Trapezi de la consolidació a la deriva
La visió aèria d’uns acròbates-ballarins, penjats en una alçada que no podria concretar. Al rerefons, el cel enfosquint-se a poc a poc. Dones i homes dins de túniques blanques transparents, formes mòbils i delicades de cossos entortolligats, ens va superar.
Veure com Reus, durant una setmana esdevenia un món en petit. Es podia sentir parlar en anglès, francès, italià, alemany o hongarès, era igual. La ciutat era envaïda de gent de tots colors, amb aspectes al marge de la moda i dels aparadors, capaços de crear art i sentiments amb qualsevol cosa, amb un bastó per penjar-se, amb un paper per fer música. Doblegant els cossos de maneres infinites, mostrant les acrobàcies apreses a base d’esforç i passió, transpirant simpatia i amabilitat, cultura compartida, cultura per a tothom.
Escarlata Circus més totes les persones tècniques implicades i compromeses amb el projecte, van triar un model de circ multidisciplinar, que comptava amb estètiques i tècniques molt diverses. Aquesta diversitat feia que el públic sempre trobés més d’un espectacle a la seva mida. Era impossible que algú marxés del Trapezi amb mal regust.
De boca dels organitzadors guardo aquesta frase: “…és un festival per a la gent, fem cultura per al poble; els polítics són els nostres treballadors, ells no poden dir què hem de fer. La idea i seguretat dels tècnics i entesos és la important”. Ells així ho van transmetre i se’ls va acceptar.
El format, la idea de circ era de “mostrar unes habilitats no competitives, on la finalitat del l’espectacle rau en ell mateix, comença i acaba, però no ha d’arribar a passar davant de ningú, és una mostra de superació personal dedicada al públic.”
Aquest contrast amb l’oferta general d’espectacle televisiu envasat al buit de model cultura brossa, de marca globalitzada, que s’escampa per tot arreu, va ser un dels grans èxits del Trapezi: la màgia, la creativitat i la imaginació prenent forma i arribant a les persones del carrer, creant un altre marc per deixar anar els sentiments i la gresca. Creant uns valors de cultura compartida, de proximitat com de festa major de poble petit.
Més enllà d’això el Trapezi es va convertir en una plataforma de presentació d’artistes i espectacles. Va ser un catàleg obert a aquells promotors que els volguessin comprar amb un impacte mundial. Un autèntic exercici de projectar Reus al món.
.
En aquesta segona etapa i en aquesta edició més que mai anem a la deriva. És ben clar que al govern actual no li interessa aquesta aposta. Per això l’espai emblemàtic per excel·lència La Palma, no hi té pràcticament presència. No val la justificació que calen espais més amplis. No compta que siguin entranyables i que les persones ens els sentim nostres? Per això també, com menys dies duri, millor, potser? O ja anem pensant de quina manera reconvertir El Trapezi en alguna cosa més “comercial”? Aquest any, El Trapezi també servirà per rentar-nos un cop més la consciència del fet que ens hàgim hagut d’empassar el centre comercial La Fira?
…Com a novetats d’última hora, tres noves companyies s’incorporen a la programació, en concret als espais de La Fira Centre Comercial… cita de la nota de premsa de presentació.
Quina llàstima que, aquest govern que aposta com una de les seves prioritats per a la “projecció de ciutat”, no aprofiti un esdeveniment cultural popular i consolidat com El Trapezi: 20 anys!! Anunciem amb la boca plena.
Tanmateix, en lloc d’això estem anant a la deriva d’una cultura basada en esdeveniments de caràcter mercantilista amb accent marcat de globalització, que no tan sols no ens singularitza, sinó que ens fa invisibles.
Mariona Quadrada, regidora de la CUP de Reus
13 de maig de 2016
Comments are closed.