“Honorable Consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Ester Capella:

Suposo que estarà d’acord amb nosaltres en què el sistema judicial espanyol ha demostrat especialment els últims mesos, l’últim any, una manera de fer que a moltes ens indigna i esgarrifa. Paral·lelament, els presos i preses polítiques han despertat en la societat catalana, i en els líders polítics de tots els colors, una preocupació més que comprensible al voltant del tema de les presons, fins al punt que sembla ben bé que els centres penitenciaris catalans comencin a existir a partir de l’empresonament dels Jordis, els/les conselleres i la presidenta del Parlament. Malauradament, com sobradament sabrà, les presons de casa nostra depenen de nosaltres mateixes i fa dècades que són un espai oblidat i dolorós. No només per aquells qui hi són tancats, sinó també per les seves famílies.

Perquè tot i que és cert que, de moment, no som els catalans i catalanes que podem decidir quin Codi Penal volem, quina judicatura volem, etc. no és menys cert que des de ja fa uns quants anys l’execució penal sí que depèn de nosaltres, de vostès més precisament, i més concretament encara de la figura que vostè a dia d’avui representa.

#DRETS | Hem lliurat una carta a la consellera de @justiciacat @estercapella en què demanem que es garanteixin els #DDHH a les presons catalanes:

👉 accés a l’educació com un dret
👉 avançar cap a la supressió del règim d’aïllament
👉 garanties processals en la sanció interna. pic.twitter.com/maW3M2R4Be

— CUP Reus (@CUPReus) 24 de setembre de 2018

Com dèiem, els presos i les preses polítiques han servit per posar sobre la taula el tema de les presons i estan servint, i això és el més trist, per canviar pràctiques internes del món penitenciari que trobem indignants quan afecten als nostres presos, però que fins ara eren d’allò més normal. Per tot això, ens agradaria anomenar-li unes quantes coses que, a parer nostre, haurien de revisar-se per tal que sigui qui sigui que es trobi tancat a les presons catalanes se li garanteixin els seus drets fonamentals. Per tot això li demanem:

• Que es revisin les condicions laborals dels interns que treballen pel CIRE.
• Que es revisin els preus dels economats que gestiona el CIRE.
• Que es revisin la qualitat i la quantitat del menjar.
• Que es compleixin els mandats dels Tractats Internacionals en matèria de prevenció de tortures i tractes degradants (Regles Nelson Mandela, Protocol d’Istambul…).
• Que es redueixi dràsticament l’aplicació del règim d’aïllament fins a la seva supressió, tenint en compte que segons l’ex-Relator Especial sobre la Tortura de l’ONU estar més de 14 dies en aïllament provoca seqüeles irreversibles.
• Que es faci un estudi acurat des d’una perspectiva de gènere del funcionament de les presons.
• Que es treballi conjuntament amb les entitats defensores dels Drets Humans.
• Que es revisi el sistema de comunicacions amb els familiars i amics.
• Que es dotin els procediments sancionadors interns de garanties processals.
• Que l’accés a l’educació sigui un dret, sense trobar-se sotmès a la dinàmica del PIT i a futures concessions de beneficis penitenciaris.

Esperem que trobi adequades les nostres peticions. Sense més dilacions i posant-nos a la vostra disposició pel que faci falta, rebi una cordial salutació,