La CUP portarà al darrer Ple de la Diputació de Tarragona del 2016 dues propostes per a que siguin debatudes, una d’elles, presentada conjuntament amb ERC que reclama a l’Estat que cedeixi als ajuntaments els edificis que té abandonats a les nostres comarques, com ara les antigues casernes de la Guardia Civil. I una altra, per tal que la Diputació doni suport a la Marxa per la dignitat de la pagesia, organitzada a finals del gener per Unió de Pagesos.
Des de l’any 2007 l’Estat espanyol ha abandonat diferents immobles a les nostres comarques, especialment les antigues casernes de la Guardia Civil, provocant que aquests immobles s’hagin degradat, presentin greus problemes de salut i seguretat pública, així com que esdevinguin espais públics sense cap tipus d’utilitat per al municipi.
L’Estat espanyol va intentar subhastar aquestes propietats, quan havia establert un acord amb la Generalitat, enlloc de cedir-les als ajuntaments respectius que n’eren els propietaris dels solars. Totes aquelles propietats que no van trobar comprador es troben totalment abandonades, quan podrien ser utilitzades pels ajuntaments per a desenvolupar un servei públic, igual com ja ha succeït en aquells municipis on els ajuntaments sí que les van comprar.
Per aquest motiu, i conjuntament amb el Grup Polític d’Esquerra Republicana, la CUP demanarem a la Diputació de Tarragona que insti a l’Estat espanyol a transferir aquestes propietats als ajuntaments, així com que en els futurs casos d’abandonament d’edificis que protagonitzi, aquesta transferència es faci de froma gratuïta i directa per evitar l’abandonament i donar un ús social als immobles.
L’altra moció que presentarà la CUP al Ple de la Diputació de Tarragona, serà una proposta de declaració en suport a la Marxa per la dignitat de la pagesia, que Unió de Pagesos ha organitzat per la darrera setmana del mes de gener i que recorrerà les nostres comarques per acabar amb una manifestació el proper 28 de gener.
El motiu de la marxa no és d’altre que obrir el debat social sobre la problemàtica del sector primari al nostre país, en vistes a la construcció de la nova República Catalana. Les reivindicacions de la marxa s’agrupen en sis eixos: la dignificació i reconeixement de la paper de la pagesia en la societat; la justa representació dels sindicats en els òrgans institucionals; la legislació en el comerç i distribució dels productes agroalimentaris per assegurar uns preus justos al productor; prioritar les polítiques de desenvolupament rural; una gestió diligent de la fauna salvatge que sigui complementària amb l’activitat primària; i, finalment, la creació d’espais agraris protegits i productius per millorar l’equilibri territorial.
Amb tot, la CUP continua esperant un Ple més (i ja en van dos) que el Grup Polític de CiU a la Diputació permeti debatre i aprovar una moció de suport als càrrecs electes perseguits per l’aparell judicial espanyol per defensar el mandat popular per la convocatòria d’un referèndum. Així com també, està pendent d’informes jurídics o tècnics per tal que poder presentar al Ple diferents propostes que ja ha plantejat en Junta de Portaveus.
“Puigdemont ens té al costat però ens sap greu que ningú actuï davant els sectors interns de JxSí que intenten dinamitar la relació amb la CUP”
Amb una fotografia del rei Felip VI penjat cap per avall presidint la roda de premsa, el regidor Edgar Fernández ha valorat la visita d’aquest dimecres del president Carles Puigdemont a Reus. “Nosaltres assumim que sectors interns de Junts pel Sí volen dinamitar la relació amb la CUP. Nosaltres no estem en aquesta línia en cap cas però ens sap greu que ningú denunciï aquesta situació” en una clara referència a sectors d’Esquerra Republicana. Aquest és el missatge que els cupaires reusencs van fer saber al president.
D’altra banda, segons Fernández, van fer especial èmfasi a la “responsabilitat per acció o omisió del conseller d’Interior Jordi Jané” davant les detencions de 5 membres de l’esquerra independentista per haver cremat unes fotografies del rei”.
“El tansemenfotisme del govern de Carles Pellicer es reflecteix cada dia”
De cara al ple del proper dilluns, Marta Llorens ha explicat que la Candidatura tornarà a demanar un Pla d’Acció Muncipal “com a instrument de planificació estratègica bàsic per a la ciutat”. “El govern actual no té estratègia: s’han reestructurat serveis socials sense saber ni perquè ni com analitzar els seus resultats, ara també es proposa fusionar l’IMAC i Museus però sense cap rumb fixat”, segons Llorens.
La CUP demanarà també que “s’acabin els contractes amb aquelles empreses i institucions que fan publicitat sexista”. “Sortim d’un 25 de novembre en què hem condemnat les violències de gènere, estem treballant per la campanya No és No des de la institució i l’espai Despertem el feminisme”, és per aquests motius que consideren que cal acabar amb anuncis que degradin la dona.
La modificació del ROM és una altra de les demandes que la CUP potarà de nou al ple. Expliquen que ja es va aprovar al plenari que es modifiqués el Reglament però “no s’ha fet res” ha afirmat Llorens. En aquest sentit, la portaveu assegura que al darrer procés participatiu fet a la ciutat s’ha conclòs que la ciutadania vol participar al ple municipal i “per això cal modificar ja el ROM”.
“Davant la possible fusió de l’IMAC i IMMR veiem una voluntat d’acabar de rebentar la cultura i apostar únicament per la promoció de ciutat”
La proposta de fusionar l’IMAC i Museus de Reus no convenç la CUP per diversos motius. “Fa una setmana i mitja el govern va convocar els consells municipals dels organismes que volen fusionar per explicar la proposta. Ens van notificar que fa 2 anys que l’IMAC ha entrat en dèficit i que a finals d’aquest any s’hauria de dissoldre, però els grups municipals no en teníem cap coneixement”, ha lamentat Mariona Quadrada qui assegura que “la proposta del govern s’ha fet com sempre, a corre-cuita”.
En aquest sentit, la Candidatura insisteix que “no hi ha projecte cultural per a Reus ni cap estratègia definida tal com va dir la mateixa regidora Caelles a una entrevista a Canal Reus TV”. Tal com ha dit Quadrada, la CUP no està en contra d’un canvi si un “organisme no funciona” però no veuen clar que aquesta reordenació s’hagi de fer amb aquesta pressa quan “el govern n’era conscient des de fa mesos”. Segons Quadrada, a més, la fusió planteja “tornar a generar una estructura jeràrquica que no respon a les necessitats que han explicitat els treballadors”.
El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, es vanagloriava en un article d’opinió la setmana passada d’haver aconseguit aprovar 80 milions d’euros per al Pla d’Acció Municipal 2017-2020. Es tracta de la xifra més alta aprovada mai per aquest Pla. Tota la raó. El PAM, a més, és un mecanisme de finançament imprescindible per als municipis. Tota la raó. Però… què és el PAM i com es finança?
En primer lloc, cal saber que el PAM està gestionat íntegrament des de l’ens provincial i té per objectiu facilitar que municipis petits -i no tant petits- tinguin majors recursos per poder invertir en la construcció i prestació de serveis per als seus habitants. Tanmateix, està composat per la suma de diners que aporta tant la pròpia Diputació de Tarragona com la Generalitat mitjançant el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC).
D’entrada, aquesta estratègia posa de manifest el que des de la CUP ja hem denunciat en reiterades ocasions: les diputacions són administracions amb molts diners però sense competències. D’aquesta manera, són utilitzades per la Generalitat -institució amb moltes competències però infrafinançades- per poder desenvolupar actuacions amb menys control a causa de l’opacitat de les diputacions i la poca repercussió pública que tenen (en un proper article explicarem els diners que la Diputació desvia a Generalitat, consells comarcals i ajuntaments directament).
Amb això no volem dir que trobem malament que la Diputació destini diners a complementar programes com el PUOSC. Més aviat al contrari, el que volem plantejar és que si el disseny institucional i les competències de cada administració estiguessin ben definides –i no com planteja la Constitució de 1978, generant opacitat, corrupció i malversació- de ben segur, institucions com les diputacions podrien ser dissoltes i encara comptaríem amb infinitament més recursos econòmics per destinar als municipis i a les comarques.
La segona part del problema és la manca de definició de les polítiques públiques i de finançament de la Diputació de Tarragona. Tenim un Pla Estratègic 2015-2019 que són quatre pàgines plenes d’anuncis ambigus que no defineixen cap tipus de model de desenvolupament terrtiorial. I, per al 2017, ni tants sols s’han dignat a simular un Pla Anual que estableixi en què consistirà l’actuació de la Diputació per als propers mesos.
Com a institució supramunicipal, la Diputació hauria de tenir uns criteris per a finançar l’actuació dels ajuntaments als municipis. Això no vol dir vulnerar l’autonomia municipal ni imposar un model de desenvolupament d’esquena a les necessitats dels municipis. Vol dir, simplement, establir uns criteris per evitar el sobreendeutament dels ajuntaments i la malversació de fons públic.
Per exemple, tindria sentit que els 184 municipis de la província de Tarragona tinguessin tots una biblioteca de cinc pisos, una piscina olímpica, un velòdrom o un auditori per fer concerts d’òpera? No, oi? Doncs la manca de definició de polítiques actual del PAM ho permetria. I tot ben finançat, és clar.
No sols això, sinó que el PAM fins i tot dóna diners als ajuntaments perquè aquests puguin destinar-los a pagar el deute bancari que tenen contret. No fomenta això que els ajuntaments encara s’endeutin més sabent que la Diputació cada any els hi ofereix diners per poder pagar deute bancari?
Cal insistir en la idea que aquesta arquitectura institucional està ideada per fer i desfer a interès partidista, per això a la Diputació hi va qui hi va. Les necessitats dels municipis han d’anar per davant dels interessos dels seus governs. A vegades no cal invocar plantejament ideològics, simplement caldria utilitzar el sentit comú i pretendre ser mínimament eficients… no crec que sigui molt demanar. Seguirem insistint.
Des de la seva aparició fa més de trenta anys, la SIDA ha causat un immens dolor i una pèrdua irreparable de vides humanes. També han estat, però, anys de lluita i de capacitat d’organització i superació per part de les pròpies afectades, sovint sense el suport que caldria per part de les institucions públiques.
— Delivered by Feed43 service
Assumint la convocatòria de l’AMI i les declaracions del subdelegat del govern espanyol que manifesta que no actuarà contra els càrrecs electes que treballin el 6 de desembre, la CUP de Reus anirà a treballar a l’Ajuntament com qualsevol altre dia laborable.
Des del grup municipal de la Candidatura afirmen que desobeeixen “el calendari imposat per l’Estat” tot recordant “que la desobediència no és una finalitat en si mateixa sinó que és l’eina bàsica que garantirà la celebració del referèndum i del procés constituent”. Així mateix, la CUP entén que si aquesta vegada no s’actua en contra dels càrrecs electes que treballin el 6 de desembre “és gràcies a la desobediència que es va exercir des de molts municipis catalans el passat 12 d’octubre”.
La CUP, doncs, assumeix treballar el 6 de desembre com un “acte de sobirania municipal” tot reiterant que no reconeix “ni la Constitució ni l’Estat espanyol com a marc jurídic propi”. “La Constitució actual és hereva d’un règim franquista i està feta a partir d’un pacte de silencis i renúncies”, segons els cupaires reusencs.
La formació insisteix que “aquesta Constitució ja no representa la gran majoria de catalanes” i afirma que es tracta d’una eina “caduca” que tracta d’impedir que s’exerceixi el dret d’autodeterminació.
“La sobirania es comença exercint des del municipalisme”, segons la CUP, i per aquest motiu demanen que la resta de forces independentistes de Reus comencin a exercir-la i, concretament, demanen al govern municipal que obri les portes de l’Ajuntament de Reus el dia 6 de desembre.
