El ple del desembre va rebutjar una moció de la CUP que proposava algunes mesures per actuar contra la pobresa energètica a nivell municipal. La formació les torna a portar al plenari de dilluns vinent per prevenir incidents com els ocorreguts a principis d’any a Badalona i Manresa.
La CUP tornarà a defensar al ple de dilluns vinent una moció amb mesures per fer front a la pobresa energètica. Concretament, la formació planteja establir espais de coordinació amb els Bombers de la Generalitat residents a Reus, per tal de facilitar informes de vulnerabilitat a l’àrea de Benestar Social quan es produeixin incidents. Aquest protocol preventiu ja s’està executant a l’Ajuntament de Barcelona i és una demanda majoritària dels sindicats de Bombers, que veuen que el 80% dels casos d’incendis que es produeixen en infrahabitatges no estaven detectats per Serveis Socials, segons dades de la UGT Bombers.
La CUP ha recordat que Gas Natural encara no ha abonat la multa administrativa per incomplir el principi de precaució amb la veïna de Reus que va morir amb un incendi provocat per una espelma. Així, el grup municipal ha posat sobre la taula deixar de treballar amb aquelles grans empreses que no compleixen els protocols establerts sobre talls de subministrament, amb alternatives de l’economia social i energies 100% renovables. Aquesta mesura es podria concretar en futures licitacions de l’Ajuntament de Reus.
A més a més, la CUP insisteix en eliminar els dos anys d’empadronament al municipi per accedir als ajuts i subvencions per pagar les factures de subministrament energètic. «Entrem de ple en els mesos més freds de l’any, amb un augment desproporcionat dels preus de la llum i el gas que estreny a moltes llars», explica Edgar Fernàndez, regidor de la formació. D’altra banda, la CUP reclama un pla local per fer front a la pobresa energètica on es faci un estudi per zones, necessitats i recursos necessaris, i també intensificar la coordinació de Benestar Social amb l’Aliança contra la Pobresa Energètica.
Millores en el benestar animal als Tres Tombs
La CUP també defensarà al ple una moció animalista consensuada amb l’Associació de Defensa dels Èquids (ADE), per garantir el benestar dels cavalls que participen a la ruta dels Tres Tombs. Algunes de les millores que planteja la comissió animalista de la CUP són substituir la càrrega dels carruatges per «atrezzo» que minori el pes que suporten els cavalls o garantir un tiratge mínim per eix de cada vehicle, i així reduir l’esforç individual de cada animal. A més a més, exigeixen la presència de veterinaris durant la ruta.
La CUP considera molt «opac» el pla de neteja intensiva als barris
La formació farà una sèrie de preguntes al govern municipal sobre l’anunci del pla de neteja intensiva als barris. La CUP considera que aquesta actuació «no queda explícita en la pròrroga forçosa del servei a FCC per l’any 2019». La portaveu, Marta Llorens, explica que «a la pròrroga del contracte no s’especifica cap partida per aquest pla de neteja intensiu, ni se’ns va informar al ple del desembre passat».
La CUP sospita que FCC «té la paella pel mànec» en aquest cas, a més de ser una maniobra «fosca i electoralista» del govern municipal – amb el precedent del ‘fer dissabte’ de l’alcalde Lluís Miquel Pérez –. D’altra banda, Llorens ha lamentat la postura del PSC sobre aquesta maniobra del govern: «hi veiem una escenificació, no critiquen en absolut com es gestiona aquest servei i amb un canvi de vot van permetre l’aprovació de la pròrroga forçosa».
Reus, 18 de gener de 2019
En la celebració de la Diada del 31 de desembre, ens reafirmam una vegada més: l’autonomisme ens aïlla, l’autodeterminació ens unifica. Dins del règim autonòmic no tenim futur perquè s’ha demostrat que no permet el desenvolupament d’una vida digna per les classes populars. La millora del nostre dia a dia només pot passar per una ruptura amb l’estat actual de les coses.
En la celebració de la Diada del 31 de desembre, ens reafirmam una vegada més: l’autonomisme ens aïlla, l’autodeterminació ens unifica. Dins del règim autonòmic no tenim futur perquè s’ha demostrat que no permet el desenvolupament d’una vida digna per les classes populars. La millora del nostre dia a dia només pot passar per una ruptura amb l’estat actual de les coses.
Anna Simó i Manuel Ruiz, comissió d’internalitzacions
de l’assemblea de la CUP de Reus
Respecte a l’article publicat el proppassat 30/12/2018 al Diari de Tarragona signat per Josep Cruset i la informació annexa relacionada amb el debat necessari sobre municipalització o externalització del servei de la neteja i recollida a Reus, i més enllà de les opinions de l’autor que considerem que poden ser més o menys encertades, des de l’assemblea local de la CUP de Reus voldríem fer un seguit de puntualitzacions per contextualitzar el debat i de cara a que la ciutadania tingui més elements a l’hora d’analitzar-lo:
1. El debat sobre la conveniència de municipalitzar el servei de la neteja i recollida de residus entra en el joc polític a partir de l’estudi realitzat per l’Ajuntament de Reus, després de l’acord de pressupostos de l’any 2016 signat entre el govern municipal del govern i la CUP, que incloïa un acord per realitzar-lo a instàncies de la CUP. Concretament, s’hi deia el següent en l’epígraf A) Iniciar l’estudi del projecte de desenvolupament del servei de recollida de residus i neteja viària per assumir la gestió directa d’aquest, coincidint amb la finalització del contracte de gestió actual amb l’empresa concessionària. A més, establir una calendarització del procés de viabilitat i execució em el termini d’aquest exercici, sempre que existeixi un informe tècnic que validi el procés.
2. En l’article en qüestió, hi ha una apartat en el que s’hi diu que el pagament de l’IVA, s’entén de la maquinària, és més elevat en el cas d’internalització. L’estudi realitzat per l’Ajuntament no diu pas això, concretament a la pàgina 12 d’aquest mateix estudi ja s’incorpora aquest cost addicional del 21% sobre la compra de maquinària. I malgrat aquest factor, l’estalvi anual és de més d’un milió d’euros anuals.
3. A la pàgina 3 d’aquest estudi s’hi assenyala que Reus és el segon municipi amb més despesa per habitant pel servei de la brossa, concretament 109,73€ per habitant, situant-se un 30% per sobre de la mitjana dels municipis catalans amb població similar a Reus. Cal recordar que els ciutadans paguem uns 11 milions d’euros anuals per aquest servei a FCC amb taxes i aportacions extres de l’Ajuntament.
4. Des de la CUP s’aposta per la internalització com a mètode que dóna bons resultats, bon servei i preus més reduïts en el servei; com s’ha demostrat a la pràctica amb els casos d’Aigües de Reus o Serveis Funeraris de Reus i Baix Camp, algú pot posar en dubte que no tindríem encara preus més cars pels serveis funeraris si aquest no fos prestat per l’Ajuntament? Fora de Reus hi ha experiències reeixides de prestació directament per l’administració pública del servei de neteja i recollida, com a Terrassa o al mateix Consell Comarcal del Baix Camp (per tant amb participació de l’Ajuntament de reus) amb l’empresa SECOMSA, amb un conveni laboral sensiblement millor que el de FCC a Reus.
Fent un exercici d’honestedat, desconeixem com a implicats en primera persona fins a quin punt la CUP envileix aquest debat, el què és segur és que a l’assemblea de la CUP de Reus la mou la voluntat de disposar d’uns bons serveis públics i també som conscients que sense aquest debat (promogut no només per la CUP, sinó també per altres partits, moviments socials i sindicats de la ciutat) el govern ni l’oposició haguessin externalitzat de nou aquest servei sense més, com porten fent des de l’any 1967, sempre en mans de la mateixa empresa.
En la celebració de la Diada del 31 de desembre, ens reafirmam una vegada més: l’autonomisme ens aïlla, l’autodeterminació ens unifica. Dins del règim autonòmic no tenim futur perquè s’ha demostrat que no permet el desenvolupament d’una vida digna per les classes populars. La millora del nostre dia a dia només pot passar per una ruptura amb l’estat actual de les coses.
Des de sempre, la CUP hem evidenciat que la planificació escolar a la nostra ciutat presenta mancances des de fa temps i hem donat suport a totes aquelles iniciatives on s’ha treballat per una millora en l’equitat escolar; no només entre escola concertada i pública sinó també entre les mateixes escoles públiques. Hem reiterat, diverses vegades, que l’administració pública ha de prendre accions per parar la contínua tendència a l’estigmatització de segons quins centres educatius que per circumstàncies d’ubicació en el barri, de la tipologia d’alumnat i d’entre d’altres factors pateixen un greuge i perden l’oportunitat de poder ensenyar allò que realment dóna qualitat a un centre: el Projecte Educatiu.
El mes de febrer del 2016, la CUP va abstenir-se al Ple de Pressupostos per arribar a obtenir una sèrie de compromisos per part del govern en matèria de Drets Socials i Educació. Un dels importants va ser l’increment de la partida pressupostària destinada a les beques menjador i la retirada dels dos anys d’empadronament per accedir-hi a partir del maig del mateix any. També, en l’àmbit específic de l’educació, es va acordar establir una partida pressupostària concreta per engegar, altre cop, un estudi sobre l’equitat i equilibri escolar a la ciutat de Reus.
Amb la insistència en el seguiment de l’acompliment de l’acord, el març del 2017, es va fer la presentació del que havia de ser «L’Estudi per a l’Equitat Escolar» a Reus amb els següents objectius: Fer una diagnosi de l’oferta educativa, realitzar una avaluació de les polítiques de la distribució equilibrada de l’alumnat, analitzar les lògiques en la tria de centre educatiu i elaborar propostes d’intervenció educativa.
#EDUCACIÓ 🙋♀️ | La CUP ha entregat al conseller d’Ensenyament, @JosepBargallo, un exemplar de l’informe sobre l’escolaritat a #Reus, en què es presenten dades objectives sobre la desigualtat en l’accés a l’educació pública.
Més 👉 https://t.co/aJmZKETlnr pic.twitter.com/xo3sRyq45h
— CUP Reus (@CUPReus) 9 de gener de 2019
En l’acord d’iniciar aquest estudi, la CUP també va exigir que el seguiment que se’n fes, no només s’havia de realitzar per part de les dues parts que van establir l’acord, CUP i Govern, sinó per part de les persones integrants del Consell Escolar Municipal (CEM), com espai de debat i de participació ciutadana en matèries educatives. Tot just fa uns mesos, es va reunir el CEM, i es van crear les noves comissions de treball per tal de fer el seguiment de les dades objectives de l’estudi i es reafirma la nostra hipòtesi: Reus pateix d’una alarmant segregació escolar.
Ara bé, encara ens mostrem molt crítiques pel que fa al posicionament de la regidoria i de la conselleria en front el tancament de línies. En el període dels dos cursos escolars anteriors hi hagut 3 tancaments de línies públiques sense cap modificació en la concertada. I ara a l’actualitat, les ràtios per aula estan a 25 nens i nenes a infantil i primària i 22 en centres d’alta complexitat. Des de la CUP, una de les solucions que sempre hem posat damunt de la taula, com alternativa al tancament de línies, ha estat la reducció de ràtios per tal de fer front a la segregació escolar. També és una proposta que inclou «l’Informe sobre l’escolaritat a Reus» que s’especifica en dues mesures: reducció de ràtio en escoles de risc d’estigmatització i evitar l’ampliació de ràtios en escoles concertades i escoles públiques d’alta demanda. A més de l’increment de beques menjador (proposta de la CUP en l’acord de pressupostos 2016) i altres beques per millorar l’accessibilitat a les extraescolars i al temps de lleure que lliga amb la mala gestió que la Generalitat ha fet amb el nou Decret de Menjadors.
El juliol passat el Conseller d’Educació, Josep Bargalló, en unes declaracions a un mitjà va dir que tampoc es renovaria el concert als centres que “no participin de les necessitats d’escolarització del territori” , per tant, hauríem de deduir que aquells centres concertats que no compleixin la seva funció pública com a tal i amb totes les conseqüències -com per exemple aquells que amplien les seves ràtios- no haurien de tenir dret a rebrer diners públics.
Conclusió, la transparència hauria de regnar en els nostres òrgans i, les comissions d’admissió de l’alumnat i les comissions de garanties haurien d’obrir-se a la claredat i a l’honestedat per tal de fotografiar la realitat de la ciutat de Reus i les desigualtats que pateixen molts centres de la ciutat en qüestions d’alumnat, tal com queda demostrat a l’estudi realitzat que avui hem entregat al conseller.
Reus, 9 de gener de 2018
Un cop escampada la campanya Baltasar de veritat a iniciativa de l’entitat Casa nostra, casa vostra, els dos ajuntaments de més ressonància al principat que ho incomplien van córrer a posar-hi remei. Aquests últims dies, les xarxes s’han omplert de felicitacions a aquests dos ajuntaments perquè s’ho havien pensat. A Girona no hi som, però a Reus sí i hem de dir que aquí s’ha fet a mitges.
Un cop rentada la cara de la imatge de la ciutat amb el fet d’acceptar que el rei Baltassar i el seu seguici serien els refugiats acollits a la ciutat perquè Reus és va declarar ciutat d’acollida gràcies a una moció de la CUP, sorpresa! Al Consell General de l’organisme competent, la regidora va anunciar que el seguici continuaria amb persones blanques pintades de color negre. Per què? Doncs perquè no sabia on trobar més persones d’aquest color de pell…
Dues de les assistents vam posar el crit al cel i vam argumentar que, si ho haguessin consultat, ens hauríem ofert a resoldre-ho.
O sigui que les felicitacions pel canvi a Reus són a mitges: rei i patges de veritat; seguici de mentida. I així anar fent, un exemple més de la seva voluntat política. Ah no! Que això no ho és política, són festes tradicionals!
Mariona Quadrada
Regidora de la CUP de Reus
En la celebració de la Diada del 31 de desembre, ens reafirmam una vegada més: l’autonomisme ens aïlla, l’autodeterminació ens unifica. Dins del règim autonòmic no tenim futur perquè s’ha demostrat que no permet el desenvolupament d’una vida digna per les classes populars. La millora del nostre dia a dia només pot passar per una ruptura amb l’estat actual de les coses.
