La CUP fa pinya des de Terrassa per recuperar la gestió pública de l’aigua a tots els ajuntaments del país
— Delivered by Feed43 service
— Delivered by Feed43 service
Més de 1.700 hectàrees del massís del Montseny deixen d’estar protegides a causa d’una sentència del Tribunal Suprem que declara nul de ple dret el Pla Especial del Parc del Montseny de 2008. Arran d’això, la norma vigent de protecció retrotrau a 1977.
La CUP considera que el Pla del 77 és un instrument obsolet i que cal la màxima urgència per elaborar i aprovar el nou decret de Declaració del Parc Natural del Montseny. Així com l’estudi d’impacte ambiental estratègic, que atribueixi la gestió del Parc Natural del Montseny a les Diputacions de Barcelona i Girona.
— Delivered by Feed43 service
La CUP-Poble Actiu ha presentat aquest dimarts 14 de març una denúncia a l’Oficina Antifrau amb l’objectiu d’esclarir i depurar responsabilitats dins del Consell Comarcal del Barcelonès per diversos casos d’ús o destinació irregular de fons públics i que cal que siguin investigats.
— Delivered by Feed43 service
Ja fa més d’un any que l’estat d’urgència és vigent. Aquesta mesura que es presentava com la millor manera de protegir la població s’ha convertit ràpidament en un malson securitari. Racisme, violències institucionals i policíaques, són avui dia elements quotidians a la «República». Aquesta República que s’enorgulleix de la llibertat i que avui dia l’ataca, la restringeix, la nega – fins el punt de prohibir manifestar – i adopta mesures lliberticides perilloses.
— Delivered by Feed43 service
El mes de maig de 2016 el grup de treball de Sanitat de la CUP presentava la campanya “Fora la Privada de la Pública” (https://lanostrasalut.
— Delivered by Feed43 service
El matí del dia que ens puguem despertar del malson del govern actual a la ciutat, la paraula Cultura s’haurà desfet com un glaçó al sol. Segurament descobrirem un panorama carrincló, passat de moda, gris i sense les connexions i cohesió necessàries entre les persones de la vila que s’haurien de desprendre de l’activitat cultural.
En aquest moment, gran part d’aquesta activitat es realitza gràcies a la tossuderia de persones, grups efímers o entitats constituïdes, que amb les seves creacions i propostes omplen l’agenda dels espectadors i alhora satisfan la gana de vivència cultural dels seus membres.
També hem de reconèixer que massa sovint tota aquesta dedicació arriba només als entorns de les mateixes entitats o a grups de persones que, amb un cert poder adquisitiu, poden accedir a aquesta cultura.
Tampoc creiem que l’administració hagi de fer de programadora ni de patrocinadora de la cultura en la seva totalitat, però sí que n’ha de ser la facilitadora a tres nivells per tal que els ciutadans puguem exercir el dret que tenim a la cultura i el lleure:
1/gaudir-ne com a espectadores o espectadors
2/gaudir-ne com a artistes amateurs o no
3/viure’n com a professionals d’alguna disciplina
Des de fa uns quants anys i amb l’excusa de la crisi, sempre d’avançada, les polítiques han abandonat els creadors i només s’han abocat a les grans indústries culturals, fent-ne un aparador. S’han bandejat la recerca i el treball cultural que s’havia començat (l’origen del festival Trapezi, el Cos, el Caer…) i que havia d’haver estat de llarg recorregut.
Tinguem en compte, a més, que, per desgràcia, participem d’un imaginari impregnat de la lògica neoliberal de consum cultural que l’administració assumeix per desídia, en primera instància, però que esdevé una gran eina neutralitzadora. Aquesta cultura, sovint prové de propostes vistoses i buides de contingut o i sense ànim de ser cap motor de transformació social o aliment dels nostres desitjos, la nostra espiritualitat, despertar-nos les emocions i desenvolupar l’esperit crític.
La batalla en l’àmbit cultural haurà de passar per entendre la cultura com a activitat del poble i no tant o no només com a producte de consum. Haurem de desmuntar també, la idea d’alta cultura ja que l’ús de la cultura depèn principalment de les nostres necessitats per explicar i entendre el món. Així, doncs, haurem de posar l’èmfasi en les necessitats culturals abans que en les de la indústria cultural.
Haurem de refer, també, el concepte cultura només com a reclam turístic o com a allò que tenim per mostrar als nostres visitants i impregnar-nos de la idea que les pràctiques culturals són alguna cosa que parteix de la societat, de nosaltres mateixos. A partir d’aquí haurem d’analitzar els rols dels especialistes i de les polítiques de l’administració i replantejar de dalt a baix aquest espai de la vida.
Mariona Quadrada, regidora de la CUP de Reus
Març de 2017
La gestió del servei de la brossa, que representa un 12% del total del pressupost reusenc i que des de l’any 1967 està externalitzada en mans de FCC, centrarà l’activitat de la CUP de Reus al ple d’aquest dijous.
La formació vol que la ciutadania decideixi si s’ha d’internalitzar o no el servei de la recollida de residus urbans després que l’estudi que la CUP va demanar al govern corrobori un estalvi d’1,3 milions d’euros anuals per a les arques públiques de Reus en cas que el servei de la brossa es gestionés directament des de l’Ajuntament. “Volem que sigui la ciutadania qui decideixi ja que al final és qui paga el servei amb els seus impostos”, ha afirmat el regidor Xavier Angelergues.
Angelergues ha assegurat que “no s’entén que el govern continuï regalant cada any 1,3 milions d’euros públics a una empresa privada que a sobre està essent investigada per pressupta corrupció” i ha justificat que “els serveis internalitzats aporten beneficis reals al consistori i a Reus tenim l’exemple del servei d’aigües”. A més, segons el regidor, les “treballadores d’empreses municipals tenen millors condicions laborals i seguretat” que les que treballen per empreses privades.
D’altra banda, la CUP demanarà al plenari l’absolució del reusenc Adrià Aragonés i de Franz Estartús a qui es demana 3 anys i mig de presó per haver participat en les mobilitzacions en contra el desallotjament del centre social de Can Vies del barri de Sants de Barcelona. També demanarà a la Generalitat de Catalunya que “es retiri com a part acusatòria en els processos judicials a persones imputades per dissidència i activisme polític”.
Des de la formació tenen clar que es tracta d’un “judici polític” que pretén “silenciar la veu de les persones que demanen un model de canvi social davant les desigualtats socials i econòmiques creixents”, com ha explicat el mateix Adrià Aragonès. En aquest sentit, entenen que el procés polític en el qual està immers el Principat de Catalunya ha de donar peu a un estat en què no existeixin judicis com aquest, “que reflecteixen el malestar social per la dificultat d’accedir a un habitatge o un lloc de feina digne”.
La CUP també presentarà una proposta de declaració a la junta de portaveus perquè la Generalitat estableixi una moratòria a la tramitació de nous projectes d’energia eòlica fins a l’aprovació d’un nou pla de l’energia. L’objectiu de la proposta és que “es debatin politiques energètiques locals i nacionals que beneficin la ciutadania i el territori per no patir les conseqüències que té l’actual model econòmic sobre l’economia i el medi ambient amb criteris de proximitat per evitar al màxim grans xarxes de distribució i grans costos mediambientals”, segons ha explicat Edgar Fernández.