Ja hi tornem a ser. Per què CUP?
Doncs sí, les alarmes tornen a sonar. Ahir les CUP vam decidir que no podíem assumir l’aprovació dels pressupostos de Junts pel Sí. La pressió mediàtica, conduïda per Tv3 i Can Godó, torna a culpar-nos de tots els mals i anuncia que les conseqüències són noves eleccions, la fi del procés, la sentència de les classes populars…
Des de les CUP no estem dient no, estem demanant poder negociar en condicions uns pressupostos que no només volem aprovar sinó que els necessitem.
Hi ha diferents qüestions a tenir en compte:
– Les més de 3.000 persones que dilluns vam fer assemblees locals i territorials extraordinàries per decidir el nostre posicionament, ho vam fer sobre el paper. És a dir, i per enèsima vegada, les nostres decisions són preses sense especulació, valorant si el contingut és suficient per fer avançar el procés. Si algú no entén una decisió col·lectiva en el sí de la CUP, el que ha de fer és preguntar-se si la militància tenim una informació que la resta no.
– L’únic missatge que està donant la CUP és que vol negociar i aprovar els pressupostos. I això és unànime. El debat estava, ahir, en si ho fèiem negociant-los sencers o via esmenes parcials. I si l’opció escollida va ser la primera és perquè se’ns han presentat uns pressupostos tancats, sense temps per valorar-los en condicions i sense opció de negociar. I això fa pensar que l’objectiu era tensar la CUP internament, i per aquí van molt equivocats.
– No són uns pressupostos socials i contravenen la declaració de ruptura del 9N. De fet, el seu contingut està més rebaixat que el propi programa electoral de Junts pel Sí i se’ns han rebutjat propostes seves, per exemple, recaptar impostos progressius a les rentes de més de 90.000€ anuals o superar el sostre de dèficit imposat per l’Estat. Això no és assumible? Realment el govern volia que la CUP votés favorablement?
D’altra banda, dir que la via de negociació amb l’Estat està exhaurida però imposar uns pressupostos assumint totes les prohibicions del mateix? Et voilà, quina paradoxa!
– Els 800 milions d’euros que s’incrementen en polítiques socials es poden incorporar avui mateix mitjançant una modificació de crèdit. Una operació més que habitual i constant als ajuntaments, consells comarcals, diputacions, Parlament… ho fem? O simplement són una moneda de canvi per posar més pressió sobre la CUP?
Cal insistir: no només tenim mesos per endavant sinó que mostrem la voluntat i la necessitat de negociar uns pressupostos de ruptura. Malauradament, a Junts pel Sí li és més senzill culpar a la CUP que trobar una posició unànime internament, fer negociació a tres bandes o simplement reconèixer que estan actuant dia a dia sense saber com ho faran els propers mesos.
Hem demostrat que les especulacions electorals no influeixen en les nostres decisions, és una llàstima que Convergència i ERC no facin el mateix.
La República els espera, potser els ha de superar.
Edgar Fernández, regidor de la CUP de Reus
8 de juny de 2016
Comments are closed.