La CUP de Reus vol reduir al mínim el malbaratament alimentari als mercats municipals
► La regidora Mònica Pàmies presenta una proposta que implica diferents agents del territori
La CUP de Reus demana que es posi fi al malbaratament alimentari als tres mercats municipals de la ciutat: Carrilet, Central i Del Camp. La regidora Mònica Pàmies desgrana una proposta que implica diferents agents del territori per tal de signar un conveni que hi posi fil a l’agulla.
“Els mercats públics han de ser referents i models per aconseguir el nivell zero de malbaratament alimentari”, ha subratllat la regidora ecologista. Pàmies ho ha esgrimit després de denunciar les quantitats de malbaratament alimentari a escala mundial, tant en la producció i la distribució com en el consum. “Comptant només els que són a les nostres mans, un terç dels aliments es fan malbé o es malbaraten: en societats com la nostra, es llencen entre 95 i 155 kgs de menjar per persona cada any”, ha denunciat.
Pàmies ha defensat que els mercats tenen una funció de cohesió social i ha posat d’exemple la lluita de la candidatura cupaire en defensa del mercat del Carrilet. “La CUP hem estat aportant models de gestió, d’acció i de promoció dels mercats de Reus”, ha destacat.
La cupaire ha apostat per un conveni de col·laboració entre paradistes dels diferents mercats municipals i les entitats i associacions que tenen refugis d’animals de granja al territori. La regidora ecologista ha proposat que els mercats cedeixin la fruita i verdura descartades per a la venda a aquestes associacions, cosa que suposa un estalvi en la taxa de la brossa dels mercats en reduir-ne la seva generació. “Les entitats es comprometen a la recollida d’aquesta fruita i verdura, respectant un calendari setmanal acordat. Ambdues parts redueixen la seva despesa econòmica i col·laboren en el benestar animal i amb entitats sense ànim de lucre”, ha defensat.
Pàmies ha inclòs la proposta en un marc més general, on recorda les propostes fetes durant la campanya del Carrilet, per a implicar diversos actors més. En aquest sentit, hi ha inclòs la pagesia, la gent que treballa la terra, la universitat i els professionals de la cuina. La formació cupaire aposta tant per la recuperació de productes típics del territori, com per l’activació de la vida rural a través de la producció alimentària de proximitat i dels petits productors locals, reduint la petjada ecològica del transport i de l’emmagatzematge. També aposta per potenciar l’economia agroalimentària local per tendir cap a l’autosuficiència alimentària, la promoció de dietes alimentàries que milloren la salut de la ciutadania i, finalment, la creació d’un espai educador i formador en tècniques culinàries més eficients que ajuden a recuperar i conservar els aliments.
Així mateix, ha destacat que cal trobar noves estratègies més sostenibles per a produir i consumir els aliments. En clau d’acció individual, ha proposat “organitzar i planificar la compra dels aliments; recuperar models culinaris anteriors i adaptar-los als estils de vida moderns d’alimentació i de vida; recuperar aliments, formes de preparació i formes de cocció del passat, desconeguts o oblidats, i enfortir les economies locals aprofitant els cultius de proximitat”. Pàmies ha sintetitzat que “si cultivem a prop, guanyem en el control del procés de distribució”.
Pàmies ha anunciat que hi ha parades que ja s’han mostrat disposades a aquesta col·laboració. Per a la cupaire, cal una acció conjunta amb els tres mercats municipals. “El conveni actual del Mercat del Camp amb espigoladors, per a eliminar el malbaratament en origen és el camí a seguir, però cal anar més enllà”, ha conclòs.
Comments are closed.