Tag: Territori i sostenibilitat

La CUP presenta el manifest per un “Fons de Transició Nuclear des de i per al territori”

22 de febrer de 2023

► Les anticapitalistes proposen un manifest amb quatre punts claus per donar suport a la proposta de llei que presentaran durant el mes de març
► Demanen que es destini el 90% de la recaptació de l’impost al territori afectat per les nuclears de forma ponderada i justa

Ahir al migdia el grup comarcal de la CUP al Consell Comarcal del Baix Camp va presentar les dues mocions que es debatran a la Junta de Portaveus, i que es votaran a la sessió plenària que tindrà lloc el proper dimarts 28 de febrer.
La primera moció demana el suport e xplícit a la convocatòria de vaga general dels sindicats combatius i que secunden col·lectius feministes com la Plataforma 8m del Camp. Segons Mònica Pàmies, consellera comarcal de la CUP, sobren els motius per convocar al vaga i que “no és una qüestió d’un dia, és una necessitat permanent amb la qual adquirim el compromís d construir un futur esperançador i lliure”.
 
La consellera i portaveu del grup Comarcal, Laia Muntas ha exposat que la CUP porta uns mesos treballant una proposta de Llei perquè el Fons de Transició Nuclear sigui una eina per al territori afectat per les centrals nuclears. A partir de l’elaboració d’una proposta base, s’han fet reunions reunions a les Garrigues històriques, Falset, Deltebre i fins i tot una reunió telemàtica on han explicat i debatut la proposta amb electes dels municipis afectats i altres agents com ara membres de denominacions d’origen o consorcis o entitats ecologistes, amb l’objectiu que es camini cap a una modificació de la llei 5/2020 que tingui en compte el territori.

La modificació de la llei 5/2020 que crea l’impost sobre les instal·lacions que incideixen el medi ambient, proposada pel PSC i aprovada amb el suport de PSC, Junts i CS consideren que segueix sent insuficient. “S’ha passat del 20 al 50% per destinar-lo al Fons de Transició Nuclear, però la CUP proposem que es destini el 90% de l’impost recaptat s perquè es destini al territori afectat, que entenem que és tot el relatiu al PENTA i sense excloure la demarcació de Lleida”. Segons consideren es passaria de 60M€ a 108M€.

 
A més, Muntas assenyala que amb l’actual redactat permet que s’hi instal·lin macroprojectes, “s’obre la porta a que l’utilitzin grans empreses que no son del territori en comptes d’afavorir l’economia localitzada”. Suggereix que el Consell Comarcal del Baix Camp hauria de posicionar-se a favor del manifest, que considera que inclou “quatre punts mínims” que “haurien de ser de consens i en favor també, de la comarca”. Aquest manifest estarà a disposició, per qui vulgui adherir- se, a les pàgines de les assemblees de la CUP del Camp i de les Terres de l’Ebre.
 
La portaveu assenyala que la proposta de Llei que la CUP està concretant a través dels punts bàsics del manifest és positiva per totes les comarques i també la del Baix Camp “La proposta amb la que treballem al CUP afavoriria vint municipis de la Comarca i també calculem que, a banda dels municipis, a escala comarcal podríem estar parlant de més d’un milió i mig d’euros per destinar a projectes relacionats amb l’agenda rural, la protecció del medi ambient, el sector agrari, entre d’altres”.
 
Sergi Saladié, redactor de la proposta de Llei que es presentarà en un acte obert el proper 1 de març a Vandellós, ha concretat diferents aspectes que diferencien la proposta dels cupaires de les anteriors promogudes pel govern i posteriorment pel PSC.
 
Pel que fa als destinataris del fons, Saladié concreta que “Proposem excloure les grans empreses que no tinguin seu fiscal o social al territori, que hi puguin optar només les institucions públiques, entitats privades però tenint en compte petites i mitjanes empreses amb seu als municipis, cooperatives, autònoms i el tercer sector”.
 
També elaboren una proposta perquè hi hagi criteris per ponderar la distribució del fons atenent població, distància i superfície municipal afectada. Saladié assenyala que “No pot ser un Totum rebolutum com hi ha ara, sense distribució clara”, considerant que el fons ha de revertir al conjunt del territori afectat i no a macroprojectes concrets.
 

En relació als projectes subvencionables, son molt clars en que han d’anar destinats, tal com grava l’impost, a actuacions relacionades amb la millora del medi ambient. Saladié considera que “Aquí també hi entra l’agenda de desenvolupament rural, la gestió forestal, prevenció d’incendis, comunitats energètiques… i no a macroprojectes que ens empantanen més el territori”, matisa Saladié.

 

FIRMA EL MANIFEST AQUÍ: Enllaç Manifest i adhesions

La CUP proposa un procés participatiu per a la implantació de la Zona de Baixes Emissions a Reus

15 de febrer de 2023

► Les anticapitalistes consideren necessari que la ciutadania estigui informada i espugui implicar en el projecte

El grup municipal de la CUP presentarà al Ple de l’Ajuntament de divendres una moció perquè s’organitzi un procés participatiu, democràtic i consensuat amb la població per a la implantació de la primera fase de la Zona de Baixes Emissions (ZBE). Mònica Pàmies, regidora i alcaldable de la formació, destaca que, “ja que el Govern va tard pel que fa a la posada en marxa del projecte, hauria de permetre que la ciutadania s’hi impliqués i estigués ben informada”.

El passat 1 de gener de 2023, el Govern hauria d’haver presentat el projecte per a restringir la circulació dels vehicles més contaminants, sense etiqueta mediambiental, tal com marca la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica aprovada el 2021 el Govern Espanyol per a aquelles ciutats de més de 50.000 habitants. Ara bé, tot i que el juliol passat Ara Reus, ERC i Junts van anunciar la seva implantació, “no hem tingut accés a cap estudi que aconselli o justifiqui la proposta que entenem que hi ha sobre la taula: iniciar la ZBE a l’àrea urbana rodejada pel Tomb de Ravals”, afirma Pàmies.

Per a la regidora ecologista, “el Govern ha confós la pacificació de trànsit del centre amb la ZBE. No creiem que el nucli sigui un punt a tractar, tenint en compte la llei. Si tinguéssim informació més detallada de les emissions contaminants, es podrien aplicar les ZBE en altres punts de la ciutat més afectats. Com que no s’ha fet abans, proposem que es realitzi ara aquest estudi, ja que el que es va fer té dades del 2014 i s’hauria d’actualitzar”.

Les anticapitalistes proposen que es realitzi un informe amb tota la informació relacionada amb les emissions contaminants en diferents punts de la ciutat i fer-ne una presentació en comissió informativa. La regidora cupaire destaca que aquests punts haurien de ser “aquells on es concentren les persones més vulnerables, com els centres educatius, les residències de gent gran, els centres de salut, els espais esportius o les zones verdes de la ciutat, entre d’altres”.

Un cop es disposi d’aquesta informació, la CUP proposa exposar-la mitjançant una audiència pública per a “garantir que tothom hi tingui accés”, detalla Pàmies. A més, també s’haurien d’explicar els objectius de les ZBE, el calendari establert i els mecanismes que el Govern té intenció de seguir per a la seva implementació. Segons la regidora Pàmies, “aquesta proposta sensibilitzarà a la ciutadania i permetrà que hi pugui formar part, que ho veiem necessari”. A més, la regidora creu que “si la població fos coneixedora de tots els efectes negatius que comporta la contaminació, com l’asma o càncer de pulmó, també voldrien que les seves zones de residències fossin de baixes emissions”.
La CUP de Reus també recorda que el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha donat un termini als municipis perquè es posin en marxa les seves zones de Baixes Emissions. “Això significa que, quan aquest període finalitzi, les àrees han d’estar operatives i anar acompanyades d’accions per fomentar el transport públic i impulsar la mobilitat elèctrica pública i privada. Per tant, el Govern municipal ja hauria d’estar planificant les actuacions que ho facilitaran. En tot cas, no se’ns ha informat”, ha explicat la regidora ecologista.

La CUP demana que s’aturi tot moviment als terrenys del pàrquing de La Hispània

21 d'octubre de 2022

► La formació ecologista denuncia que l’Ajuntament tenia coneixement de la contaminació del subsòl des del 2020 i que no ha fet res del que exigeix la normativa

La CUP de Reus demana a l’Ajuntament que s’aturi qualsevol moviment que signifiqui un inici en les obres de construcció del pàrquing de La Hispània. La formació ecologista denuncia que el Govern municipal tenia coneixement de la contaminació dels terrenys des de l’any 2020 i que no ha fet res del que exigeix la normativa en aquests casos.

«L’Ajuntament ha negligit en totes les seves responsabilitats», ha assenyalat Mònica Pàmies. La regidora cupaire ha assenyalat que la primera d’aquestes era informar l’Agència de Residus de Catalunya de la contaminació dels terrenys. Els anticapitalistes demanen al ple municipal que s’informi el veïnat de tots els detalls del sector S4 així com del Pla de descontaminació i del protocol que cal executar. L’ecologista ha informat que ja han presentat una instància dirigida a Secretaria i Intervenció de l’Ajuntament, elaborada per un advocat mediambientalista. «Hi hem adjuntat els informes que recomanen la no construcció del pàrquing i on es diu que els propietaris, és a dir, l’Ajuntament, estan obligats a descontaminar la zona», ha exposat Pàmies.

La formació ecologista demana també que s’apliqui el protocol dels cinc passos de descontaminació del sòl sota tutela de l’ARC. Pàmies ha anunciat que l’ARC ha acceptat a tràmit la denúncia que la CUP va interposar la setmana passada. Finalment, els ecologistes demanen que l’Ajuntament abandoni la idea de la construcció del pàrquing soterrat i aprofiti aquest espai en superfície per ubicar una zona verda arbrada, «tan necessària dins el tomb de ravals de la nostra ciutat», ha conclòs la regidora. La formació cupaire ha resumit que, en cas que no prosperi la moció, la instància presentada també pot aturar l’obra.

La CUP ha fet aquestes declaracions des dels mateixos terrenys on està projectat el pàrquing de La Hispània, als quals han penjat cartells informatius de ‘zona contaminada’. «Sempre hem dit que la salut del veïnat i de les treballadores és una línia vermella per a naltros», ha subratllat Pàmies. La regidora ha informat que, a part dels cartells i fulls volants que s’han deixat i penjat a la zona afectada, ahir també van repartir-ne a les bústies del veïnat. «Estem fent el que l’Ajuntament no ha volgut fer en més de 2 anys: informar-ne a tothom», ha etzibat.

Pàmies ha subratllat que cal activar tots els mecanismes per aturar un projecte greument perillós. «Amb els cartells i fulls volants, fem acció informativa; amb el precinte i les pintades, fem una acció de denúncia in situ; amb la denúncia presentada a l’ARC i la instància presentada a Secretaria i Intervenció de l’Ajuntament, actuem per la via administrativa; i amb la moció que presentem demà, actuem per la via política», ha sintetitzat. La regidora ha criticat que hi ha tant motius ecològics com econòmics per no tirar endavant el projecte. «És un pressupost de més d’11 milions d’euros que es pot veure disparat per les feines de descontaminació necessàries», ha denunciat.

«És una mostra més d’un Govern que va a la deriva», ha etzibat Marta Llorens. La portaveu de la CUP ha denunciat que l’Ajuntament no actuï d’ofici quan es tracta de preservar la salut pública del veïnat. «No hi ha connexió entre les tres regidories (de Junts, ERC i Ara Reus) i aquí cap regidor ni tan sols ha obert boca, tot i tenir la mateixa informació que nosaltres», ha reblat. «El regidor de Medi Ambient (d’Ara Reus), Daniel Rubio, ha estat una estàtua, no ha fet cap Intervenció ni comentari en les comissions informatives. Hauria de donar explicacions o presentar la seva dimissió», ha conclòs Pàmies.

Llegiu la moció sencera aquí. Se n’aproven els punts 2 i 3 i se’n rebutgen l’1 i 4.

La CUP proposa una comissió de treball per un acord municipal per una Nova Cultura de l’Aigua

15 de setembre de 2022

► La formació anticapitalista assegura que el model actual està obsolet i que cal contemplar el canvi climàtic en la nova proposta, conseqüència d’un model depredador caduc

«Reus té un problema històric amb la gestió dels recursos hídrics». Així de contundent s’ha expressat el regidor Edgar Fernández en la presentació de la moció sobre la gestió dels recursos hídrics a Reus que defensarà la CUP al ple municipal del setembre. El regidor cupaire ha defensat que la ciutat ha d’exercir la capitalitat que ostenta i que això vol dir posar recursos a disposició d’una millor gestió de l’aigua.

Com a primer acord, la CUP defensa impulsar una Comissió Especial de Treball, a nivell municipal, amb la participació de tècnics i representants de tots els grups municipals per tal de, en primer lloc, avaluar l’impacte tècnic i econòmic sobre una possible renúncia als drets d’aigua provinents de la Comunitat de Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, tant pel que fa a la concessió administrativa com pels drets de reg; en segon lloc, iniciar un estudi a fons sobre les possibilitats de promoure un canvi i millora del model de la gestió municipal referent a l’ús de l’aigua, sobretot analitzant la situació actual i els possibles escenaris de futur on no es preveu poder garantir el model existent fins ara, evitant prologar més aquesta situació totalment insostenible; i en tercer lloc, posar les bases per un futur Acord Municipal per una Nova Cultura de l’Aigua, on s’analitzin necessitats, potencialitats i alternatives davant un previsible agreujament de la situació actual.

La CUP també demana iniciar la revisió de tots els títols i drets de d’aigua de titularitat municipal provinents de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes per tal de clarificar quin és el seu ús real tenint en compte que els drets de reg s’han d’utilitzar per a ús agrícola. Finalment, la formació anticapitalista vol instar a la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes a revisar i controlar l’ús, i també la compravenda, dels drets d’aigua de la pròpia Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes a fi i efecte de garantir el compliment de la normativa i l’ús real per a l’agricultura i la pagesia.

«El model actual està obsolet. El clima està canviant i tot hi està relacionat», ha subratllat Fernández. En aquest sentit, el regidor anticapitalista ha remarcat que qui no està tenint problemes són el sector turístic i la indústria. «Hi ha pobles del Priorat que pateixen talls de subministrament d’aigua mentre les piscines privades o Port Aventura segueixen plenes d’aigua», ha criticat. El cupaire ha remarcat que fa temps que insisteixen en la taula del Siurana i que hi ha moltes alternatives en l’ús de recursos hídrics. «La conclusió és clara: necessitem una nova cultura de l’aigua adaptada a les noves necessitats i al context actual, tant econòmic com climàtic», ha reblat.

Llegiu la moció completa aquí. S’hi accepten esmenes, queda així; aprovada per unanimitat.

La CUP de Reus celebra l’aprovació de totes les aportacions proposades al Banc de Terres

9 de juny de 2022

► La formació denuncia que només s’hagin aprovat parcialment les fetes per al Mercat de Pagès itinerant del Baix Camp

La CUP de Reus es mostra satisfeta per l’aprovació de totes les aportacions proposades al Banc de Terres. Tanmateix, denuncia que només s’hagin aprovat parcialment les del Mercat de Pagès itinerant del Baix Camp. Les anticapitalistes creuen que les clàusules són beneficioses per a totes i creen un ventall de possibilitats molt més ampli alhora que promou la fixació al territori. La consellera comarcal Mònica Pàmies destaca que l’objectiu és millorar l’accés a productores del Camp.

El grup comarcal de la CUP havia iniciat un treball per a la millora del plec de condicions per l’accés al servei del Banc de Terres comarcal. La feina va tenir lloc l’octubre del 2020, amb el venciment del plec. La formació cupaire volia millorar tant les condicions com els requisits, amb la intenció de millorar la vida de pagès al territori.

La formació anticapitalista va fer un treball previ de consultes i valoració de les circumstàncies d’aquest servei amb les tècniques comarcals que hi treballen dia a dia i coneixen la situació social i les necessitats laborals del territori. «El resultat va mostrar una demanda creixent de dones, famílies monoparentals, gent jove, nouvingudes i famílies, en el Banc de Terres», assegura Pàmies. La regidora afegeix que van quedar convençudes de la necessitat d’aportar millores que responguessin a totes aquestes demandes. Així, la CUP es va fixar com a objectius per a promoure l’autosuficiència alimentària; el treball de la terra; la recuperació de productes locals; els cultius ecològics relacionar directament aquests productors amb el foment de la ramaderia extensiva, i la gestió de terres no conreades per a la prevenció d’incendis. «Tot plegat vol crear un equilibri que afavoreix a tothom ajudant en la lluita contra el despoblament de les zones rurals que pateix el territori des de fa anys», destaca Pàmies.

La CUP denuncia que el funcionament actual del Banc de Terres no afavoria el repartiment de la terra i tancava portes a les oportunitats de noves residents als pobles del Baix Camp, ja que hi tenia accés per puntuació qui ja tenia experiència o terres a càrrec seu. La formació anticapitalista destaca que algunes de les propostes de puntuació i discriminació positiva que fa són a favor de les persones amb diversitat funcional; aturades de llarga durada; famílies i monoparentals amb menors a càrrec; persones pendents de regularitzar i, en tots els casos, amb un increment de la puntuació si són dones. Pàmies subratlla que ara l’accés també està condicionat al respecte per la terra; cura de la fertilitat natural de la terra per no provocar el seu esgotament, i condicionat a una formació específica per a potenciar el comerç de proximitat, l’autoconsum i la biodiversitat en el nostre territori.

El grup comarcal de la CUP destaca que, l’any 2022, i seguint amb aquesta línia de treball, va proposar la introducció del mateix tipus de clàusules feministes i socials al Mercat de Pagès itinerant del Baix Camp. Les anticapitalistes entenen que no té cap sentit aplicar-les al Banc de Terres i no a aquest mercat, que té com a funció fonamental la comercialització de la producció de tota mena d’aliments i productes artesans locals. La consellera comarcal subratlla que la creació d’aquest Mercat té tot el sentit, no per motius turístics, sinó per a proveir d’un servei necessari i bàsic a tots els municipis del Camp, sobretot als d’interior, que no disposen de producte fresc de qualitat i de proximitat. La cupaire posa de relleu que aquests productors del Banc de Terres no poden compaginar el seu treball amb un calendari de mercat diari i itinerant pel Camp, de manera que la proposta vol cercar venedores per a les parades d’aquest nou mercat. «Es tracta de tancar el cercle de promoció, foment i cura del món rural de pagès», conclou Pàmies.