25 de novembre, Dia Internacional contra les violències masclistes
-- Delivered by Feed43 service
Abans de començar és important dimensionar els conceptes. De la mateixa manera que el concepte exclusió social té un objectiu d’homogeneïtzar i simplificar realitats diferents i complexes, quan parlem de pobresa energètica1, la casuística és similar. Si una persona o família no pot fer front a la despesa de subministrament energètic, s’intueix que no podrà gaudir d’una bona alimentació, d’un habitatge en condicions dignes ni assumir despeses vitals com el dentista o portar el cotxe al mecànic.
Aquests condicionants comporten unes conseqüències físiques, socials i emocionals que queden en segon terme en el moment que només parlem de pobresa energètica. L’ús conceptual pot ser interessant a l’hora de reforçar la visualització però perillós quan simplifica una complexa realitat.
Des de la CUP insistim que les polítiques socials han de servir per deixar de necessitar-les i no només per situacions d’emergència. En altres paraules, necessitem unes polítiques socials actives, que persegueixin la pobresa per eliminar-la i no comportin una burocratització excessiva. L’experiència ens diu que l’excés de protocols, tràmits i condicions serveixen per limitar l’accés a les ajudes i prestacions. De nou es demostra que els interessos i beneficis d’uns quants van per davant de les necessitats de la majoria.
I això, molt pesi, no és un lema propagandístic sinó una realitat fonamentada en números. Durant els primers sis mesos de l’any 2016, les empreses energètiques (entre elles Gas Natural), han tingut uns beneficis totals de 4.100.000.000€. Poca broma. Quatre mil cent milions d’euros. Una quantitat impossible de dimensionar en les nostres vides. Imagineu si és exagerat i greu aquesta relació que amb un 1,3% d’aquesta quantitat, n’hi ha prou per pagar totes les factures de les persones en situació de vulnerabilitat.
Ens trobem davant d’un conflicte d’interessos. Les partides socials formen part d’un pervers equilibri pressupostari on es disputen percentatges amb d’altres partides relacionades amb objectius electorals com subvencions desproporcionades i actuacions urbanístiques o de promoció de ciutat.
Si alguna cosa hem après, és que absolutament tot és qüestió de voluntat política. I que la voluntat d’aquest govern és clara: una ordenança de civisme que sanciona amb 1.500€ «la pràctica de la mendicitat o de qualsevol conducta que adopti les formes de mendicitat que estableix l’article 18». O el que és el mateix: demanar almoina pel carrer o obrir un contenidor per buscar-hi menjar. En canvi, quan una empresa gegant com Gas Natural comet una negligència i la conseqüència és la mort d’una persona, el govern es limita només a revisar protocols i demanar que no torni a passar.
No sabem si és incapacitat o manca de voluntat; tampoc sabem quina de les dues opcions és més greu. El que sí tenim clar i en som ben conscients, és que si no canvien l’ordre de prioritats i posem valor humà a les polítiques socials, les nostres vides no tindran cap valor.
Marta Puig i Edgar Fernández, regidors de la CUP de Reus i educador i treballadora socials respectivament.
L’Assemblea d’Educació i Psicologia de la URV, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i la CUP han realitzat aquest matí una roda de premsa, per fer pública l’aprovació a la Comissió de Territori del Parlament de Catalunya d’una moció per resoldre els greuges que pateixen les estudiants de la URV en utilitzar el transport públic.
Després de mesos d’impulsar una moció a les institucions, finalment es va aprovar la setmana passada a la Comissió de Territori del Parlament de Catalunya, una moció de la CUP-CC per tal que l’ATM resolgui els greuges de les estudiants de la URV que utilitzen el transport públic.
Com ja va denunciar el diputat de la CUP-CC, Sergi Saladié, el passat 15 de juny arran d’una notícia apareguda en un mitjà local de Tarragona, els estudiants de les diferents universitats catalanes paguen una tarifa diferent per utilitzar el transport públic en funció del territori, i les estudiants de la URV en són les més perjudicades.
Per aquest motiu, Saladié ha explicat que hem presentat mocions a tots els ajuntaments i consells comarcals que formen part de l’ATM, i on la CUP té representació, per resoldre aquesta discriminació. La moció ha estat aprovada a l’Ajuntament de Tarragona, Valls i Reus, així com al Consell Comarcal del Baix Camp. Tanmateix, la moció instava aquests ens a convocar una reunió de l’ATM per resoldre la situació abans d’aquest passat mes de setembre (quan comença el curs universitari) i cap dels ajuntaments o consell comarcal ho ha fet.
Roger González de l’Assemblea d’Educació i Psicologia de la URV, també ha explicat que el passat 6 de setembre, es van reunir les tres organitzacions amb la directora i el gerent de l’Autoritat Territorial de Mobilitat del Camp de Tarragona. González, ha denunciat, que “tot i les bones paraules i els oferiments de col·laboració, a dia d’avui encara estem esperant que ens facilitin les dades del servei que ens van dir que ens donarien”. A més, a afegit, que “des de l’ATM ens van dir que ells no podien fer res, sinó que depenia de la Generalitat”.
Per la seva banda, Oriol Sales del SEPC, ha criticat que “la URV en veure als mitjans la nostra reivindicació va penjar quatre cartells per les facultats informant que les estudiants de la URV teníem accés als autobusos de l’ATM, però encara és hora que digui quelcom al respecte dels greuges que patim les estudiants”.
Davant d’aquesta situació, els tres portaveus han denunciat “la poca sensibilitat i gran passivitat” de les institucions responsables, URV, Generalitat, ATM, ajuntaments i consells comarcals amb aquesta problemàtica. I, han afirmat que amb l’aprovació de la moció al Parlament, el qual instarà a l’ATM i la URV a implementar una nova tarifa, es posi solució a aquest greuge.
A més, la moció aprovada al Parlament insta al govern de la Generalitat a fer una tarifa única per a totes les estudiants per acabar amb els greuges territorials.
Per últim, les organitzacions estudiantils, han anunciat que si en els propers mesos no veuen passes fermes cap a aquesta direcció i un canvi d’actitud per part de la URV i l’ATM es pensaran noves accions perquè es socialitzi aquest debat entre la comunitat estudiantil.
La macro-operació contra l’oposició democràtica, centrada principalment contra el moviment d’esquerres i kurd, se salda aquesta setmana amb dos ajuntaments kurds, Dersim i Siirt, clausurats i els seus alcaldes detinguts. Tuncer Bakirhan, alcalde de Siirt i copresident de la Unió de Municipis del Sudest d’Anatòlia (www.gabb.com.tr), ara a presó, va participar de la darrera Trobada per la Unitat Popular, els darrers 14 i 15 d’octubre a Barcelona.
— Delivered by Feed43 service