Reflexions de cultura (1)
El matí del dia que ens puguem despertar del malson del govern actual a la ciutat, la paraula Cultura s’haurà desfet com un glaçó al sol. Segurament descobrirem un panorama carrincló, passat de moda, gris i sense les connexions i cohesió necessàries entre les persones de la vila que s’haurien de desprendre de l’activitat cultural.
En aquest moment, gran part d’aquesta activitat es realitza gràcies a la tossuderia de persones, grups efímers o entitats constituïdes, que amb les seves creacions i propostes omplen l’agenda dels espectadors i alhora satisfan la gana de vivència cultural dels seus membres.
També hem de reconèixer que massa sovint tota aquesta dedicació arriba només als entorns de les mateixes entitats o a grups de persones que, amb un cert poder adquisitiu, poden accedir a aquesta cultura.
Tampoc creiem que l’administració hagi de fer de programadora ni de patrocinadora de la cultura en la seva totalitat, però sí que n’ha de ser la facilitadora a tres nivells per tal que els ciutadans puguem exercir el dret que tenim a la cultura i el lleure:
1/gaudir-ne com a espectadores o espectadors
2/gaudir-ne com a artistes amateurs o no
3/viure’n com a professionals d’alguna disciplina
Des de fa uns quants anys i amb l’excusa de la crisi, sempre d’avançada, les polítiques han abandonat els creadors i només s’han abocat a les grans indústries culturals, fent-ne un aparador. S’han bandejat la recerca i el treball cultural que s’havia començat (l’origen del festival Trapezi, el Cos, el Caer…) i que havia d’haver estat de llarg recorregut.
Tinguem en compte, a més, que, per desgràcia, participem d’un imaginari impregnat de la lògica neoliberal de consum cultural que l’administració assumeix per desídia, en primera instància, però que esdevé una gran eina neutralitzadora. Aquesta cultura, sovint prové de propostes vistoses i buides de contingut o i sense ànim de ser cap motor de transformació social o aliment dels nostres desitjos, la nostra espiritualitat, despertar-nos les emocions i desenvolupar l’esperit crític.
La batalla en l’àmbit cultural haurà de passar per entendre la cultura com a activitat del poble i no tant o no només com a producte de consum. Haurem de desmuntar també, la idea d’alta cultura ja que l’ús de la cultura depèn principalment de les nostres necessitats per explicar i entendre el món. Així, doncs, haurem de posar l’èmfasi en les necessitats culturals abans que en les de la indústria cultural.
Haurem de refer, també, el concepte cultura només com a reclam turístic o com a allò que tenim per mostrar als nostres visitants i impregnar-nos de la idea que les pràctiques culturals són alguna cosa que parteix de la societat, de nosaltres mateixos. A partir d’aquí haurem d’analitzar els rols dels especialistes i de les polítiques de l’administració i replantejar de dalt a baix aquest espai de la vida.
Mariona Quadrada, regidora de la CUP de Reus
Març de 2017
Comments are closed.