Pobles contra imperis: #FreeOtegi
La veritat és que no sóc partidari de respondre articles a regidors. Considero que és una manera immerescuda de legitimar la figura i el missatge, però aquesta vegada en Sebastià Domènech, regidor i portaveu del Partit Popular, s’ho mereix.
Ahir sortia publicat un article fent referència a l’acte que organitzem el Casal Despertaferro i la CUP de Reus amb Igman Acció Solidària i Catmón, un acte per conèixer el cas d’Arnaldo Otegi, dirigent abertzale empresonat per l’Estat espanyol des del moment en que les seves tesis favorables a la via política per sobre del conflicte armat a Euskal Herria van agafar forma.
El nivell i les capacitats del Partit Popular reusenc les coneixem: viure del rèdit que aporta la marca i demanar vestuaris nous pels equips de futbol de barri… I està molt bé, cadascú aposta per allò que considera més important, però invocar a Miguel Àngel Blanco al primer paràgraf és un d’un mal gust, una manca de sensibilitat i d’una falta de respecte digne de jutjat de guàrdia.
Imagino algú justificant aquest acte recordant joves bascos torturats i assassinats pel terrorisme d’Estat -com Lasa i Zabala-, l’origen franquista del seu partit o les maniobres espanyolistes per mantenir viu el conflicte basc i em cau la cara de vergonya només de pensar-hi.
Entre els anys 1997 i 2003 es va proposar l’anomenada via irlandesa i es van iniciar les taules de diàleg proposades per Batasuna acompanyades de períodes de treva sense resultat. A partir de l’any 2004 s’internacionalitza el procés de pau amb reunions a Oslo i Ginebra així com amb la pròpia proposta d’Otegi l’any 2004, anomenada Orain bakea, orain herria, però tot es va veure frustrat per l’Estat espanyol i francès en la recerca del rèdit polític i la humiliació mitjançant la repressió.
També és necessari recordar, centrant-nos en l’empresonament d’Otegi, que l’any 2015 es va presentar al Parlament Europeu la iniciativa “Llibertat Arnaldo Otegi, presos bascos a casa” comptant amb amplis suports destacats com l’expresident d’Uruguai José Mujica; l’activista afroamericana i feminista Àngela Davis, el Premi Nobel de la Pau Desmond Tutu o el carismàtic exalcalde de Londres Ken Livingstone, entre d’altres.
Des de l’Estat espanyol sempre s’ha insistit al poble basc que només la via política podia solucionar diferències polítiques, però ja ho veiem: lleis fetes a mida, sentències europees contra l’estat espanyol i empresonament de les persones que més aposten per aquesta via.
Senyors i senyores del PP i Ciutadans, lliçons de democràcia i pau? Les justes. Algun dia hauran d’assumir que ja els hem deixat enrere i que no hi ha llei, Estat ni presó que pugui privar-nos del dret a l’autoderminació.
Edgar Fernández, regidor de la CUP de Reus i militant d’Endavant-OSAN.
Comments are closed.