Destaquen que a Reus només hi ha 10 dones d’un total de 150 agents que formen el cos de la Guàrdia Urbana
La Candidatura d’Unitat Popular de Reus portarà a ple una moció per refer el model de seguretat local a Reus. Concretament demanen un pla de treball per feminitzar la Guàrdia Urbana, “tant a nivell paritari com de model i d’organització”. També reclamem una xarxa estable i regulada de persones de referència a nivell comunitari per establir vincles comunicatius entre barris, ajuntament i guàrdia urbana. Per últim, insten al consistori a crear una comissió especial de treball sobre el model de seguretat local.
Pel que fa a la feminització del cos policial, la CUP assenyalen que no és una qüestió només quantitativa, sinó també qualitativa. El regidor Edgar Fernàndez defineix l’actual model de guàrdia urbana com “extremadament masculinitzat, reactiu, agressiu i vertical”. En aquest sentit, el grup anticapitalista defensa un model “molt més social, de proximitat, obert i amable”.
En aquesta línia, el grup municipal proposa estabilitzar la relació de veïns i veïnes amb el cos policial i l’ajuntament. Fernàndez lamenta que les persones de referència de determinats barris siguin aquelles que “acostumen a trucar de manera impulsiva”. Per això, considera que seria molt útil disposar d’una “xarxa regulada de persones de referència” per tal d’aproximar la guàrdia urbana als barris i donar resposta a les necessitats socials. Per tal de materialitzar-ho, la CUP finalment proposarà una comissió especial de treball per un nou model policial a la ciutat.
Com valoren la participació real, consideren que el govern “sempre va a buscar les mateixes persones” que no representen el conjunt de la ciutadania
Com ja van anunciar el passat dissabte 5 de juny, la Candidatura d’Unitat Popular de Reus rebutja frontalment el pla estratègic ‘Reus Horitzó 32’. Per això, el grup anticapitalista no assistirà avui a l’acte de constitució del fòrum ciutadà. L’òrgan format per 200 persones sserà l’encarregat de definir i consensuar els continguts del Pla estratègic. Tot i defensar la participació ciutadana, la CUP considera que no hi ha una representativitat real dels diferents sectors de la ciutat.
La portaveu Marta Llorens critica que la vicealcaldessa de Reus i impulsora del Pla estratègic, Noemí Llauradó, hagi anat a buscar determinades persones que interessaven “per cuinar una representació molt concreta”. A tall d’exemple, Llorens parla del sector educatiu, on considera que la representació d’escoles “s’ha triat a dit”, amb un tipus d’escola homogènia i d’un cert estatus social, sense plasmar el greu problema de segregació escolar a la ciutat.
A banda, la CUP assegura que la participació dels grups municipals es reduirà al màxim, ja que només es reuniran una vegada per cada fase del pla estratègic. D’aquesta manera, denuncien les poques possibilitats de fiscalització i incidència per part de l’oposició, quan “teòricament havia de ser un pla de tota la ciutat”, recorden.
Finalment, pel que fa a l’execució del pla estratègic Llorens creu que “se situa en una esfera abstracta i poc realista” ja que “desconeixem la capacitat econòmica per dur a terme les accions que se’n desprenguin”. Per això, la CUP considera aquest pla una manera de “vendre fum i silenciar l’oposició”, una jugada electoralista en la que les anticapitalistes no hi estan disposades a participar.
Consideren incongruent mantenir les sessions telemàtiques quan la majoria de sectors estan tornant a la normalitat
La Candidatura d’Unitat Popular demana recuperar la presencialitat dels plens de l’Ajuntament de Reus amb totes les garanties sanitàries. Com a mesura de prevenció, proposen la utilització de test d’antígens “pagats pels mateixos grups municipals”. La portaveu del grup cupaire, Marta Llorens ha etzibat “les comissions informatives ja són presencials i cal continuar avançant per tornar a la normalitat dins de l’ajuntament”.
En aquest sentit, recorda que fa mesos que la CUP és partidària de realitzar plens presencials per garantir la qualitat dels debats. Des del grup municipal s’assenyala que “des d’una pantalla la interacció amb la resta del consistori es fa molt més difícil” i que “si el govern de Pellicer es resisteix a celebrar els plens de manera presencial és per mantenir una situació de comoditat i control vers la resta de grups polítics”.
A més, la CUP troba “una tonteria” no poder utilitzar la taula presidencial de la sala de plens a les comissions informatives per optimitzar l’ús de la sala. La portaveu critica la postura passiva de la resta de grups municipals, ja que “fa dies tots els grups reivindicaven la tornada a la sala de plens de manera òptima però ahir ens vam trobar amb una situació lamentable, on no es podia utilitzar la taula presencial i les tècniques s’havien de seure als bancs”. Una mesura que Llorens titlla com “burgesa i classista”.
Per tal de complir amb els protocols de protecció, la CUP proposa que tots els regidors i regidores es facin un test d’antígens abans del ple i que cada grup municipal n’assumeixi el seu cost. “Creiem que si se segueixen totes les mesures de protecció sanitàries, no hi ha cap inconvenient en tornar a la presencialitat”, ha indicat Llorens.
La Candidatura considera que aquest espai només servirà “per vendre fum amb plans a llarg termini mentre passen els dos anys per arribar a unes noves eleccions”
Dura crítica de la CUP al pla estratègic ‘Reus Horitzó 32’, la proposta a 10 anys dirigida per la vicealcaldessa Noemí Llauradó. La Candidatura el considera un espai inútil i impossible. Per una banda, perquè es vol fer creure que les decisions es prendran en consens de tots els grups municipals, segons els cupaires, “una idea fictícia que només servirà per silenciar l’oposició, sense possibilitat de crítica”. Per l’altra banda, defensen que les propostes de canvis estructurals de la CUP no tindrien cabuda dins la política continuista del govern.
Des de la Candidatura també es dubta que el pla estratègic doni resposta a les necessitats reals del conjunt de la ciutadania. En relació al Fòrum Ciutadà que proposa el govern, Marta Llorens, portaveu de la CUP, considera que “en lloc de buscar perfils, s’ha anat a persones concretes, que no representen la diversitat d’origen i socioeconòmica de la ciutat”.
La decisió de no formar part d’aquest pla estratègic s’ha fet pública a la xerrada-vermut de mig mandat organitzat per la CUP a les portes del Casal Despertaferro. Tant el grup municipal com alguns membres de l’assemblea han fet un balanç d’aquests dos anys de mandat i han analitzat la situació actual de la ciutat en diferents aspectes. Generalment s’ha parlat de la problemàtica de les APEU i el Mercat del Carrilet, del Pla de la Bicicleta, de les propostes en habitatge, del servei de la brossa i de la manca de compromís del govern vers la independència. Una conjuntura de ciutat que qualifiquen com un despropòsit.
En resum, acusen al govern d’ eludir responsabilitats, ja que a la mínima s’externalitzen serveis públics a empreses privades. A més lamenten que moltes d’aquestes licitacions s’ adjudiquin a grans multinacionals, “un model que va en contra de potenciar l’economia i sobirania locals.” Conclouen, “un regidor de govern que cobra al voltant de 4.000€ al mes s’hauria de fer càrrec de la seva àrea”, i denuncien “veiem maneres de fer que denoten les seves poques ganes de treballar”.
Per tot això, la CUP destaca que continuaran fent propostes i fiscalitzant l’acció de govern fora del pla estratègic. En aquest sentit es fa referència al Projecte de Ciutat “més enllà de la Covid-19” presentat per la CUP ara fa un any.
RECUPERA LA XERRADA:
Defensen el model “porta a porta” de manera internalitzada per l’ajuntament, un model que asseguren “és el millor tant pel que fa als índex de reciclatge com en estalvi econòmic i drets laborals”.
La CUP carrega contra FCC, UGT i l’equip de govern de l’Ajuntament de Reus com a responsables del “desastrós sistema de recollida de la brossa” a la ciutat i insisteixen en un model de recollida “porta a porta” de manera internalitzada per l’ajuntament. Per això, la Candidatura iniciarà una campanya divulgativa a tots els barris de la ciutat en relació a aquest model que consideren òptim, tant en matèria mediambiental, com en drets laborals i econòmic i també en matèria d’impostos.
En primer lloc, la CUP responsabilitza a FCC de “tot aquest desgavell” en la recollida de residus i neteja viària. Mitjançant la impugnació de la licitació del servei, guanyat per Valoriza després de 40 anys de servei amb FCC, asseguren que l’empresa “intenta estirar per tots els mitjans possibles els seus beneficis que obtenen de l’explotació d’un servei precari, tot i sabent que tenen molt poques possibilitats de guanyar-lo”.
En segon lloc, denuncien el posicionament de la UGT, i en especial el secretari general de Sanejament urbà de la UGT, De Sande, perquè “el seu comportament durant tots aquests anys demostra que parla més en nom de l’empresa i dels seus interessos que no pas en defensa de les persones treballadores”. En aquest sentit, la formació cupaire ha recordat la denúncia que va fer fa un any a Inspecció de Treball i que UGT no hi va tenir cap interès.
La CUP també emplaça l’equip de govern de Reus a responsabilitzar-se i assumir la internalització del servei com la millor opció, tant per l’estalvi anual de 1,3 milions d’euros que suposaria com per la possibilitat d’oferir un servei de qualitat i amb condicions laborals dignes. Tot i que fa uns dies, govern culpava el Tribunal Català de Contractes per no haver resolt encara la impugnació d’FCC, la CUP insisteix en què el govern “no vol assumir la tasca de governança que suposa la gestió d’un servei tan important per la ciutat”.
La portaveu de la CUP a Reus, Marta Llorens, destaca el sistema de recollida “porta a porta” com una qüestió crucial per aconseguir la recollida selectiva del 70%. A més, denuncia que al plec de condicions de la licitació de la brossa de l’Ajuntament de Reus “ni tan sols es donava cap resposta sostenible davant els estàndards de reciclatge que exigeix la Unió Europea”. Finalment, ha recordat l’excusa del govern municipal que deia que Reus és una ciutat massa gran per implementar el porta a porta, i l’ha desmuntat tot referint-se al barri de Sant Andreu de Barcelona o Lleida com indrets que l’han començat a implantar.
