal de Reus

19 de maig de 2022

► La formació anticapitalista vol conèixer les dades socioeconòmiques i la distribució d’equipaments socials, comercials i esportius per zones per poder generar polítiques específiques gestionades per les comunitats veïnals i millorar-ne la qualitat de vida.

La CUP de Reus presentarà una moció al ple municipal demanant l’elaboració d’un mapa per conèixer la realitat social del municipi. El regidor Edgar Fernández ha recuperat el concepte de ‘ciutat mediterrània’, idea que moltes formacions van dur en campanya però que ara han oblidat, inclosa la regidora Marina Berasategui, recorda el cupaire. Una ciutat mediterrània és aquella on amb 10-15’ caminant es té accés serveis públics, comerç de proximitat, gimnàs o d’altres equipaments.

«Calen polítiques de cohesió social, no només programes aïllats, i cal utilitzar canals i instruments diferents segons el context i les necessitats», ha exposat Fernández. El regidor anticapitalista ha denunciat que, en no fer-ho, tot el debat social acaba simplificat en la ‘seguretat veïnal’, que obre les portes a l’extrema dreta. «És un debat simplista: cal fer polítiques d’esquerres, valentes, que donin eines a la gent perquè tingui capacitat de decidir amb la comunitat allà on viu».

El regidor cupaire ha denunciat que l’alcalde està construint una ciutat aparador, de cartró-pedra, a la zona nord, mentre a la sud hi aplica una lògica clientelar. Fernández ha denunciat que no hi ha hagut polítiques transformadores que hagin generat apoderament polític ni aprofitament de recursos. Per això, la CUP proposa recuperar la ciutat mediterrània a partir de tres punts: mapa de les necessitats socials de la ciutat, amb dades; debats en comissions informatives per decidir què es necessita; i debat obert amb referents d’entitats veïnals i amb agents socials del municipi.

Fernández també ha aprofitat la roda de premsa per denunciar l’enèsim cas de persecució política i judicial per part dels Mossos i la Generalitat contra el moviment independentista de la ciutat. El mateix regidor ha recollit una nova citació judicial abans de la roda de premsa. En aquest cas, els Mossos han trucat gent del seu entorn personal, acció que el regidor ha denunciat com a estratègia de guerra de desgast. La dubtosa legalitat de l’acció se suma a l’existència contrastada de fitxers policíacs per part dels Mossos, que han arribat a citar militants que ja no viuen a Reus. Els fets d’aquesta causa judicial, en què la Generalitat és acusació particular, es remunten a la revolta contra les sentències del procés, a l’octubre de 2019. En total, hi ha 5 causes judicials amb més d’una vintena de persones encausades de l’Esquerra Independentista de Reus.

Llegiu la moció sencera aquí.