Èxit de participació al debat sobre les APEU a Reus organitzat per la CUP

Ahir dijous al vespre la CUP de Reus va oferir una xerrada sobre les implicacions de les Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU) amb l’antropòleg José Mansilla com a ponent. La conferència, que es va dur a terme telemàticament, va ser un exercici de transparència, així com un procés de debat i participació ciutadana al voltant de les APEU. La candidatura valora la xerrada molt positivament, ja que va comptar amb la intervenció de les principals associacions de botiguers de la ciutat, com el Tomb de Reus, impulsor del projecte, la Unió de Botiguers o Comerç Solidari.

José Mansilla, antropòleg barceloní expert en l’estudi de la ciutat, va introduir la xerrada explicant l’origen i història de les BID (Business Improvement District per les seves sigles en anglès), d’on prové el que a Catalunya entenem com APEU. L’antropòleg va destacar que als Estats Units hi ha prop de 2.000 BIDs i que una de més conegudes és Times Square. Aterrant al nostre territori, Mansilla explica que a Catalunya s’han implantat models semblants a El Bourne, Sant Andreu i Terrassa.

Pel que fa a les implicacions de les APEU com a model comercial de col·laboració público-privada, Mansilla va destacar tres problemes principals. En primer lloc, es va referir a la manca de control democràtic, ja que quan els serveis de neteja o il·luminació els proporciona una entitat privada, la ciutadania perd la capacitat de reclamar les possibles mancances a l’ajuntament.

El segon problema que va destacar va ser la privatització encoberta del que passa als carrers. En aquest sentit Mansilla parla del control i vigilància de la via pública en mans privades i subratlla que no es fa prenent les persones com a ciutadans o veïns sinó com a consumidors.

El tercer terme, Mansilla va parlar de l’increment del valor del sol, donat per l’augment de comerciants que voldrien instal·lar-se dins de l’APEU. Per tant, l’antropòleg alerta d’un augment del preu dels lloguers, tant en l’àmbit comercial com residencial, amb la consegüent dinàmica de gentrificació. És a dir, el petit comerç o els veïns més vulnerables podrien no ser capaces de fer front a la pujada de preus i haver de marxar.

L’antropòleg també va alertar del greuge comparatiu que podria suposar la zona de l’APEU amb la resta de carrers o zones de la ciutat. Per exemple, que els carrers que formen l’APEU estiguin més nets o amb una millor il·luminació que la resta. Finalment va explicar que tant les quotes com la capacitat de vot de l’APEU varien en funció dels metres quadrats, de manera que els locals més grans tenen major capacitat per decidir que no pas el petit comerç.

Una vegada finalitzada l’explicació inicial es va donar pas a una ronda de preguntes on el president del Tomb de Reus i defensor de les APEU, Jacint Pallejà, va intervenir fermament. Pallejà va posar l’exemple de les Candem Town, a Londres, o d’El Pallol, a la mateixa ciutat de Reus, que «proporcionen alguns drets dels quals ja gaudeixen les grans superfícies».

Meritxell Barberà, presidenta de la Unió de Botiguers, també va intervenir per preguntar sobre el percentatge de comerciants que han de votar a favor per tirar endavant una APEU, al que es va respondre que cal el 25% dels comerciants titulars. Ara bé, Mansilla va recordar que cal tenir en compte que com més metres quadrats tingui un local, més pes tindrà el seu vot. En aquest sentit, es va alertar que pocs comerciants amb establiments de molta superfície podrien obligar la resta de botigues de la zona a la implantació de l’APEU i pagament de taxes.