La primera força de l’oposició al consistori reusenc comença el nou curs polític reiterant que vol treballar amb la resta de forces en aquest ajuntament “governat en minoria” perquè “no tenim cap altre opció si volem que Reus tiri endavant”, segons Edgar Fernández. És per aquest motiu que els cupaires plantegen dues mocions per treballar conjuntament que “plantegen debats de model de ciutat”: una que fa referència a la regulació de la via pública i una que planteja un debat de ciutat entorn al model de seguretat.
Pel que fa al model de seguretat, la CUP no planteja un model propi perquè “no seria de consens” i per això proposa “un espai de treball comú” del qual es derivi un model de policia que convenci a tots els grups, segons Fernández. En aquest àmbit posen d’exemple la Guàrdia Urbana de ciutats com Sabadell on governa la CUP i on la policia té un paper important en la inclusió als barris. Aquesta moció reiteren que ja la van presentar l’any 2013 i ara esperen aprovar-la per poder comptar amb un cos policial de “inclusiu i de proximitat que acompanyi el ciutadà”.
En relació a la regulació de l’espai públic, Mariona Quadrada ha recordat que Reus compta amb una ordenança municipal sobre el tema de l’any 2014 que és “vàlida” però inclou criteris “molt interpretables que depenen de la voluntat política”. Ara demanen “un espai de treball conjunt per regular la via pública en el qual es treballi de debò”. Asseguren que no entenen certs criteris pel que fa a l’atorgament de llicències i permisos i davant les sospites “d’arbitrarietat” proposen criteris objectius.
En aquest proper ple la CUP també plantejarà a la regidora d’educació quin protocol ha seguit l’ajuntament davant l’obligació d’impartir un 25% de matèries en castellà en una classe de l’escola Joan Rebull per la petició d’una sola família. I és que els cupaires reiteren que cal desobeir aquesta imposició.
Aquest mes d’agost ha entrat en vigor la nova ordenança de civisme. Des de la CUP ens toca denunciar, una volta més, el caràcter electoralista, repressiu i recaptatori d’aquesta ordenança fruit de la incompetència i classisme del govern municipal.
Una ordenança que pretén ser legitimada perquè ha passat per un procés participatiu… un procés participatiu que, com va explicar el regidor d’Unió, Joaquim Enrech, en algunes sessions eren 4 persones i no ha comptat amb les fases mínimes: diagnosi, objectius, possibilitats…
Una ordenança que pretén ser legitimada perquè ha rebaixat les sancions econòmiques un 20%… posant al descobert que no han entès que el civisme va lligat a la convivència ( a l’educació, a la cultura..), no a les sancions econòmiques.
Una ordenança de civisme que segueix perseguint i sancionant la mendicitat… sí, la mendicitat: demanar almoina al carrer i buscar menjar als contenidors. Ja ho va dir el cap de la Guàrdia Urbana que a ell i als botiguers els molestava veure gent demanant caritat pel centre de la ciutat.
Una ordenança municipal que pretén ser legitimada posant els articles més conflictius -com la prohibició d’anar amb burka pel carrer- al condicional esperant que una legislació superior permeti aplicar la persecució i sanció. Sembla ser que aquest govern, carregat de presumptes independentistes, no ha entès que quan es persegueix un símbol cultural es converteix en identitari.
Una ordenança de civisme que s’oblida de construir una ciutat articulada i basada en pràctiques inclusives i nous models de convivència.
Senyor Pellicer, un alcalde no ha d’endreçar una ciutat sinó governar-la. I això passa per adaptar els ritmes al més lent, articular les polítiques al més necessitat i fer que cada agent social tingui una funció, una responsabilitat, un paper. Que tothom formi part de la ciutat i se la senti seva.
La CUP portem 14 mesos demanant espais de treball conjunts amb la resta de grups i fent propostes (per l’Hospital, en taxes i pressupost municipals, polítiques socials, catàleg de treballadors…) però vostès insisteixen a fer política cara a la galeria. És una llàstima, però com ja vam anunciar, ens veiem obligats/des a iniciar els tràmits per presentar, de nou, un contenciós administratiu a l’ordenança de civisme.
Edgar Fernández és regidor de la CUP de Reus i militant d’Endavant-OSAN. Educador Social i estudiant de psicologia.
Durant l’estiu hem anat notant la inflexibilitat de donar permisos per fer actes al carrer per part de l’Ajuntament. Ens preguntem si s’està gestant un canvi de paradigma pel que fa a aquesta qüestió, que haurem de seguir de prop.
En vam tenir un exemple al voltant de les festes del barri de Santa Anna que va deixar clar el desinterès total per part del consistori que les persones que viuen de costat es puguin autoorganitzar per celebrar una festa anual.
Ara, en trobem un altre cas que ha de donar les gràcies a l’Ajuntament del Morell per la bona resposta que ha tingut la iniciativa que presenten en aquell municipi. Es tracta de la quarta edició de la Mandriliada, que fins ara s’havia celebrat en espais privats de Reus i que, en créixer com ho ha fet per la gran participació de la gent, ha hagut d’emigrar a la població del Tarragonès. Sí, emigrar perquè troben que l’Ajuntament de Reus no s’implica amb les entitats culturals juvenils i perquè no faciliten espais per a aquest tipus d’accions.
Que trist, una vegada més que, quan la ciutadania s’organitza per fer propostes culturals, creatives i lúdiques per al gaudi de tothom, no es tinguin ni tan sols en compte i s’hagi d’anar a trucar a la porta d’un altre municipi.
Per si algú no els coneix Mandrília és defineix així:
“Som Mandrília Associació, una entitat de Reus que té com a objectiu promoure l’entreteniment inclusiu, de qualitat, i autogestionat.
No tenim cap rumb marcat, fem el que ens motiva en cada moment, ja siguin contes per a nens, concerts per a joves o teatre per gent gran etc.
Mandrília Associació treballa per democratitzar l’espai públic i alliberar-lo de polítiques restrictives i de cinisme, procura que les seves activitats es facin al carrer, que la gent literalment hi topi.
I per últim i no menys important Mandrília fomenta la cohesió i la cooperació entre entitats, per tal que treballin juntes, que creïn novetats a partir de cada camí propi. Mandrília esdevé una mena de pega de contacte per unir entitats, crear xarxa, sinergies i en definitiva més força i més cultura.”
Mariona Quadrada, regidora de la CUP de Reus.
1 de setembre de 2016
