La visió aèria d’uns acròbates-ballarins, penjats en una alçada que no podria concretar. Al rerefons, el cel enfosquint-se a poc a poc. Dones i homes dins de túniques blanques transparents, formes mòbils i delicades de cossos entortolligats, ens va superar.
Veure com Reus, durant una setmana esdevenia un món en petit. Es podia sentir parlar en anglès, francès, italià, alemany o hongarès, era igual. La ciutat era envaïda de gent de tots colors, amb aspectes al marge de la moda i dels aparadors, capaços de crear art i sentiments amb qualsevol cosa, amb un bastó per penjar-se, amb un paper per fer música. Doblegant els cossos de maneres infinites, mostrant les acrobàcies apreses a base d’esforç i passió, transpirant simpatia i amabilitat, cultura compartida, cultura per a tothom.
Escarlata Circus més totes les persones tècniques implicades i compromeses amb el projecte, van triar un model de circ multidisciplinar, que comptava amb estètiques i tècniques molt diverses. Aquesta diversitat feia que el públic sempre trobés més d’un espectacle a la seva mida. Era impossible que algú marxés del Trapezi amb mal regust.
De boca dels organitzadors guardo aquesta frase: “…és un festival per a la gent, fem cultura per al poble; els polítics són els nostres treballadors, ells no poden dir què hem de fer. La idea i seguretat dels tècnics i entesos és la important”. Ells així ho van transmetre i se’ls va acceptar.
El format, la idea de circ era de “mostrar unes habilitats no competitives, on la finalitat del l’espectacle rau en ell mateix, comença i acaba, però no ha d’arribar a passar davant de ningú, és una mostra de superació personal dedicada al públic.”
Aquest contrast amb l’oferta general d’espectacle televisiu envasat al buit de model cultura brossa, de marca globalitzada, que s’escampa per tot arreu, va ser un dels grans èxits del Trapezi: la màgia, la creativitat i la imaginació prenent forma i arribant a les persones del carrer, creant un altre marc per deixar anar els sentiments i la gresca. Creant uns valors de cultura compartida, de proximitat com de festa major de poble petit.
Més enllà d’això el Trapezi es va convertir en una plataforma de presentació d’artistes i espectacles. Va ser un catàleg obert a aquells promotors que els volguessin comprar amb un impacte mundial. Un autèntic exercici de projectar Reus al món.
.
En aquesta segona etapa i en aquesta edició més que mai anem a la deriva. És ben clar que al govern actual no li interessa aquesta aposta. Per això l’espai emblemàtic per excel·lència La Palma, no hi té pràcticament presència. No val la justificació que calen espais més amplis. No compta que siguin entranyables i que les persones ens els sentim nostres? Per això també, com menys dies duri, millor, potser? O ja anem pensant de quina manera reconvertir El Trapezi en alguna cosa més “comercial”? Aquest any, El Trapezi també servirà per rentar-nos un cop més la consciència del fet que ens hàgim hagut d’empassar el centre comercial La Fira?
…Com a novetats d’última hora, tres noves companyies s’incorporen a la programació, en concret als espais de La Fira Centre Comercial… cita de la nota de premsa de presentació.
Quina llàstima que, aquest govern que aposta com una de les seves prioritats per a la “projecció de ciutat”, no aprofiti un esdeveniment cultural popular i consolidat com El Trapezi: 20 anys!! Anunciem amb la boca plena.
Tanmateix, en lloc d’això estem anant a la deriva d’una cultura basada en esdeveniments de caràcter mercantilista amb accent marcat de globalització, que no tan sols no ens singularitza, sinó que ens fa invisibles.
Mariona Quadrada, regidora de la CUP de Reus
13 de maig de 2016
Les propostes cupaires suposarien uns 6,5 milions d’euros mínims de recaptació
Asseguren que busquen el consens i confien que s’aprovin les mesures presentades per majoria
“Afrontem la situació econòmica de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus” és el document que ha presentat aquest matí la CUP per pal·liar el defècit provisional de l’Hospital que ja és de gairebé 4 milions d’euros. El document planteja una sèrie de mesures recaptatòries i d’estalvi econòmic dividides en 4 grans blocs que suposarien una recaptació total de 6,5 milions d’euros aproximadament, segons la Candidatura. Els tres primers blocs serien mesures per aplicar al llarg dels següents 6 mesos i el darrer bloc s’aplicaria de cara al proper any 2017.
Al primer bloc la CUP analitza el Pla d’Equilibri que va presentar fa uns dies la gerència de l’Hospital per rebaixar costos. La Candidatura ha valorat les 5 mesures del Pla en què van votar a favor i proposen 5 accions concretes que suposarien 826,000 euros d’estalvi, segons la formació. Les propostes passen per millorar la rendibilitat d’una màquina de l’Hospital com és el PET/TC que permet fer ressonàncies, entre d’altres, o cobrar el lloguer de les instal·lacions de l’Hospital a la fundació Pere Mata i a la URV amb caràcter retroactiu.
Al segon bloc, també plantejat per aplicar a curt termini, la CUP contempla la reducció de les aportacions als grups polítics. Presenten 4 mesures concretes que suposarien 343.670 euros d’estalvi, segons els cupaires. Entre les propostes es preveu reduir un 50% l’aportació que rep cada grup municipal anualment o reduir un 20% les aportacions que es fan a regidors i regidores.
La reducció de diverses partides de l’Ajuntament es contempla al tercer bloc. En aquest punt plantegen reduir l’IBI de l’Hospital, una mesura que, segons la CUP, suposaria 690.000 euros d’estalvi. Plantegen, també, traspassar 3 milions d’euros dels guanys de les empreses CMQ i GECOHSA a l’Hospital, ja que les tres formen part del mateix grup empresarial.
D’altra banda, reclamen reduccions de partides pressupostàries que no estiguin relacionades directament amb els drets bàsics de la ciutadania i, en aquest sentit, apunten dismunicions de pressupost a agències com la de Promoció de Ciutat.
De cara al 2017, la CUP torna a posar sobre la taula les ordenances fiscals que va presentar l’exercici anterior i “que el govern no va voler acceptar”, segons Marta Llorens. Una sèrie de mesures recaptatòries en què es contempla la renda de les persones a l’hora de tributar i que suposarien 1.700.000 euros d’estalvi, segons la Candidatura. Proposen, bàsicament, gravar més a aquelles persones que fan negoci a través de l’especulació immobiliària o bé tenen grans superfícies comercial. Segons Vidal “en cap cas es pretén pal·liar el dèficit de l’Hospital pujant les ordenances fiscals de forma general” i ha reiterat que “aquesta proposta ja la vam plantejar quan no coneixiem el dèficit actual”.
David Vidal ha afirmat que totes les mesures econòmiques presentades es poden aplicar legalment ja que “han estat validades pels mateixos càrrecs generancials del consistori”. Totes elles es plantejaran al proper Consell d’Administració de l’Hospital i la CUP espera que siguin aprovades per una àmplia majoria.
Candidatura d’Unitat Popular de Reus,
12 de maig de 2016
Aquest dimarts es va reunir de nou la comissió de Polítiques d’Habitatge de l’Ajuntament de Reus.
I què n’extreiem des de la CUP?
El secretari pensava (o ens volia fer creure) que érem a una comissió informativa i que no hi podien participar altres entitats. Nosaltres vam recordar els acords de la moció que vam presentar i aprovar el 28 de desembre en què es deia que es creava aquesta comissió especial de treball en la qual hi podien participar altres entitats. Finalment, després d’un bon espectacle i nervis, es va acordar que dijous 19 de maig es farà una nova comissió amb la presència de la PAH i Stop Desnonaments.
Aquesta Llei neix d’una Iniciativa Legislativa Popular i aporta una sèrie de mesures per afrontar la situació d’emergència de moltes persones i està en tràmit de suspensió. L’Ajuntament de Reus, ara per ara, segueix el protocol i guió de Llei sense anomenar-la i, per tant, les entitats bancàries poden obviar aquests requeriments. L’acció política de l’Ajuntament,doncs, passa per demanar a un jutge que no executi desnonaments per “raons socials” però això no és efectiu.
El passat mes de gener es van posar 59 multes coercitives de 4.500 euros cadascuna a 14 entitats financeres diferents. Al cap de 3 mesos (abril) s’havien de posar les segones multes més elevades, però el cas és que estem a mitjans de maig i encara no sabem ni com evolucionen les primeres sancions.
El govern ara proposa acordar amb les entitats financeres que en 5 anys reformin 5 pisos i els ofereixin al Fons Social d’Habitatge (Generalitat) i que sigui Serveis Socials de Reus qui suggereixi qui els pot habitar.
Des de la CUP considerem que la proposta és una broma de mal gust. Arreglar 5 pisos en 5 anys per a una entitat financera que obté beneficis milionaris anualment queda molt lluny d’allò que pot fer l’Ajuntament amb els diners recaptats per les diverses sancions coercitives que vam decidir imposar.
Demanem al govern que forci les entitats financeres a aplicar la llei 24/2015 en comptes de reformar els seus propis pisos per després llogar-los.
Candidatura d’Unitat Popular de Reus,
11 de maig de 2016
