Centenars de regidores i militants de la CUP-PA estan cridades a participar, aquest dissabte, a una nova Assemblea d’electes municipals. La cinquena. Una trobada que té per objectiu fer avançar el procés de ruptura independentista des d’aquell front en el qual som més fortes: Els municipis. Perquè és des d’aquí que s’està intentant aturant la sagnia de la pobresa energètica i investigant certs casos de corrupció. Des d’aquí s’enceta la desobediència, obrint els ajuntaments ja sigui el 12 d’octubre o el 6 de desembre. I des d’aquí tractem també de recuperar les sobiranies.
— Delivered by Feed43 service
La CUP votarà NO als pressupostos que presentarà el govern de la Diputació format per CiU i el PSC per al 2017. Els motius són, igual que l’any passat, la manca de planificació i de criteri alhora de “repartir el pastís”, beneficiant als interessos partidistes del govern sense cap tipus de projecte per al territori i la seva gent.
La CUP denuncia que el govern no ha tingut ni el gest de presentar l’esborrany de pressupostos al grup polític i, directament, els ha portat a comissió informativa com a tràmit per a ser aprovats al Ple. Més enllà d’aquesta manca de cortesia, el diputat provincial de la CUP, Edgar Fernández, planteja que “el problema fonamental és que la Diputació té masses diners i massa poques competències, motiu pel qual es converteix en una repartidora de diners seguint interessos partidistes sense tenir en compte les necessitats del territori i la seva gent”.
En aquesta línia, ha denunciat per exemple, que més enllà del Pla Estratègic 2015-2019, que David Vidal ja va denunciar en el seu moment com un document que no plantejava cap tipus de planificació ni estratègia de polítiques públiques pel territori, “aquest pressupostos s’aprovaran sense que la Diputació hagi redactat un Pla Anual, on es marquin els criteris i les línies de l’actuació del govern durant l’any vinent”.
Dels quasi 150 milions d’euros que contempla el pressupost, Fernández critica que “un any més han decidit repartir el pastís en funció dels seus interessos partidistes i per acontentar als alcaldes del territori sense cap criteri polític ni tècnic”. En aquest sentit, ha criticat per exemple, tots els convenis que la Diputació té signat de forma “arbitrària i sense motivació” amb desenes d’empreses, fundacions, consorcis i ajuntaments.
Un exemple d’això, és el conveni de 10.000€ que la Diputació de Tarragona -presidida per Josep Poblet- té signat amb l’Ajuntament de Vila-seca -presidit per Josep Poblet- per finançar el pessebre de sorra de la platja de la Pineda. Fernández considera que “si bé aquesta partida és econòmicament molt petita en relació al pressupost general, és paradigmàtica del que representen aquests pressupostos: un malbaratament de recursos públics”.
Altres exemples més quantiosos econòmicament que ha citat, són per exemple, els centenars de milers d’euros que la Diputació aportarà un any més a la celebració dels Jocs del Mediterrani, pel simple fet que aquests s’han ajornat -inicialment- per l’any vinent. O, per altra, tota la partida pressupostària milionària destinada a la construcció i manteniment de carreteres, que segueix gestionant-se sense que s’hagi aprovat el Pla Zonal de carreteres -redactat el 2013-, que és el document tècnic que ha de marcar les prioritats d’inversió en aquest tema.
Per últim, i en ser un ple ordinari, la CUP també presentarà una moció per a ser debatuda al Ple. Es tracta d’una moció, per tal que la Diputació de Tarragona inclogui una partida pressupostària per desenvolupar un programa als municipis de foment de la memòria història, ja sigui per “dignificar a les víctimes que encara estan enterrades sense ser identificades o per potenciar la memòria històrica com un potencial turístic del territori, que representi un element de dinamització econòmica i de creació d’ocupació”.
Després de gairebé 30 anys que el ple de Reus decidís crear l’empresa Hospital Sant Joan de Reus, SAM i el Grup SAGESSA per “resoldre els problemes estructurals i endèmics de la gestió dels serveis sanitaris de l’Ajuntament de Reus”, la CUP considera que “no sols no s’ha solucionat la hipoteca i dependència econòmica que representava l’Hospital Sant Joan a la hisenda municipal, sinó que la creació i expansió del Grup SAGESSA l’ha sentenciat a mort”, segons Marta Llorens.
Les més de 100 persones investigades als jutjats, el fet que Reus fos l’Ajuntament amb un major deute per càpita de l’Estat espanyol l’any 2013 i la pèrdua de gestió de centres que s’han privatitzat per decisió de la Generalitat “plantegen de nou la necessitat d’obrir un debat sobre per quin model sanitari cal apostar” ha afirmat la regidora.
La Candidatura té clar, però, que més enllà d’associar aquest fracàs amb el Cas INNOVA o a la mala gestió de determinats càrrecs, “cal analitzar les conseqüències estructurals d’aquest model sobre els diferents agents implicats: l’administració pública, les treballadores i les usuàries”, en paraules de Llorens.
“Reus volia ser la capital sanitària del sud de Catalunya i s’ha acabat convertint en una capital de la corrupció als Països Catalans”, afirma la regidora que al seu torn reclama que “Reus sigui per fi capital sanitària esdevenint pionera al plantejar una transformació del sistema sanitari que aposti per una sanitat pública, universal i de qualitat”.
És per aquest motiu que la CUP al ple monogràfic de sanitat que se celebrarà aquest dijous i que la formació fa 5 anys que reclama demanaran iniciar un estudi econòmic i jurídic de la situació actual del Grup SAGESSA així com un calendari dels contractes vigents amb el Departament de Salut i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
D’altra banda, els cupaires volen instar a la Generalitat de Catalunya a crear una taula de negociacions entre aquests departaments i el Grup SAGESSA per redactar un pla de transició en el qual la Generalitat assumeixi la prestació directa dels diferents centres sanitaris i sociosanitaris que gestiona el grup empresarial.
-- Delivered by Feed43 service
Abans de començar és important dimensionar els conceptes. De la mateixa manera que el concepte exclusió social té un objectiu d’homogeneïtzar i simplificar realitats diferents i complexes, quan parlem de pobresa energètica1, la casuística és similar. Si una persona o família no pot fer front a la despesa de subministrament energètic, s’intueix que no podrà gaudir d’una bona alimentació, d’un habitatge en condicions dignes ni assumir despeses vitals com el dentista o portar el cotxe al mecànic.
Aquests condicionants comporten unes conseqüències físiques, socials i emocionals que queden en segon terme en el moment que només parlem de pobresa energètica. L’ús conceptual pot ser interessant a l’hora de reforçar la visualització però perillós quan simplifica una complexa realitat.
Des de la CUP insistim que les polítiques socials han de servir per deixar de necessitar-les i no només per situacions d’emergència. En altres paraules, necessitem unes polítiques socials actives, que persegueixin la pobresa per eliminar-la i no comportin una burocratització excessiva. L’experiència ens diu que l’excés de protocols, tràmits i condicions serveixen per limitar l’accés a les ajudes i prestacions. De nou es demostra que els interessos i beneficis d’uns quants van per davant de les necessitats de la majoria.
I això, molt pesi, no és un lema propagandístic sinó una realitat fonamentada en números. Durant els primers sis mesos de l’any 2016, les empreses energètiques (entre elles Gas Natural), han tingut uns beneficis totals de 4.100.000.000€. Poca broma. Quatre mil cent milions d’euros. Una quantitat impossible de dimensionar en les nostres vides. Imagineu si és exagerat i greu aquesta relació que amb un 1,3% d’aquesta quantitat, n’hi ha prou per pagar totes les factures de les persones en situació de vulnerabilitat.
Ens trobem davant d’un conflicte d’interessos. Les partides socials formen part d’un pervers equilibri pressupostari on es disputen percentatges amb d’altres partides relacionades amb objectius electorals com subvencions desproporcionades i actuacions urbanístiques o de promoció de ciutat.
Si alguna cosa hem après, és que absolutament tot és qüestió de voluntat política. I que la voluntat d’aquest govern és clara: una ordenança de civisme que sanciona amb 1.500€ «la pràctica de la mendicitat o de qualsevol conducta que adopti les formes de mendicitat que estableix l’article 18». O el que és el mateix: demanar almoina pel carrer o obrir un contenidor per buscar-hi menjar. En canvi, quan una empresa gegant com Gas Natural comet una negligència i la conseqüència és la mort d’una persona, el govern es limita només a revisar protocols i demanar que no torni a passar.
No sabem si és incapacitat o manca de voluntat; tampoc sabem quina de les dues opcions és més greu. El que sí tenim clar i en som ben conscients, és que si no canvien l’ordre de prioritats i posem valor humà a les polítiques socials, les nostres vides no tindran cap valor.
Marta Puig i Edgar Fernández, regidors de la CUP de Reus i educador i treballadora socials respectivament.
L’Assemblea d’Educació i Psicologia de la URV, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i la CUP han realitzat aquest matí una roda de premsa, per fer pública l’aprovació a la Comissió de Territori del Parlament de Catalunya d’una moció per resoldre els greuges que pateixen les estudiants de la URV en utilitzar el transport públic.
Després de mesos d’impulsar una moció a les institucions, finalment es va aprovar la setmana passada a la Comissió de Territori del Parlament de Catalunya, una moció de la CUP-CC per tal que l’ATM resolgui els greuges de les estudiants de la URV que utilitzen el transport públic.
Com ja va denunciar el diputat de la CUP-CC, Sergi Saladié, el passat 15 de juny arran d’una notícia apareguda en un mitjà local de Tarragona, els estudiants de les diferents universitats catalanes paguen una tarifa diferent per utilitzar el transport públic en funció del territori, i les estudiants de la URV en són les més perjudicades.
Per aquest motiu, Saladié ha explicat que hem presentat mocions a tots els ajuntaments i consells comarcals que formen part de l’ATM, i on la CUP té representació, per resoldre aquesta discriminació. La moció ha estat aprovada a l’Ajuntament de Tarragona, Valls i Reus, així com al Consell Comarcal del Baix Camp. Tanmateix, la moció instava aquests ens a convocar una reunió de l’ATM per resoldre la situació abans d’aquest passat mes de setembre (quan comença el curs universitari) i cap dels ajuntaments o consell comarcal ho ha fet.
Roger González de l’Assemblea d’Educació i Psicologia de la URV, també ha explicat que el passat 6 de setembre, es van reunir les tres organitzacions amb la directora i el gerent de l’Autoritat Territorial de Mobilitat del Camp de Tarragona. González, ha denunciat, que “tot i les bones paraules i els oferiments de col·laboració, a dia d’avui encara estem esperant que ens facilitin les dades del servei que ens van dir que ens donarien”. A més, a afegit, que “des de l’ATM ens van dir que ells no podien fer res, sinó que depenia de la Generalitat”.
Per la seva banda, Oriol Sales del SEPC, ha criticat que “la URV en veure als mitjans la nostra reivindicació va penjar quatre cartells per les facultats informant que les estudiants de la URV teníem accés als autobusos de l’ATM, però encara és hora que digui quelcom al respecte dels greuges que patim les estudiants”.
Davant d’aquesta situació, els tres portaveus han denunciat “la poca sensibilitat i gran passivitat” de les institucions responsables, URV, Generalitat, ATM, ajuntaments i consells comarcals amb aquesta problemàtica. I, han afirmat que amb l’aprovació de la moció al Parlament, el qual instarà a l’ATM i la URV a implementar una nova tarifa, es posi solució a aquest greuge.
A més, la moció aprovada al Parlament insta al govern de la Generalitat a fer una tarifa única per a totes les estudiants per acabar amb els greuges territorials.
Per últim, les organitzacions estudiantils, han anunciat que si en els propers mesos no veuen passes fermes cap a aquesta direcció i un canvi d’actitud per part de la URV i l’ATM es pensaran noves accions perquè es socialitzi aquest debat entre la comunitat estudiantil.