Correal, del Diari de Tarragona, retalla tendenciosament un article d’opinió de Marta Llorens
La CUP de Reus denuncia que el Diari de Tarragona hagi eliminat 4 paràgrafs d’un article d’opinió sobre sanitat pública de la regidora cupaire Marta Llorens titulat originàriament “Recuperem la confiança en el sistema sanitari públic i català!”.
L’article en qüestió contrareplicava un article anterior de la regidora de Ciutadans, Pepa Labrador. Llorens assegura que els 4 paràgrafs eliminats “són essencials per entendre la postura de la CUP i eliminar-los deixa un discurs tendenciós, tal com ho és el titular o el destacat”, segons Llorens.
És per aquest motiu que la Candidatura ha dedicit difondre el text sencer a través del seu web:
Recuperem la confiança en el sistema sanitari públic i català!
Cada vegada més, hi ha una forta evidència del mal funcionament del sistema sanitari públic dels Països Catalans. Aquesta es manifesta amb el retard i la desigualtat que es genera a nivell de llistes d’espera en primeres visites a l’especialista i en la via d’accés a l’estructura hospitalària (quiròfans) i amb el greuge que això implica en el deteriorament de qualitat de vida de les persones afectades, més enllà de les possibles conseqüències en la seva supervivència.
Des de fa uns quants mesos, la Candidatura d’Unitat Popular – CUP, que encara manté un peu fora de la institució per donar suport a les lluites socials a diferència de les altres opcions polítiques de l’actual consistori, fa difusió de la Campanya “Fora la privada de la pública”, que en el context reusenc és, encara, més idoni.
El Grup Salut és un grup de tres empreses municipals que gestionen: l’Hospital de Móra d’Ebre, l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i el Centre Mèdic Quirúrgic – CMQ. Aquesta última, és una empresa municipal, per tant finançada amb els diners de tots els reusencs i reusenques que té com a principal objectiu l’assistència sanitària a clients de mútues i privats i que, ofereix part dels seus serveis en dependències de l’actual Hospital a l’Avinguda Laporte. Des de la CUP considerem que no té cap mena de sentit que una empresa municipal es dediqui a prestar aquest tipus de serveis, ja que no suposa cap tipus de servei públic a la ciutadania, sinó ans al contrari, l’existència d’empreses com el CMQ afavoreixen la tendència a crear un sistema sanitari classista, en el qual es discrimina la ciutadania en el seu accés a la sanitat en funció de la seva renda. Una qüestió que atempta directament contra el caràcter universal i d’equitat dels serveis públics.
Per tant, un aspecte que ens ajuda a analitzar aquesta situació, és estar a peu de carrer cada dimecres durant el matí als diferents CAPs de Reus i al mateix hospital per tal de recollir les inquietuds i queixes de les persones usuàries que, al cap i a la fi, som les que patim les grans deficiències de l’actual sistema sanitari públic.
Aquests últims mesos,a Reus, la queixa més generalitzada, ha estat que en consultes públiques es fa promoció de la sanitat privada, motiu pel qual la CUP va presentar la moció i que es va aprovar. Són casos puntuals i molt concrets ja que no podem dir que es realitzi per tot el cos de facultatius de l’HUSJR, però creiem que són prou importants perquè evidencien l’estat crític en el qual es troba la sanitat pública des de fa molt de temps.
En primer lloc, no es pot permetre que les mateixes professionals promocionin els seus interessos privats en els mateixos dispensaris públics, és a dir, que derivin les seves pacients a la seva consulta privada per un benefici personal. I, en segon lloc, i encara de manera més preocupant, que la iniciativa vingui de les mateixes gerències que coaccionen les professionals perquè facin difusió de la sanitat privada com a excusa de salvació de la sanitat pública: com més persones es puguin operar per privat menys persones a les llistes d’espera inacabables de la sanitat pública; i com a resultat d’aquesta derivació a la privada també permet tenir ingressos extraordinaris al mateix HUSJR.
L’existència d’aquestes dinàmiques en l’exercici mèdic desvirtuen l’autèntica tasca de les professionals que es defineix com una lloable activitat de servei a la ciutadania i que té la voluntat de restituir la salut de totes les persones com a dret universal. Per tant, fer promoció d’activitat privada com a compensació per a la pacient en front d’un dèficit de servei de la sanitat pública no respon a la bona praxis mèdica: l’avançament d’una primera visita, l’avançament d’una data d’intervenció, la proposta d’exercicis mèdics no contemplats com a necessaris amb una finalitat mercantilista clara són exemples intolerables en un sistema de sanitat pública.
Insistim que aquesta denúncia no va dirigida a tot el cos de facultatius ja que sabem que, en un inici, el personal mèdic: metges, metgesses, i altres professionals sanitàries; han de complir amb un codi deontològic que preveu la no derivació amb fins lucratius de pacients entre institucions, centres o consultes. A més, portem més de cinc anys defensant el dret de les treballadores de les diferents empreses del Grup Salut demanant que les seves representants poguessin formar part dels respectius consells d’administració amb veu i vot perquè considerem imprescindible la participació de les treballadores als òrgans de debat i decisió i, sobretot, l’accés a la informació de tot el que es cou en aquests espais on es contempla la sanitat com un negoci i no com un servei a la ciutadania.
Amb tot, aquest és un toc d’alerta per veure que mentre hi hagi l’existència d’un sistema dual de sanitat pública i privada, no podrem tenir accés a un sistema sanitari públic i de qualitat que s’ha de definir com un sistema que ha de donar resposta al dret universal de cura de la salut. Un sistema públic que, cada vegada més, s’està privatitzant i, sobretot, pervertint i que està exercint un pes cap a les professionals que fan la seva feina sota pressió com a conseqüència de les retallades: menys personal i menys recursos. Aquesta situació, en primer terme, suposa un greuge per les persones afectades ja que implica el deteriorament de qualitat de vida de les persones més enllà de les possibles conseqüències en la seva supervivència.
Comments are closed.