Parir és una decisió. No una imposició!

Pel dret a l’avortament lliure, gratuït i universal!

Un any més, en el dia de l’acció global per l’avortament lliure i segur, constatem que onze anys després de l’aprovació de la Llei Orgànica 2/2010 que permetia l’avortament fins a les catorze setmanes  i que formalment feia extensible aquest dret a les dones de 16 i 17 anys, als Països Catalans aquest  no és un dret d’accés universal a través de la sanitat pública. 

Ni la Generalitat de Catalunya, ni la Generalitat Valenciana, ni el Govern de les Illes Balears han integrat la pràctica de la interrupció voluntària de l’embaràs dins la cartera de serveis de la xarxa de  centres sanitaris públics. L’externalització no només suposa un greuge classista que vulnera el  dret a l’atenció al sistema sanitari públic i expulsa d’aquest a les dones que decideixen avortar,  sinó que permet que es faci negoci a costelles de la nostra salut a la sanitat privada. A més, l’externalització facilita la criminalització de les professionals i les dones que decideixen exercir el seu  dret. Des del 2010 es recullen assetjaments a més de 8000 dones davant de clíniques avortistes, una  pràctica perpetuada per grups fonamentalistes amb vincles directes amb formacions d’extrema dreta  amb representació parlamentària i que gaudeixen de total impunitat per part de les administracions.  

A tots aquest atacs i vulneracions, hi hem de sumar l’objecció de consciència de molts professionals que acaba prevalent per damunt del dret a les dones a avortar, i l’objecció de consciència  institucional que es practica de forma il·legal i està avalada pels patronats dels centres, sovint  participats per l’església que exerceix de lobby de pressió. Cal acabar amb la possibilitat que es  realitzin contractes o convenis públics amb centre sanitaris que tinguin com a mandat institucional  objectar i no oferir un servei que és l’única manera que el dret a l’avortament sigui real. Cal acabar  també amb les barreres territorials, que obliguen a centenars de dones a desplaçar-se més de 200  quilòmetres si desitgen avortar pel mètode instrumental. Obligar a desplaçar-te del teu territori, és  vulnerar el dret a les dones a poder elegir quin és el millor mètode per a elles i en molts casos nega de  facto l’accés a uns dels dos mètodes. 

Onze anys després, tot i que sobre el paper tenim una de les lleis més àmplies i progressistes del  món, a la pràctica l’externalització del servei suposa la no garantia real d’aquest dret al conjunt  del territori. Deixar en mans de l’empresa privada els nostres drets suposa que aquest pugui deixar  de ser-ho. Només una sanitat pública forta pot garantir un dret real per a totes, sense distinció de  classe, origen o lloc de residència. Només garantint l’avortament des de la sanitat pública aconseguirem blindar i protegir un dret que està en constants atacs amb l’objectiu de negar la sobirania  corporal de les dones. No se’ns escapa que la proposta de modificació de Llei impulsada pel govern  del PSOE-Podemos per deixar com únic mètode el farmacològic fins a les nou setmanes o la possibilitat per part de Tribunal Constitucional de reactivar la sentència contra la Llei de l’avortament  després d’onze anys, son noves amenaces que haurem de combatre. 

Les feministes de tot el món seguim lluitant per garantir aquest dret bàsic, que ha de ser universal i  inalienable, aquest mateix mes a Mèxic es despenalitzava aquesta pràctica i a finals de l’any passat  Argentina el reconeixia després de mobilitzacions populars sense precedents. Als Països Catalans  ens correspon seguir lluitant per una sanitat 100% pública, universal i de qualitat, on la salut  sexual i reproductiva s’abordi des de la importància que té com a component essencial del benestar individual i col·lectiu. 

Aquest 28S, ens trobem per seguir avançant en fer del dret a l’avortament, un dret efectiu per a  totes als centres sanitaris de tot el país i per seguir lluitant perquè l’Església no pugui interferir 

en el dret al nostre propi cos i als nostres drets sexuals i reproductius. Ens trobem, en definitiva,  per seguir lluitant per uns Països Catalans socialistes i feministes, on es reconeguin els nostres drets i  on els puguem dur a la pràctica sense por. Perquè ho volem tot i sabem que hi ha una altra manera  de viure!