Des de sempre, la CUP hem evidenciat que la planificació escolar a la nostra ciutat presenta mancances des de fa temps i hem donat suport a totes aquelles iniciatives on s’ha treballat per una millora en l’equitat escolar; no només entre escola concertada i pública sinó també entre les mateixes escoles públiques. Hem reiterat, diverses vegades, que l’administració pública ha de prendre accions per parar la contínua tendència a l’estigmatització de segons quins centres educatius que per circumstàncies d’ubicació en el barri, de la tipologia d’alumnat i d’entre d’altres factors pateixen un greuge i perden l’oportunitat de poder ensenyar allò que realment dóna qualitat a un centre: el Projecte Educatiu.
El mes de febrer del 2016, la CUP va abstenir-se al Ple de Pressupostos per arribar a obtenir una sèrie de compromisos per part del govern en matèria de Drets Socials i Educació. Un dels importants va ser l’increment de la partida pressupostària destinada a les beques menjador i la retirada dels dos anys d’empadronament per accedir-hi a partir del maig del mateix any. També, en l’àmbit específic de l’educació, es va acordar establir una partida pressupostària concreta per engegar, altre cop, un estudi sobre l’equitat i equilibri escolar a la ciutat de Reus.
Amb la insistència en el seguiment de l’acompliment de l’acord, el març del 2017, es va fer la presentació del que havia de ser «L’Estudi per a l’Equitat Escolar» a Reus amb els següents objectius: Fer una diagnosi de l’oferta educativa, realitzar una avaluació de les polítiques de la distribució equilibrada de l’alumnat, analitzar les lògiques en la tria de centre educatiu i elaborar propostes d’intervenció educativa. Tot aquest procés dividit en diferents fases fins a tenir un informe parcial el passat novembre i un informe final el proper mes de febrer d’aquest any 2018.
En l’acord d’iniciar aquest estudi, la CUP també va exigir que el seguiment que se’n fes, no només s’havia de realitzar per part de les dues parts que van establir l’acord, CUP i Govern, sinó per part de les persones integrants del CEM, com espai de debat i de participació ciutadana en matèries educatives. Ahir dimarts, es va reunir el nou CEM, creat el passat novembre, on es van crear les noves comissions de treball i se’ns va explicar en quin moment de l’estudi ens situem actualment. S’han fet diferents entrevistes a famílies i diferents agents educatius, entre ells, els equips directius dels centres i l’ajuntament ha facilitat les dades necessàries per a fer l’anàlisi.
Per tant, la Candidatura d’Unitat Popular celebra que la regidoria d’Ensenyament es faci càrrec de l’educació a la ciutat i s’avingui a oferir transparència en la transmissió d’informació i proactivitat en oferir espais de diàleg, de debat i de, sobretot, propostes que vinguin, principalment, de tota la comunitat educativa: equips directius, ampes, alumnat, entre d’altres agents educatius.
Ara bé, encara ens mostrem molt crítiques pel que fa al posicionament de la regidoria en front el tancament de línies tal i com va quedar palès aquest dimecres al Consell Escolar Municipal. Ahir, se’ns va informar, oficialment, sobre aquest fet amb dades de la davallada d’alumnes (1092 alumnes aquest curs 2017-2018, 1028 alumnes el curs 2018-2019 i 949 alumnes el proper). És un context alarmant quan això es tradueix amb un tancament oficial a la línia de P-3 el curs vinent. (1 grup a l’escola Isabel Besora i 1 grup al Joan Rebull) i quan venim d’un tancament d’una línia de l’escola Ciutat de Reus, el curs passat. Tots tres tancaments a l’escola pública sense cap modificació en la concertada.
Aquesta preocupació era compartida i va crear debat dins les assistents del CEM, situació que denota que s’hi ha de fer front, i per això es necessita voluntat política per la part de la Generalitat, per la seva competència obligatòria i per part de la regidoria per no estar amatent a fer propostes al departament per revertir la situació.
Ara a l’actualitat, les ràtios per aula estan a 25 nens i nenes a infantil i primària i 22 en centres d’alta complexitat. Des de la CUP, una de les solucions que sempre hem posat damunt de la taula, com alternativa al tancament, ha estat la reducció de ràtios i que, ahir, també es va defensar per part d’altres opcions polítiques, equips directius i famílies. Esperem que la preocupació es mantingui i es passi a la denúncia i la moblització per mitjà de la creació d’espais on s’estableixin sinèrgies entre famílies, professorat, partits polítics i regidoria per a fer pressió al Departament d’Educació i posar-hi remei.
A més, recordem que el passat juny, la CUP va donar suport a una proposta presentada a la Generalitat de no renovar els concerts a les escoles que segreguen per sexe quan s’acabi la vigènca i finalitzi els terminis dels concerts actuals el 2020. Anteriorment, la CUP, ja havia insistit reiteradament amb esmenes a diferents propostes de resolució, que, a més de per raó de sexe, tampoc es concedís concerts a aquells que discriminen per raons econòmiques o de qualsevol altre tipus.
Per tant, només ens queda dir que com a opció política que només defensa l’educació laica, catalana, pública i de qualitat, la retirada dels concerts hauria de ser una solució en primer terme per tal d’ aportar tots els recursos necessaris a l’educació com a servei públic i de primera necessitat.
Marta Llorens, regidora de la CUP de Reus
25 de gener de 2016
No és cap novetat que la CUP de Reus fem una crítica explícita sobre la deriva del cos de la Guàrdia Urbana de la ciutat.
Els motius que ens porten a fer aquesta valoració negativa són diversos i es remunten al primer mandat de la Candidatura a l’ajuntament amb el regidor David Vidal al capdavant. L’opacitat reiterada del cos per esbrinar qüestions laborals importants i el funcionament intern del cos, el fet que no ens hagin acreditat que el seu cap, Ricard Pagès, tingui la titulació d’inspector per comandar els agents, el model de seguretat que defensen i legitimen, les actituds i el tracte degradant ofert i denunciat per diferents ciutadans i ciutadanes, les denúncies anònimes dins el cos sobre condicions laborals, entre d’altres, són temes que han portat a la CUP a fer crítiques públiques reiterades i qüestionar el modus operandi poc transparent i execessivament jeràrquic del cos policial que dirigeix el senyor Pagès i que ha de vetllar per la seguretat de tots i totes les reusenques.
Darrerament, hem tornat a parlar de la Guàrdia Urbana perquè s’ha pres, unilateralment, la llicència de parar ciutadans i ciutadanes pel carrer per comprovar si porten esprais grocs als seus bolsos, motxilles o bandoleres. El cos es dedica a parar la gent arbitràriament per la seva estètica i et demana d’on vens, on vas i que els enseyis la teva bossa al mig del carrer per evitar, entenem, noves pintades de llaços grocs als carrers de la ciutat. Una mesura de coacció intolerable i discriminatòria i, més, si tenim en compte que se’t considera sospitós o sospitosa per la teva roba. També afegim que ens han arribat moltes queixes per mal tracte verbal rebut per part de diversos agents a l’hora de demanar fer aquests registres sense cap ordre escrita que els justifiqui.
El que més ens sorprèn, però, és que l’ordre de buscar esprais grocs als bolsos de la gent no és una ordre que vingui d’alcaldia, sinó que l’has formulat el cap del cos policial sense que l’alcalde n’estés informat previament. La Guàrdia Urbana actua com vol, hem d’entendre? Quin control exerceix el govern actual sobre el cos? Ens sembla temerari que a sobre de l’opacitat del cos ara s’hi afegeixi el descontrol per part d’alcaldia. Què justifica una relació tan sospitosa, hermètica i envoltada de dubtes i d’irregularitats entre el govern municipal i la Guàrdia Urbana?
Candidatura d’Unitat Popular de Reus,
24 de gener de 2018
Avui fa 3 mesos que els Jordis són a la presó, i recordem-ho NO ÉS UNA CASUALITAT! NO ÉS NI HA DE SER UNA NORMALITAT! NO HEM DE VIURE AMB LA NORMALITAT QUE TENIM 4 PRESOS POLÍTICS a hores d’ara! En tindrem més? És important, també, preguntar-nos-ho!
No hem de parar d’explicar, no ens hem de cansar d’explicar…sigui en concentracions com aquestes, o bé, sigui amb els nostres veïns i veïnes amb 10 minuts de conversa que no és cert que tinguin raó, no la tenen. Aquesta gent no té la raó!!! I no ens poden convèncer d’això.
Un aparell de l’estat que actua amb tota la impunitat del món, que criminalitza opcions i accions polítiques contràries a la seva, i que amb poder discrecional ens USURPA ELS DRETS FONAMENTALS, no es pot tolerar i s’ha de confrontar.Perquè ho faran, i de cada vegada, de manera més agressiva!! No hem de caure en el parany de veure els esdeveniments que passen com meres casualitats. Per exemple, Per què, la setmana passada, de cop i volta, van detenir 3 companyes encausades pel cas de la tancada al rectorat de la UAB l’abril del 2013 i que des que es va dur a terme la seva fase d’instrucció el 2015? Repetim, no és una casualitat que la Cèlia Arnau, la nostra companya, fos detinguda per tal que se li notifiqués que, just ara, en els mesos que vindran, començarà el judici oral. Cèlia, estem amb tu! Estem amb totes vosaltres 27, perquè som «27 i moltes més…».
O com ens hem de mirar el cas d’Altsasu, instruït per la mateixa jutgessa de l’Audiència Nacional, Lamela, que va ordenar la presó preventiva per als Jordis? Quina casualitat, altre cop, NOOOO!!!
Un enfrontament del jovent d’aquest poble de Navarra amb la Guàrdia Civil, un altre braç executor d’aquest aparell de l’estat, el 2016, va fer que aquesta jutgessa declarés presó incondicional sense fiança i acusació de delicte de terrorisme per a 8 joves i que el juliol passat s’agreugés la situació amb una petició de 375 anys per a totes elles.
Tant als Jordis com a les companyes d’Altsasu se’ls ataquen els seus drets fonamentals: els Jordis, acatant discursos en contra de les seves idees; però a les companyes d’Alsatsu, fins i tot, se’ls va vulnerar el dret a defensar-se. Avui, tots i totes elles, estan a molts quilòmetres lluny de casa, amb famílies i amics i amigues que els esperen i amb molts dies, masses, a la presó!! Els Jordis, 3 mesos, els companys i companyes d’Altsasu, més d’un any!!!
Davant d’aquests fets només podem parlar de COMPANYS I COMPANYES de Lluita. No hem de parlar de màrtirs perquè llavors sí que estem reconeixen que la REPRESSIÓ en està guanyant. Parlar de màrtirs denota que ja no hi ha res a fer i, això és el que volen i no ho hem de permetre! Sí, hem de tenir «respecte a la por» però «no l’hem d’assumir» perquè sinó sí que hem perdut.
No els podem permeter que ens segueixin manipulant discursos on la persona i el col.lectiu oprimit passa a ser el culpable i l’opressor la víctima. No ho podem permetre!!! Hem de confrontar tots aquells discursos on se’ns culpi d’haver provocat la violència exercida cap a nosaltres i, sobretot, hem de denunciar qualsevol intenció d’utilitzar la interpretació de la llei per a justificar-ho.
El cansament emocional l’hem de combatre amb la solidaritat. I la indignació i la impotència les hem de canalitzar amb propostes, i aquestes han de ser propostes amb clau republicana. Hem de treballar, colze a colze, des de les institucions però, majoritàriament des del carrer, per combatre el discurs d’ aquells que ofereixen una visió polaritzada de la realitat del Principat i només ho podem fer parlant de valors republicans perquè són valors de justícia social, valors que són per a tots i totes, els independentistes i els no independentistes, i sobretot, perquè són valors de la dignificació. Una dignificació que estem perdent des de fa temps i que seguirem perdent si no hi posem remei.
Dimecres passat es van fer concentracions per tot el Principat en suport a la docència i també vam recordar la persona de Francesc Ferrer i Guàrdia. Segons els manifesta que es va llegir a les concentracions del passat dimecres, un dels mitjans que va seguir el seu procés judicial i polític fins a la seva execució va ser el The New York Times. En un dels articles es deia «Per negligència o estupidesa, el govern espanyol ha confós la llibertat d’instrucció i consciència, el dret innat a raonar i expressar el seu pensament, amb el dret d’oposició, que assimila a una agitació criminal». Aquesta cita és de pels voltants del 1909, el 2018 no han canviat gens els fets.
Només ens cal dir LLIBERTAT I REPÚBLICA!!!
Marta Llorens, regidora de la CUP de Reus
17 de gener de 2017
Avui fa tot just un any, la CUP de Reus publicàvem una octaveta (que us reproduïm a continuació) en què denunciàvem el col·lapse crònic i estructural de les urgències de Reus i de serveis com les analítiques de sang. I seguim igual, és el dia de la marmota.
Cada dia rebem notícies de cues d’espera d’hores per treure’s una mostra de sang o per ser visitats d’urgència amb totes les conseqüències que això comporta. I és que la fórmula per entendre què passa és senzilla:
Recursos insuficients + condicions laborals indignes = servei sanitari de mala qualitat.
Des de la CUP insistim que no podem parlar de la SALUT DE TOTS I TOTES com una qüestió lligada a un pressupost econòmic únicament.
La SALUT és la nostra vida i hem d’exigir que pressupostos desorbitats de promoció, per exemple, s’han de reduir a canvi d’enfortir el nostre sistema sanitari.
CALEN ACCIONS DES DE FA TEMPS, i des de la CUP hem presentat propostes clares i contundents com la REESTRUCTURACIÓ DE TOT EL MODEL SANITARI DE REUS.
Ho vam proposar al monogràfic sobre sanitat que vam celebrar al ple de Reus i que vam batallar per poder celebrar-lo. Ara bé, la resta de grups municipals van optar per conformar el gran PACTE DE SALUT, que domina la promesa però oblida l’acció quotidiana quan estem parlant d’una qüestió bàsica per a les nostres vides que no pot esperar més. I insistim, no és un problema de Reus sinó de tot el sistema sanitari català.
OCTAVETA DEL GENER DE 2017:
No és només les urgències de l’Hospital de Reus, és el col·lapse del sistema sanitari català!
Aquestes darreres setmanes s’ha evidenciat de nou el col·lapse del servei d’Urgències de l’Hospital de Reus. Malauradament no és una noticia nova, sinó que tot i el canvi d’edifici de l’Hospital que ho havia de resoldre, el col·lapse de les urgències és crònic i estructural. I, a més, afecta a la resta del servei de l’Hospital. De per sí, ja prou precaritzat pel tancament de llits i la reducció de professionals sanitaris, administratius i auxiliars.
Però, el problema no es redueix a l’Hospital. Aquestes setmanes el CAP Sant Pere també ha estat col·lapsat. El tancament de tots els CAPs de la comarca, ha obligat a aquest centre a atendre més de 250 urgències el dia de Reis o el de Sant Esteve.
Però, tampoc aquesta situació és exclusiva de la nostra ciutat! Als hospitals de Bellvitge, Parc Taulí, Vall d’Hebron… centenars de pacients omplen els passadissos dels serveis d’urgències dels hospitals catalans. Alguns d’ells passant-hi més d’un dia, o més !
El col·lapse a les urgències de molts hospitals del país no és una situació excepcional provocada pel virus de la grip, és la situació habitual que viuen des del 2010, hospitals i centres d’atenció primària i urgent de titularitat pública, degut a les retallades. Segons la Generalitat el 52% de les urgències s’haurien pogut resoldre a la primària. Però, és que des de 2010 s’han acomiadat 3000 treballadors i s’han tancat 60 serveis d’atenció continuada. 800 milions d’euros de retallades que se sumen a les pròpies retallades als hospitals que han de fer més feina amb molts menys recursos.
Recursos insuficients + condicions laborals indignes = servei sanitari de mala qualitat
Candidatura d’Unitat Popular de Reus,
17 de gener de 2017
Des de la CUP , com bé sabeu, valorem i donem suport a totes aquelles iniciatives que permetin fomentar la cultura, acostar-la a tots els públics i obrir nous marcs culturals a la nostra ciutat perquè creiem que és una eina bàsica per assolir una societat crítica, conscient, lliure, democràtica.
A la clausura de la Capital de la Cultura Catalana, proposta que vam plantejar i proposar la CUP de Reus al ple, l’alcalde de Reus va anunciar que, aquest 2018, Reus es convertiria en la Ciutat de la Música.
Davant aquest anunci, que al segon grup del consistori amb més representació ens va agafar per sorpresa, volem fer diverses consideracions:
Sincerament, ens fa por que de nou ens trobem davant d’un esdeveniment potent per a la ciutat i la ciutadania però que es vegi malmès per la falta de planificació i el passotisme de l’actual equip de govern tal com hem vist durant l’any en què hem estat Capital de Cultura Catalana.
Dit això, preguntarem i vetllarem per conèixer tots els detalls sobre la Ciutat de la Música, fet que no hauríem de fer des de l’oposició sinó que el govern hauria de vetllar per oferir prèviament tota aquesta informació.
Candidatura d’Unitat Popular de Reus,
16 de gener de 2018
Ens explicarem les vegades que faci falta. No hem declarat voluntàriament d’acord amb un principi clar i bàsic; no reconeixem la justícia espanyola. Però hi ha dues raons fonamentals, també molt importants, que justifiquen encara més la nostra decisió i que giren a l’entorn de la “no-normalització” de l’estat d’excepció que estem patint. Una és la judicialització de la política evident i, l’altra, l’existència d’un aparell de l’estat corrupte que actua amb tota la impunitat del món i amb poder discrecional de manera que la llibertat d’una part de la ciutadania -la independentista- queda totalment criminalitzada per l’apreciació feixista i que té una única intenció: usurpar els drets fonamentals de les persones. Aquest fet s’agreuja amb la connivència dels partits que es fan dir “constitucionalistes, legalistes i demòcrates” com PP, PSC i, el seu partit, Ciutadans.
És veritat, senyor Juan Carlos! El ple del 28 de desembre va ser un, entre molts -des que vostès fan ús del “seu principi de realitat”– dels “plens de la vergonya”. I és que allò que potser els pesa no és tant l’assistència de la ciutadania o del poble -nosaltres preferim dir-ne “el poble” per totes les connotacions que comporta de lluita, companyonia i solidaritat-, sinó que la seva opció política no tingui cap mena de capacitat mobilitzadora quan es basa en un discurs que no empodera les persones sinó que les “adoctrina” i les priva de pensament crític.
Si parlem “d’un principi de realitat” no tergiversat; les persones que van assistir al ple de l’altre dia, són persones que no es van quedar a casa, com vostès, l’1 d’octubre, mirant com li rebentaven un ull al Roger Espanyol. Tampoc van fer mofa de les ferides al cap d’una dona quan segons qui, per les xarxes socials, sí que va insinuar que era una fotografia feta expressament per tal de simular un cop sagnant amb l’utilització d’un pot de tomàquet triturat. Totes aquelles que érem l’1 d’octubre defensant les escoles amb els nostres cossos, som les que ara mantenim sinèrgies, compartim vincles i amor per a passar aquests moments tan difícils però, sobretot, per a teixir un món millor i que vostès, senyor Juan Carlos, volen maltractar amb les seves demagògies.
Senyor Sánchez no posin el concepte de “legitima defensa” en boca d’un cos policial d’un estat que actua amb superioritat amb l’ús d’armes davant d’un poble que només té com escut el seu propi cos. No els permetrem manipular el llenguatge per oferir una visió polaritzada de la realitat, difondre discursos on l’oprimit passa a ser el culpable i l’opressor la víctima o culpar-nos d’haver provocat la violència exercida cap a nosaltres i utilitzar la interpretació de la llei per a justificar-ho. On hem arribat!
És preocupant que «el seu principi de realitat» hagi arribat a una part de la població reusenca. Encara ens queda feina per fer però ho aconseguirem. Seguirem lluitant per uns valors republicans per tota la població que vol superar el règim del 78 i que va més enllà de la independència.
Marta Llorens, regidora de la CUP de Reus
13 de gener de 2018
