El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, es vanagloriava en un article d’opinió la setmana passada d’haver aconseguit aprovar 80 milions d’euros per al Pla d’Acció Municipal 2017-2020. Es tracta de la xifra més alta aprovada mai per aquest Pla. Tota la raó. El PAM, a més, és un mecanisme de finançament imprescindible per als municipis. Tota la raó. Però… què és el PAM i com es finança?
En primer lloc, cal saber que el PAM està gestionat íntegrament des de l’ens provincial i té per objectiu facilitar que municipis petits -i no tant petits- tinguin majors recursos per poder invertir en la construcció i prestació de serveis per als seus habitants. Tanmateix, està composat per la suma de diners que aporta tant la pròpia Diputació de Tarragona com la Generalitat mitjançant el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC).
D’entrada, aquesta estratègia posa de manifest el que des de la CUP ja hem denunciat en reiterades ocasions: les diputacions són administracions amb molts diners però sense competències. D’aquesta manera, són utilitzades per la Generalitat -institució amb moltes competències però infrafinançades- per poder desenvolupar actuacions amb menys control a causa de l’opacitat de les diputacions i la poca repercussió pública que tenen (en un proper article explicarem els diners que la Diputació desvia a Generalitat, consells comarcals i ajuntaments directament).
Amb això no volem dir que trobem malament que la Diputació destini diners a complementar programes com el PUOSC. Més aviat al contrari, el que volem plantejar és que si el disseny institucional i les competències de cada administració estiguessin ben definides –i no com planteja la Constitució de 1978, generant opacitat, corrupció i malversació- de ben segur, institucions com les diputacions podrien ser dissoltes i encara comptaríem amb infinitament més recursos econòmics per destinar als municipis i a les comarques.
La segona part del problema és la manca de definició de les polítiques públiques i de finançament de la Diputació de Tarragona. Tenim un Pla Estratègic 2015-2019 que són quatre pàgines plenes d’anuncis ambigus que no defineixen cap tipus de model de desenvolupament terrtiorial. I, per al 2017, ni tants sols s’han dignat a simular un Pla Anual que estableixi en què consistirà l’actuació de la Diputació per als propers mesos.
Com a institució supramunicipal, la Diputació hauria de tenir uns criteris per a finançar l’actuació dels ajuntaments als municipis. Això no vol dir vulnerar l’autonomia municipal ni imposar un model de desenvolupament d’esquena a les necessitats dels municipis. Vol dir, simplement, establir uns criteris per evitar el sobreendeutament dels ajuntaments i la malversació de fons públic.
Per exemple, tindria sentit que els 184 municipis de la província de Tarragona tinguessin tots una biblioteca de cinc pisos, una piscina olímpica, un velòdrom o un auditori per fer concerts d’òpera? No, oi? Doncs la manca de definició de polítiques actual del PAM ho permetria. I tot ben finançat, és clar.
No sols això, sinó que el PAM fins i tot dóna diners als ajuntaments perquè aquests puguin destinar-los a pagar el deute bancari que tenen contret. No fomenta això que els ajuntaments encara s’endeutin més sabent que la Diputació cada any els hi ofereix diners per poder pagar deute bancari?
Cal insistir en la idea que aquesta arquitectura institucional està ideada per fer i desfer a interès partidista, per això a la Diputació hi va qui hi va. Les necessitats dels municipis han d’anar per davant dels interessos dels seus governs. A vegades no cal invocar plantejament ideològics, simplement caldria utilitzar el sentit comú i pretendre ser mínimament eficients… no crec que sigui molt demanar. Seguirem insistint.
Des de la seva aparició fa més de trenta anys, la SIDA ha causat un immens dolor i una pèrdua irreparable de vides humanes. També han estat, però, anys de lluita i de capacitat d’organització i superació per part de les pròpies afectades, sovint sense el suport que caldria per part de les institucions públiques.
— Delivered by Feed43 service
Assumint la convocatòria de l’AMI i les declaracions del subdelegat del govern espanyol que manifesta que no actuarà contra els càrrecs electes que treballin el 6 de desembre, la CUP de Reus anirà a treballar a l’Ajuntament com qualsevol altre dia laborable.
Des del grup municipal de la Candidatura afirmen que desobeeixen “el calendari imposat per l’Estat” tot recordant “que la desobediència no és una finalitat en si mateixa sinó que és l’eina bàsica que garantirà la celebració del referèndum i del procés constituent”. Així mateix, la CUP entén que si aquesta vegada no s’actua en contra dels càrrecs electes que treballin el 6 de desembre “és gràcies a la desobediència que es va exercir des de molts municipis catalans el passat 12 d’octubre”.
La CUP, doncs, assumeix treballar el 6 de desembre com un “acte de sobirania municipal” tot reiterant que no reconeix “ni la Constitució ni l’Estat espanyol com a marc jurídic propi”. “La Constitució actual és hereva d’un règim franquista i està feta a partir d’un pacte de silencis i renúncies”, segons els cupaires reusencs.
La formació insisteix que “aquesta Constitució ja no representa la gran majoria de catalanes” i afirma que es tracta d’una eina “caduca” que tracta d’impedir que s’exerceixi el dret d’autodeterminació.
“La sobirania es comença exercint des del municipalisme”, segons la CUP, i per aquest motiu demanen que la resta de forces independentistes de Reus comencin a exercir-la i, concretament, demanen al govern municipal que obri les portes de l’Ajuntament de Reus el dia 6 de desembre.
Com cada setmana us facilitem un resum setmanal amb les tasques setmanals que ha dut a terme el grup municipal de la CUP de Reus:informegm21_11_16-1.
Candidatura d’Unitat Popular de Reus,
29 de novembre de 2016
Divendres es va aprovar el pressupost de la Diputació de Tarragona. Un suculent pastís de 150 milions d’euros a repartir mitjançant convenis, subvencions i tot allò que pugui interessar als cavallers de la casa. Podríem fer un llistat interminable de partides pressupostàries i moviments que únicament ens porten a la conclusió que, en aquest organisme, hi ha molts diners i poques competències. A diferència dels consells comarcals, que tenen moltes competències i serveis mancomunats però la caixa ben buida.
Aquesta qüestió ens fa concloure que els criteris per realitzar aquests pressupostos responen més aviat a la pregunta de “¿qué hay de lo mío?” que a criteris gaire raonats. El que popularment anomenem una menjadora, vaja. De fet, ja és curiós que de 27 representants hi hagi 16 alcaldes i, entre aquests, precisament els dels municipis més grans: Tarragona, Reus, Salou, El Vendrell…
Tant és així, que algunes aportacions són absolutament escandaloses. Algunes per la quantitat, com els 900.000€ que rebrà la Federació Empresarial d’Hosteleria i Tursime de la Província de Tarragona. Altres, tant per la quantitat com pel destinatari, com els 527.456€ del Conservatori de Música de Vila-Seca o els 250.000€ per al Centre de Lectura de Reus. Altres són més aviat per riure, com els 10.000€ per fer un pessebre de sorra a Vila-Seca, l’únic de la demarcació que serà subvencionat. I no oblidem els clàssics, és clar, com els 40.000€ pel Casal Riudomenc.
Divendres, després de fer un discurs de 10 minuts i denunciar la indiscreció a l’hora de traspassar aquestes quantitats de capital públic a capital privat i la manca de polítiques estratègiques que es centrin en necessitats del territori, el senyor Poblet em va deixar perplex en preguntar-me, directament, què pensaria la gent de Reus que em va votar i que ara veu com dic No a uns pressupostos on s’inclouen partides per entitats de la meva ciutat.
Carai… crec que va ser més clar ell en 1 minut que jo en 10. No sé ben bé com definir aquesta fanfarronada. Haurem de tirar d’hemeroteca però no recordo cap càrrec públic certificant, amb tanta impunitat i supèrbia, que gestiona el capital públic amb criteris no només clientelars sinó que partidistes i particulars.
Edgar Fernández Blázquez
Portaveu del Grup Polític CUP a la Diputació de Tarragona
