Ja ens n’hem assabentat que l’escola Joan Rebull de Reus haurà de fer el 25% de les matèries troncals en castellà al grup de 1r B per ordre judicial. El jutge ha ordenat mesures cautelars després de la denúncia d’una família. Altre cop, el Sistema Judicial Espanyol imperant, a través del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ens ofega i, ara, amb les lleis d’educació.
I és més gran la nostra tristesa quan les senyores Regidora d’Ensenyament, Dolors Sardà i la Consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz han confirmat, obertament, que aquestes mesures són “d’obligat compliment”.
Com sempre, ens farem trampes al solitari i farem servir el discurs de “ja ens ho manegarem” perquè afecti el menys possible el nostre model lingüístic i pedagògic. Però allò que a simple vista pot semblar un discurs fàcil, és una posició crítica i greu ja que aquest posicionament en fals, posa, altre cop, la comunitat educativa en controvèrsia (claustre i famílies) quan no és un problema de caire pedagògic, sinó totalment polític.
Per tant, no demanarem explicacions a les direccions d’aquests 19 centres públics de Catalunya que s’han trobat entre l’espasa i la paret. En el nostre cas de Reus, les demanarem a la Regidora d’Ensenyament, Dolors Sardà, a la Inspectora Patrícia Terradellas, a la Cap dels Serveis Territorials, Sílvia Rodes i en, primera instància, a la Consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, que sota el nom de la LEC (LLei d’Educació de Catalunya) ens agafem, encara, de la mà de la LOMCE Espanyola.
Meritxell Ruiz, desobeeixi!!!! Desobeeixi i facis càrrec de la responsabilitat que té coma a consellera, posicionant-se, sense embuts, a favor d’una escola catalana. Ja no li demanem per la pública, ja que ens ha demostrat que no n’està gaire convençuda. Altre cop donarà la mà al Partit Popular; la primera, amb el suport als concerts econòmics a les escoles segregades per sexes. La segona, desmantellant un esforç gran de mils i mils de persones que s’han manifestat a favor d’una nova Llei d’Educació. I, ara,la tercera, sotmetent-se a unes ordres judicials imposades per un sistema jurídic espanyol!!!
Senyora Consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz! Autoinculpis i mostris ferma davant el Ministro de Justíca, el Senyor Rafael Catalá!
Deixarà recaure la responsabilitat a una direcció, i en el seu efecte, a la directora del centre?
Serà capaç d’obviar la situació extremadament crítica d’una persona que si no obeeix les mesures cautelars pot ser inhabilitada i suspesa de les seves funcions?
Deixarà altre cop, que un debat, únicament polític i, sobretot, de voluntat política, sigui interpretat com un debat de contingut pedagògic i lingüístic que posa en contradicció un consell escolar de centre?
Quina mala consciència tindria jo, en el seu lloc, Senyora Consellera!
Prou de tirar la pedra i amagar la mà! Dignifiquem l’educació d’aquest nou país que serà la nova República dels Països Catalans!
La formació de l’Esquerra Independentista defensarà al Ple de la Diputació de Tarragona de demà, les dues mocions que pretenia presentar en l’anterior Ple i que van ser vetades per motius burocràtics. Just el dia abans de la consulta a Tortosa, la CUP instarà a la Diputació a oferir a l’Ajuntament tortosí finançament per a retirar el monument franquista. La CUP també proposarà que l’estelada onegi a la façana de la seu de la Diputació i donar suport als càrrecs electes investigats arran del procés constituent.
Després que en l’anterior Ple de la Diputació de Tarragona les dues mocions presentades per la CUP no poguessin ser debatudes, a causa d’excuses procedimentals que l’equip de govern no va voler resoldre, demà finalment formaran part de l’ordre del dia del Ple.
La primera de les dues mocions a les que la CUP té dret a presentar, ja que a manca d’un Reglament Orgànic el president és qui ho decideix arbitràriament, guarda relació amb el monument franquista de Tortosa, el més gran dels presents encara avui als Països Catalans.
El debat de la moció, coincideix amb la farsa de consulta popular organitzada per l’Ajuntament de Tortosa, la qual la CUP ja ha denunciat públicament en les darreres setmanes. No sols això, sinó que la CUP de Tortosa portarà als jutjats la manca de voluntat del govern municipal de retirar aquest monument, el qual infringeix la coneguda com a Ley de Memoria Histórica.
Per tant, tenint en compte que la CUP no legitima aquesta consulta, a la Diputació demanarà que s’ajudi econòmicament a l’Ajuntament de Tortosa, per tal que pugui retirar el monument franquista del mig del riu Ebre i traslladar-lo en un espai museogràfic, sense «dilacions ni consultes», tal i com va aprovar setmanes enrere el Parlament de Catalunya.
La segona i darrera moció que la CUP presentarà al Ple de la Diputació guarda relació amb la campanya «sense por», així com amb la persecució del president Josep Poblet (Convergència) de fer retirar cada dia l’estelada de la finestra del despatx del grup polític de la CUP a la Diputació.
En aquest sentit, la moció emplaça el govern provincial a penjar l’estelada a la façana principal de la seu, on actualment hi oneja la bandera espanyola, per tal de complir amb el mandat popular del passat 24 de maig, el qual va escollir un plenari a la Diputaició amb una gran majoria independentista. Òbviament, la proposta es planteja com un exercici pràctic de desobediència a la legislació espanyola, per tal de solidaritzar-se no sols simbòlicament, amb els càrrecs electes investigats per l’aparell judicial espanyol per haver complert el mandat popular i desobeir a la legislació i les institucions espanyoles.
La CUP ha mostrat la seva sorpresa pel fet que Esquerra Republicana de Catalunya hagi presentat en aquest Ple una moció en suport a la sobirania del Parlament de Catalunya, quan els republicans sabien la intenció de la CUP de debatre aquesta proposta, ja que ja estava previst votar-la en el Ple anterior.
El diputat David Vidal ha comentat que «tot i que Esquerra ens ha deixat sols a la Diputació amb el tema de l’estelada sotmetent-se a les ordres del president Poblet, esperem que la presentació d’aquesta moció no serveixi per tal de rentar la cara a Convergència en el Ple, tot facilitant que puguin votar en contra de la moció que presenta la CUP i, en canvi, votar a favor de la presentada pels republicans».
Per últim, Vidal ha mostrat la seva preocupació, pel fet que «Esquerra opti per donar corda a Convergència a la Diputació, en lloc de fer front comú per pressionar-la en les qüestions relacionades amb el procés constituent català».
El Grup de Treball de Sanitat de la CUP i altres espais en defensa de la sanitat pública han presentat avui en roda de premsa la campanya “Fora Privada de la Pública: ens afecta a totes, ens precaritza a totes, ens perjudica a totes” que respon principalment a la intenció del Govern de Junts pel Sí de possibilitar la realització d’activitat privada a tots els centres sanitaris públics.
— Delivered by Feed43 service
Ara fa un any de les darreres eleccions municipals i des de la CUP de Reus aprofitem aquesta data per explicar i reflexionar sobre tot allò que hem fet.
Les mocions presentades, campanyes que hem dut a terme i reflexions diverses que trobareu en aquesta edició de l’Infocup que us enllacem a continuació!
http://issuu.com/cupreus/docs/infocup2016impremta/1
Davant el refredament del procés constituent a les institucions, reiterem que ens cal amb urgència la comissió municipal per al procés constituent. L’objectiu bàsic és un: tensionar des de les institucions i el carrer per garantir que no hi hagi volta enrere en el procés iniciat a Catalunya que ha de desencadenar en l’alliberament nacional i social dels Països Catalans.
Cal potenciar el municipalisme com a motor del procés constituent català urgentment: la correlació de forces en molts ajuntaments, tant de la CUP com especialment del bloc independentista, facilita l’avenç del procés en qüestió i entenem que els consistoris són el primer camp de batalla per la ruptura.
Accelerar el procés: algunes formacions locals de CDC i ERC estan desenvolupant un paper ambigu arreu del territori segons els interessos i conjuntures. Si bé al Parlament, pressionat per la societat civil i la CUP, s’esforça a fer un discurs moderat però de no-retorn en el procés, a molts ajuntaments arriba a l’extrem d’oposar-se de l’adhesió a l’AMI o de vetar mocions –com la de suport a la Declaració del 9N- per no ajustar-se a la legalitat espanyola. Et voilà!
És necessari crear un híbrid entre institucions i carrer: certament hi ha diverses entitats, plataformes i organitzacions que treballen per fer avançar el procés i eixamplar-lo. Tanmateix, l’independentisme popular no pot ser una comparsa a mercè dels partits, ha d’esdevenir la punta de llança que exigeix, fiscalitza i avalua constantment el procés institucional i administratiu de ruptura. El simbolisme, els posicionaments públics i l’èpica tenen les cames molt curtes. Necessitem decisió, compromís i fermesa.
Aquesta és una de les poques fórmules per eixamplar el suport explícit del teixit associatiu al procés constituent: moltes entitats i col·lectius de naturalesa diversa no s’han afegit encara al procés independentista. Una comissió institucional municipal facilitaria la participació d’aquestes entitats, per exemple les associacions de veïns, associacions culturals, associacions de gent gran, entitats esportives, de l’educació en el lleure, entre d’altres.
La comissió als ajuntaments, l’eina bàsica. La proposta de creació d’aquesta comissió institucional, evitaria l’actuació encoberta dels partits polítics. Però, sobretot, implicaria que l’Ajuntament assumís la responsabilitat d’allò que decidís la comissió. D’aquesta manera, l’Ajuntament comptaria amb el recolzament explícit de la societat civil, i en aquells municipis on l’Ajuntament té una actitud més moderada, la societat civil seria qui l’obligaria a adoptar un major compromís.
Per acabar, des de l’’Esquerra Independentista assumim la responsabilitat de fer de nexe d’unió amb les lluites socials: les organitzacions de l‘EI esdevenim l’instrument imprescindible per tal dotar amb contingut social a aquesta comissió i, alhora, per apropar els col·lectius socials a la lluita d’alliberament nacional i per impulsar el procés constituent popular.
La CUP ja vam presentar una moció on instàvem al govern municipal a desobeir les imposicions jurídiques i polítiques espanyoles i crear aquesta comissió. La resposta, escassa al nostre entendre, va ser que no podien aprovar incomplir la llei però que estaven disposats a crear la comissió. Doncs bé, senyor alcalde i govern municipal, tenen les competències per crear-la per decret i tenen legitimitat democràtica per fer-ho. Esperem convocatòria.
Edgar Fernández, regidor de la CUP a Reus i militant d’Endavant-OSAN.
L’Assemblea Nacional de la CUP celebrada avui amb la participació de 600 militants ha aprovat la ponència política que afirma que cal seguir «situant la desobediència i la unilateralitat al centre de l’acció política per aconseguir la ruptura nacional i social, és a dir, la independència plena». Segons el plenari de l’organització «la CUP ha de convertir-se en l’agent polític clau i en la garantia per aconseguir la independència en el marc d’una República el més socialment avançada possible».
— Delivered by Feed43 service