Tag: Àmbit municipal

La CUP denuncia que Pintor Rock no es fa a Reus per la “incompetència i manca de voluntat del govern”

14 d'octubre de 2016

“El govern de Reus ha tirat totes les culpes a la productora del festival Pintor Rock i ha dit que no havien presentat tots els documents” per justificar que el festival finalment se celebri al Morell, segons el regidor Oriol Ciurana. El cupaire ha afegit: “Aquest govern pot reconèixer alguna vegada que s’equivoca? Per què sempre s’equivoca en un determinat entorn i estil de persones?”. I és que, segons els documents que ha presentat la CUP, la productora del festival va presentar la primera instància per ocupar el Parc de la Festa el passat 29 de març i l’Ajuntament la va perdre. Aquesta pèrdua no es va notificar als organitzadors fins un mes després, segons Ciurana. “Tenim i presentem tots els documents que acrediten la feina que ha fet la productora cada mes per poder fer el festival a Reus”, ha afegit.

Ciurana també ha denunciat que, malgrat els organitzadors presentessin els primers documents al març, l’Ajuntament no els informés fins el dia 20 de setembre que havien de pagar 40.000 per l’ús del Parc de la Festa i 20.000 euros pel desplegament policial. A més a més, el regidor ha denunciat que aquest cost que no està estipulat en cap ordenança municipal de preus públics perquè a Reus no existeix de moment.

La CUP entén que no hi ha la voluntat d’assumir un festival d’aquestes característiques perquè “com s’explica que en menys d’un mes un festival d’aquestes dimensions es pugui reubicar sense problemes al Morell?”, s’ha preguntat el cupaire. “Parlem tot el dia de promoció de ciutat però es veu que només es vol una promoció determinada” perquè “aquest festival mou milers de persones d’arreu de l’Estat i destina part dels beneficis a l’Organització Catalana de Transplantaments “, ha conclòs.

Els cupaires han volgut deixar constància que els problemes pel que fa a l’ocupació de la via pública són reiterats darrerament i han posat altres exemples de menys envergadura com les festes de Santa Anna, entre d’altres. Mariona Quadrada ha recordat que “ultimament hem notat una dinàmica regressiva pel que fa a l’atorgament de permisos per fer actes de qualsevol tipus als carrers de Reus” i que la CUP ja va portar una moció al darrer ple per regular objectivament els carrers, places i espais de Reus per evitar incidents com aquest. “Cal una regulació clara tant pel que fa a l’ús i als preus per utilitzar l’espai públic de la ciutat” afirma Quadrada, qui entén que “tot plegat forma part d’allò que anem dient reiteradament: que el govern funciona improvitzant”.

 

Carles Pellicer per què no escolta les treballadores de la ciutat?

13 d'octubre de 2016

Diverses persones del sindicat CCOO que treballen a l’empresa FCC fent el servei de recollida de brossa de la ciutat de Reus han entrat aquest matí al despatx de l’alcalde de Reus.

El motiu? Asseguren que han demanat diverses vegades reunir-se amb Carles Pellicer des del passat mes de juliol per tractar un problema que tenen amb una treballadora del mateix ajuntament i l’alcalde no els havia rebut encara a dia d’avui.

Per aquest motiu, els sindicalistes s’han presentat al despatx de Pellicer personalment per parlar amb ell cara cara i informar-lo de la problemàtica que pateixen i que sembla que no es resol per part del govern municipal.

La CUP ha entrat també al despatx per mediar entre l’alcalde i les persones treballadores i ha proposat una reunió entre els dos col·lectius per trobar una solució adequada.

Què denunciem però? Lamentem de nou la falta de voluntat d’escoltar de primera mà els treballadors i treballadores d’aquesta ciutat per part de l’alcalde i l’equip de govern. Al mes de juny ja féiem aquesta queixa amb el cas de les treballadores de la neteja dels centres de primària de Reus i són reiterades les queixes vers la postura general de treballar del despatx cap endins de Carles Pellicer. Per què han d’acabar entrant a la força les treballadores de la ciutat i no se les pot atendre adequadament des del moment que presenten una queixa en matèria laboral? 

Des de la CUP intervenim per mediar, escoltem  les queixes i les vehiculem perquè s’hi trobin solucions, hem presentat mocions per resoldre casos de treballadors i treballadores de serveis de la ciutat…Nosaltres exercirem sempre aquestes tasques i ho fem molt convençudes però demanem un canvi d’actitud al govern municipal i, sobretot, a l’alcalde que és a qui correspon, creiem, aquesta tasca com a “màxima autoritat” de la ciutat.

 

 

Candidatura d’Unitat Popular de Reus,

13 d’octubre de 2016

 

*Fotografia de la periodista Carla Bergadà.

 

 

ple

Què hem fet aquesta setmana?

4 d'octubre de 2016

Benvolguts i benvolgudes, com cada setmana us informem de tot allò que ha fet el grup municipal de la CUP de Reus al llarg de la setmana en aquest informe:  informegm26_09_16.

 

Candidatura d’Unitat Popular de Reus,

4 d’octubre de 2016

Què hem fet aquesta setmana passada?

27 de setembre de 2016

Des del grup municipal de la CUP de Reus us oferim el resum setmanal per donar comptes i fer pública l’activitat duta a terme al llarg de la setmana passada: informegm19_09_16.

Recordeu que ens podeu trobar sempre al despatx que tenim a l’Ajuntament o bé escrivint-nos al correu g.m.cup@reus.cat.

 

Candidatura d’Unitat Popular de Reus,

27 de setembre de 2016

 

 

Serà qüestió de confiança

27 de setembre de 2016

Després que la CUP-CC anunciéssim el sí a la Moció de Confiança presentada per Carles Puigdemont, diverses persones més que menys influents i reconegudes han publicat articles amb l’objectiu de mantenir la pressió mediàtica i política sobre nosaltres.

Per exemple, Xevi Xirgo, director d’El Punt Avui, publicava un article titulat “El sí de la CUP”, on deia el següent:

Però estaria molt millor que ens digués que aquest sí és compartit per tota la CUP […] i estaria molt bé que aquest sí anés clarament lligat a un compromís amb el pressupost i, posats a fer, amb les conclusions que hi hagi d’haver en el debat de política general que s’ha de celebrar entremig d’una cosa i l’altra.

Poca broma! Mig paràgraf es necessita per retreure’ns ser una candidatura plural i exigir-nos un sí a tot. Sense condicions. Enaltint fe cega de naturalitat religiosa. Insisteixo: poca broma! Al meu parer, però, el que trobo més preocupant és que algú com Xevi Xiró sap perfectament que a la CUP no se’ns pot demanar fer de comparsa per la nostra confluent realitat.

Som una candidatura independentista on hi conflueixen moltes experiències; persones que porten anys i anys treballant i lluitant per la independència, entre moltes altres lluites; organitzacions imprescindibles que han aguantat el pols i han mantingut el compromís davant l’adversitat i la repressió. Considerar que aquesta confluència pot esdevenir comparsa sense que serveixi per, si més no, culminar el procés engegat a Catalunya és una falta de respecte a la memòria i, sobretot i principalment, una pèrdua de temps.  

Si la CUP-CC vam aprovar per àmplia majoria facilitar la investidura de Carles Puigdemont és perquè vam assumir la correlació de forces, el vam considerar una persona més accessible i d’una nova generació convergent a la que li interessava superar l’etapa del pujolisme i l’autonomisme. Fer xantatges tàctics com la Moció de Confiança fruit del fracàs de la imposició d’uns pressupostos sense negociació ni intencionalitat de ruptura, no vindria a ser el que esperàvem, certament.

Però tornem-hi, nova oportunitat des d’aquest mes de setembre; no només tenim mesos per endavant sinó que seguim mostrant la voluntat i la necessitat de negociar uns pressupostos de ruptura que culminin el procés independentista a Catalunya. I posat a insistir, quin remei, recordar que no demanem uns pressupostos avalats pel nostre programa polític sinó de compromís amb el procés. La República ens espera.

 

Edgar Fernández, regidor de la CUP de Reus

Carta a un còmplice del masclisme

20 de setembre de 2016

“No tinc l’humor en quarantena, ni tinc la pell fina…Sr. Arza”

Sr. Arza,

M’adreço a vostè com una d’entre tantes persones (i, sobretot, dones) que hem estat víctimes d’insults vexatoris. Uns insults que, amb comentaris com el seu: “Dia gris i fred, conseqüència innegable de l’heteropatriarcat que ens ofega”, fan que quedin totalment impunes.

Anem a pams.

A primera vista, podria semblar que l’afirmació amb la qual començo la carta, és exagerada, i que potser, comentaris com el seu són casuals i innocents i no posen en evidència cap diferència entre nosaltres. Vostè i jo, som allò que en llenguatge -un tant esnob- s’anomenaria “càrrecs homòlegs”- persones electes que treballem a la institució. Però no s’equivoqui, Sr. Arza, hi ha dues grans diferències. En primer lloc, el seu sou no té res a veure amb el meu, òbviament; i l’altra, molt més important, és que jo, càrrec electe i dona, he estat víctima de mirades i qualificacions molt desagradables; simplement per ser això, un càrrec públic i dona.

Segurament se’n recorda.

Fa uns mesos, concretament a finals de febrer, el grup de teatre on jo participo des de fa ja quasi 20 anys, fèiem difusió de la nova proposta teatral “Microporno per calers”i un mitjà de comunicació reusenc se’n va fer ressò. Fins aquí, tot hagués passat desapercebut si el titular no hagués estat el següent: “Una regidora de la Cup farà “microporno” al Teatre Bartrina”. Vostè, amant de les “piulades” i, per tant, coneixedor i jugador en l’ús del llenguatge, estarà d’acord amb mi, que aquest titular va ser extremadament tendenciós. Allò important no era l’obra de teatre, el seu contingut, el nom de la companyia, el nom de la persona qui ho dirigia; allò que, realment, havia de cridar l’atenció eren aquests dos conceptes: “regidora de la Cup”, per tant, -càrrec electe i dona- i la paraula “microporno” que inclou l’apòcope de la paraula “pornografia” i per tant, -exposició del cos, sexe, dona objecte-.

Aquest titular, insisteixo, totalment pervers, va aconseguir el seu objectiu: generar comentaris a les xarxes socials. Només calen dos exemples, -transcrits literalment-, Sr. Arza.

“Pero si es más fea que matar a una padre…Ni los tramoyista del Teatro van a querer verla en bolas. Vete a fregar escaleras y sácate un sueldo digno putón”.

“Pues te puedes cagar con lo guapa que es el público ARA microvomitos”.

Aquestes intervencions no van ser innòcues, ben el contrari. Per molt que jo ho intentés, per molt que la gent que m’estima em digués que les obviés, van afectar-me moltíssim. Em vaig sentir humiliada, em vaig sentir qüestionada, em vaig sentir culpable de ser dona i regidora. Durant aquells dies vaig pensar que ,potser, mentre durés el meu càrrec a l’ajuntament, hauria de deixar de fer una de les meves grans passions, el teatre.

Tingui-ho en compte, Sr. Arza, allò més dur que exerceix “l’heteropatriarcat” al qual vostè fa referència, és un sentiment erroni de “culpabilitat” vers les dones. Allò més cru i més dur, és que nosaltres, les dones -simplement per ser dones- hem d’estar constantment donant explicacions d’allò que fem, d’allò que pensem i, d’allò més important, de com ens comportem.

Sr. Arza, “l’heteropatriarcat” SÍ que ens ofega:

-Una companya de la Cup del Camp, víctima d’una persecució masclista.

-Maria Rovira, regidora de la Cup de Barcelona, víctima d’una agressió masclista.

-Companyes de l’assemblea feminista de Tarragona Cau de Llunes, encausades per combatre la pressió estètica.

-Una agressió masclista cada 8 hores a l’Estat i 65 dones mortes per aquest motiu durant el 2016.

 

Per acabar, només em resta dir:

Tindria la valentia de fer una declaració com la que va fer, cara a cara, davant de totes aquestes dones?

En aquest cas, no puc acomiadar-me educadament, Sr. Arza.

 

Marta Llorens,

Regidora de la CUP a Reus.

Demani perdó senyor Arza!

19 de setembre de 2016

El mateix dia que van assassinar una dona a Eivissa en un nou cas de violència masclista, l’endemà que una altra dona fos assassinada a mans d’un home a Esplugues de Llobregat per la mateixa raó i l’endemà que la regidora de la CUP Maria Rovira denunciés a través dels mitjans una agressió masclista, el regidor reusenc de PDC Marc Arza, imputat pel cas de les pròtesis Traiber, publica aquest tuit: “Dia gris i fred. Conseqüència innegable de l’heteropatriarcat que ens ofega”.

Després que el seu tuit fos respost per desenes de persones indignades amb el to mofeta utilitzat pel càrrec electe de PDC davant d’un problema real i creixent com és el d’un patriarcat que provoca una agressió masclista cada 8 hores a l’Estat espanyol o que ja compta amb la dolorosa xifra de 65 dones assassinades a l’Estat al llarg d’aquest 2016, el regidor Arza respon: “Els comunistes tenen l’humor en quarentena”.

Doncs no, no tenim l’humor en quarentena. Tenim ràbia i sentim pena de pensar que algú que ha aprovat que es declarés l’any 2016 com a any contra la violència de gènere a Reus pugui fer un tuit d’aquestes característiques.

Etimològicament, el patriarcat és una forma d’organització social que atorga la màxima autoritat al pare. Històricament parlant, el patriarcat ha donat organitzacions polítiques jerarquitzades en què els homes d’un determinat estrat social han tingut pràcticament en exclusiva el poder polític basat en l’autonomia per prendre decisions, l’accés a la informació, la visibilitat i la representació pública. També han gaudit del dret a exercir aquest poder sobre les persones de qualsevol altre estrat social, incloent-hi el propi. L’exclusivitat del poder en mans dels homes adults ha conduït a materialitzar situacions abusives, de desigualtat i de discriminació cap a les dones i els infants. Del patriarcat, per si el senyor Arza no ho sap, se’n deriva allò anomenat masclisme, que s’entén com el conjunt d’idees, actituds i pràctiques sexistes de l’home sobre la dona.

Actualment com ens afecten a la nostra societat el patriarcat i el masclisme? Ja hem citat que cada 8 hores es produeix una agressió masclista a l’Estat i que ja són 65 les dones mortes per aquest motiu durant el 2016. A banda dels casos extrems, com representa un assassinat, el patriarcat és el responsable que el 22,5% de les catalanes hagin de reduir la seva jornada laboral per poder conciliar la vida familiar o que les dones directives segueixin cobrant un 18,6% menys que els homes directius amb càrrecs similars. També és el motiu principal de la bretxa salarial entre homes i dones i és que, malgrat hi ha més dones amb formació universitària, el salari mitjà d’elles és un 20% inferior respecte al d’ells. D’altra banda, el percentatge de dones directives el 2015 a Catalunya era de l’11,8%, una xifra ridícula que demostra el sostre de vida que genera el mateix patriarcat que ridiculitza el senyor Arza.

Al mateix regidor li recordem que les diverses institucions catalanes tenen programes per combatre el masclisme que es deriva de la societat patriarcal. Més enllà de declarar l’any 2016 com a any contra les agressions sexistes a Reus, aquesta Festa Major de Sant Pere s’ha dut a terme la campanya contra agressions amb el lema: Estimem com i a qui volem. Si dic sí, triem on. Si dic no, bona nit!”. A Reus també es compta amb el Servei d’Informació i Atenció a les Dones que forma part de la Xarxa d’actuació en temes de maltractaments i violència familiar de la ciutat i es coordina amb la resta dels serveis i institucions que actuen en aquest àmbit.

Des de la CUP hem treballat amb el govern i el consistori reusenc per implantar protocols i mesures per evitar les agressions sexistes. Un treball que valorem positivament però que trobem que perd tota utilitat amb declaracions públiques com les del senyor Marc Arza que es burla del dolor i de la desigualtat constant que encara hem de patir pel simple fet de ser dones. L’informem que la societat ha progressat i vostè o vostès s’han quedat en un model antic que no ha evolucionat com demostra la seva mentalitat. Què farà el govern des d’aquestes declaracions? ERC no pot passar això per alt entenem.

Davant d’aquest tuit indignant carregat de masclisme, el senyor Arza, per respecte a totes les dones ha de demanar perdó i el govern ha de moure fitxa.

 

Parlem de la seguretat a Reus

16 de setembre de 2016

La seguretat forma part d’un equilibri molt complex que uneix la convivència i la justícia. I la justícia, per molt que pesi a més d’un/a, no és el que quatre homes amb corbata han decidit i registrat en forma de llei. I aquesta ciutat, aquest país, aquest Estat, aquesta societat ni és justa ni és segura ni assegura una convivència assumible.

I per nosaltres la justícia, la seguretat i la convivència són adaptar la societat al ritme d’aquell més lent. Això és governar, senyor alcalde. No endreçar ciutats mitjançant ordenances de civisme, amenaces de sancions econòmiques i jugar amb una policia municipal com si de l’FBI es tractés.

Parlant de seguretat… saben per a qui és perillosa la mendicitat?  Pels pobres. Perquè quan una persona no pot assumir l’exigent ritme del capitalisme acaba exclòs, estigmatitzat i acusat. I el que és pitjor, no existeix cap voluntat política que permeti sortir-ne; simplement menjadors socials i caixers automàtics per no morir-se de gana ni fred.

Parlant de seguretat… saben per a qui és perillosa la prostitució?  Per les dones que l’exerceixen sense cap protecció social enfront les xarxes de tràfic, la violència masclista i la manca de drets socials i laborals.

Parlant de seguretat… saben per a qui és perillós el burkini?  Per ningú. En canvi el conflicte interessa als partits que disfressen el seu racisme de feminisme. Fàstic absolut. Saben que sento quan veig una dona amb burkini o amb nikab? Curiositat, interès i ganes de poder-hi parlar, conèixer i entendre.

A la CUP se’ns ha negat un espai de treball conjunt amb el govern on poder valorar si tenim una Guàrdia Urbana menys capacitada del que necessita el municipi. Per exemple, existeix protocol sobre homofòbia? Sobre masclisme? Sobre Islamofòbia? No, no en tenim. I espero que ningú vulgui emparar-se únicament amb la llei perquè no n’hi ha prou. La llei no evita situacions i encara menys educa als agents sinó que serveix per castigar a posteriori a qui potser també és víctima, si més no de la ignorància.

Volíem un espai on poder fer de la guàrdia urbana un cos que tingui com a prioritat els plans comunitaris, d’inclusió, de barri que aportin informació per, insisteixo, afavorir la convivència, la seguretat i la justícia. Un cos que transformi els policies en educadors socials.

No ha estat possible, un govern municipal en minoria segueix actuant com si tingués majoria absoluta… Doncs bé, se’ns comença a acabar la paciències i les opcions.

 

Edgar Fernández, regidor de la CUP de Reus.

16 de setembre de 2016

La CUP aposta per un debat de ciutat sobre la via pública i un nou model de seguretat

13 de setembre de 2016

La primera força de l’oposició al consistori reusenc comença el nou curs polític reiterant que vol treballar amb la resta de forces en aquest ajuntament “governat en minoria” perquè “no tenim cap altre opció si volem que Reus tiri endavant”, segons Edgar Fernández. És per aquest motiu que els cupaires plantegen dues mocions per treballar conjuntament que “plantegen debats de model de ciutat”: una que fa referència a la  regulació de  la via pública i una que planteja un debat de ciutat entorn al model de seguretat.

Pel que fa al model de seguretat, la CUP no planteja un model propi perquè “no seria de consens” i per això proposa “un espai de treball comú” del qual es derivi un model de policia que convenci a tots els grups, segons Fernández. En aquest àmbit posen d’exemple la Guàrdia Urbana de ciutats com Sabadell on governa la CUP i on la policia té un paper important en la inclusió als barris. Aquesta moció reiteren que ja la van presentar l’any 2013 i ara esperen aprovar-la per poder comptar amb un cos policial de “inclusiu i de proximitat que acompanyi el ciutadà”.

En relació a la regulació de l’espai públic, Mariona Quadrada ha recordat que Reus compta amb una ordenança municipal sobre el tema de l’any 2014 que és “vàlida” però inclou criteris “molt interpretables que depenen de la voluntat política”. Ara demanen “un espai de treball conjunt per regular la via pública en el qual es treballi de debò”. Asseguren que no entenen certs criteris pel que fa a l’atorgament de llicències i permisos i davant les sospites “d’arbitrarietat” proposen criteris objectius.

En aquest proper ple la CUP també plantejarà a la regidora d’educació quin protocol ha seguit l’ajuntament davant l’obligació d’impartir un 25% de matèries en castellà en una classe de l’escola Joan Rebull per la petició d’una sola família. I és que els cupaires reiteren que cal desobeir aquesta imposició.

« First‹ Previous1314151617Next ›Last »