Més de 1.700 hectàrees del massís del Montseny deixen d’estar protegides a causa d’una sentència del Tribunal Suprem que declara nul de ple dret el Pla Especial del Parc del Montseny de 2008. Arran d’això, la norma vigent de protecció retrotrau a 1977.
La CUP considera que el Pla del 77 és un instrument obsolet i que cal la màxima urgència per elaborar i aprovar el nou decret de Declaració del Parc Natural del Montseny. Així com l’estudi d’impacte ambiental estratègic, que atribueixi la gestió del Parc Natural del Montseny a les Diputacions de Barcelona i Girona.
— Delivered by Feed43 service
La CUP-Poble Actiu ha presentat aquest dimarts 14 de març una denúncia a l’Oficina Antifrau amb l’objectiu d’esclarir i depurar responsabilitats dins del Consell Comarcal del Barcelonès per diversos casos d’ús o destinació irregular de fons públics i que cal que siguin investigats.
— Delivered by Feed43 service
Ja fa més d’un any que l’estat d’urgència és vigent. Aquesta mesura que es presentava com la millor manera de protegir la població s’ha convertit ràpidament en un malson securitari. Racisme, violències institucionals i policíaques, són avui dia elements quotidians a la «República». Aquesta República que s’enorgulleix de la llibertat i que avui dia l’ataca, la restringeix, la nega – fins el punt de prohibir manifestar – i adopta mesures lliberticides perilloses.
— Delivered by Feed43 service
El mes de maig de 2016 el grup de treball de Sanitat de la CUP presentava la campanya “Fora la Privada de la Pública” (https://lanostrasalut.
— Delivered by Feed43 service
El matí del dia que ens puguem despertar del malson del govern actual a la ciutat, la paraula Cultura s’haurà desfet com un glaçó al sol. Segurament descobrirem un panorama carrincló, passat de moda, gris i sense les connexions i cohesió necessàries entre les persones de la vila que s’haurien de desprendre de l’activitat cultural.
En aquest moment, gran part d’aquesta activitat es realitza gràcies a la tossuderia de persones, grups efímers o entitats constituïdes, que amb les seves creacions i propostes omplen l’agenda dels espectadors i alhora satisfan la gana de vivència cultural dels seus membres.
També hem de reconèixer que massa sovint tota aquesta dedicació arriba només als entorns de les mateixes entitats o a grups de persones que, amb un cert poder adquisitiu, poden accedir a aquesta cultura.
Tampoc creiem que l’administració hagi de fer de programadora ni de patrocinadora de la cultura en la seva totalitat, però sí que n’ha de ser la facilitadora a tres nivells per tal que els ciutadans puguem exercir el dret que tenim a la cultura i el lleure:
1/gaudir-ne com a espectadores o espectadors
2/gaudir-ne com a artistes amateurs o no
3/viure’n com a professionals d’alguna disciplina
Des de fa uns quants anys i amb l’excusa de la crisi, sempre d’avançada, les polítiques han abandonat els creadors i només s’han abocat a les grans indústries culturals, fent-ne un aparador. S’han bandejat la recerca i el treball cultural que s’havia començat (l’origen del festival Trapezi, el Cos, el Caer…) i que havia d’haver estat de llarg recorregut.
Tinguem en compte, a més, que, per desgràcia, participem d’un imaginari impregnat de la lògica neoliberal de consum cultural que l’administració assumeix per desídia, en primera instància, però que esdevé una gran eina neutralitzadora. Aquesta cultura, sovint prové de propostes vistoses i buides de contingut o i sense ànim de ser cap motor de transformació social o aliment dels nostres desitjos, la nostra espiritualitat, despertar-nos les emocions i desenvolupar l’esperit crític.
La batalla en l’àmbit cultural haurà de passar per entendre la cultura com a activitat del poble i no tant o no només com a producte de consum. Haurem de desmuntar també, la idea d’alta cultura ja que l’ús de la cultura depèn principalment de les nostres necessitats per explicar i entendre el món. Així, doncs, haurem de posar l’èmfasi en les necessitats culturals abans que en les de la indústria cultural.
Haurem de refer, també, el concepte cultura només com a reclam turístic o com a allò que tenim per mostrar als nostres visitants i impregnar-nos de la idea que les pràctiques culturals són alguna cosa que parteix de la societat, de nosaltres mateixos. A partir d’aquí haurem d’analitzar els rols dels especialistes i de les polítiques de l’administració i replantejar de dalt a baix aquest espai de la vida.
Mariona Quadrada, regidora de la CUP de Reus
Març de 2017
La gestió del servei de la brossa, que representa un 12% del total del pressupost reusenc i que des de l’any 1967 està externalitzada en mans de FCC, centrarà l’activitat de la CUP de Reus al ple d’aquest dijous.
La formació vol que la ciutadania decideixi si s’ha d’internalitzar o no el servei de la recollida de residus urbans després que l’estudi que la CUP va demanar al govern corrobori un estalvi d’1,3 milions d’euros anuals per a les arques públiques de Reus en cas que el servei de la brossa es gestionés directament des de l’Ajuntament. “Volem que sigui la ciutadania qui decideixi ja que al final és qui paga el servei amb els seus impostos”, ha afirmat el regidor Xavier Angelergues.
Angelergues ha assegurat que “no s’entén que el govern continuï regalant cada any 1,3 milions d’euros públics a una empresa privada que a sobre està essent investigada per pressupta corrupció” i ha justificat que “els serveis internalitzats aporten beneficis reals al consistori i a Reus tenim l’exemple del servei d’aigües”. A més, segons el regidor, les “treballadores d’empreses municipals tenen millors condicions laborals i seguretat” que les que treballen per empreses privades.
D’altra banda, la CUP demanarà al plenari l’absolució del reusenc Adrià Aragonés i de Franz Estartús a qui es demana 3 anys i mig de presó per haver participat en les mobilitzacions en contra el desallotjament del centre social de Can Vies del barri de Sants de Barcelona. També demanarà a la Generalitat de Catalunya que “es retiri com a part acusatòria en els processos judicials a persones imputades per dissidència i activisme polític”.
Des de la formació tenen clar que es tracta d’un “judici polític” que pretén “silenciar la veu de les persones que demanen un model de canvi social davant les desigualtats socials i econòmiques creixents”, com ha explicat el mateix Adrià Aragonès. En aquest sentit, entenen que el procés polític en el qual està immers el Principat de Catalunya ha de donar peu a un estat en què no existeixin judicis com aquest, “que reflecteixen el malestar social per la dificultat d’accedir a un habitatge o un lloc de feina digne”.
La CUP també presentarà una proposta de declaració a la junta de portaveus perquè la Generalitat estableixi una moratòria a la tramitació de nous projectes d’energia eòlica fins a l’aprovació d’un nou pla de l’energia. L’objectiu de la proposta és que “es debatin politiques energètiques locals i nacionals que beneficin la ciutadania i el territori per no patir les conseqüències que té l’actual model econòmic sobre l’economia i el medi ambient amb criteris de proximitat per evitar al màxim grans xarxes de distribució i grans costos mediambientals”, segons ha explicat Edgar Fernández.
La formació denuncia el tracte de favor del govern reusenc vers el club privat CF Reus Deportiu en detriment dels equips de rugbi de la ciutat que “s’han quedat sense camp homologat per jugar a mitja temporada”
Ciurana demana al regidor d’Esports, Cervera, que no “menteixi” més sobre aquesta qüestió
La CUP assegura que fa mesos que demanen el conveni entre RELLSA, l’Ajuntament de Reus i el CF Reus Deportiu, pel qual s’ha cedit l’espai de l’antic camp de rugbi municipal al club de futbol privat, però denuncien que els han entregat el conveni de l’any anterior. Per aquest motiu la Candidatura posa en dubte que exisiteixi realment un conveni i, si existeix, entén “que deu ser un conveni d’escàndol i per això no el volen entregar”.
El regidor de la formació Oriol Ciurana afirma que tenen “moltes preguntes a l’aire que no es poden respondre sense saber què diu el conveni, si és que està fet”. “Es dóna més terreny de joc a una societat anònima pel mateix preu d’abans? Les obres que ha fet el club de futbol van a canvi de no pagar un lloguer per aquestes instal·lacions? Quin benefici genera aquesta cessió sobre la ciutat?”, són algunes de les preguntes que ha plantejat el regidor.
Ciurana també ha estat molt crític amb el tracte de “menyspreu” del govern vers l’esport minoritari i de base. “Les instal·lacions que s’han fet a l’antic camp municipal de rugbi, ara les utilitzarà un equip privat i deixaran de servir per als equips de base de Reus”. En aquest sentit, el regidor ha lamentat que el govern informés als equips de rugbi que haurien de deixar el seu camp el passat mes de novembre, a mitja temporada. A més ha denunciat que “els hagin portat a un camp que realment no està adaptat ni preparat per jugar a rugbi.”
La CUP també reclama que es tingui en compte que “les seccions de rugbi no disposen del pressupost del qual disposa el CF Reus Deportiu”. “El que ha fet aquest govern amb Jordi Cervera al capdavant és la manera més fàcil d’acabar amb aquest esport a la ciutat”, ha assegurat Ciurana”, qui ha lamentat que després es defensi “hipócritamente” el rugbi des del saló de plens i es parli de fomentar l’esport de base. El cupaire també ha afirmat que “Cervera ha mentit perquè la Federació no ha homologat el camp que s’ha cedit pel rugbi”.
Contra el patriarcat i el capital: Juntes trenquem el silenci!
Exigeixen que callem quan veiem que, dia rere dia, les nostres condicions de vida són més i més precàries. I som nosaltres les que sostenim, amb la nostra feina no reconeguda, un sistema que no para de recordar-nos que nosaltres i la nostra feina valem menys. Pretenen que aguantem els governs que apliquen retallades i privatitzacions que acaben recaient sobre les dones, que ens precaritza i empobreix, més encara.
— Delivered by Feed43 service
L’actual política industrial i dels sectors de la distribució i el consum ens aboca a la generació incontrolada de residus, que anirà augmentant fins que el nostre planeta no pugui gestionar tot el que ens sobra. Aquestes polítiques imperants en la nostra societat consumista actuen com si els recursos materials que emprem seguissin un procés lineal que comença als dipòsits naturals inalterables i que acaba als abocadors o cremadors del nostre entorn.
L’ús ingent d’energia i embalatges d’origen fòssil que s’utiltza en el maquillatge dels productes que consumim ha permès mobilitzar gran quantitat de materials que, un cop consumits, esdevenen residus fins el punt que estem participant en una carrera per esgotar els recursos i alterar el clima del planeta. Tot indica que ja hem sobrepassat la capacitat de sustentació del planeta i que és urgent començar a fer present aquest futur més sostenible que tant es proclama.
La generació de residus està estretament lligada a l’ús excessiu i ineficient dels recursos. Així, doncs, com a consumidors i com a ciutadans, les administracions ens haurien de facilitar un sistema de prevenció de residus que garantís el dret a consumir sense generar residus. I és que no és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta.
Us imagineu anar a comprar amb el vostre cistell ple de carmanyoles? Sabeu que, legalment, un cop feta la compra en un centre comercial, podeu deixar els envasos al supermercat? Si tots nosaltres fessim aquesta acció, els centres comercials haurien de tractar tots aquests productes i, per raons estrictament econòmiques, farien el canvi per començar a vendre productes a l’engròs. Podríem arribar a pagar només pels residus que generem però, per què no s’implanta?
El sistema actual de gestió dels nostres residus està en mans de grans empreses, i els índexs de reciclatge són baixíssims, repercutint una càrrega econòmica a les administracions locals i de retruc, al ciutadà, sent una de les partides més elevades del pressupost. Està clar que el ciutadà podria fer més en el reciclatge però, també els grans centres comercials hauríen de reduir l’utilització d’embolcalls en la presentació dels seus productes. Menys residus significa menys costos de gestió (siguin de reciclatge o d’eliminació), més eficiència i menys impacte sobre el medi i la salut de les persones.
El sistema actual suposa un benefici econòmic a les empreses que formen part del Sistema Integrat de Gestió d’Envasos (Ecoembes), i per això hi ha un fort lobby empresarial que impedeix la implantació de qualsevol iniciativa que faci reduir els residus, encara que es demostri la seva viabilitat econòmica i ecològica. Quan comprem un producte en un envàs marcat amb el punt verd de reciclatge, en el preu de compra, s’està pagant una part per cobrir la seva posterior gestió en el sistema de recollida selectiva. Però, si aquest envàs no acaba al contenidor groc, aquest diners són beneficis que es queda Ecoembes, mentre que l’administració local, i en definitiva el ciutadà, ha de tornar a pagar per l’eliminació d’aquest envàs. I tenint en compte que un baix percentatge dels envasos passa per aquest sistema… Us podeu fer a la idea de qui surt beneficiat i perjudicat en els comptes. A més a més, amb els nostres impostos suportem la gestió i el cost de la neteja i recollida de tots aquests envasos que no passen per la recollida selectiva, és a dir, els que són abandonats pels carrers i tots els que van a parar al contenidor del rebuig i papereres, que posteriorment s’incineren i pels quals es paga la taxa per tona molt més alta.
Tenim dret a consumir sense produir residus. Tenim dret a escollir qui ha de tractar els nostres residus. Hem de ser sobirans i escollir noves formes de produir i consumir, d’aprofitar els residus com a recursos amb noves formes d’organització, amb noves tecnologies que permetin anar cap a una societat realment sostenible. Amb la municipalització del servei de gestió de la brossa, podrem unificar l’eficiència ecològica amb l’econòmica, permetent així, l’estalvi tant de recursos privats com públics.
A més, l’ús més eficient dels recursos crea ocupació, millora la productivitat, aporta beneficis econòmics i permet avançar cap a una economia “baixa en carboni”. Hem d’avançar cap a una economia circular en que qualsevol residu pugui ser transformat en materia prima des d’un punt de vista que maximitzi la sostenibilitat i que garanteixi la qualitat del servei per sobre dels beneficis econòmics d’una empresa privada.
Sergi Cuadrat, consultor en Canvi Climàtic, Sostenibilitat i Gestió de Residus.
Reus, 10 març de 2017.
