Després que en els darrers consells d’administració de CMQ, GECOHSA i HUSJR es vetés la proposta de debat d’una moció presentada per la CUP, aquest divendres finalment, s’ha pogut debatre i s’ha aprovat amb tots els vots favorables, excepte dos de C’s. La moció aprovada garanteix l’accés a la sanitat de totes les usuàries i insta al Parlament a desobeir la sentencia del Tribunal Constitucional que exclou a 180.000 catalans i catalanes de l’accés a la sanitat pública.
Les tres conselleres de la CUP als consells d’administració de GECOHSA (Hospital de Móra d’Ebre), CMQ (Centre Mèdic Quirúrgic de Reus) i l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, van presentar fa un mes i mig (en conèixer-se la sentencia del TC al respecte) una proposta per tal de garantir l’accés universal al sistema sanitari públic.
Com ja va explicar la CUP, (https://cupreus.cat/cup-lamenta-censura-als-consells-dadministracio-grup-salut/) la presidència dels diferents consells d’administració va vetar la proposta de debat i la va substituir per una altra proposta que instava al Parlament a resoldre aquesta problemàtica, limitant-se a mostrar el rebuig a la sentencia.
Finalment, als consells d’administració que s’han celebrat aquest divendres, la proposta inicial de la CUP ha estat debatuda, i aprovada amb els vots favorables de totes les conselleres, excepte les dues representants de C’s.
El text íntegre de la proposta aprovada és:
1.- Garantir l’accés universal a totes les persones que tenen el nostre centre sanitari com a centre de referència, per molt que aquestes per seves condicions socioeconòmiques en quedin excloses amb l’aplicació del Real Decreto-ley 16/2012, seguint allò que estableix la instrucció 08/2015 del Departament de Salut sobre assistència sanitària de cobertura pública per als ciutadans estrangers empadronats a Catalunya que no són beneficiaris ni tenen la condició d’assegurats del Sistema Nacional de Salut, la resolució del CatSalut de 30 de setembre de 2016 sobre l’atenció sanitària urgent, o la mateixa resolució del CatSalut de 29 de juny de 2017 relativa a l’aprovació de la llei 9/2017.
2.- Instar al Parlament de Catalunya, i el nou govern, a no obeir la suspensió dictada pel Tribunal Constitucional espanyol per no incórrer en la vulneració de drets humans tot deixant fora del sistema públic fins a 180.000 persones, i a restituir el dret a l’assistència sanitària universal i gratuïta.
La portaveu de la CUP, Marta Llorens, ha celebrat que finalment s’hagi pogut aprovar la proposta, i ha destacat especialment, “que els hospitals gestionats per l’Ajuntament de Reus, hagin decidit instar al Parlament i al govern a desobeir la sentencia del Tribunal Constitucional que exclou a centenars de milers de catalans i catalanes de gaudir d’una atenció sanitària pública
La CUP espera que la decisió presa avui a Reus i que afectarà positivament a la ciutadania de tot el Baix Camp, el Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, pugui prosperar en d’altres comarques on els hospitals són gestionats pels propis ajuntaments.
La CUP de Reus hem presentat l’anàlisi que fem de la ciutat en cada àmbit així com l’alternativa que proposem a la Conferència Municipalista del 14 de juny.
Una alternativa que parteix de 4 eixos bàsics que hem exposat públicament de forma reiterada:
La CUP és un projecte polític que treballa des del carrer i des de la institució, que utilitza com a altaveu per plasmar les demandes de la unitat popular. De cara a la conferència municipalista, hem tornat preguntat a la ciutadania com veu Reus en sanitat, educació, participacació, serveis bàsics, instal·lacions esportives, entre d’altres.
De totes les respostes, n’hem elaborat el vídeo que podeu veure a continuació. Tenint en compte els dubtes, queixes i consideracions hem plantejat les respostes i hem concretat el projecte de ciutat alternatiu que detallem a continuació del vídeo.
L’anàlisi global per a la CUP és que Reus ara mateix és una ciutat grisa que va a la deriva perquè el govern aplica la màxima de “qui dies passa, anys empeny” i, per tant, regna la improvització constant.
És per això que des de la Canditura s’aposta clarament per definir un projecte de ciutat govern que marqui els objectius que es volen perseguir des de l’ajuntament i que posi les persones al centre de la política municipal.
Aquest projecte de ciutat es materialitza en aquestes propostes temàtiques esbossades a continuació.
Després de plantejar infructuosament el debat sobre la gestió hídrica del Pantà de Siurana i de Riudecanyes a les diferents institucions municipals i supramunicipals del territori afectat, la CUP portarà al Parlament la proposta de creació d’una taula liderada per l’ACA, en la que tots els agents involucrats puguin trobar un consens que garanteixi el cabal mínim del riu Siurana i per a la comarca del Priorat, i alhora, resolgui els problemes hídrics del Baix Camp.
En els darrers anys el transvasament d’aigua del Pantà de Siurana al Pantà de Riudecanyes, agreujat per la sequera, ha posat sobre la taula la problemàtica el model de gestió d’ambdós pantans, arran d’uns drets adquirits històricament per la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, que vulneren el cabal mínim del riu Siurana i condemnen aquest a morir abans de desembocar al riu Ebre.
La proposta de la Plataforma Riu Siurana Viu, amb el suport de les entitats ecologistes del territori, i l’acord del Consell d’Alcades i Alcaldesses i el Consell Comarcal del Priorat per tal d’exigir un cabal mínim pel riu, ha topat amb el rebuig per part de la Comunitat de Regants i els partits polítics dels municipis que gaudeixen d’aquesta aigua, tal i com han destacat el conseller comarcal del Priorat Damià Fàbrega.
Les CUPs del Baix Camp i del Priorat han treballat durant aquests darrers mesos per aprovar una proposta de consens al territori que permeti afrontar aquest debat de forma conjunta entre tots els agents implicats (ajuntaments, Comunitat de Regants, ecologistes i sector primari). Tanmateix, com ha destacat el regidor reusenc i diputatprovincial, Edgar Fernández, ens trobem que “mentre al Consell Comarcal del Priorat voten tots a favor del cabal mínim del Riu Siurana, els mateixos partits als ajuntaments del Baix Camp o a la Diputació de Tarragona hi voten en contra”.
No sols això, sinó que el consell comarcal del Baix Camp Pere Campíñez i la consellera Marta Llorens, han denunciat la paradoxa que “els polítics del territori utilitzen l’argument de la “guerra entre territoris” per negar el conflicte, quan precisament aquesta negativa és la que alimenta la perpetuació del conflicte”.
Davant d’aquesta situació, la CUP ha decidit portar al Parlament la mateixa proposta que han presentat a les diferents institucions: la creació d’una taula liderada per l’ACA, en que entre tots els agents implicats, es pugui trobar una solució que resolgui les problemàtiques dels diferents sectors i territoris.
En aquest sentit, l’ex-diputat al Parlament Sergi Saladié, ha destacat que ja hi ha exemples com la Taula del Ter, que amb el lideratge de l’ACA i la participació de tots els agents implicats, han estat capaces de resoldre una problemàtica molt més complexa.
És per això, que a més de la proposta al Parlament, Saladié també ha explicat que demanaran a l’ACA una reunió, per tal de plantejar-los-hi que prenguin el lideratge en aquest assumpte, per tal de trobar una solució a curt i mitjà termini, que permeti resoldre totes les necesitats d’ambdós comarques i dels diferents sectors afectats.
La CUP proposa mesures d’aplicació urgent per revertir la segregració als centres educatius de Reus
La CUP portarà al plenari de Reus el debat sobre la gestió i ús de l’aigua provinent del Pantà de Riudecanyes i Siurana i la seva comunitat de regants per tal d’”abordar mesures concretes que evitin l’augment de tarifes de l’aigua a Reus”. La Candidatura insisteix que cal crear una taula de negociació amb els diversos actors involucrats per establir un pla de gestió dels recursos hídrics sostenible que garanteixi el desenvolupament social i econòmic del Priorat, el Baix Camp i el Tarragonès.
En la proposta de la Candidatura, també es demana que l’Agència Catalana de l’Aigua compleixi amb la normativa legal vigent i estableixi de forma urgent i prioritària els cabals mínims dels riu. Així mateix, el regidor insta a la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes a revisar i controlar l’ús, i també la compravenda, dels drets d’aigua de la pròpia Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes a fi i efecte de garantir el compliment de la normativa i l’ús real per a l’agricultura i la pagesia.
Els cupaires també volen que s’impulsi un grup de treball municipal amb tècnics i representants de tots els grups municipals per avaluar l’impacte tècnic i econòmic sobre una possible renuncia als drets d’aigua provinents de la Comunitat de Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes. I, d’altra banda, per iniciar un estudi a fons sobre les possibilitats de promoure un canvi i millora del model de la gestió municipal referent a l’ús de l’aigua, sobretot analitzant la situació actual i els possibles escenaris de futur on no es preveu poder garantir el model existent fins ara, evitant prologar més aquesta situació totalment insostenible.
En matèria educativa, l’estudi “L’escolaritat a Reus: avaluació de la política educativa municipal per a l’equitat” confirma allò que la CUP sospitava des d’inicis del mandat: a Reus hi ha segregació escolar. Davant d’aquest escenari “preocupant”, la CUP demana “actuar immediatament per revertir la situació amb mesures pràctiques des de municipi”.
Segons Marta Llorens, el primer pas que cal fer és “publicar les dades objectives de l’estudi de forma transparent, assumir tot allò que indiquen i revertir-ho”. La formació demana que s’inicïn una sèrie de xerrades informatives sobre l’estudi a tots els centres escolars de Reus aprofitant el mes de juliol per a la revisió de l’any en curs i la preparació del vinent. La CUP, d’altra banda, proposa crear l’Observatori Municipal de la Segragació Escolar en el marc del Consell Escolar Municipal i dins de la Comissió de Seguiment d’aquest estudi.
Marta Llorens considera imprescindible treballar, conjuntament amb Serveis Socials, una reformulació del pla de beques d’accessibilitat al menjador, activitats extraescolars, casals d’estiu, etc; per recuperar l’execució del Pla Estratègic de Subvencions, Beques i Ajuts que “la Candidatura d’Unitat Popular va exigir en el marc de negocació dels pressupostos 2016 i que encara no s’ha realitzat”.
Aquest dimarts es presenta a Reus el llibre del periodista Roger Mateos, que ha estudiat i aprofundit sobre aquest cas d’assassinat, per part de la Guàrdia Civil, el 1973 a Reus.
El llibre, a més de relatar els fets, ens ensenya com la vida d’una persona pot seguir un curs o un altre, segons les seves idees i la seva propagació i segons quin règim polític imperi en aquell moment.
La CUP ja ha participat en diversos actes en homenatge a Cipriano Martos, sobretot, per dignitat i per no oblidar els crims del règim feixista.
A l’últim Ple de l’Ajuntament vam presentar una moció de reconeixement a dues víctimes del franquisme tardà: Guillem Agulló i Cipriano Martos.
El Guillem, fill de Burjassot i militant de l’organització independentista Maulets va rebre una punyalada al cor, acorralat en un carreró mentre havia anat d’acampada amb amics. L’assassinat el va cometre un grup de neonazis que havien estat avisats de la presència del Guillem per altres feixistes. El grup reconegut com a Komando Marchelenes IV Reich estava format per 5 homes.
Cipriano Martos va morir a Reus el 1973 a mans de la guàrdia civil, tot fent-li empassar un còctel mortal d’àcid sulfúric que el va cremar per dins. El cinisme va ser tan gran que es va dir que se l’havia begut ell per voluntat pròpia. Cipriano va morir sol, després de tres setmanes d’agonia. Els seus familars van ser avisats un cop mort, no els van deixar veure el cos i el van trobar enterrat en una fossa comuna. Actualment al cementiri de Reus hi ha una peça de marbre amb inscripció i la seva foto. Amb ell recordem els torturats Pascual Carrilero, M Teresa Feliu, Ignasi Carnicer, Quim Masdéu, Joan Domingo i Joan Miró. D’aquests, els familiars de Cipriano Martos i Pascual Carrilero s’han sumat a la querella argentina 4591/10 de crims i genocidi contra la humanitat perquè l’Estat n’ha passat pàgina.
La CUP va demanar al Ple, que se substituïssin noms de carrers amb persones relacionades amb el règim franquista pels noms d’aquestes altres que en van ser víctimes. Només hi vam votar a favor PSC, ERC i CUP i no va prosperar.
Això sí, la resta del govern va reconèixer l’existència dels casos, és a dir la façana de la moció, però en absolut va apostar per la dedicació d’un carrer. El senyor alcalde no es vol comprometre ni prendre partit en “temes conflictius” perquè “és l’alcalde de tots”, frase massa sentida últimament arreu. Un alcalde com una presidenta o qualsevol altre càrrec ho és “de tots” perquè és el més votat, ara bé, intrínsec a això, hi ha la ideologia, la tendència política que mai és la de tots perquè n’hi ha moltes. La democràcia funciona així.
Així doncs, l’únic que se’ns ofereix és posar una placa a Cipriano Martos a la casa on va viure a Reus. De Guillem Agulló, com si res, Reus no li retrà homenatge com han fet altres poblacions com València o Sallent.
Us animem a llegir el llibre i a participar en els actes que es facin.