La CUP proposa un Pla Local de Protecció Social i un Pacte de Ciutat per incloure-hi l’habitatge

La Candidatura d’Unitat Popular de Reus qualifica de molt greu la situació d’emergència social a Reus i s’ofereix al govern per treballar-hi conjuntament. El regidor Edgar Fernàndez, en roda de premsa, proposa una reunió amb les regidores Dolors Vàzquez, Montserrat Vilella i a l’alcalde per tractar de posar punts en comú amb relació a aquesta emergència social. També fa una crida a què Junta de Portaveus acordi un ple monogràfic d’habitatge i polítiques socials, així com la creació d’un Pla Local de Protecció Social a la ciutat.

En el marc de les valoracions que Fernàndez ha fet sobre la situació social de la ciutat, el regidor reclama que les polítiques socials «no poden basar-se a pagar factures a qui no les pugui pagar, sinó aconseguir que aquestes persones s’ho puguin pagar per elles mateixes». El cupaire posa destaca que la solució implica un pla de treball individualitzat i s’oposa a enviar a les persones a una pensió, «independentment de les seves necessitats».

A més, Fernàndez critica les declaracions de la regidora de Benestar Social, Montserrat Vilella, sobre què l’emergència social ha baixat i després es respongui a la PAH que no hi ha prou recursos per evitar un desnonament. En aquest sentit, els cupaires demanen que el govern «no amagui la veritat» i que «compti amb l’oposició per trobar alternatives». A tall d’exemple, Fernàndez esmenta la dinamització dels habitatges buits en lloc de la construcció i l’obra pública.

Fernàndez també esmenta el pis ocupat del carrer Vallroquetes, «un edifici on hi viu gent jove i està en molt males condicions, apuntalat i a punt de caure». El regidor assenyala que, tot i que el govern és coneixedor d’aquesta situació de fa mesos, «no està fent absolutament res».
A banda, el cupaire retreu que quan hi ha situacions de conflicte, i especifica, «derivades de la frustració de les persones vulnerables», el govern envia a la Guàrdia Urbana. D’aquesta manera, alerta, «un problema que és de necessitat social, s’acaba convertint en un problema de seguretat». En aquest sentit, Fernàndez recorda que per solucionar el conflicte de la plaça de la Sardana es va enviar batudes policials al barri, “en lloc d’enviar-hi educadors socials i aplicar polítiques emancipadores”.