“PRINCIPI” O “MANIPULACIÓ” DE LA REALITAT (i sí, un altre ple de la vergonya!)
Ens explicarem les vegades que faci falta. No hem declarat voluntàriament d’acord amb un principi clar i bàsic; no reconeixem la justícia espanyola. Però hi ha dues raons fonamentals, també molt importants, que justifiquen encara més la nostra decisió i que giren a l’entorn de la “no-normalització” de l’estat d’excepció que estem patint. Una és la judicialització de la política evident i, l’altra, l’existència d’un aparell de l’estat corrupte que actua amb tota la impunitat del món i amb poder discrecional de manera que la llibertat d’una part de la ciutadania -la independentista- queda totalment criminalitzada per l’apreciació feixista i que té una única intenció: usurpar els drets fonamentals de les persones. Aquest fet s’agreuja amb la connivència dels partits que es fan dir “constitucionalistes, legalistes i demòcrates” com PP, PSC i, el seu partit, Ciutadans.
És veritat, senyor Juan Carlos! El ple del 28 de desembre va ser un, entre molts -des que vostès fan ús del “seu principi de realitat”– dels “plens de la vergonya”. I és que allò que potser els pesa no és tant l’assistència de la ciutadania o del poble -nosaltres preferim dir-ne “el poble” per totes les connotacions que comporta de lluita, companyonia i solidaritat-, sinó que la seva opció política no tingui cap mena de capacitat mobilitzadora quan es basa en un discurs que no empodera les persones sinó que les “adoctrina” i les priva de pensament crític.
Si parlem “d’un principi de realitat” no tergiversat; les persones que van assistir al ple de l’altre dia, són persones que no es van quedar a casa, com vostès, l’1 d’octubre, mirant com li rebentaven un ull al Roger Espanyol. Tampoc van fer mofa de les ferides al cap d’una dona quan segons qui, per les xarxes socials, sí que va insinuar que era una fotografia feta expressament per tal de simular un cop sagnant amb l’utilització d’un pot de tomàquet triturat. Totes aquelles que érem l’1 d’octubre defensant les escoles amb els nostres cossos, som les que ara mantenim sinèrgies, compartim vincles i amor per a passar aquests moments tan difícils però, sobretot, per a teixir un món millor i que vostès, senyor Juan Carlos, volen maltractar amb les seves demagògies.
Senyor Sánchez no posin el concepte de “legitima defensa” en boca d’un cos policial d’un estat que actua amb superioritat amb l’ús d’armes davant d’un poble que només té com escut el seu propi cos. No els permetrem manipular el llenguatge per oferir una visió polaritzada de la realitat, difondre discursos on l’oprimit passa a ser el culpable i l’opressor la víctima o culpar-nos d’haver provocat la violència exercida cap a nosaltres i utilitzar la interpretació de la llei per a justificar-ho. On hem arribat!
És preocupant que «el seu principi de realitat» hagi arribat a una part de la població reusenca. Encara ens queda feina per fer però ho aconseguirem. Seguirem lluitant per uns valors republicans per tota la població que vol superar el règim del 78 i que va més enllà de la independència.
Marta Llorens, regidora de la CUP de Reus
13 de gener de 2018
Comments are closed.