► La CUP és l’única formació política independentista reusenca que ha acceptat de presentar la moció de l’ANC
La CUP de Reus presentarà divendres una moció de l’ANC perquè els impostos estatals es paguin a l’Agència Tributària de Catalunya. La portaveu Marta Llorens ha destacat que «la CUP és l’única formació política independentista reusenca que ha acceptat de presentar la moció de l’ANC».
La moció presentada conjuntament per l’ANC i la CUP de Reus considera que la forma més directa de pagament dels impostos estatals és a través de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC). Per aquest motiu, i d’acord amb l’obligació dels òrgans administratius d’actuar sota els principis d’eficiència, les formacions polítiques requereixen a l’Alcalde, o òrgan en qui delegui, que practiqui el pagament de tots els impostos estatals a través de l’ATC. En aquest sentit, també demanen que el pagament de tots els impostos estatals a través de l’ATC es realitzi en un període no major de 4 mesos.
El text incorpora una petició al Govern de la Generalitat de Catalunya perquè incrementi els recursos de l’ATC per tal que pugui afrontar amb condicions el repte de ser la principal administració recaptadora d’impostos a Catalunya. Així mateix, ambdues formacions polítiques volen animar la resta d’ajuntaments de Catalunya a fer el pagament de tots els impostos estatals a través de l’ATC. La moció demana trametre un certificat d’aquest acord als Departaments de Presidència i de Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya i a l’ATC, a l’Associació Catalana de Municipis (ACM), a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), al Consell per la República (CxR) i a l’Assemblea Nacional Catalana.
L’ANC ha subratllat que, actualment, la Generalitat tan sols recapta el 5,3% dels impostos que paguen catalans i catalanes, bàsicament aquells que són propis de la Generalitat (grans establiments comercials, habitatges buits, actius no productius…) i aquells cedits per l’Estat espanyol (successions i donacions, patrimoni, actes jurídics documentats i transmissions patrimonials). «Els grans impostos (IVA, IRPF, IS) els recapta l’Estat directament i en transfereix una part a les comunitats autònomes», ha concretat. I ha afegit que un criteri de subsidiarietat i de simplificació administrativa aconsella efectuar tots els pagaments d’impostos a un únic destinatari, que és l’ATC. La moció considera que cal també que les administracions públiques animin el Govern de Catalunya perquè destini els recursos suficients perquè l’ATC tingui unes dimensions adequades, per tal que pugui ser la receptora de la pràctica totalitat de l’esforç impositiu generat a Catalunya a través de la seva ciutadania i de les seves institucions, i fer efectiu el principi de proximitat, seguretat, eficiència i simplificació que es requereix.
La moció de l’ANC està recolzada per diversos fonaments de dret, que la sustenten. La regidora Marta Llorens ha recordat que la sobirania fiscal és una de les propostes de la CUP camí de la màxima sobirania política i econòmica, és a dir, la independència dels Països Catalans.
►El regidor de la CUP avisa que exigiran responsabilitats polítiques quan es tanqui definitivament la macrocausa judicial contra l’independentisme reusenc
Si el dimecres 9 membres del Sindicat d’Habitatge havien de ser jutjades per l’ocupació d’unes oficines abandonades del BBVA, dijous al matí era el regidor Fernández qui estava citat als Jutjats de Reus. En el marc de la macrocausa judicial, el regidor recorda que hi ha més de 30 independentistes encausats en 5 causes diferents, fruit de les mobilitzacions de la tardor del 2019. Fernández, que de nou ha plantat al jutge com a senyal de protesta i denúncia, ha fet esment al recent descobriment d’un policia nacional espanyol infiltrat en el moviment pel dret a l’habitatge i a l’Esquerra Independentista: “els cossos policials exerceixen una funció política repressiva molt concreta i enfocada: actuen impunement, per tots els mitjans, contra la dissidència política, sovint a qualsevol preu”, ha etzibat.
Tant Fernández com la resta de persones encausades, que han denunciat de forma reiterada la “clara voluntat atemoridora dels Mossos d’Esquadra amb la construcció d’aquesta macrocausa”, mantenen la voluntat de denunciar aquesta situació i anuncien que exigiran responsabilitats polítiques un cop els absolguin o s’arxivi definitivament la macrocausa judicial. Aquests darrers mesos, recorda el regidor independentista, “ha sortit a la llum com els Mossos han utilitzat el mateix atestat policial i les mateixes proves per acusar diferents persones, com és el cas de Marcel Vivet i Adria Catasús, fent que la Generalitat es veiés forçada a retirar-se de l’acusació particular o a reduir la petició de presó”.
Des de la campanya ‘La solidaritat no és delicte’ anuncien que hi haurà resposta mobilitzadora si, com sembla ser, es reactiven les citacions de la macrocausa reusenca en lloc d’arxivar-se definitivament. Fernández ha mostrat la seva solidaritat amb na Gina, la companya de la CUP Barcelona a qui jutjaven ahir mateix per les protestes contra la sentència del procés, a l’octubre de 2019. Així mateix, s’ha fet ressò de la convocatòria antirepressiva que fa l’Esquerra Independentista per aquest dissabte 11 de juny, a les 9.30 h, al Fossar de les Moreres de Barcelona.
► La formació denuncia que només s’hagin aprovat parcialment les fetes per al Mercat de Pagès itinerant del Baix Camp
La CUP de Reus es mostra satisfeta per l’aprovació de totes les aportacions proposades al Banc de Terres. Tanmateix, denuncia que només s’hagin aprovat parcialment les del Mercat de Pagès itinerant del Baix Camp. Les anticapitalistes creuen que les clàusules són beneficioses per a totes i creen un ventall de possibilitats molt més ampli alhora que promou la fixació al territori. La consellera comarcal Mònica Pàmies destaca que l’objectiu és millorar l’accés a productores del Camp.
El grup comarcal de la CUP havia iniciat un treball per a la millora del plec de condicions per l’accés al servei del Banc de Terres comarcal. La feina va tenir lloc l’octubre del 2020, amb el venciment del plec. La formació cupaire volia millorar tant les condicions com els requisits, amb la intenció de millorar la vida de pagès al territori.
La formació anticapitalista va fer un treball previ de consultes i valoració de les circumstàncies d’aquest servei amb les tècniques comarcals que hi treballen dia a dia i coneixen la situació social i les necessitats laborals del territori. «El resultat va mostrar una demanda creixent de dones, famílies monoparentals, gent jove, nouvingudes i famílies, en el Banc de Terres», assegura Pàmies. La regidora afegeix que van quedar convençudes de la necessitat d’aportar millores que responguessin a totes aquestes demandes. Així, la CUP es va fixar com a objectius per a promoure l’autosuficiència alimentària; el treball de la terra; la recuperació de productes locals; els cultius ecològics relacionar directament aquests productors amb el foment de la ramaderia extensiva, i la gestió de terres no conreades per a la prevenció d’incendis. «Tot plegat vol crear un equilibri que afavoreix a tothom ajudant en la lluita contra el despoblament de les zones rurals que pateix el territori des de fa anys», destaca Pàmies.
La CUP denuncia que el funcionament actual del Banc de Terres no afavoria el repartiment de la terra i tancava portes a les oportunitats de noves residents als pobles del Baix Camp, ja que hi tenia accés per puntuació qui ja tenia experiència o terres a càrrec seu. La formació anticapitalista destaca que algunes de les propostes de puntuació i discriminació positiva que fa són a favor de les persones amb diversitat funcional; aturades de llarga durada; famílies i monoparentals amb menors a càrrec; persones pendents de regularitzar i, en tots els casos, amb un increment de la puntuació si són dones. Pàmies subratlla que ara l’accés també està condicionat al respecte per la terra; cura de la fertilitat natural de la terra per no provocar el seu esgotament, i condicionat a una formació específica per a potenciar el comerç de proximitat, l’autoconsum i la biodiversitat en el nostre territori.
El grup comarcal de la CUP destaca que, l’any 2022, i seguint amb aquesta línia de treball, va proposar la introducció del mateix tipus de clàusules feministes i socials al Mercat de Pagès itinerant del Baix Camp. Les anticapitalistes entenen que no té cap sentit aplicar-les al Banc de Terres i no a aquest mercat, que té com a funció fonamental la comercialització de la producció de tota mena d’aliments i productes artesans locals. La consellera comarcal subratlla que la creació d’aquest Mercat té tot el sentit, no per motius turístics, sinó per a proveir d’un servei necessari i bàsic a tots els municipis del Camp, sobretot als d’interior, que no disposen de producte fresc de qualitat i de proximitat. La cupaire posa de relleu que aquests productors del Banc de Terres no poden compaginar el seu treball amb un calendari de mercat diari i itinerant pel Camp, de manera que la proposta vol cercar venedores per a les parades d’aquest nou mercat. «Es tracta de tancar el cercle de promoció, foment i cura del món rural de pagès», conclou Pàmies.
► El veïnat exigeix els mateixos serveis d’abans de la pandèmia i es mostra disposat a lluitar-hi
«Som l’única formació política que vol una sanitat pública per a tothom». Amb aquesta contundent afirmació, la regidora Marta Llorens obria un acte que va posar damunt de la taula la necessitat de reobrir el CAP Gaudí. «Aquest CAP s’ha de reobrir amb els mateixos serveis que hi havia abans, o més, perquè cal atendre les necessitats arran de la Covid19», va subratllar Llorens. La regidora cupaire també va celebrar que l’AVV s’hagués fet seva aquesta reivindicació perquè «cal no deixar les lluites a mans dels partits polítics». En aquest sentit, Llorens va denunciar que l’Ajuntament només fa ciutat de ravals cap endins i que fer un CAP també vol dir crear comunitat, més enllà de la qüestió sanitària.
La diputada al Parlament Laia Estrada va denunciar que tot allò que es va tancar per la Covid19 no s’ha recuperat i que és una situació que es repeteix arreu. «Forma part d’una estratègia, que no compartim gens, d’una voluntat perversa de desmantellar la sanitat pública», va resumir la diputada. Estrada va denunciar que s’està forçant la gent perquè enriqueixi les mútues privades, una política que han desenvolupat tots els partits que han governat a la Generalitat a través del sistema público-privat que patim.
«L’objectiu dels que són al govern és desmantellar la sanitat pública. Hi ha personal per a fer la feina, hi ha les infraestructures on desenvolupar-ho, i hi ha els diners. Però els diners, a part d’anar a la gestió directa del Govern, també van a parar a tercers: fundacions, empreses… on es paguen sous desorbitats de directors», va denunciar Estrada. La diputada també va assenyalar que el personal sanitari està molt cansat i que encara no ens hem recuperat de les anteriors retallades. Abans de la pandèmia, l’Atenció Primària ja era deficient i per això va convidar el veïnat a no reclamar el que tenien aleshores sinó a reclamar més. En aquest sentit, va subratllar que la saturació de la primària comporta, de retruc, la saturació d’urgències.
«Volem provisió, gestió i titularitat públiques perquè no hi hagi intermediaris pel mig. Cal que els diners es destinin únicament a tenir cura de la salut de la població. És una qüestió només de voluntat política», va concloure Estrada. I va reblar que l’única manera per aconseguir revertir la situació cap on ens duen és mitjançant la mobilització veïnal. Llorens va recordar que els partits que governen a l’Ajuntament de Reus són els mateixos que ho fan a la Generalitat i Estrada va denunciar que deixar la gent sense sanitat és una pràctica mafiosa, per molt legal que sigui i va concloure que la CUP aposta per una sanitat 100% pública sense intermediaris pel mig que només volen lucrar-se amb la nostra salut. «Volem sanitat pública perquè ens hi va la vida!», va sintetitzar.
La presidenta de l’AVV del Barri Gaudí va explicar que amb 15 dies havien recollit 1000 signatures per la reobertura del CAP. Diverses veïnes van exigir, com a mínim, els mateixos serveis que hi havia abans —metge de capçalera i infermera— i van criticar que el CAP Llibertat, on han d’assistir ara, és a 45 minuts amb transport públic.
L’acte va aplegar una trentena de veïns i veïnes del barri i de la ciutat. L’acció informativa i reivindicativa tenia lloc després que la CUP hagués enganxat cartells i repartit fulls volants les dues setmanes anteriors. La iniciativa s’emmarca en la campanya «Defensem els nostres CAP» engegada per la CUP nacional el passat 12 d’abril, dia de l’atenció primària. La formació reclama erradicar-hi les barreres d’accés amb una major presencialitat, accessibilitat i continuïtat; millorar-ne els equipaments; millorar les condicions laborals i augmentar el personal; abordar els Determinants Socials de la Salut (DDS); incidir més en el sistema sanitari a través dels CAP; aturar el Pla de desmantellament de l’Atenció Primària, i destinar el 25% del pressupost de Salut als Equips d’Atenció Primària.
► La diputada Laia Estrada assistirà a un acte informatiu i reivindicatiu
La CUP de Reus vol que el barri Gaudí torni a tenir el CAP obert per a poder atendre les necessitats del veïnat. Laia Estrada, diputada al Parlament, acompanyarà la candidatura local en un acte informatiu i reivindicatiu aquest divendres 3 de juny.
La regidora Marta Llorens denuncia que no hi ha criteris objectius per tancar centres d’atenció primària, ja siguin CAP o dispensaris. «La població és la mateixa que abans de la Covid19 i, fins i tot, amb més problemes de salut. Per tant, se n’hauria d’ampliar la quantitat; en canvi, se’n tanquen», critica la regidora cupaire.
La formació anticapitalista alerta que tota atenció que no es fa als CAP s’ha de fer per via d’urgències, cosa que fa que se saturin els hospitals. En aquest sentit, Llorens recorda que fa anys que es va fer una enquesta al barri Gaudí per tal d’analitzar les necessitats del servei del CAP, però que ara utilitzen aquestes dades per retallar serveis i justificar-ne el tancament. La regidora recorda que aquest CAP, abans, disposava de servei d’infermeria i de metge, però que ara, amb la retallada, només quedaria un dels dos serveis. «El barri Gaudí té un sector de població de gent gran que s’ha de desplaçar al Parc de Sant Jordi. Tot això suposa distància i mobilitat amb vehicle o transport públic», denuncia Llorens.
Les dues darreres setmanes, la CUP de Reus ha fet difusió de les reivindicacions i de l’acte a l’entorn del mateix CAP i per les zones properes. Així, hi han enganxat cartells en defensa de la sanitat pública i dels CAP o demanant la reobertura del CAP Gaudí, així com repartint fulls volants amb les reivindicacions concretes. La campanya informativa ha permès parlar amb el veïnat i copsar-ne les necessitats, acció que es vol repetir amb més força aquest divendres 3 de juny, a les 17 h, just davant del CAP, a l’Av. Barcelona. La diputada Laia Estrada serà present a la parada informativa que la CUP local ha preparat.
La iniciativa s’emmarca en la campanya «Defensem els nostres CAP» engegada per la CUP nacional el passat 12 d’abril, dia de l’atenció primària. La formació reclama erradicar-hi les barreres d’accés amb una major presencialitat, accessibilitat i continuïtat; millorar-ne els equipaments; millorar les condicions laborals i augmentar el personal; abordar els Determinants Socials de la Salut (DDS); incidir més en el sistema sanitari a través dels CAP; aturar el Pla de desmantellament de l’Atenció Primària, i destinar el 25% del pressupost de Salut als Equips d’Atenció Primària.
► La formació anticapitalista vol conèixer les dades socioeconòmiques i la distribució d’equipaments socials, comercials i esportius per zones per poder generar polítiques específiques gestionades per les comunitats veïnals i millorar-ne la qualitat de vida.
La CUP de Reus presentarà una moció al ple municipal demanant l’elaboració d’un mapa per conèixer la realitat social del municipi. El regidor Edgar Fernández ha recuperat el concepte de ‘ciutat mediterrània’, idea que moltes formacions van dur en campanya però que ara han oblidat, inclosa la regidora Marina Berasategui, recorda el cupaire. Una ciutat mediterrània és aquella on amb 10-15’ caminant es té accés serveis públics, comerç de proximitat, gimnàs o d’altres equipaments.
«Calen polítiques de cohesió social, no només programes aïllats, i cal utilitzar canals i instruments diferents segons el context i les necessitats», ha exposat Fernández. El regidor anticapitalista ha denunciat que, en no fer-ho, tot el debat social acaba simplificat en la ‘seguretat veïnal’, que obre les portes a l’extrema dreta. «És un debat simplista: cal fer polítiques d’esquerres, valentes, que donin eines a la gent perquè tingui capacitat de decidir amb la comunitat allà on viu».
El regidor cupaire ha denunciat que l’alcalde està construint una ciutat aparador, de cartró-pedra, a la zona nord, mentre a la sud hi aplica una lògica clientelar. Fernández ha denunciat que no hi ha hagut polítiques transformadores que hagin generat apoderament polític ni aprofitament de recursos. Per això, la CUP proposa recuperar la ciutat mediterrània a partir de tres punts: mapa de les necessitats socials de la ciutat, amb dades; debats en comissions informatives per decidir què es necessita; i debat obert amb referents d’entitats veïnals i amb agents socials del municipi.
Fernández també ha aprofitat la roda de premsa per denunciar l’enèsim cas de persecució política i judicial per part dels Mossos i la Generalitat contra el moviment independentista de la ciutat. El mateix regidor ha recollit una nova citació judicial abans de la roda de premsa. En aquest cas, els Mossos han trucat gent del seu entorn personal, acció que el regidor ha denunciat com a estratègia de guerra de desgast. La dubtosa legalitat de l’acció se suma a l’existència contrastada de fitxers policíacs per part dels Mossos, que han arribat a citar militants que ja no viuen a Reus. Els fets d’aquesta causa judicial, en què la Generalitat és acusació particular, es remunten a la revolta contra les sentències del procés, a l’octubre de 2019. En total, hi ha 5 causes judicials amb més d’una vintena de persones encausades de l’Esquerra Independentista de Reus.
Llegiu la moció sencera aquí.
