La candidatura reivindica que no s’ha fet un procés participatiu a la redacció del projecte i exigeix una connexió real de tot el territori
Les CUP del Camp han donat a conèixer aquest matí les seves al·legacions al desplegament de la infraestructura TramCamp, el projecte de tren-tramvia al Camp de Tarragona impulsat per la Generalitat. Tot i que consideren com “molt positiva” la creació d’una xarxa de transport públic en l’àmbit territorial, destaquen que el projecte “va molt tard i segueix tenint deficiències i mancances importants” i lamenten que no s’hagi dut a terme un procés participatiu per a la seva redacció. La CUP ha incorporat el compromís per desplegar aquest projecte en la segona tongada de negociacions amb ERC per millorar l’acord.
Una de les reivindicacions que més s’evidencia des de la Candidatura és que s’aprofiti la via en desús Tarragona-Salou-Cambrils, “que va deixar sense servei les poblacions de Salou i Cambrils”. La formació alerta del gran volum de gent que ha passat al transport de carretera arran la supressió de la via. A més, asseguren, “per aquesta via es solucionaria el problema de sobresaturació de la via Tarragona-Reus, s’evitarien retards en el servei i possibilitaria un ample internacional en tota la xarxa de tramvia del Camp de Tarragona”.
D’altra banda, reclamen considerar el traçat per la N-340 per tal de donar servei als barris de ponent de Tarragona. En aquest sentit, la formació cupaire posa de relleu la necessitat d’una mobilitat quotidiana àgil, democràtica, eficient i respectuosa amb el territori.
L’ample de via estàndard internacional és una altra de les reivindicacions que tant la PTP com la CUP han al·legat al projecte. Laia Estrada, diputada de la CUP al Parlament, explica que l’ample internacional suposa un menor soroll, una millor integració urbana i menors costos de manteniment”. D’altra banda, precisa, “l’ample ibèric suposa un sobrecost i només existeix un model de tren-tramvia amb aquest ample: el de Cadis i està en prova”.
Finalment la CUP alerta sobre les consideracions de l’hidrogen verd, especialment en el “fenomen trampa” manifestat per diferents entitats mediambientals, com ara el GEPEC-EdC. En aquest sentit la Candidatura manifesta certs dubtes en la seva implementació massiva i recorda que el sistema comporta certs riscos per a la salut mediambiental i sostenible del territori.
Denuncien que la manca de voluntat política en aplicar el Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, sobre protecció dels animals
La Candidatura d’Unitat Popular de Reus presentarà una moció al pròxim ple municipal del 22 d’abril per la protecció dels animals, especialment pel que fa al maltractament dels gossos catalogats com potencialment perillosos. També reclamarà al govern municipal (JuntsXCat, ERC i Ara) que es personi contra l’Última Llar pel cas denunciat per Fiscalia, pel qual s’investiguen més de 1.500 animals desapareguts. La CUP recorda que tots els animals del terme municipal que ingressen a la Fundació segueixen estant sota tutela municipal.
Mònica Pàmies, regidora de la CUP, adverteix de diferents pràctiques a la ciutat que entren en conflicte amb el Decret sobre protecció dels animals i que no s’estan notificant ni denunciant. Per exemple, explica, «l’amputació innecessària de cues i orelles comporta sancions molt greus, així com mantindre gossos permanentment encadenats a masies i naus».
A més, la formació cupaire també alerta de baralles il·legals de gossos al Camp de Tarragona, tant dels gossos potencialment perillosos (GPP) com d’altres races grans. En aquest sentit, Pàmies assegura que aquest és un dels temes perseguits pels Agents Rurals i que aquestes pràctiques estan directament relacionades amb el robatori de gossos i la tinença irresponsable.
D’altra banda, la regidora destaca el negoci de la cria intensiva entre particulars, també prohibida per la Llei catalana i que suposa la saturació de les protectores del Principat. Pàmies destaca que «la majoria dels animals recollits a les protectores són GPP», encara que «sorprenentment, a la Fundació d’Animals Última Llar no arriba al 10%».
Finalment, la CUP denuncia que les Regidories de Medi Ambient i Seguretat, encapçalades pel regidor Daniel Rubio i la regidora Dolors Vázquez, respectivament, ambdós d’Ara Reus, «no estan fent cap mena d’acció per donar informació i formació als cossos de seguretat sobre aquestes problemàtiques». Per això, exigeixen que el govern de Reus es reuneixi amb els Agents Rurals perquè els hi facin traspàs dels coneixements necessaris i treballin conjuntament.
La Candidatura assenyala que al costat de les torres d’alta tensió al Pinar s’ubiquen prop de 300 llars residencials i és una zona freqüentada per esportistes
El grup municipal de la CUP proposarà al Ple de l’Ajuntament de Reus del proper dijous 22 d’abril que el consistori treballi amb l’Ajuntament de Castellvell i la Generalitat de Catalunya pel soterrament total de la línia d’alta tensió que traspassa la urbanització El Pinar de Reus. La formació recorda que es tracta d’un compromís de diferents governs locals des de la més de 10 anys. A més de l’incompliment dels terminis establerts, la Candidatura denuncia que s’ha perdut l’opció de demanar-ne una moratòria, «per falta de coordinació i priorització».
A més, la moció inclou diversos acords en matèria d’esport i salut pública. Assenyalen que la zona afectada està inclosa dins de la guia «Rutes per Reus i el seu entorn», on es recullen rutes saludables a peu i en bicicleta. Recorden l’alta afluència de persones que utilitzen tant la carretera de Castellvell com l’Avinguda de les Torres per fer exercici. En aquest sentit, proposen que es garanteixi i s’habiliti espais a l’aire lliure on poder practicar activitats esportives sense cap risc.
D’altra banda, la formació cupaire emplaça l’Ajuntament a posar en valor la perspectiva de salut pública, «de forma transversal, en tots els plantejaments que faci el govern municipal en les seves polítiques, propostes i plantejament». La CUP recorda les conseqüències de mantenir les torres d’alta tensió al costat de pràcticament 300 llars residencials, així com per als animals de companyia, aus i fauna salvatge.
La moció de la CUP pretén remarcar els compromisos adquirits pels diferents representants públics amb la ciutadania, així com prendre consciència de la importància de la salut pública en el seu sentit més ampli.
El regidor Fernández també trasllada dos debats, sobre ordenances i noves fórmules de tinença, al Consell Municipal d’Habitatge
La Candidatura d’Unitat Popular de Reus torna a alertar de la greu problemàtica de l’habitatge a Reus, una situació actual ja d’emergència i que «s’agreujarà els pròxims mesos». Tot i celebrar la moratòria de desnonaments que va anunciar ahir el govern espanyol, els anticapitalistes consideren que això només serveix per donar oxigen durant unes setmanes.
En referència al conveni signat entre l’Ajuntament de Reus i la Generalitat de Catalunya per inspeccionar 40 pisos buits, propietat de bancs, per «motivar a incloure’ls a la borsa d’habitatge», el regidor cupaire Edgar Fernàndez recorda que ja existeixen «grans beneficis fiscals i econòmics per dinamitzar els pisos en desús» i que «en lloc de motivar que els pisos buits es posin a lloguer, l’Ajuntament hauria de forçar o negociar amb els bancs i els grans tenidors la cessió dels pisos a 5 o 7 anys a la Borsa d’Habitatge de Reus».
Fernàndez: «El problema de l’habitatge és que allò que és bàsic per a la vida, com tenir un sostre, estigui subjecte als interessos del mercat»
La CUP també proposa que l’aplicació de les sancions coercitives s’activi com més aviat millor perquè els pisos deixin d’estar en desús, de fet «és una mesura que fa anys que es pot aplicar i no hi ha hagut manera», carrega Fernàndez. Per altra banda, a formació insta al govern de Reus a fer una campanya informativa sobre les opcions d’arrendament de pisos en desús, per tal de facilitar que diferents propietaris els posin a lloguer.
En aquest sentit, Fernàndez recorda la moció de la CUP aprovada el febrer de 2020 per àmplia majoria perquè la ciutadania rebés la informació necessària amb relació a l’accés a l’habitatge i pel coneixement dels seus drets, però que en canvi, «no s’ha fet res». El regidor clama que es faci una campanya similar a la que es va fer amb els pisos de la Patacada, «que es va aconseguir posar a lloguer en quatre dies» recorda.
El regidor cupaire també posa sobre la taula del Consell Municipal d’Habitatge dos debat: un sobre ordenances i política fiscal, de cara a la seva aprovació prevista al setembre; i l’altre, sobre noves formes de tinença, com poden ser les cooperatives d’habitatge.
Finalment, Fernàndez ha valorat la feina de les diferents entitats de la ciutat que treballen per l’habitatge, com el Sindicat d’Habitatge de Reus, que actua cada setmana per aturar desnonaments; ARSU, al costat de les persones sense sostre; Reus Refugi i UCRF que denuncien el racisme estructural i la dificultat de poder-se empadronar a la ciutat.
La Candidatura d’Unitat Popular volem denunciar la manca de voluntat política del govern de Reus en el soterrament de la línia d’alta tensió dins del nucli urbà. És incomprensible què impedeix al govern (JxCat, ERC i Ara Reus) donar compliment al seu compromís electoral en el soterrament de les torres d’alta tensió a la urbanització El Pinar. Aquesta és una demanda bàsica i d’obligat compliment per llei. Mantenir les torres d’alta tensió dins d’una zona habilitada té un alt risc tant per a la salut de les persones com per al medi ambient.
Al 2011 l’alcalde Carles Pellicer va anunciar que havia aconseguit un acord amb Endesa, desbloquejant el projecte que havia estat llargament reivindicat pels veïns. En canvi, a hores d’ara encara no s’ha fet res. Tot i preguntar sobre aquest tema en Comissió Informativa el passat mes de març, no vam rebre cap resposta convincent. Per això, el grup municipal de la CUP hem demanat més informació a govern per tal d’aclarir en quin punt està bloquejat el projecte i per què no s’està avançant en aquest sentit. Concretament preguntem:
Les torres d’alta tensió poden provocar greus perjudicis a la salut de les persones. Més enllà de la contaminació electromagnètica, la contínua exposició per habitar prop de les torres d’alta tensió afecta a la qualitat de vida dels veïns i pot provocar mals de cap, insomni o migranyes. Les línies d’alta tensió aèries també impacten de manera significativa al medi ambient. A més de la segmentació i fragmentació del territori, els cables d’alta tensió provoquen la mort de més de 30.000 aus a l’Estat espanyol, moltes d’elles, espècies amenaçades.
Per tot això, instem al govern de Reus (Junts, ERC i Ara Reus) que actuï amb la màxima celeritat per tal de solucionar un problema tan greu com aquest i que s’arrossega des de fa més d’una dècada.