La Cup insisteix en la millora de drets de les treballadores del Servei d’Atenció Domiciliària a Reus

Tot i la negativa del govern a l’últim ple municipal, aquest divendres la formació cupaire portarà a debat la millora d’aquest servei al Patronat de la Fundació Educativa i Social

El passat ple del 19 de juny, la CUP de Reus va presentar una moció per la dignificació de les tasques de cures i la millora de les condicions laborals de les treballadores del servei d’atenció domiciliària (SAD). Segons la portaveu Marta Llorens “arran de l’epidèmia de la Covid-19 i les conseqüències que ha tingut vers la gent gran, les tasques de cures i totes aquelles professions relacionades amb aquest àmbit han estat en el punt de mira de moltes administracions perquè s’ha reconegut que són uns serveis essencials per a la salut de les persones”. En aquest sentit, la regidora evidencia la situació crítica en l’àmbit contractual i de drets de les treballadores que realitzen aquest servei.

Fa anys que el SAD a Reus es gestiona des del grup SAGESSA, entitat de titularitat pública, propietat de l’Ajuntament de Reus dedicada a la promoció dels serveis assistencials. Segons Marta Llorens, també consellera d’aquesta empresa municipal “si bé que per nosaltres la gestió directa d’aquest servei des de la Regidoria de Benestar i Ciutadania seria la millor opció per tal de permetre una relació sense intermediaris i bilateral les persones usuàries, el fet que sigui una empresa municipal de caràcter públic també hauria de servir per oferir una bona qualitat del servei, la dignificació de les condicions de les treballadores i un pas més en la protecció del sector de les cures que ara mateix no s’ofereix, en absolut, amb el SAD a Reus.”

En aquest sentit, la Candidatura critica la postura del govern del passat ple en votar en contra d’una proposta d’aquestes característiques. La regidora Marta Llorens manifesta que “és molt greu que Montse Vilella, la regidora de Benestar i Ciutadania justifiqués -de manera totalment classista- que les treballadores d’aquest servei no vulguin millorar les seves condicions laborals perquè d’aquesta manera poden combinar aquesta feina amb la pràctica de l’economia submergida. En primer lloc, diríem a la regidora que aquestes persones no practiquen, en cap cas, l’economia submergida sinó l’economia de supervivència que podria desaparèixer si hi hagués una voluntat del govern de proposar un salari i un contracte digne per aquestes treballadores.” A més, la Cup de Reus intueix que la postura en contra d’ERC en aquesta moció s’explica des de la defensa de la Llei Aragonès justificada per la creació de cooperatives “malgrat que es pugui amagar en un discurs de creació de cooperatives des del punt de vista de l’economia social i solidària, només servirà per passar de contractar Florentinos a contractar les seves pròpies patronals”, segons explica Marta Llorens.

Malgrat tot, la Candidatura d’Unitat Popular de Reus insisteix en seguir portant a debat la gestió del SAD per tal d’aconseguir la millora d’aquest servei. Tal com ho va anunciar la portaveu de la formació, Marta Llorens, en el ple del 19 de juny, portaran aquesta moció en forma d’instància a la reunió del Patronat de la Fundació Educativa i Social d’aquest divendres 10 de juliol. Segons la regidora de la Cup “no creiem gaire en les casualitats ni les coincidències però celebrem que hi hagi un punt a l’ordre del dia de la pròxima reunió de la Fundació amb relació a l’aprovació l’increment salarial de les treballadores del Servei d’Atenció Domiciliària que aprofitarem per debatre sobre la gestió i la mala situació en què es troba aquest servei.”

La Candidatura demanarà tota la informació amb relació al nombre de membres de la plantilla, models de contractes i tot allò que sigui necessari per fer-ne una bona anàlisi. Actualment, les condicions laborals de les treballadores es realitzen per hores. Aquesta mesura condiciona la qualitat del servei en els dos sentits: si no hi ha una dignificació de la tasca, les professionals no veuen la importància de la seva feina vers les persones usuàries (la majoria són persones grans) i aquestes, a la vegada, reben un servei sense el caràcter preventiu, rehabilitador i educatiu que hauria de tenir.