Tag: Àmbit municipal

Marta Llorens: “L’aixecament de la peça 1 d’Innova demostra la complicitat del PSC, ERC, ICV i CiU en tot l’entramat”

24 de març de 2017

La CUP reclama la gestió directa dels serveis per evitar qualsevol nou cas de corrupció

Davant l’aixecament del secret de sumari de la peça 1 del cas Innova, la CUP de Reus ha comparegut en una roda de premsa d’urgència.  La peça en qüestió fa referència a l’empresa Shirota, fundada l’any 2007 i presidida per Carles Manté. El capital era mixt públic i privat i, malgrat estar en minoria en el capital, l’Ajuntament va assumir tots els riscos de la companyia mitjançant un aval de 3 milions d’euros, que Reus ha acabat perdent.

La regidora Marta Llorens ha analitzat la peça judicial que actualment s’està instruint “per fases” i en primer lloc ha reclamat que “cal seguir instruint el cas per saber les motivacions de la creació de Shirota i de la invitació per part de l’administració pública de determinades institucions i empreses privades”. Llorens ha insistit en què “especialment cal investigar la col·locació a dit del senyor Carles Manté, també imputat en una altra peça del cas Innova, com a president d’aquest Consorci i la participació de l’empresa Morella Nuts”.

La portaveu de la Candidatura també ha insistit que, en una segona fase, cal determinar per què l’Ajuntament de Reus va adoptar tot el risc operacional del Consorci. “Com s’ha vist en aquesta peça, i s’està instruint al Tribunal de Cuentas, l’Ajuntament és l’únic actor que assumeix responsabilitats i conseqüències econòmiques del funcionament d’aquest Consorci”, ha assegurat Llorens.

L’Ajuntament, conseqüentment en una tercera fase, “acaba assumint les pèrdues de l’empresa per evitar l’execució de l’aval, fet que implica un impacte negatiu a les arques públiques”, segons ha explicat la regidora cupaire qui també ha recordat que “en decidir la dissolució del Consorci, desapareix maquinària de l’empresa, la qual cosa implica una devaluació de l’actiu d’aquesta, sense que s’hagi sabut on ha anat a parar”. No obstant això, Llorens ha valorat positivament que “gràcies a la denúncia i a l’acció judicial” no s’hagi permès que “els exsocis d’aquest Consorci s’hagin pogut convertir en propietaris dels actius de l’empresa a preu de saldo, tal com volien fer al presentar-se al concurs de creditors”.

Marta Llorens també ha fet públiques les conclusions de la Candidatura davant l’avançament de la instrucció. “L’avançament en la investigació del Cas Shirota ens reafirma de nou en la motivació inicial de la nostra denúncia: l’existència d’una conxorxa criminal d’abast autonòmic que utilitza recursos públics, i especialment el servei sanitari públic, per a finalitats privades”, ha assegurat.

En aquest sentit també ha denunciat “la total complicitat i submissió de tots els càrrecs electes a la lliure actuació d’aquests càrrecs directius o membres d’empreses externes per utilitzar diners públics per a llurs interessos”.  I ha posat de manifest “el ple coneixement de la situació per part de Convergència i Unió un cop va assumir l’alcaldia de la ciutat” i ha criticat: “Observem complicitats necessàries d’alts càrrecs del PSC, CiU i ERC per tal que les persones que apareixen com a beneficiàries particulars dels fets que s’instrueixen, poguessin actuar en perjudici dels interessos públics”.

L’aixecament del secret de la peça 1, segons Llorens, “posa al descobert i ratifica els indicis de la CUP que fins ara no s’havien posat de relleu”. Entre d’elles, ha volgut fet referència al Consorci d’Inversions Públiques, que la CUP de Reus, Tortosa i Deltebre ja han denunciat públicament en reiterades ocasions. “Amb l’aixecament del secret es posa de manifest que el fet que aquest Consorci tardés tants anys a dissoldre’s no era pas per un tiquet d’un dinar que cap ajuntament volia pagar, com se’ns havia informat des de diferents càrrecs electes i de direcció, sinó per un projecte arquitectònic d’una persona investigada en una altra pega del Cas INNOVA”,  ha afirmat Marta Llorens.

La CUP, per concloure, ha reiterat que “cal arribar fins al final, tot i que el camí s’està fent molt llarg”. Així mateix, Llorens ha fet “un crit  d’alerta davant certes actituds que la CUP ja ha denunciat públicament de la part personada en les peces”. La regidora ha insistit que “aquest procediment judicial ha de servir per dilucidar què ha passat en els últims anys a INNOVA i en el sistema sanitari públic català i no per tapar-ho”.

Així mateix, Llorens ha insitit que “aquest sistema no admet pedaços” i ha conclòs que “la única forma de posar fi a les males pràctiques i de resoldre els greus problemes que estem i que acabem pagant entre tots i totes només es pot resoldre assumint amb totes les conseqüències i plantejant un model de control, gestió i prestació directa dels serveis”.

 

Marta Llorens: “Govern i PSC es tapen les vergonyes amb pactes de salut i propostes de pressupostos que blinden la sociovergència responsable del cas Innova”

23 de març de 2017

Marta Llorens ha deixat ben clar que un any després, la CUP “es penedeix d’haver negociat els anteriors pressupostos amb un govern que no té cap mena de planificació ni estratègia i que es manté viu a través de pactes immobilistes i on regna la manca de debat i transparència”. En aquest sentit, la portaveu ha explicat: “El 2016 vam negociar pensant que érem primera força de la oposició i que havíem de tirar la ciutat cap endavant. Ens va moure la bona fe en vistes que cap partit tenia una gran majoria i enteníem que calia debatre i negociar sobretot”.

Llorens també ha recordat que la CUP va intentar articular “una proposta de pressupostos consensuada de tota l’oposició per presentar al govern que no va prosperar” i ha especificat que “els socialistes van ser els primers que es van desdir de la proposta unitària que presentàvem la CUP tirant pel dret sense donar cap mena de resposta”.

La portaveu cupaire ha repassat diversos dels acords que es van pactar amb el govern i ha mostrat el descontentament general vers la gestió d’aquests. Un dels exemples exposats ha estat l’estudi per analitzar si era viable internalitzar la brossa. “Gràcies a les negociacions ara disposem d’un estudi objectiu que assegura 1,3 milions d’euros d’estalvi anuals per a Reus però el govern no en farà cap cas com ja ha dit. De què ha servit negociar, doncs? De res”, ha afirmat Llorens.

Un altre acord va ser el de redactar el pla estratègic de subvencions, beques i ajuts, que, a més a més, és obligat per llei. La cupaire ha assegurat que “han redactat el pla però allò important que era portar-lo a debat i definir unes línies estratègiques i de planificació municipal no s’ha complert. Per què?”. La implementació de la targeta  resident ha estat un altre dels acords que Llorens ha destacat. “La CUP exigíem aquesta targeta des del 2010 i havíem portat la proposta al ple. Malgrat negociar, però, es denota la manca de voluntat política del govern. El senyor Marc Arza entèn que una targeta resident passa per crear més places de pàrquing quan ja en tenim 900 que no s’omplen en tot l’any. Ens cau la cara de vergonya”, ha sentenciat Llorens.

D’altra banda, la CUP ha lamentat l’actitud del PSC que actualment està negociant els pressupostos amb el govern de Reus.  “Francesc Vallès deia al febrer del 2016, literalment, que la CUP havíem deixat de ser un partit d’esquerres i van considerar que la nostra abstenció era un frau per als ciutadans. Com pot ser, doncs, que siguin ells els que ara negocien amb el govern?”, s’ha preguntat Llorens.

“Més ens sorprèn encara, quan va ser el PSC qui ens va trucar el passat octubre per plantejar-nos fer una moció de censura al govern actual”, ha afirmat Llorens. “Per què, com i quan justifiquen aquest canvi de rumb dels socialistes?”, ha preguntat la regidora. “Govern i PSC es blinden de nou i faciliten un pacte de governabilitat immobilista. Ja ho vam dir a la signatura del pacte de salut i d’alguna manera s’entreveu la sombra d’Innova ara també als pressupostos”, ha sentenciat.  

 

Reflexions de cultura (1)

13 de març de 2017

El matí del dia que ens puguem despertar del malson del govern actual a la ciutat, la paraula Cultura s’haurà desfet com un glaçó al sol. Segurament descobrirem un panorama carrincló, passat de moda, gris i sense les connexions i cohesió necessàries entre les persones de la vila que s’haurien de desprendre de l’activitat cultural.

En aquest moment, gran part d’aquesta activitat es realitza gràcies a la tossuderia de persones, grups efímers o entitats constituïdes, que amb les seves creacions i propostes omplen l’agenda dels espectadors i alhora satisfan la gana de vivència cultural dels seus membres.

També hem de reconèixer que massa sovint tota aquesta dedicació arriba només als entorns de les mateixes entitats o a grups de persones que, amb un cert poder adquisitiu, poden accedir a aquesta cultura.

Tampoc creiem que l’administració hagi de fer de programadora ni de patrocinadora de la cultura en la seva totalitat, però sí que n’ha de ser la facilitadora a tres nivells per tal que els ciutadans puguem exercir el dret que tenim a la cultura i el lleure:

1/gaudir-ne com a espectadores o espectadors

2/gaudir-ne com a artistes amateurs o no

3/viure’n com a professionals d’alguna disciplina

Des de fa uns quants anys i amb l’excusa de la crisi, sempre d’avançada, les polítiques han abandonat els creadors i només s’han abocat a les grans indústries culturals, fent-ne un aparador. S’han bandejat la recerca i el treball cultural que s’havia començat (l’origen del festival Trapezi, el Cos, el Caer…) i que havia d’haver estat de llarg recorregut.

Tinguem en compte, a més, que, per desgràcia, participem d’un imaginari impregnat de la lògica neoliberal de consum cultural que l’administració assumeix per desídia, en primera instància, però que esdevé una gran eina neutralitzadora. Aquesta cultura, sovint prové de propostes vistoses i buides de contingut o i sense ànim de ser cap motor de transformació social o aliment dels nostres desitjos, la nostra espiritualitat, despertar-nos les emocions i desenvolupar l’esperit crític.

La batalla en l’àmbit cultural haurà de passar per entendre la cultura com a activitat del poble i no tant o no només com a producte de consum. Haurem de desmuntar també, la idea d’alta cultura ja que l’ús de la cultura depèn principalment de les nostres necessitats per explicar i entendre el món. Així, doncs, haurem de posar l’èmfasi en les necessitats culturals abans que en les de la indústria cultural.

Haurem de refer, també, el concepte cultura només com a reclam turístic o com a allò que tenim per mostrar als nostres visitants i impregnar-nos de la idea que les pràctiques culturals són alguna cosa que parteix de la societat, de nosaltres mateixos. A partir d’aquí haurem d’analitzar els rols dels especialistes i de les polítiques de l’administració i replantejar de dalt a baix aquest espai de la vida.

 

 

Mariona Quadrada, regidora de la CUP de Reus

Març de 2017

La CUP demana un referèndum ciutadà per decidir si s’ha d’internalitzar el servei de la brossa

13 de març de 2017

La gestió del servei de la brossa, que representa un 12% del total del pressupost reusenc i que des de l’any 1967 està externalitzada en mans de FCC, centrarà l’activitat de la CUP de Reus al ple d’aquest dijous.

La formació vol que la ciutadania decideixi si s’ha d’internalitzar o no el servei de la recollida de residus urbans després que l’estudi que la CUP va demanar al govern corrobori un estalvi d’1,3 milions d’euros anuals per a les arques públiques de Reus en cas que el servei de la brossa es gestionés directament des de l’Ajuntament. “Volem que sigui la ciutadania qui decideixi ja que al final és qui paga el servei amb els seus impostos”, ha afirmat el regidor Xavier Angelergues.

Angelergues ha assegurat que “no s’entén que el govern continuï regalant cada any 1,3 milions d’euros públics a una empresa privada que a sobre està essent investigada per pressupta corrupció” i ha justificat que “els serveis internalitzats aporten beneficis reals al consistori i a Reus tenim l’exemple del servei d’aigües”. A més, segons el regidor, les “treballadores d’empreses municipals tenen millors condicions laborals i seguretat” que les que treballen per empreses privades.

D’altra banda, la CUP demanarà al plenari l’absolució del reusenc Adrià Aragonés i de Franz Estartús a qui es demana 3 anys i mig de presó per haver participat en les mobilitzacions en contra el desallotjament del centre social de Can Vies del barri de Sants de Barcelona. També demanarà a la Generalitat de Catalunya que “es retiri com a part acusatòria en els processos judicials a persones imputades per dissidència i activisme polític”.

Des de la formació tenen clar que es tracta d’un “judici polític” que pretén “silenciar la veu de les persones que demanen un model de canvi social davant les desigualtats socials i econòmiques creixents”, com ha explicat el mateix Adrià Aragonès. En aquest sentit, entenen que el procés polític en el qual està immers el Principat de Catalunya ha de donar peu a un estat en què no existeixin judicis com aquest, “que reflecteixen el malestar social per la dificultat d’accedir a un habitatge o un lloc de feina digne”.

La CUP també presentarà una proposta de declaració a la junta de portaveus perquè la Generalitat estableixi una moratòria a la tramitació de nous projectes d’energia eòlica fins a l’aprovació d’un nou pla de l’energia. L’objectiu de la proposta és que “es debatin politiques energètiques locals i nacionals que beneficin la ciutadania i el territori per no patir les conseqüències que té l’actual model econòmic sobre l’economia i el medi ambient amb criteris de proximitat per evitar al màxim grans xarxes de distribució i grans costos mediambientals”, segons ha explicat Edgar Fernández.

Oriol Ciurana: “On està el conveni pel qual s’ha destruit el camp de rugbi municipal per fer dos camps pel CF Reus Deportiu?”

9 de març de 2017

La formació denuncia el tracte de favor del govern reusenc vers el club privat CF Reus Deportiu en detriment dels equips de rugbi de la ciutat que “s’han quedat sense camp homologat per jugar a mitja temporada”

Ciurana demana al regidor d’Esports, Cervera, que no “menteixi” més sobre aquesta qüestió  

 

La CUP assegura que fa mesos que demanen el conveni entre RELLSA, l’Ajuntament de Reus i el CF Reus Deportiu, pel qual s’ha cedit l’espai de l’antic camp de rugbi municipal al club de futbol privat, però denuncien que els han entregat el conveni de l’any anterior. Per aquest motiu la Candidatura posa en dubte que exisiteixi realment un conveni i, si existeix, entén “que deu ser un conveni d’escàndol i per això no el volen entregar”.

El regidor de la formació Oriol Ciurana afirma que tenen “moltes preguntes a l’aire que no es poden respondre sense saber què diu el conveni, si és que està fet”. “Es dóna més terreny de joc a una societat anònima pel mateix preu d’abans? Les obres que ha fet el club de futbol van a canvi de no pagar un lloguer per aquestes instal·lacions? Quin benefici genera aquesta cessió sobre la ciutat?”, són algunes de les preguntes que ha plantejat el regidor.

Ciurana també ha estat molt crític amb el tracte de “menyspreu” del govern vers l’esport minoritari i de base. “Les instal·lacions que s’han fet a l’antic camp municipal de rugbi, ara les utilitzarà un equip privat i deixaran de servir per als equips de base de Reus”. En aquest sentit, el regidor ha lamentat que el govern informés als equips de rugbi que haurien de deixar el seu camp el passat mes de novembre, a mitja temporada. A més ha denunciat que “els hagin portat a un camp que realment no està adaptat ni preparat per jugar a rugbi.”

La CUP també reclama que es tingui en compte que “les seccions de rugbi no disposen del pressupost del qual disposa el CF Reus Deportiu”. “El que ha fet aquest govern amb Jordi Cervera al capdavant és la manera més fàcil d’acabar amb aquest esport a la ciutat”, ha assegurat Ciurana”, qui ha lamentat que després es defensi “hipócritamente” el rugbi des del saló de plens i es parli de fomentar l’esport de base. El cupaire també ha afirmat que “Cervera ha mentit perquè la Federació no ha homologat el camp que s’ha cedit pel rugbi”.

 

La internalització de la brossa, essencial per a un Residu Zero

7 de març de 2017

L’actual política industrial i dels sectors de la distribució i el consum ens aboca a la generació incontrolada de residus, que anirà augmentant fins que el nostre planeta no pugui gestionar tot el que ens sobra. Aquestes polítiques imperants en la nostra societat consumista actuen com si els recursos materials que emprem seguissin un procés lineal que comença als dipòsits naturals inalterables i que acaba als abocadors o cremadors del nostre entorn.

L’ús ingent d’energia i embalatges d’origen fòssil que s’utiltza en el maquillatge dels productes que consumim ha permès mobilitzar gran quantitat de materials que, un cop consumits, esdevenen residus fins el punt que estem participant en una carrera per esgotar els recursos i alterar el clima del planeta. Tot indica que ja hem sobrepassat la capacitat de sustentació del planeta i que és urgent començar a fer present aquest futur més sostenible que tant es proclama.

La generació de residus està estretament lligada a l’ús excessiu i ineficient dels recursos. Així, doncs, com a consumidors i com a ciutadans, les administracions ens haurien de facilitar un sistema de prevenció de residus que garantís el dret a consumir sense generar residus. I és que no és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta.

Us imagineu anar a comprar amb el vostre cistell ple de carmanyoles? Sabeu que, legalment, un cop feta la compra en un centre comercial, podeu deixar els envasos al supermercat? Si tots nosaltres fessim aquesta acció, els centres comercials haurien de tractar tots aquests productes i, per raons estrictament econòmiques, farien el canvi per començar a vendre productes a l’engròs. Podríem arribar a pagar només pels residus que generem però, per què no s’implanta?

El sistema actual de gestió dels nostres residus està en mans de grans empreses, i els índexs de reciclatge són baixíssims, repercutint una càrrega econòmica a les administracions locals i de retruc, al ciutadà, sent una de les partides més elevades del pressupost. Està clar que el ciutadà podria fer més en el reciclatge però, també els grans centres comercials hauríen de reduir l’utilització d’embolcalls en la presentació dels seus productes. Menys residus significa menys costos de gestió (siguin de reciclatge o d’eliminació), més eficiència i menys impacte sobre el medi i la salut de les persones.

El sistema actual suposa un benefici econòmic a les empreses que formen part del Sistema Integrat de Gestió d’Envasos (Ecoembes), i per això hi ha un fort lobby empresarial que impedeix la implantació de qualsevol iniciativa que faci reduir els residus, encara que es demostri la seva viabilitat econòmica i ecològica. Quan comprem un producte en un envàs marcat amb el punt verd de reciclatge, en el preu de compra, s’està pagant una part per cobrir la seva posterior gestió en el sistema de recollida selectiva. Però, si aquest envàs no acaba al contenidor groc, aquest diners són beneficis que es queda Ecoembes, mentre que l’administració local, i en definitiva el ciutadà, ha de tornar a pagar per l’eliminació d’aquest envàs. I tenint en compte que un baix percentatge dels envasos passa per aquest sistema… Us podeu fer a la idea de qui surt beneficiat i perjudicat en els comptes. A més a més, amb els nostres impostos suportem la gestió i el cost de la neteja i recollida de tots aquests envasos que no passen per la recollida selectiva, és a dir, els que són abandonats pels carrers i tots els que van a parar al contenidor del rebuig i papereres, que posteriorment s’incineren i pels quals es paga la taxa per tona molt més alta.

Tenim dret a consumir sense produir residus. Tenim dret a escollir qui ha de tractar els nostres residus. Hem de ser sobirans i escollir noves formes de produir i consumir, d’aprofitar els residus com a recursos amb noves formes d’organització, amb noves tecnologies que permetin anar cap a una societat realment sostenible. Amb la municipalització del servei de gestió de la brossa, podrem unificar l’eficiència ecològica amb l’econòmica, permetent així, l’estalvi tant de recursos privats com públics.

A més, l’ús més eficient dels recursos crea ocupació, millora la productivitat, aporta beneficis econòmics i permet avançar cap a una economia “baixa en carboni”. Hem d’avançar cap a una economia circular en que qualsevol residu pugui ser transformat en materia prima des d’un punt de vista que maximitzi la sostenibilitat i que garanteixi la qualitat del servei per sobre dels beneficis econòmics d’una empresa privada.

 

Sergi Cuadrat,  consultor en Canvi Climàtic, Sostenibilitat i Gestió de Residus.

Reus, 10 març de 2017.

 

Època de preinscripcions, època de bones intencions!

1 de març de 2017

Treballem des del municipi per l’equitat escolar!

El dijous 23 de febrer, vaig assistir a la reunió del Consell Escolar Municipal (CEM) i aquell mateix matí s’havia publicat un article on es deia que «l’Estudi per a l’equitat escolar», serà, finalment, una realitat. En primer lloc, vull aclarir que el fet que es dugui a terme aquest estudi no és una voluntat unilateral del govern municipal, sinó que és gràcies a què la CUP va reivindicar la realització d’aquest estudi, entre d’altres punts, com a acords per abstenir-se i facilitar els pressupostos 2016. Un estudi, que un parell d’anys abans, havia demanat el sector de famílies vinculades a les escoles públiques dins el CEM i que formaven part de la Comissió d’Escolarització Equilibrada – heredada de la desapareguda Assemblea Reusenca d’AMPA (ARA) –  i que el govern de Pellicer havia abandonat perquè creia que, en aquell moment, l’educació no era una prioritat.

Mentrestant, però, encara ens trobem en una realitat reusenca en què les «bones voluntats de les famílies» regnen per damunt d’una planificació escolar poc efectiva. Sota el títol «llibertat d’elecció de les famílies», s’amaga una segregació escolar que juga en detriment dels magnífics projectes educatius dels centres educatius públics de Reus.

Estic d’acord amb aquella expertesa en educació que afirma que el dret d’elecció d’una escola no és absolut. Però com ho podem entendre dins d’unes lleis educatives en què la llibertat d’elecció de les famílies ha de ser primordial? Doncs en un context en què vers un dret d’elecció lliure de les famílies, hi ha un dret de necessitat d’escolarització de qualitat i equitat per aquella canalla amb particularitats educatives que requereixen de solució urgent i efectiva. Davant d’aquest fet, les famílies no n’han de ser responsables, sinó que ha de ser l’administració que ha d’actuar de manera imminent per una planificació equilibrada i per a poder respondre a les necessitats socials actuals i d’aprenentatge de l’alumnat.

En aquest sentit, per una banda, faríem front al gran esforç i desgast energètic, moltes vegades poc recompensat, per part del professorat que fa mans i mànigues per defensar i divulgar uns bons projectes educatius que queden amagats sota una etiqueta d’estigmatització. I, per l’altra banda, donaríem tranquil.litat a aquelles famílies que, any rere any, fan un esforç de bona voluntat per escollir els projectes educatius d’aquestes escoles però que també pateixen la incertesa i el dubte de saber si la seva elecció serà la correcta.

Aquesta és una situació que malauradament vivim a Reus. Des de fa temps, patim una distribució desigual d’alumnat entre els diferents centres educatius de la ciutat, i més específicament, entre les escoles públiques en termes de segregació escolar pel que fa a la diverstitat d’origen. Ho podem dir obertament; actualment, a la nostra ciutat, tenim una gran desigualtat en la mateixa xarxa pública que fa que tinguem «centres de segona i de primera» pel simple fet de tenir un 80% d’alumnat provinent del fenomen de la immigració, o bé tenir una escola plena al 100% de «catalanets i catalanetes». Ni un exemple, ni l’altre és (ni ha de ser) el reflex de la realitat reusenca.

Per tant, tenim molta feina en l’òptica municipal en termes d’Educació.  L’ajuntament no s’ha de comportar com un ens merament gestor i de tramitació de processos burocràtics sense tenir en compte el gran paper que té l’educació pel creixement d’una ciutat. La Regidoria d’Ensenyament  ha d’assumir responsabilitats d’acompliment de la seva competència municipal en termes d’escolarització i ha d’actuar en benefici d’una nova planificació escolar que doni resposta efectiva i immediata a aquesta situació.

Som les persones de la CUP les que hem pressionat el govern per engegar aquest repte i, des de l’oposició, en farem l’avaluació pertinent dins el marc de la Comissió de Seguiment de l’Estudi i  pressionarem el govern perquè posi en pràctica els seus compromisos.

Esperem ser un altre municipi contra la segregació escolar!

 

 

Marta Llorens, regidora de la CUP de Reus

1 de març de 2017

ple

La CUP proposa una mesa local per encarar el referèndum a Reus

16 de febrer de 2017

La formació demana un mapa social per saber quines desigualtats es pateixen a Reus per àrees i barris

Els cupaires volen saber si l’Ajuntament ha contractat un servei extern per fer seguiments als treballadors de la recollida de residus i neteja viària

La celebració del referèndum i el procés constituent que se’n deriva és un dels eixos principals per a la CUP de Reus. És per això que, després que l’assemblea local de Reus organitzés i asumís el debat nacional de la CUP-CC sobre el referèndum, presenten una moció al plenari perquè s’articuli una mesa local per treballar el plebiscit seriosament, segons ha afirmat el regidor Edgar Fernández.

Segons Fernández, al marge de l’adhesió del ple al Pacte Nacional pel Referèndum, “cal que es promogui que les entitats, associacions i agents econòmics de Reus es sumin a aquest procés democràtic”. Per a la CUP, però, s’ha de deixar de banda tota la càrrega simbòlica “per començar a treballar de debò i demostrar que el procés avança amb fets”. És per aquest motiu que proposen un espai de treball coral i vinculant que garanteixi que “el municipalisme serà la primera eina al servei de la nova República Catalana”.

“Amb aquesta moció demostrem al jutge que ha anul·lat l’entrada de Reus a l’ AMI que nosaltres seguim creant estructures per avançar en el procés d’emancipació política i social que estem vivint”, ha afirmat Fernández. El mateix regidor ha reiterat que la CUP aposta per desobeir la sentència en qüestió ja que “la decisió d’un plenari està per sobre de la decisió d’un jutge”. No obstant, la formació s’abstindrà en la votació per tal que prosperi el recurs vers la sentència de l’AMI.

En matèria social, la CUP proposarà al ple que es realitzi un estudi on s’observi la desigualtat existent entre els diversos barris i àrees de Reus. Marta Puig ha afirmat que “l’estudi constava que estava fet, tal com s’explicita en el conveni de col·laboració entre l’Agència Catalana de l’Habitatge i l’Ajuntament de Reus que es va firmar el passat 2016”. La regidora, però, denuncia que “el govern, després que la CUP hagi reclamat en reiterades ocasions el document, ha reconegut que no han fet el mapa social en qüestió”.

La Candidatura insisteix en la necessitat de “realitzar un estudi que visualitzi la situació de risc d’exclusió social en què es troba la població, en quines zones es troben i quines són les principals problemàtiques que pateixen les famílies per tal de poder saber les necessitats reals de la població. Aquesta és una eina necessària per la intervenció i gestió comunitària de la ciutat”, ha assegurat Puig.

D’altra banda, la formació emplaça al govern a “fer un exercici de transparència” i explicar si ha contractat un servei extern per fer seguiments als treballadors de la recollida de residus i neteja viària ja que la CUP assegura que té indicis que s’estan efectuant diversos seguiments però no en coneixen els motius ni els executors d’aquests.

 

La CUP denuncia que el Pacte de Salut és el Pacte d’Innova

15 de febrer de 2017

La formació lamenta que la resta de partits del consistori “es blindin en l’immobilisme en comptes d’afrontar mesures concretes per garantir una sanitat digna a Reus”

El Pacte de Salut que s’ha signat aquest dimecres és “paper mullat” per a la CUP. Segons Mariona Quadrada, el pacte és “una simple declaració de bones intencions” que dóna connivència i seguidisme a un model que “continua privatitzant la sanitat pública, no dóna solucions reals a les llistes d’espera inacabables i que manté la precaritat laboral per a les persones treballadores”. El model en qüestió, però, “està clar que ha fracassat, no es pot assumir el deute  anual que genera l’Hospital quan no és una competència municipal obligatòria”, segons Marta Llorens, qui assegura que aquest pacte “durarà fins que el centre hospitalari s’hagi d’intervenir per part del departament de Salut”.

“Pellicer va assegurar que Innova era història, però amb aquest pacte veiem de nou que no és així”, ha sentenciat Llorens. I és que la Candidatura lamenta que la resta de grups del consistori reusenc es blindin per defensar “un pacte que no qüestiona encara un holding d’empreses amb uns Consells d’Administració i fundacions poc resolutius, que aporten informació trasgiversada quan cal prendre decisions crucials que afecten directament a la ciutadania, que no qüestiona en cap moment l’estructura que avui en dia encara ofereix un mercat de prestadors de serveis sanitaris amb una connivència públicoprivada”.

La CUP lamenta també que s’hagi fet cas omís a “l’alternativa real” que la formació va proposar al ple monogràfic de salut del passat mes de novembre. Una alternativa que plantegaven en 3 nivells diferents: administració, usuaris i treballadors. Pel que fa a l’administració, la CUP demana la gestió directa de la sanitat per part del departament de Salut en contra d’un “mercat de prestadors de serveis sanitaris on es barregen el sistema públic i privat”. En quant als usuaris, segons Llorens, la Candidatura reclama una  planificació d’atenció adequada a les necessitats de les pacients del territori en qüestió. I pel que fa a les treballadores es reclama una homogeneïtzació progressiva de les condicions lalborals prenent com a referència el conveni de l’ICS.

La CUP insta al govern municipal a desobeeir la sentència judicial sobre l’AMI

10 de febrer de 2017

La formació de l’esquerra independentista insta al govern municipal a fer cas omís de la sentència del tribunal espanyol de Tarragona, que ha declarat il·legal l’acord de plenari de l’Ajuntament de Reus d’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència. La CUP considera que aquesta decisió judicial és “paper mullat” i que “cap tribunal pot avantposar-se a la majoria del Ple de l’Ajuntament com a expressió de la voluntat popular reusenca”.

Davant la sentència del jutjat d’instrucció núm. 1 de Tarragona de declarar nul l’acord del plenari de l’Ajuntament de Reus d’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència, la CUP considera que el govern municipal “ha d’obeir el mandat popular i no una sentència d’un tribunal espanyol”, segons ha declarat la regidora Marta Llorens.

Llorens, ha dit que la CUP no entra en analitzar el contingut de la sentència, ja que considera que “estem davant d’una decisió política i no pas jurídica”, i que per tant, aquesta “no té cap mena fonament tenint en compte que són centenars els municipis que ja formen part d’aquesta associació”.

Segons la regidora de l’esquerra anticapitalista, el govern hauria de donar una resposta contundent a aquesta sentència, tot reafirmant el compromís de l’Ajuntament amb la tasca que desenvolupa l’AMI, i per tant, en els drets democràtics de tots els reusencs i reusenques. Així com també ha recordat, que “l’Ajuntament fa mesos que hauria d’haver instal·lat a les entrades de la ciutat un rètol per indicar l’adhesió de l’Ajuntament de Reus a l’AMI”.

De fet, la CUP tenia previst preguntar al govern en el proper Ple, sobre aquest acord de Ple que el govern encara no ha tirat endavant, així com també, una moció per tal que l’Ajuntament de Reus donés suport a la covocatòria del referèndum sobre la independència de Catalunya que s’ha de celebrar en els propers mesos.

Davant de la sentència, doncs, Llorens creu “que aquesta moció pren més sentit que mai, ja que davant d’aquest atac judicial a la sobirania popular, cal redoblar els esforços perquè l’Ajuntament es comprometi en tot allò que sigui necessari, perquè en els propers mesos tots els reusencs i reusenques puguem decidir el futur del nostre país”.

Per últim, la CUP ha fet una crida “a tots els partits polítics i societat civil de la ciutat a treballar plegades en els propers mesos, per garantir que el dia del referèndum la ciutat assumeixi el màxim grau de participació possible, per demostrar el caràcter democràtic de la nostra ciutat”, així com també, “a demostrar que la única via per resoldre el coflicte democràtic és la celebració d’un referèndum sigui acordat amb l’Estat, o no”. Motiu pel qual, ha considerat que “a aquestes alçades sentències com la d’aquest tribunal espanyol no tenen cap mena de legitimitat”.

 

 

 

Candidatura d’Unitat Popular

Reus, 10 de febrer de 2017

« First‹ Previous1011121314Next ›Last »