Text del dia que fa 3 mesos de l’empresonament dels Jordis
Avui fa 3 mesos que els Jordis són a la presó, i recordem-ho NO ÉS UNA CASUALITAT! NO ÉS NI HA DE SER UNA NORMALITAT! NO HEM DE VIURE AMB LA NORMALITAT QUE TENIM 4 PRESOS POLÍTICS a hores d’ara! En tindrem més? És important, també, preguntar-nos-ho!
No hem de parar d’explicar, no ens hem de cansar d’explicar…sigui en concentracions com aquestes, o bé, sigui amb els nostres veïns i veïnes amb 10 minuts de conversa que no és cert que tinguin raó, no la tenen. Aquesta gent no té la raó!!! I no ens poden convèncer d’això.
Un aparell de l’estat que actua amb tota la impunitat del món, que criminalitza opcions i accions polítiques contràries a la seva, i que amb poder discrecional ens USURPA ELS DRETS FONAMENTALS, no es pot tolerar i s’ha de confrontar.Perquè ho faran, i de cada vegada, de manera més agressiva!! No hem de caure en el parany de veure els esdeveniments que passen com meres casualitats. Per exemple, Per què, la setmana passada, de cop i volta, van detenir 3 companyes encausades pel cas de la tancada al rectorat de la UAB l’abril del 2013 i que des que es va dur a terme la seva fase d’instrucció el 2015? Repetim, no és una casualitat que la Cèlia Arnau, la nostra companya, fos detinguda per tal que se li notifiqués que, just ara, en els mesos que vindran, començarà el judici oral. Cèlia, estem amb tu! Estem amb totes vosaltres 27, perquè som «27 i moltes més…».
O com ens hem de mirar el cas d’Altsasu, instruït per la mateixa jutgessa de l’Audiència Nacional, Lamela, que va ordenar la presó preventiva per als Jordis? Quina casualitat, altre cop, NOOOO!!!
Un enfrontament del jovent d’aquest poble de Navarra amb la Guàrdia Civil, un altre braç executor d’aquest aparell de l’estat, el 2016, va fer que aquesta jutgessa declarés presó incondicional sense fiança i acusació de delicte de terrorisme per a 8 joves i que el juliol passat s’agreugés la situació amb una petició de 375 anys per a totes elles.
Tant als Jordis com a les companyes d’Altsasu se’ls ataquen els seus drets fonamentals: els Jordis, acatant discursos en contra de les seves idees; però a les companyes d’Alsatsu, fins i tot, se’ls va vulnerar el dret a defensar-se. Avui, tots i totes elles, estan a molts quilòmetres lluny de casa, amb famílies i amics i amigues que els esperen i amb molts dies, masses, a la presó!! Els Jordis, 3 mesos, els companys i companyes d’Altsasu, més d’un any!!!
Davant d’aquests fets només podem parlar de COMPANYS I COMPANYES de Lluita. No hem de parlar de màrtirs perquè llavors sí que estem reconeixen que la REPRESSIÓ en està guanyant. Parlar de màrtirs denota que ja no hi ha res a fer i, això és el que volen i no ho hem de permetre! Sí, hem de tenir «respecte a la por» però «no l’hem d’assumir» perquè sinó sí que hem perdut.
No els podem permeter que ens segueixin manipulant discursos on la persona i el col.lectiu oprimit passa a ser el culpable i l’opressor la víctima. No ho podem permetre!!! Hem de confrontar tots aquells discursos on se’ns culpi d’haver provocat la violència exercida cap a nosaltres i, sobretot, hem de denunciar qualsevol intenció d’utilitzar la interpretació de la llei per a justificar-ho.
El cansament emocional l’hem de combatre amb la solidaritat. I la indignació i la impotència les hem de canalitzar amb propostes, i aquestes han de ser propostes amb clau republicana. Hem de treballar, colze a colze, des de les institucions però, majoritàriament des del carrer, per combatre el discurs d’ aquells que ofereixen una visió polaritzada de la realitat del Principat i només ho podem fer parlant de valors republicans perquè són valors de justícia social, valors que són per a tots i totes, els independentistes i els no independentistes, i sobretot, perquè són valors de la dignificació. Una dignificació que estem perdent des de fa temps i que seguirem perdent si no hi posem remei.
Dimecres passat es van fer concentracions per tot el Principat en suport a la docència i també vam recordar la persona de Francesc Ferrer i Guàrdia. Segons els manifesta que es va llegir a les concentracions del passat dimecres, un dels mitjans que va seguir el seu procés judicial i polític fins a la seva execució va ser el The New York Times. En un dels articles es deia «Per negligència o estupidesa, el govern espanyol ha confós la llibertat d’instrucció i consciència, el dret innat a raonar i expressar el seu pensament, amb el dret d’oposició, que assimila a una agitació criminal». Aquesta cita és de pels voltants del 1909, el 2018 no han canviat gens els fets.
Només ens cal dir LLIBERTAT I REPÚBLICA!!!
Marta Llorens, regidora de la CUP de Reus
17 de gener de 2017
Comments are closed.