► La formació anticapitalista assegura que el model actual està obsolet i que cal contemplar el canvi climàtic en la nova proposta, conseqüència d’un model depredador caduc
«Reus té un problema històric amb la gestió dels recursos hídrics». Així de contundent s’ha expressat el regidor Edgar Fernández en la presentació de la moció sobre la gestió dels recursos hídrics a Reus que defensarà la CUP al ple municipal del setembre. El regidor cupaire ha defensat que la ciutat ha d’exercir la capitalitat que ostenta i que això vol dir posar recursos a disposició d’una millor gestió de l’aigua.
Com a primer acord, la CUP defensa impulsar una Comissió Especial de Treball, a nivell municipal, amb la participació de tècnics i representants de tots els grups municipals per tal de, en primer lloc, avaluar l’impacte tècnic i econòmic sobre una possible renúncia als drets d’aigua provinents de la Comunitat de Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, tant pel que fa a la concessió administrativa com pels drets de reg; en segon lloc, iniciar un estudi a fons sobre les possibilitats de promoure un canvi i millora del model de la gestió municipal referent a l’ús de l’aigua, sobretot analitzant la situació actual i els possibles escenaris de futur on no es preveu poder garantir el model existent fins ara, evitant prologar més aquesta situació totalment insostenible; i en tercer lloc, posar les bases per un futur Acord Municipal per una Nova Cultura de l’Aigua, on s’analitzin necessitats, potencialitats i alternatives davant un previsible agreujament de la situació actual.
La CUP també demana iniciar la revisió de tots els títols i drets de d’aigua de titularitat municipal provinents de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes per tal de clarificar quin és el seu ús real tenint en compte que els drets de reg s’han d’utilitzar per a ús agrícola. Finalment, la formació anticapitalista vol instar a la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes a revisar i controlar l’ús, i també la compravenda, dels drets d’aigua de la pròpia Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes a fi i efecte de garantir el compliment de la normativa i l’ús real per a l’agricultura i la pagesia.
«El model actual està obsolet. El clima està canviant i tot hi està relacionat», ha subratllat Fernández. En aquest sentit, el regidor anticapitalista ha remarcat que qui no està tenint problemes són el sector turístic i la indústria. «Hi ha pobles del Priorat que pateixen talls de subministrament d’aigua mentre les piscines privades o Port Aventura segueixen plenes d’aigua», ha criticat. El cupaire ha remarcat que fa temps que insisteixen en la taula del Siurana i que hi ha moltes alternatives en l’ús de recursos hídrics. «La conclusió és clara: necessitem una nova cultura de l’aigua adaptada a les noves necessitats i al context actual, tant econòmic com climàtic», ha reblat.
Llegiu la moció completa aquí. S’hi accepten esmenes, queda així; aprovada per unanimitat.
►La formació anticapitalista denuncia el finançament públic a entitats ‘anti-avortistes’ i vinculades amb l’extrema dreta espanyolista
La CUP de Reus demana a l’Ajuntament i a la Generalitat que siguin coherents i conseqüents en la defensa del dret a l’avortament. En concret, la formació anticapitalista insta la Generalitat de Catalunya a deixar de finançar les entitats que tinguin vinculació amb les organitzacions antiavortistes i, al mateix temps, a elaborar un pla d’acompanyament de les persones defensores de Drets Humans (DDHH), vinculades a Catalunya, que s’han vist amenaçades amb l’entrada de VOX al Parlament.
«Ens trobem davant d’una ofensiva contra els drets sexuals i reproductius de les dones i el col·lectius LGTBIQ+ sense precedents al món», ha reblat la regidora Marta Llorens. La portaveu cupaire ha posat de relleu la recent investigació periodística que ha destapat que el Departament de Drets Socials està finançant, del 2010 ençà, la Fundació Pro Vida de Catalunya, una de les entitats de referència a Catalunya en el lobby que s’oposa al dret a l’avortament, amb més de 260.000€. «El col·lectiu forma part del Foro Español de la Família, que a l’Estat espanyol ha liderat mobilitzacions per exigir la derogació de la llei que regula la interrupció voluntària de l’embaràs i que també és contrària a la llei de l’eutanàsia», ha afegit.
En el mateix sentit, la formació cupaire sol·licita a l’Ajuntament de Reus que, si s’escau, iniciï una revisió dels convenis actuals amb entitats i rescindeixi aquells que hagi establert amb entitats que tenen una vinculació amb organitzacions antiavortistes. Així mateix, demana la inclusió de clàusules socials en els diferents contractes públics del consistori per tal d’excloure’n a les empreses que fomenten les pràctiques antiavortistes.
«Mentre no s’ha estat capaç de garantir de manera real i equitativa l’accés al dret a l’avortament, la Generalitat i també alguns ajuntaments han estat subvencionat grups que treballen per eradicar aquest dret», ha criticat Llorens. La cupaire ha denunciat que als Països Catalans sota l’administració espanyola no s’ha integrat la totalitat de la pràctica de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE) dins de la cartera de serveis dels centres sanitaris públics. «Davant d’aquesta ofensiva contra l’avortament, és urgent compartir amb totes les forces progressistes l’horitzó de fer dels Països Catalans un referent en la garantia dels drets sexuals i reproductius», ha conclòs la portaveu anticapitalista.
Llegiu la moció sencer aquí. Moció rebutjada.
► Amb el lema nacional #FinsAVèncer, l’EIC exposarà arguments i motius perquè la Diada sigui un repunt d’inici de lluites per a una vida digna
L’Esquerra Independentista del Camp fa una crida a tornar omplir els carrers de Reus el proper Onze de Setembre. L’EIC vol que aquest Onze de Setembre sigui un espai de trobada que promogui un espai de lluita sota el lema nacional «Fins a vèncer! Unitat popular, organització i lluita».
«Cinc anys després del 1r d’octubre, ens reafirmem: no hi ha receptes màgiques, no hi ha transicions de la llei a la llei possibles, no queden més orelles per parar a discursos plens de retòrica però buits de contingut. Front a qualsevol desencant, hi tenim precisament un aprenentatge que no pot deixar espai a recloure’ns, tot al contrari», ha expressat Laia Muntas, militant d’Endavant (OSAN) al Baix Camp. Muntas ha denunciat que «la mascareta de la fal·laç majoria independentista al govern ja no tapa més que ERC i Junts estan participant activament en l’estabilització de l’estat espanyol, la submissió i la renuncia del conflicte». En aquest sentit, ha posat d’exemples els Jocs Olímpics d’Hivern, el suport als pressupostos de l’Estat o la renúncia a plantar batalla per la defensa del català.
Així mateix, ha denunciat que l’Estat busca reconstruir la seva legitimitat intentant neutralitzar el moviment independentista a través del reencaix autonòmic, context comú als Països Catalans i que fa que a la classe treballadora «ens hi vagi la vida: la precarietat, l’encariment del cost de la vida —carburants, el preu del menjar—, etc., en definitiva, aquest sistema capitalista de qui el règim del 78 posa al centre la indestriabilitat de l’alliberament social i nacional dels Països Catalans». Muntas ha impugnat la recomposició del capitalisme, orquestrada per la UE i una adhesió al bel·licisme pro-OTAN, «un procés que només respon a la salvaguarda dels interessos de la classe dominant i els centres de poder econòmic».
També ha posat en el punt de mira les «suposades ajudes europees, que en algun moment hauran de ser retornades amb una recepta que ja coneixem, a còpia de retallades». Per això, i després d’un intens cicle de fortes lluites socials, d’impugnació independentista de l’Estat i de gestió capitalista de la pandèmia, l’EIC crida a «sortir a reprendre la iniciativa política i sumar forces al projecte de la unitat popular».
«Tot plegat té una traducció real per la classe treballadora: l’augment del cost de la vida, la precarització laboral, la repressió, l’auge de la violència masclista i de l’extrema dreta, també al nostre territori», ha complementat Mariona Montalà, membre de la CUP de Valls. Per això, ha afegit, «al Camp, l’Esquerra Independentista movem fitxa i fem una aposta en aquestes coordenades aprofitant la diada per donar-li tota la força també en clau territorial».
En aquest sentit, Montalà ha destacat que les problemàtiques que pateix la classe treballadora al Camp són compartides nacionalment i peculiars al territori. Així, ha destacat la precarietat associada al turisme o al sector serveis en general, la macroconstrucció d’infraestructures que destrossen el territori o la problemàtica de l’habitatge on el despoblament i els pisos turístics són dues cares de la mateixa moneda al Camp. «L’EIC entenem que la Diada de l’Onze de Setembre d’enguany pot i ha de ser un punt d’inflexió en positiu. Mitjançant la programació d’actes que hem preparat, proposem recuperar una organització coordinada, descentralitzada i unitària de l’Onze de Setembre del Camp que s’estengui durant el proper curs», ha reblat Montalà.
L’EIC vol que aquesta Diada, a l’inici del curs, pugui convertir-se en l’inici d’un cercle virtuós de lluites, acumulació de forces i augment de l’organització i la mobilització en les coordenades que dibuixa l’Esquerra Independentista: independència, socialisme, feminisme, Països Catalans. «Cridem a sumar forces al projecte de la Unitat Popular, ja que volem ser l’alternativa que respongui a la paràlisi independentista, el reassentament del Règim i l’encariment de la vida», han conclòs les portaveus.
La roda de premsa ha tingut lloc a mig matí del dijous, 1 de setembre, al Fossar Vell de Reus, amb representació de diverses organitzacions i militants de l’Esquerra Independentista del Camp. La capital del Baix Camp serà l’escenari de la manifestació i l’acte polític final amb motiu de la Diada. Dels actes previs, en destaca la importància d’una taula rodona central, el dissabte 10, a Valls.
ACTES PREVIS AMB MOTIU DE L’ONZE DE SETEMBRE 2022 – FINS A VÈNCER – ESQUERRA INDEPENDENTISTA DEL CAMP
Dimarts, 6 de setembre | El català, llengua de cohesió social i construcció nacional
19.30 h, Pl. del Teatre, Reus. Amb Marina Massaguer (sociolingüista), Pau Francesc (Endavant (OSAN) Tarragonès) i Mariona Quadrada (filòloga).
Dimecres, 7 de setembre | Defensar la terra i la vida és lluita de classes
19 h, Casal El Rebotim, c. Verge de la Pineda, 45, Vila-seca. Amb Eloi Redon (Plataforma Stop BCN World), Miquel Perelló (CUP Priorat), Laia Muntas (Endavant Baix Camp) i David Martí (nucli de suport CUP Salou).
Dijous, 8 de setembre | Antifeixisme: ni honor ni glòria
19 h, Cal Cabaler, c. Sant Jaume, 1, Creixell. Amb Jordi Martí (CGT) i Vicent Gómez (CUP Creixell).
Divendres, 9 de setembre | Del front de guerra a la nevera: crisis econòmiques actuals
19 h, Casal Popular Sageta de Foc, c. Sant Domènec, 18, Tarragona. Amb Eva Miguel (CUP Tarragona) i Arnau Carné (Ítaca i Endavant (OSAN) Bages).
Dissabte, 10 de setembre | Acte polític central ‘Fins a vèncer!’
11.30 h, Pl. del Museu Casteller, Valls. Representants de diverses organitzacions de l’Esquerra Independentista (CUP, Arran, Endavant IOSAN) debatran en una taula rodona sobre el futur i el rol de l’Esquerra Independentista als Països Catalans. Tot seguit, hi haurà el I Vermut Antirepressiu, i tots els beneficis de la barra aniran destinats a la Marató Antirepressiva, una iniciativa que presentarà Eva Pous, advocada d’Alerta Solidària.
Diumenge, Onze de Setembre
10 h, Vandellòs. Acte polític a l’actual pl. Gil-Vernet, de la qual se’n vol canviar el nom pel de Josepa Figueres, dona del Carrasclet. S’hi durà a terme una xerrada feminista.
12 h, Capçanes. Celebració de l’acte d’homenatge al Carrasclet.
15 h, Reus. Dinar popular davant del Casal Despertaferro (c. Martí Napolità).
Paral·lelament, a Tarragona l’EIT participarà dels actes de la coordinadora de l’Onze de Setembre a Tarragona.
19.30 h, Reus. Manifestació amb inici al Mercat Central i finalització al Fossar Vell (Peixateries Velles), on s’hi farà l’acte polític final (ca. 20.30 h).
El canvi climàtic fruit del capitalisme és tan real i palpable que ja hauríem de parlar d’una consolidació dramàtica de les modificacions climàtiques mundials: estem immerses en una emergència climàtica. L’acció individual és important, però encara més la col·lectiva. Les ciutats són illes de calor, on la temperatura va creixent i pot ser de fins a 4 ºC superior a la del camp. Tot, fruit d’un urbanisme ferotge que limitava o eliminava directament l’arbrat de les ciutats. Reus, lamentablement, és una de les tres ciutats catalanes amb menys espais verds per habitant: una trista fita que no s’està corregint amb aquest govern repetidor, que ha preferit les places dures i les jardineres portàtils a demanda dels actes turístics a la ciutat. Hem perdut oportunitats de conservació i creació de zones verdes.
Els vehicles de motor, els aires condicionats, l’asfalt dels carrers, la manca d’arbrat i d’espais de terra, etc., són elements que fan créixer la temperatura. Tampoc no hi ajuda la manca de zones verdes -exceptuant les rotondes-, que podrien crear unes illes d’aire més fresc i afavorir la baixada de temperatures en un radi important.
La població reclama i necessita zones verdes, per a fer salut, descansar, passejar, jugar, és a dir, per a viure! I que hi hagi fonts d’aigua en aquests espais, així com en carrers i places. Tenim fonts que no funcionen o que es tanquen a temporades llargues per motius injustificables.
L’emergència climàtica és ara i aquí, i ja anem tard. La contaminació global culpa del capitalisme és només reversible si erradiquem el sistema. De camí, però, podem prendre mesures que, a escala municipal, no contribueixin a aquesta emergència climàtica sinó que facin la ciutat més habitable.
Un urbanisme sensible climàticament ha de modificar la normativa per a la conservació efectiva de l’arbrat existent en sòl públic i privat. Cal substituir les jardineres en places per illes verdes a terra; afavorir la implantació de jardins verticals a les façanes dels edificis, privats i públics, i afavorir l’ocupació dels terrats dels edificis per cobertes verdes.
Es poden substituir les reixes dels escocells de l’arbrat urbà per la plantació de vegetació autòctona. Cal instal·lar fonts públiques repartides estratègicament i en zones pensades per a fer esport i parcs municipals. Cal replantejar l’asfalt dels carrers per materials de colors clars, igual que voreres i mobiliari urbà, com, per exemple, eliminant o substituint els bancs de ferro.
Cal triar arbrat i flora autòctons i de fulla perenne en tots els casos de plantació municipal, així com no oblidar la protecció animal, tant de fauna urbana com d’animals residents a les protectores i refugis, garantint zones d’ombra i aigua a la seva disposició les 24 hores. Són mesures fàcils d’aplicar amb voluntat política.
Aquest estiu, quan patim les conseqüències climàtiques d’un sistema que tot ho destrueix, fins i tot la mateixa vida, tinguem clar que només superant-lo podrem retornar una bona qualitat de vida tant per a les persones com per a la terra. Destruïm el capitalisme, salvem el planeta i fem de Reus una ciutat més sostenible, vivible i ecològica!
Article d’opinió de Mònica Pàmies, regidora municipal a Reus, publicat a Diari de Tarragona.
La terra, per qui la treballa diu un vell i bell lema comunista camperol. Un lema que, en un exercici fantàstic de síntesi, situa la clau de volta en la sobirania productiva, és a dir, la capacitat absoluta de decidir què fer i de treure rèdits del treball fet. De guanyar-se la vida, en resum. És l’antítesi del capitalisme, on l’empresari explota el treballador i n’expropia els productes fruit del seu treball. Vaja, que en viu a costa a seva i encara se’n vol posar la medalla, mentre el treballador és cada dia més empobrit. Salvant les distàncies materials i centrant-nos només en les descriptives, podríem dir que és una mica com el que ha passat amb la idea del Mercat de Pagès a la nostra comarca.
En el ple de maig de 2020 del Consell Comarcal del Baix Camp, el grup comarcal de la CUP-Amunt vam presentar una moció per a potenciar els productors locals i el consum de productes de proximitat, tal com resava el seu títol. Aquesta moció tenia tres punts d’acord: en primer lloc, que els productors locals que ho desitgessin disposessin d’un espai proper on oferir els seus productes; en segon lloc, que aquest espai estigués lligat a un Mercat, com a espai i representant màxim de productes locals des de sempre, i, en tercer lloc, es proposava d’aprofitar l’espai disponible al mercat del Carrilet per a ubicar una cooperativa de productors locals que serveixi de punt de venda i de lloc d’enllaç per a mostrar els productes de la terra.
Els grups comarcals ens hi van votar en contra. Malgrat això, passat un temps i, com ve sent habitual, el govern del Consell Comarcal del Baix Camp ens ha donat la raó i ara tira endavant el mercat de pagès itinerant.
Aquest seguit de peticions eren reflex de la feina que havíem fet les dues conselleres cupaires al Pla d’Acció Comarcal (PAC) i de les mancances detectades en el desenvolupament del servei del Banc de Terres. Com sempre hem fet durant tot el mandat, vam aportar tot un seguit de clàusules socials, integradores i feministes en l’accés al Banc de Terres, fruit de la necessitat expressada per les tècniques, que veien com els resultats d’accés no es corresponien a les demandes. Els productors locals no sabien com treure el seu producte al mercat, els mancava la sortida comercial, cosa que perjudicava el seu objectiu legítim de viure de la terra.
D’aquí va sorgir la idea d’un mercat de pagès itinerant, que voltés pels pobles del Camp i que comercialitzés els productes del Banc de Terres i dels productors locals. Està clar que el pagès no pot ser botiguer alhora, així que les parades oferirien els seus productes però estarien gestionades per gent del territori que farien de venedores. En aquest punt, també hi vam afegir clàusules socials, integradores i feministes per a garantir que les persones que més necessitaven la feina tinguessin prioritat a l’hora d’accedir a aquest lloc de treball.
Portat a terme segons els requisits que ha plantejat la CUP des de l’inici del mandat, tothom hi guanya, amb el Mercat de Pagès itinerant. Dona sortida als productes de les pageses del Banc de Terres, ofereix un servei de producte fresc i de proximitat als pobles del Camp, fomenta el producte local de petites productores, fomenta la col·laboració entre petites productores i crea vincles de territori.
Cal entendre la defensa del producte i dels productors locals com una defensa de la sobirania productiva, econòmica i alimentària del conjunt de la població. A menys pagesia i menys producte local, més gran superfície i més importació. A menys producció local i sense clàusules socials, més globalització capitalista, és a dir, més desigualtat. En un país com el nostre, on el 70% de la població dels Països Catalans treballa al sector serveis, la dependència econòmica i alimentària és enormement preocupant. L’autosuficiència alimentària ha de servir per reduir la petjada ecològica del transport de llarga distància. La sobirania alimentària és un element clau de la sobirania econòmica del conjunt de la població.
La constitució d’un Mercat de Pagès no s’ha d’entendre com una anècdota aïllada o una atracció simpàtica per als consumidors de ciutat, sinó que ha de servir per a generar un nou sentit al consum al mateix temps que es facilita una producció arrelada al territori. Les diferents crisis que ja patim (socials, econòmiques, mediambientals) no se solucionaran amb les mateixes velles receptes de sempre, sinó que calen noves propostes que, sumades, puguin anar encaminades cap a punt d’inflexió. No podem seguir consumint productes de l’altra punta del món i menys quan les nostres terres es tornen ermes per abandonament o són destruïdes per a usos explotadors i contaminants, només al servei de l’enriquiment dels de sempre. Hi ha una altra manera de viure i és amb la mirada posada al futur, és a dir, al servei de la majoria de la població i de la supervivència a la terra.
De debò que esperem que la nostra proposta de 2020 es dugui a terme com cal i tingui molt d’èxit, un èxit per totes les residents del Camp. Les propostes de la CUP no les sembra qui les cull, però en podrà gaudir tothom, com naltros volíem. Bon profit!
Article d’opinió de Mònica Pàmies, regidora municipal a Reus i consellera comarcal del Baix Camp per la CUP, publicat a Reus Digital.
► Insta el consistori a rebutjar la repressió de l’Estat espanyol i a demanar a la Generalitat que es retiri de l’acusació particular contra independentistes reusencs
La CUP de Reus vol un paper actiu i decidit de l’Ajuntament de la ciutat en contra de la repressió al moviment independentista. La formació anticapitalista presenta una moció on demana, d’una banda, rebutjar la repressió premeditada, sistemàtica i històrica per part de l’Estat espanyol contra el moviment independentista; de l’altra, mostrar el suport a les persones que han patit o pateixen situacions repressives fruit del procés independentista a la nostra ciutat, i, finalment, demanar a la Generalitat de Catalunya que retiri l’acusació particular d’una de les peces encara actives a la ciutat de Reus.
El regidor Edgar Fernández ha subratllat que, des de l’any 2017, més de 4.000 persones han patit repressió derivat del procés independentista. «A la ciutat de Reus, s’han patit diferents accions judicials contra l’independentisme, ja sigui contra persones sense vinculació política més enllà de participar de mobilitzacions, càrrecs electes o militants de diferents organitzacions socials i polítiques de la ciutat; parlem de 7 peces judicials i més de 40 persones en un període de 2 anys», ha exposat el cupaire.
Fernández ha remarcat l’arxivament d’algunes de les causes, però que les mobilitzacions de la tardor del 2019 en van arribar a generar fins a cinc, quatre de les quals encara estan obertes. Així mateix, el regidor anticapitalista ha recordat que Alerta Solidària (organització antirepressiva de l’Esquerra Independentista) i els Advocats Voluntaris 1 d’Octubre de Reus han denunciat de forma reiterada l’evident i premeditat muntatge policial així com l’ús de fitxers policials il·legals. «Fins i tot, una de les investigades feia mesos que no vivia a Reus», ha exclamat Fernández.
En aquest sentit, el cupaire ha denunciat el que s’anomena «pena de banqueta», el temps dilatat entre els fets denunciats i la data de judici, ja que després són declarades innocents. «Ningú no els treu el mal tràngol passat ni els retorna els anys de patiment i incertesa», ha etzibat Fernández. «Parlem de les 4 antifeixistes del Holi, gairebé 4 anys esperant un judici que no es va celebrar perquè en van arxivar la causa just abans. Parlem del cas Confeti de Palma, 5 anys esperant judici per denunciar el turisme massiu a Mallorca i acabar sent absoltes. Parlem del Robert, l’Adrià i la Gina, encausats per les protestes de l’octubre del 2019, 3 anys esperant judici del sortir-ne absolts», ha denunciat el regidor.
El cupaire ha recordat que entenen la repressió com un instrument polític que s’utilitza en situacions de conflicte, l’ús frívol de la qual consideren inacceptable. «Cal denunciar i revertir l’actuació de les administracions, que s’han posicionat i significat en contra de la llibertat de persones que finalment han acabat absoltes o amb els casos directament arxivats», ha conclòs el regidor.
