L’Ajuntament de Reus, un referent o un “anar fent” en polítiques feministes?

El novembre passat, l’Ajuntament de Reus va aprovar el 4t Pla Municipal de Polítiques de Gènere (2019-2020). Un pla prou correcte amb les intencions, però mancat de realitat en alguns aspectes.

Parlar d’equitat, d’apoderament i sororitat des de la perspectiva feminista pot quedar punyent en una esfera simbòlica però les polítiques feministes, com qualsevol política pública, han d’estar dotades de capacitat d’execució.

En un inici, es parla que aquest pla s’implementarà amb un 65% del pressupost que l’Ajuntament de Reus destina a Polítiques de Gènere, però la qüestió no és el número d’aquest tant per cent sinó la relació d’aquest tant per cent amb la partida real que es destina a aquestes polítiques feministes. I això, per què passa? Perquè malgrat la voluntat d’implementar una visió feminista en les diferents competències municipals, avui en dia, les polítiques feministes no s’executen des d’una partida pressupostària concreta i, per tant, no sabem el pressupost real que s’hi destina.

Des del nostre punt de vista, veiem que la solució se situa en la creació d’una Regidoria de Feminisme concreta per garantir una execució real i pressupostada de polítiques feministes i tots els mecanismes i protocols que serveixin per fiscalitzar el procés d’implementació d’aquestes polítiques.

També hi ha una gran mancança de mecanismes de control reals d’implementació de polítiques feministes a l’Ajuntament de Reus. Un d’ells és el protocol de seguiment del Pla d’Igualtat Intern que es va aprovar el març del 2016 i que fa només un mes vam rebre el seu informe d’avaluació sense saber-ne res durant el mandat anterior. Aquest Pla d’Igualtat Intern de l’Ajuntament de Reus que no s’ha treballat de manera paral·lela amb el Pla Local de Polítiques de Gènere (2019-2023) per tal de crear-ne un de nou, estableix els objectius clau i els seus sistemes d’avaluació per tal de remoure els obstacles de qualsevol tipus de discriminació, facilitar la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, lluitar contra la bretxa salarial i establir mesures de protecció enfront de situacions d’assetjament sexual entre les treballadores, treballadors i càrrecs electes que formen part de l’administració pública.

El seguiment de l’acompliment d’aquests objectius s’ha de fer en el marc d’una Comissió de Seguiment, anomenada Comissió d’Igualtat i formada de manera paritària entre membres de l’administració i representació legal del personal de l’Ajuntament de Reus. Aquesta comissió revisa el compliment dels indicadors especificats per a cada acció, però també té l’encàrrec important d’adaptar i assignar un pressupost per a cada acció que es realitzi. Tornem-nos a fer la pregunta: Com podem dotar pressupostàriament unes accions si encara no sabem quin pressupost real existeix per la implementació dels objectius d’aquest pla? En el mateix informe d’avaluació del Pla d’Igualtat Intern amb la voluntat de formular les prioritats del nou Pla 2019-2023 explicita que “el pressupost de les accions anirà a càrrec de l’àrea o departament responsable i també serà objecte de ponderació per part de la Comissió d’Igualtat”. Si aquest ha de ser el procediment, la nostra valoració, com a formació política feminista, és pessimista perquè la realitat ha demostrat i demostra que si no hi ha l’existència d’un pressupost pensat, acotat, i sobretot, real, relacionant cada acció amb una partida concreta, no s’arriba mai a una execució de l’objectiu de manera prioritària.

Unes bones polítiques públiques, unes bones polítiques feministes són aquelles que s’incrementen any rere any en les seves partides i fan que un ajuntament esdevingui un ens que està realment al servei de la ciutadania.

Des del mandat anterior, la Regidoria de Recursos Humans, en mans d’Ara Reus, ha invertit en l’externalització d’un servei per tal d’implementar un Pla de Modernització de l’Administració Pública que inclou la revisió del catàleg de llocs de treball però, segons l’informe d’avaluació del Pla d’Igualtat Intern 2016-2019, encara no s’ha introduït la perspectiva de gènere en els processos de negociació de les condicions laborals i la revisió dels complements i salaris a l’hora d’identificar la bretxa salarial.

També és greu que encara no s’hagi realitzat una formació a tota la plantilla per prevenir i identificar situacions d’assetjament com també és prou alarmant que encara no s’hagi avançat en àmbits com la conciliació vida familiar i laboral.

Si les regidores i regidor d’ERC del govern anterior i l’actual han fet bandera d’implementar el feminisme i la salut en totes les polítiques, tampoc podem entendre com encara no s’han emprès mesures relacionades amb la salut laboral.
Tenim molta feina per a fer, i més concretament, la Comissió de negociació, implementació i seguiment del nou Pla d’Igualtat Intern té molta feina per fer.

Esperem que la reunió que es va dur a terme el passat 13 de febrer serveixi per adoptar un compromís ferm en dotació pressupostària en l’aplicació necessària d’aquest pla. No només és necessari a l’ajuntament, sinó també als organismes autònoms i empreses municipals que depenen de l’Ajuntament de Reus per tal que aquest, com a ens més proper a la ciutadania, esdevingui referent en polítiques públiques feministes.

Sempre ho hem manifestat. És una qüestió de voluntat política. Si no fugim de la mera escenificació i el simbolisme, l’esforç és inútil. Podrem parlar d’igualtat efectiva quan determinem l’exercici de voluntat d’una organització en un entorn de referència i uns mecanismes de fiscalització real i efectiva. Fins llavors, el fet «d’anar fent» sempre ens farà difícil el camí per esdevenir REFERENT.