L’actual política industrial i dels sectors de la distribució i el consum ens aboca a la generació incontrolada de residus, que anirà augmentant fins que el nostre planeta no pugui gestionar tot el que ens sobra. Aquestes polítiques imperants en la nostra societat consumista actuen com si els recursos materials que emprem seguissin un procés lineal que comença als dipòsits naturals inalterables i que acaba als abocadors o cremadors del nostre entorn.

L’ús ingent d’energia i embalatges d’origen fòssil que s’utiltza en el maquillatge dels productes que consumim ha permès mobilitzar gran quantitat de materials que, un cop consumits, esdevenen residus fins el punt que estem participant en una carrera per esgotar els recursos i alterar el clima del planeta. Tot indica que ja hem sobrepassat la capacitat de sustentació del planeta i que és urgent començar a fer present aquest futur més sostenible que tant es proclama.

La generació de residus està estretament lligada a l’ús excessiu i ineficient dels recursos. Així, doncs, com a consumidors i com a ciutadans, les administracions ens haurien de facilitar un sistema de prevenció de residus que garantís el dret a consumir sense generar residus. I és que no és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta.

Us imagineu anar a comprar amb el vostre cistell ple de carmanyoles? Sabeu que, legalment, un cop feta la compra en un centre comercial, podeu deixar els envasos al supermercat? Si tots nosaltres fessim aquesta acció, els centres comercials haurien de tractar tots aquests productes i, per raons estrictament econòmiques, farien el canvi per començar a vendre productes a l’engròs. Podríem arribar a pagar només pels residus que generem però, per què no s’implanta?

El sistema actual de gestió dels nostres residus està en mans de grans empreses, i els índexs de reciclatge són baixíssims, repercutint una càrrega econòmica a les administracions locals i de retruc, al ciutadà, sent una de les partides més elevades del pressupost. Està clar que el ciutadà podria fer més en el reciclatge però, també els grans centres comercials hauríen de reduir l’utilització d’embolcalls en la presentació dels seus productes. Menys residus significa menys costos de gestió (siguin de reciclatge o d’eliminació), més eficiència i menys impacte sobre el medi i la salut de les persones.

El sistema actual suposa un benefici econòmic a les empreses que formen part del Sistema Integrat de Gestió d’Envasos (Ecoembes), i per això hi ha un fort lobby empresarial que impedeix la implantació de qualsevol iniciativa que faci reduir els residus, encara que es demostri la seva viabilitat econòmica i ecològica. Quan comprem un producte en un envàs marcat amb el punt verd de reciclatge, en el preu de compra, s’està pagant una part per cobrir la seva posterior gestió en el sistema de recollida selectiva. Però, si aquest envàs no acaba al contenidor groc, aquest diners són beneficis que es queda Ecoembes, mentre que l’administració local, i en definitiva el ciutadà, ha de tornar a pagar per l’eliminació d’aquest envàs. I tenint en compte que un baix percentatge dels envasos passa per aquest sistema… Us podeu fer a la idea de qui surt beneficiat i perjudicat en els comptes. A més a més, amb els nostres impostos suportem la gestió i el cost de la neteja i recollida de tots aquests envasos que no passen per la recollida selectiva, és a dir, els que són abandonats pels carrers i tots els que van a parar al contenidor del rebuig i papereres, que posteriorment s’incineren i pels quals es paga la taxa per tona molt més alta.

Tenim dret a consumir sense produir residus. Tenim dret a escollir qui ha de tractar els nostres residus. Hem de ser sobirans i escollir noves formes de produir i consumir, d’aprofitar els residus com a recursos amb noves formes d’organització, amb noves tecnologies que permetin anar cap a una societat realment sostenible. Amb la municipalització del servei de gestió de la brossa, podrem unificar l’eficiència ecològica amb l’econòmica, permetent així, l’estalvi tant de recursos privats com públics.

A més, l’ús més eficient dels recursos crea ocupació, millora la productivitat, aporta beneficis econòmics i permet avançar cap a una economia “baixa en carboni”. Hem d’avançar cap a una economia circular en que qualsevol residu pugui ser transformat en materia prima des d’un punt de vista que maximitzi la sostenibilitat i que garanteixi la qualitat del servei per sobre dels beneficis econòmics d’una empresa privada.

 

Sergi Cuadrat,  consultor en Canvi Climàtic, Sostenibilitat i Gestió de Residus.

Reus, 10 març de 2017.