TTIP, TISA, UNIÓ EUROPEA, OTAN: LA DICTADURA DE LES MULTINACIONALS
MANIFEST
Contra el TTIP, el TISA, la Unió Europea, l’OTAN…Contra la dictadura de les multinacionals.
— Delivered by Feed43 service
MANIFEST
Contra el TTIP, el TISA, la Unió Europea, l’OTAN…Contra la dictadura de les multinacionals.
— Delivered by Feed43 service
La CUP ha estat la única força que ha votat en contra, en el Ple d’avui de la Diputació de Tarragona, de les diferents propostes de retribucions i aportacions econòmiques als partits polítics. Només en aportacions a grups polítics, de 2015 a 2019 es pagaran 489.600 €, i a això cal afegir-hi les retribucions als diputats i el personal de confiança.
Avui al matí s’ha realitzat a Tarragona el Ple de la Diputació de Tarragona, en el qual s’han aprovat diferents propostes organitzatives de la institució i les remuneracions per assistència als òrgans de govern, càrrecs de confiança, aportacions als grups polítics…
La proposta aprovada –amb l’únic vot en contra de la CUP- sobre les aportacions als grups polítics, actualment CiU, ERC, PSC, PP, C’s i CUP, passen de costar cada mes a la Diputació 9.648€ l’any 2011 a 10.200€ l’any 2015. Això representa que si el mandat té quatre anys, la Diputació es gastarà aquest present mandat fins a 489.600€ en aportacions a partits polítics.
Més enllà de l’aprovació d’aquesta proposta, també s’ha aprovat la creació de 17 places de càrrec de confiança al servei dels partits polítics. Exactament els mateixos que en el mandat anteriorment. Amb uns sous que oscil·len entre els 19.000 i els 35.000€ anuals. Una proposta que també ha estat aprovada amb tots els vots favorables, excepte el vot contrari de la CUP.
Una altra de les propostes aprovades –amb l’únic vot contrari de la CUP- ha estat les remuneracions dels diputats per assistències o per dedicació exclusiva o parcial. El president de la Diputació –i alcalde de Vila-seca- cobrarà 75000€ bruts anuals, o els vicepresidents primer –i alcalde de Riudoms- 70040€ i el segon –pròxim alcalde de La Selva del Camp- 63736€.
Al llarg de les votacions d’aquestes propostes al Ple de la Diputació, el diputat de la CUP David Vidal, ha qualificat de “desorbitades” aquestes dietes i aportacions econòmiques als grups polítics. I, ha reivindicat que els diputats i diputades “no hauríem de cobrar per participar a la Diputació, sinó que com a molt haurien de cobrar les despeses per desplaçament que ocasiona el fet d’anar fins a Tarragona”.
Vidal també ha qualificat de “vergonyós” que polítics com l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, cobrin diners de la Diputació quan ja perceben una quantitat econòmica per exercir com a alcaldes dels seus respectius municipis.
Per últim, el diputat de l’Esquerra Independentista, ha dit que les diferents CUPs de les comarques del Camp, Terres de l’Ebre i Baix Penedès, estudiaran una proposta “per tal de retornar a la ciutadania els diners que rebrem a la Diputació”, ja que no han descartat a percebre-les “tenint en compte que si les gestionem nosaltres serà de forma més transparent que si aquests diners se’ls queda la pròpia institució”.
La CUP ha denunciat avui al Ple del Consell Comarcal del Baix Camp la seva exclusió del consell d’administració de les empreses propietat d’aquest. Ho ha fet, precisament, en la Junta General de SECOMSA -òrgan màxim de presa de decisió d’aquestes- on s’ha decidit la composició dels consells d’administració. La CUP critica que el president Joaquim Calatayud no ha complert el seu compromís verbal de respectar la composició del Ple en els consells d’administració.
Avui s’ha celebrat la Junta General de SECOMSA, en la qual s’han nomenat els representants del Consell Comarcal als consells d’administració de les empreses propietat del Consell, o en les que aquest hi té accions.
Fa dues setmanes, els tres consellers comarcals de la CUP van reunir-se amb el president del Consell, Joaquim Calatayud, el qual els va informar que la composició dels consells d’administració seria proporcional a la correlació de forces del plenari. Però, en rebre la proposta d’ordre del dia de la Junta, els consellers van constatar que havien estat exclosos de la seva participació en aquest òrgans empresarials.
El conseller comarcal Pere Campíñez, s’ha preguntat retòricament a la Junta General de SECOMSA, si “l’exclusió de la CUP del consell d’administració de SECOMA es deu al paper desenvolupat per la candidatura de l’Esquerra Independentista als consells d’administració d’INNOVA”.
I, ha criticat contundentment que tots aquells ciutadans i ciutadanes de la comarca que van votar perquè la CUP pogués participar en els òrgans de decisió d’aquestes empreses, hagin vist com unilateralment CiU, ERC i el PSC l’hagin exclosa per poder fiscalitzar i controlar directament la gestió i l’activitat d’aquestes empreses.
Ja durant el Ple del Consell, la CUP també ha votat en contra de la creació de les comissions informatives, ja que com ha argumentat el conseller Campíñez “la creació d’una comissió informativa per al seguiment de les empreses quan se’ns exclou dels consells d’administració de les empreses és un intent ridícul de vendre el Consell Comarcal com a transparent, quan a més aquestes comissions suposaran un cost extra per a les arques públiques del Consell”.
El regidor riudomenc també ha preguntat a l’alcalde de les Borges del Camp i president del Consell Comarcal el per què de crear dues noves comissions informatives sobre empreses i transparència si s’exclou la CUP dels consells d’administració evidenciant “la por dels consellers i conselleres davant la possibilitat que la CUP pugui tenir accés als consells d’administració i l’opacitat d’aquestes”.
Tanmateix, la CUP ha fet palès al Ple del Consell, que “per molt que no ens deixeu participar en els consells d’administració, no ens quedarem de braços creuats, i plantejarem a la no va comissió de seguiment de les empreses totes les preguntes i sol·licituds d’informació per poder fer una radiografia exacte de com funcionen aquestes empreses”.
Per últim, la CUP es mostra “decepcionada”, ja que “Calatayud tenia l’oportunitat de demostrar la qualitat i transparència de la gestió de les empreses que defensa públicament, però amb la nostra exclusió dels consells d’administració, aquesta queda més que posada en qüestió”.