La CUP celebrarà, el proper dissabte dia 20, una jornada de conferències amb ponents internacionals de més de 15 països diferents d’Europa i la Mediterrània. L’objectiu és visualitzar suports internacionals a favor del referèndum d’autodeterminació. La jornada, sota el nom “Sobirania Popular i Autodeterminació. Canvi Polític a la regió Euro-Mediterrània”, convida els representants polítics estrangers a debatre sobre el referèndum a Catalunya, el dret a l’autodeterminació, experiències pràctiques de desobediència, i el futur de la Unió Europea i l’euro.
— Delivered by Feed43 service
La CUP celebrarà, el proper dissabte dia 20, una jornada de conferències amb ponents internacionals de més de 15 països diferents d’Europa i la Mediterrània. L’objectiu és visualitzar suports internacionals a favor del referèndum d’autodeterminació. La jornada, sota el nom “Sobirania Popular i Autodeterminació. Canvi Polític a la regió Euro-Mediterrània”, convida els representants polítics estrangers a debatre sobre el referèndum a Catalunya, el dret a l’autodeterminació, experiències pràctiques de desobediència, i el futur de la Unió Europea i l’euro.
— Delivered by Feed43 service
La portaveu del Grup Parlamentari de la CUP- Crida Constituent, Anna Gabriel, va impartir el 10 de maig una conferència a l’Espai Catalunya Europa a la Delegació del Govern català a Brussel·les en una sala plena, on va a exposar la posició de la CUP sobre el referèndum i la necessitat de mobilitzar les comunitats catalanes de l’exterio
— Delivered by Feed43 service
La portaveu del Grup Parlamentari de la CUP- Crida Constituent, Anna Gabriel, va impartir el 10 de maig una conferència a l’Espai Catalunya Europa a la Delegació del Govern català a Brussel·les en una sala plena, on va a exposar la posició de la CUP sobre el referèndum i la necessitat de mobilitzar les comunitats catalanes de l’exterio
— Delivered by Feed43 service
Com que la nostra moció sobre la recuperació de Centre d’Art Cal Massó ha generat discussió, volem aclarir, amb aquests punts esquemàtics, les confusions que hi hagi pogut haver:
1/ No només no hem criticat la feina de l’Isaac Albesa sinó que l’hi hem agraït personalment i tal i com vam exposar en roda de premsa, sort que ell l’ha portat durant aquests anys perquè sinó potser ara cauria a trossos.
2/ A la Cup i com a postura política, creiem que l’ens públic ha de ser de gestió directa.
3/ Seria perfectament possible que Cal Massó estigués municipalitzat i hi hagués la persona que l’ha dut aquests anys o qualsevol altra, que ho fes tan bé com ell.
En tot cas us oferim el text íntegre de la moció per tal que cadascú jutgi amb tota la informació.
“Aprofitant que aquest any Reus és capital de la Cultura Catalana i tenint en compte que una de les apostes del govern en la programació va ser que hi hagués projectes que quedessin per a la ciutat més enllà d’aquest esdeveniment, el nostre grup municipal vol anar subratllant diferents aspectes de la cultura municipal que creiem de recuperació urgent. És a dir, projectes que ja existien i que s’han perdut per manca de voluntat o estratègia política.
Cal Massó és l’exemple d’equipament que tenia un compromís amb l’evolució cultural de la ciutat i que ja fa 4 anys es va externalitzar. Un equipament pagat amb diners públics, equipat amb materials especialitzats de gamma alta, pagats també per tots nosaltres, que va arribar a ser referent a Catalunya i que l’Ajuntament va decidir que fos explotat per mans privades amb unes despeses irrisòries.
D’altra banda i recollint la desubicació i malestar de col•lectius i individualitats del món de la creació plàstica, visual, escènica o musical de la ciutat, que no saben on dirigir-se per poder exposar o presentar les seves obres, veiem del tot coherent, posar damunt de la taula la funció del Centre d’Art cal Massó i la recuperació com a equipament de gestió municipal més que no pas apostar per un equipament nou que satisfaci aquestes aspiracions.
Més enllà de persones consolidades, creiem imprescindible, també, acostar els equipaments a les generacions més joves. Que els percebin com a espais oberts, accessibles i acollidors, on trobin eines i recursos, assessorament i informació per fer de la cultura un espai de creixement i de formació.
Acords:
1/ Que el Centre d’Art Cal Massó recuperi l’esperit inicial d’aquest espai, el projecte del qual no ha caducat i està fet. Que potenciï la recerca, producció i difusió de propostes d’art i cultura contemporània multidisciplinar i la seva integració en l’àmbit social de la ciutat. I que estengui les seves funcions als àmbits educatius amb vocació lúdica i pedagògica.
2/ Que tenint en compte que la subrogació actual acaba a principis d’octubre d’aquest any, no es torni a licitar aquest equipament i que se’n faci càrrec l’organisme competent amb gestió directa.
3/ Que com a equipament gestionat des d’un ens públic, es faci ressò d’aquells treballs que es realitzen a Reus i els seus voltants per tal que els artistes que ho desitgin hi puguin trobar una resposta d’acollida.
4/ Que es faci un esforç pressupostari per destinar una partida específica a allò exposat al punt 1 dels acords.”
El govern espanyol inclourà a la Llei de pressupostos generals de l’estat d’enguany una clàusula que quasi impossibilita la subrogació de plantilla d’un privat (que presti servei al sector públic) cap a l’administració pública. A la pràctica només s’admetrà la subrogació en casos molt particulars i específics com ara la reposició de plantilla d’empreses municipals, fent de facto inhàbil els processos municipalitzadors de serveis endegats per diverses candidatures al sí de l’estat.
El govern central del PP (sostingut per C’s i ara, amb els pressupostos, amb el PNV) ja havia anat posant traves legals a processos de municipalització de serveis públics utilitzant els ressorts que ostenta. No apareix enlloc l’argument justificatiu d’aquesta disposició afegida als pressupostos, més enllà d’una etèria apel·lació a la reducció del dèficit en costos de personal públic. Argument falaç, ja que el cost del personal de les contractes ja se’l cobra l’empresa privada a l’administració amb el cost de la contracta.
Per tant, és evident que els trets no van per aquí. Aquesta manca de concisió en la disposició de la nova Llei de Pressupostos Generals de l’Estat que inclou la citada clàusula, no és conseqüència d’un atac de laconisme per part de polítics i tècnics ministerials, ni tampoc respon a un afany de reduir costos i limitar dèficits, ni tan sols al fet de vetllar pels interessos municipals (ni que sigui violant l’autonomia municipal com a pràctica viable)…el motiu va més enllà.
Per contra, resulta evident que els interessos particulars i corporatius del conglomerat de propietaris i directius de grans empreses de l’estat que viuen dels diners públics (que popular i futbolísticament ja en tenen assignat un nom) han actuat en conseqüència i, com si d’un gol al darrer minut es tractés, han incorporat aquesta disposició, que va en la línia de l’acció política i legal del govern del PP (sostingut “de facto”per C’s, PSOE i PNV).
Fins aquí la Gran Història, ara anem repassant detalls de tot plegat perquè són d’allò més interessants quan tot es situa en la realitat d’àmbit local… perquè:
– Tot plegat demostra que, a diferència del què s’ha anat dient a la nostra ciutat, Reus: en el cas de la possible remunicipalització del servei de la neteja i recollida municipal, sí que és possible subrogar de forma segura i permanent la plantilla d’una contracta. De fet, hi ha exemples: un de molt a la vora és el cas de Secomsa Cambrils (empresa pública comarcal) i un altre de molt recent, el cas de la plantilla de l’enllumenat i jardinera de la ciutat de Figueres, governada per cert pel PDECAT en el moment en que es va dur a terme. Sí, és possible i viable, i per això aquesta disposició del PP, per provocar un tallafocs al petit incendi que començava a alarmar a les grans empreses multiserveis, constructores, subministradores… .
– Derivat del que s’ha dit més amunt, com que realment era viable, l’acció del govern espanyol ha sigut la d’afegir inseguretat legal en aquest àmbit per tal d’impossibilitar a la pràctica la internalització del servei. Una acció política d’ampli abast polític i que ens diu quins són els interessos del PP i de qualsevol dreta, lligats estretament al que tradicionalment hom anomenava com a Gran Capital.
– Però alhora, aquesta situació també és molt clarificadora a la Ciutat de Reus i obliga a qui vulgui participar de la vida política a prendre’n part ja que, de la mateixa manera que no hi ha corruptes sense corruptors, en una manifestació de dualitat tampoc no hi ha traducció dels interessos de les grans empreses a la realitat sense complicitats a escala local.
– Sense entrar a valorar la legitimitat d’aquestes complicitats, cal esmentar-ho ni que sigui pel record d’alguns plens municipals: grups polítics esperant no prendre mal, d’altres directament afins a les tesis de l’empresa que gestiona a Reus el servei de la neteja –FCC-…, molts han acabat actuant de la mateixa manera que ho ha fet el PP i els seus socis al gobierno.
Mai serà un bon moment, sempre haurà algun “però” per a molts, però no tractem d’il·lusos al personal ni deixem que ens hi tractin, hi ha uns interessos ben clars en tot plegat. Les que defensem la internalització també responem a uns interessos col·lectius que pretenem en benefici de la nostra ciutat, i són contraposats als interessos de les grans empreses que viuen de l’erari públic.
Per aquest motiu emplacem, des de l’Assemblea de la Candidatura d’Unitat Popular de Reus, a totes les forces municipalistes, d’esquerres i amb sentit social a prendre partit per tal de defensar les quotes de sobirania obtingudes i assolir-ne de noves. La CUP està en campanya per la internalització d’aquells serveis públics que siguin d’interès a municipalitzar, i pensem que cal obrir un debat ciutadà que vagi molt més enllà del que representa la CUP: La gent ha de poder conèixer el que més li convé.
També emplacem a totes les forces independentistes i/o rupturistes, ara que s’obren noves perspectives i un procés constituent: no voldrem continuar essent governats pels titelles de les grans empreses? ni directament per aquestes, oi?
PD- La ironia de tot plegat és que a Reus ja hi ha un exemple vivent d’eficiència d’empresa municipal, com és el cas del servei d’Aigües de Reus. D’altres municipis que també pretenen tendir cap aquest model municipal de gestió del seu servei d’Aigües es veuran impossibilitats d’aquesta sobirania i continuaran engreixant amb diners públics els beneficis econòmics d’empreses privades. En sentit contrari a la nostra ciutat ens podem prendre l’exemple de Terrassa, una ciutat d’una mida similar a Reus, on es demostra la viabilitat de la gestió municipal del servei de la neteja de la ciutat.
Xavier Angelergues i Anna Simó, membres de la comissió per internalitzar el servei de la recollida de residus de Reus
10 de maig de 2017
La CUP demana municipalitzar el Centre d’Art Cal Massó i oferir-hi un espai públic per als artistes de Reus
La formació lamenta de nou “la manca d’organització” i la “falta de respecte” del govern actual que aprovarà els preus del Trapezi un cop hagi començat el festival
La CUP insisteix en vetllar perquè les persones refugiades tinguin accés a vies legals d’asil i vies segures a Catalunya. En aquest sentit, la formació exigeix que, més enllà de la mobilització i sensibilització popular, “les administracions han d’agafar les regnes per solucionar el drama que pateixen aquelles persones que han de deixar-ho tot i fugir de casa seva”. És per això que interpel·len a tots els partits del plenari reusenc per demanar a la Generalitat que “desobeeixi i que creï nous marcs legals per al desplegament d’unes politiques d’asil pròpies”.
Recuperar Centre d’Art Cal Massó amb el seu esperit inicial és l’altre objectiu de la Candidatura. Aprofitant que aquest any Reus és Capital de la Cultura Catalana i tenint en compte que “una de les apostes del govern en la programació va ser que hi hagués projectes que quedessin per a la ciutat”, Mariona Quadrada ha assegurat que cal “municipalitzar i recuperar l’espai per a la recerca, producció i difusió de propostes d’art i cultura contemporània multidisciplinar i facilitar que els artistes locals puguin presentar públicament les seves manifestacions artístiques”. Així, doncs, la formació demana que no es torni a licitar el Centre i que se’n faci càrrec l’organisme competent.
D’altra banda, Quadrada ha criticat fermament que divendres “s’hagin d’aprovar els preus públics del festival trapezi quan el festival de circ comença el dijous anterior”. “I si el ple no ho aprovés, que faríem?”, ha preguntat la regidora que ha denunciat una vegada més “la improvització i la deixadesa del govern”, que també ha modificat el calendari de plens que s’havia aprovat per ple sense justificació, segons la Candidatura.
Llorens ha parlat també de la Guàrdia Urbana i ha assegurat que cal un debat profund i polític entorn aquest cos que “s’evita i s’amaga des del govern”. “Es va titllar a la CUP de poca responsabilitat perquè dos regidors van fer pública una part de la carta anònima de membres de la Guàrdia Urbana que denuncien fets greus dins del cos si realment són certs”, ha explicat la portaveu. La regidora ha assegurat que van demanar que el cap de la Guàrdia Urbana comparegués a la darrera comissió de serveis generals i econòmics per donar explicacions pertinents però la resposta del regidor competent, Joaquim Enrech, segons Llorens, va ser que “la Guàrdia Urbana no es pot polititzar i que no trobava oportú que el cap del cos comparagués”, fet que denota una “opacitat perillosa” per a la formació.
Pel que fa a la possible moció de censura que es podria efectuar al llarg dels propers mesos, Llorens assegura que tenen l’esperança de poder formular un govern alternatiu en un termini de mig any. Assegura que comencen dues línies de treball per assumir el govern: el debat ferm amb la resta de formacions dins la institució i una sèrie de xerrades emmarcades en la campanya #ReCUPeremReus per explicar la situació als barris i a la ciutadania reusenca que es faran al llarg dels mesos de maig i juny.
En aquest informe setmanal trobareu un resum de l’activitat que ha desenvolupat el grup municipal de la CUP al llarg de la setmana anterior: informeGM24_04_17.
Candidatura d’Unitat Popular de Reus,
4 de maig de 2017
