En què queda, finalment, la capitalitat cultural de Reus?

L’estiu del 2015, just acabada d’estrenar la legislatura actual, la CUP vam presentar una moció, que es va aprovar, per demanar poder exercir com a Capital de la Cultura Catalana 2017.

La nostra intenció en presentar-la se centrava a fer servir aquesta plataforma com a manera d’activar la política cultural local i obrir un espai de participació ciutadana de l’associacionisme reusenc, de la totalitat de la ciutat i no només del centre. Així com tornar a dotar de contingut els equipaments culturals que estaven buits d’activitat, projecte i sentit: CIMIR, CAL MASSÓ, LA PALMA, MUSEUS, CASA DE LA FESTA…

Nosaltres vam visitar les ciutats de Vilafranca i Vic, que van ser les nostres predecessores, per tal de copsar-ne l’organització i les propostes i, si n’era el cas, els resultats i la repercussió a cada ciutat. Vam poder veure que, tant en un cas com en l’altre, un any abans ja tenien un programa de diferents disciplines enllestit i el pressupost lligat.

La lentitud i la improvisació durant els preparatius que ja se solapaven amb la inauguració, han estat constants, com a mínim durant els primers 6 mesos de l’any. Les causes són diverses: persones escollides com a responsables de diferents temes que han anat canviant, però, sobretot el tema econòmic i la manca de voluntat política habitual per part de l’equip de govern i de la regidoria de cultura que tendeix a confondre la cultura amb la indústria cultural globalitzada que no compartim.

Una ciutat que opta per desenvolupar aquesta activitat ha de comptar amb uns diners públics per destinar-hi i sinó, des del nostre punt de vista, no se’n pot fer càrrec. I no estem parlant de grans quantitats ni grans esdeveniments espectaculars sinó que amb els espais municipals i recursos dels quals ja gaudim es poden dur a terme moltes iniciatives culturals. Estar subjecte als cèntims que es puguin gratar de les empreses privades, sempre un delme que s’ha de pagar d’una manera o altra i nosaltres pensem que la cultura és un pilar fonamental de la democràcia, la convivència i el creixement de les persones com ho són l’educació o la sanitat i, per tant, correspon a la Res Pública, fer-se’n càrrec.

Al seu dia ja vam criticar l’entesa amb Fomento de Construcciones i Contratas, entre d’altres i que és la que té la concessió de la recollida de la brossa a Reus. Tot això en un moment en què la Cup apostava i aposta per la remunicipalització d’aquest servei com una qüestió econòmica i de sobirania del poble. Així doncs, la captació de fons privats ha condicionat l’aprovació i desenvolupament de les propostes de persones i entitats durant tot l’any.

Com a grup municipal, la nostra proposta hauria estat lligada a la cultura del coneixement de la història de la ciutat, de les persones i els col·lectius, sense distincions i incloent tothom, que han fet possible que Reus sigui el que és avui. Més enllà de grans edificis i personatges reconeguts per tothom, també hauríem volgut destacar tots aquells elements patrimonials que hi ha escampats per la ciutat i que ens ajuden a entendre-la com és ara. Així com, detectar i fer atractiva la participació en la Capital de grups o persones artistes de qualsevol disciplina per tal que es poguessin organitzar i fer-se visibles al carrer. I tot això, no només centrant-se en el centre de Reus sinó fer-ho per a la totalitat de la ciutat i amb un lligam estret amb l’àrea de participació ciutadana.

Acabem aquestes línies valorant experiències com Reus 1937 o el Simposi de Foc que són un gran exemple de com es fa la cultura des de baix, tot esperant que el llegat positiu d’aquest any (artistes emergents, propostes novedoses, entre d’altres) tingui una repercussió efectiva en la vida cultural de la ciutat i en els propis artistes i creadors.

 

Mariona Quadrada, regidora de la CUP de Reus

12 de gener de 2018